10k Orta

El passat diumenge va tindre lloc la tercera proba del circuit running series de les Terres de l'Ebre, els 10km a Orta que degut a la seva orografia no serien gens plans.
La proba de 10k i quasi 300D+ s'avançaria a les 9:30 degut a les comunions.

Un total de 105 participants, començaven a fer els primers km en una baixada lleugera fins al km 3,5, allí el grup era molt ampli, només s'escoltaven sabatilles impactant a l'asfalt, al davant ens trobavem el Xavi Royo, Ferran De Torres, Jesús Caparrós i jo mateix, al darrera i molt pegats el Xavi Nadal i LLuis Fco.
En arribar sobre el 3,5 ens enfilem per una senda uns 100m que ens porta a la mateixa via verda i alli una constant pujada fins al poble, acabant amb una pendent vertiginosa que deixaran els quadriceps ben tocats per afrontar la segona volta. És sobre el 4,5 que em depenjo una mica del grup, sols uns metres ( no es poden deixar metres, comprobat), que em faran distanciar-me poc a poc dels tres primers.
Al començar la segona volta, en un fort descens, em deixo anar però sense passar-me de ritme, al darrera no veig ningú i al davant tampoc, hi ha algunes curves i no et deixen veure amb claredat ni als del davant, ni als del darrera.
La baixada és ràpida i de pas em serveix per recuperar però els bessons es van fent miques cada cop més; cal arribar bé per pujar bé i que no m'atrapi ningú.
Només començar la pujada veig als del darrera, no veig la distància que els hi porto, però si no paro de correr penso que no m'atraparan (hi havia moments que hagues parat, sobretot a la última pujada brutal). Al davant veig un corredor, és el tercer, no distingeixo qui és, em deu portar uns 150m, però el repte de correr més ràpid pujant ara mateix em costa, vaig treient "fum" pels quadriceps, respiro bé, però les cames no absorbeixen més i em costa pujar més ràpid.

Així que arribant a la última rampa de pujada, els ànims de la gent em porten a meta, amb un temps de 41' i acabant 4art de la general i 1er sènior.
Felicitar sobretot a tota l'organització dels 10k Orta, en especial a Xavi Fortuño, per les seves ganes de fer la cursa i finalment, tot i els dubtes aconseguint un circuit, sí que és dur però també molt divertit, amb gent animant en alguns punts claus. Molt content d'haver particpat i col.laborat amb aquesta proba, no podia faltar-hi i més si és a la Terra Alta.

1er Trail Series Cambrils

Ja sumant un mes pràcticament sense fer res a causa d'una tendinitis, ara totalment recuperada, les ganes de correr eren presents.
El dissabte a través de l'organitzador de la cursa m'entero que hi ha un trail de 14km a Cambrils,ufff, la idea d'anar-hi m'atreu però portant un mes sense córrer i arrastrant problemes respiratòris a causa d'una al.lergia em fan dubtar.
De totes maneres i com la intenció era sortir a correr molt suau el diumenge, decideixo anar al trail per fer un bon rodatge.
La sortida es feia desde les pistes de Cambrils i era un circuit tot per camins amb bastanta pedra amb alguns repetxons però molt planer, un circuit similar al d'un cros. A la línia de sortida tant sols 40 atletes, però l'organització semblava bastant bona, un bon montatge a la línia de sortida, algo no em quadrava.
La sortida es va donar a les 10h, el rimte de sortida va ser extremadament lent, com si d'una cursa de muntanya pura i dura es tractès. No estava al meu terreny, així i com més o menys m'havien dit que era un circuit planer vaig decidir incrementar el ritme a veure que passava, qui seguia i qui no. Al km 1 ja sols estavem un grupet de 3, jo estava més que sorprès, tot i els problemes que m'estava portant la respiració, em costava respirar i l'acumulació de mocs, a causa de l'alergia mes un costipat em feia rabia, ja que no podia augmentar el ritme.
El circuit just abans del km 7 enfilava cap a dalt, el qual feia treballar bastant, els altres dos corredors seguien al darrera meu, ja arribat al km 8 un dels dos s'escapa i l'altre es queda en mi, el 4art no està gaire lluny, però jo noto la fatiga, tant dels dies que no surto a correr com la falta de ritme i la respiració. La idea no era en cap moment d'estar alli al davant, però amb la camiseta i el dorsal sembla que ens transformem.
Tirant fins al km12 el ritme baixa i em costa cada cop més respirar i es aquí a falta de menys de 2km quan el 4art corredor em passa i no el puc seguir, porta un ritme alt i constant i jo no estic per "osties" mai millor dit.
Havia anat per entrenar i ja ho estava fent, no calia forçar més i acabar mort, la cursa havia anat prou bé, el dia amb un lleuger vent havia estat bo i el temps final de 56' i 4art de la general i 1er senior era lo de menys. Havia complit amb el que volia, passar una matinal atlètica agradable i veure com reaccionava el cos als simptomes que tenia, conclusió final, no es pot anar a un lloc amb aquest simptomes, mes val menys i millor.