Pàgines

dissabte, 23 de març del 2013

MARATÓ DE BARCELONA 13 PACER

Un any més em comprometia a fer de pacer del marató de Barcelona, era el tercer any consecutiu, arribaba il.lusionat, això sí, sense cap entreno espcífic per la marató, només els entrenos per fer alguna cursa de 10km, sense cap tirada llarga, sense series llargues, etc, bé ja sabeu de que es compon un entreno de marató. El divendres va ser un dia dur, la meva àvia, ens deixava, un cop molt dur e inesperat, moments difícils, el marató era el que menys m’importava. 

El dissabte ens despediem d’ella, ens deixava havent estat un exemple amb tot, treball, humilitat, humanitat, esforç, dedicació, estimació. Tot un conjunt de valors que quedaran per sempre amb mi i sempre tindré com exemple a seguir. 
Sempre m’animava a córrer, sempre tenia paraules bones, que si em semblo a no se qui, que si em semblo a un avantpassat; sempre em buscava similituts (sempre bones clar, era, és i serà la meva iaia), però sempre preocupant-se per mi. Va ser en aquell instant que recordava això, que vaig rebre un misatge, ella m’animava a còrrer el marató i dedicar-li, em deia que m’estaria veient, que ho fes. A les 21h arribavem a Barcelona, primera parada era anar a veure al Marcel (pacer 3h45’) que m’havia recollit el dorsal per si no podia anar. Allí vaig poder conèixer al Pau (pacer de 3h15’) . 
Posteriorment i sense perdre massa temps vam marxar cap a casa del Raul Garcia, que ja ens estava esperant amb un sopar maratoniano 100%. A les 5h:30 ja em sona el despertador i toca esmorzar bé, el marató requereix d’un bon àpat el dia abans i un bon esmorzar. Aquest any hi havien canvis a la carpa dels pacers, crec que la situación va millorar, i també el sistema del globus tradicional també desapareixia per una espècie de banderola agafada a un arnés (sistema utilitzat al marató de París). 
d'esquerra a dreta: Pau, Robert Mayoral, Robert Tarragó, Marcel
Primer n’era molt reaci, el vaig portar a la Bilbao Night Marathon fa uns 2 anys i era molt incòmode. Però el sismtema lleugerament diferent va anar força bé. També es millorava la sortida, aquest any era esglaonada per temps, amb lo qual s’evitava les aglomeracions als carrers més estrets i et permetia còrrer a ritme còmode des d’un principi fins al final. Els pacers (corredors guia) de 3h15, el Carles Siscar, Robert Mayoral, Pau Cortadas i jo ens dirigim a la sortida, i allí, no s’entén com, un dels membres de l’organització ens empeny literalmente i ens fa sortir amb un grup que no era el nostre havent de retrocedir i perdre més d’un minut amb lo qual el rellotge nostre sempre ens marcarà un minut més degut ja a haver trepitjat la catifa del xip. 
Ara sí, es dona la nostra sortida, els 4 pacers anem junts, xerrant, bon ambient, creant grup. Ara toca el típic torn de preguntes que ens fan els corredors, anireu sempre a ritme constant? Quin ritme seguirem? Etc etc. Comença una lleugera pluja, no molesta, quasi que diria que s’agraeix. La roba HOKO, porto malles KAMIKAZE i camiseta HADA m’aguanten la temperatura perfectament (totalment recomanables). 
Foto: Paco Garcia, sortida grup 3h15'
El Pau i el Carlos s’estiren uns metres, al darrera la doble Ro (Robert Mayoral i jo) mantenim un ritme uniforme, animant al personal, agafant 4 o 5 aigües a cada avituallement per posteriormente repartir-les al grup. Estem fent una bona tasca, no podem fallar. El Robert Mayoral em comenta que a la mitja marató portem un important desface de metres; jo li dic que les maratons ben mesurades, sempre et donaran amb un Garmin o gps similar una diferència de 600m mínim i amb un temps ennuvolat la diferència pot ser superior. Així que ens aproparem als 43km de marca de GPS. Cal controlar el pas de km a km i no fer cas del tot al rellotge. Al km 10 ja tinc els ànims incondicionals de la Gemma que em seguirà per tot el marató. Cap al km15-16 ens unim amb l’amic Carlos, és la 5ena marató que faig al seu costat, en tenim una de pendent, l’hem de fer grossa, que gran és Carlos. 

Uns metres mes avant em tornen a animar la Gemma i el Raul, que fan el seguiment sense perdre’s els millors llocs. Allí seguim comentant la jugada amb el Robert, comentem que el Pau ens treu uns 2’ aprox però se’l veu bé, aguanta la distància i el ritme, porta un bon grup, està fent una gran tasca. Ja cap al km 30 agafem al Pau, que ens diu que no va bé, que es treu la banderola i es deixa anar, m’hagués agradat acabar els 4. A partir d’allí ja es senten les altre preguntes típiques, la pregunta del mur, que passarà? Etc etc, Seguim animant al grup, comencem a passar gent parada, gent que ha “petat”, els animem a seguir amb nosaltres, la cara els delata i ens respon amb només una mirada. Seguim al nostre ritme, 4’35’’, un ritme còmode, els tres pacers aguantem compactes i ja enfilant paral.lel, els últims 2km, la gent ja ho comenta a treure tot, és l’últim esforç, 2km que es faran llargs, aquí aconseguim agafar un ritme de creuer un pèl alt però bo i no afluixem fins a meta, on entrem els tres junts. Gratificant el final, veure el munt de gent que hem pogut posar el nostre granet de sorra perque aconsegueixin el seu objectu, cares d’absolutat felicitat. Jo entro contentíssim, dedicant la cursa a la meva àvia, sé que m’està veient, sé que si arribés a casa i li expliquès estaria contenta. Llàstima el Pau, que arriba pocs minuts darrera, s’ha marcat una lluita desde el km 30 fins a meta, no ha fallat, ha lluitat per acabar, molts haguessin abandonat, arribava tocat d’un costipat i tot i així acabaria fent els 42km196m. El Robert i el Carlos, fan una tasca boníssima i es crea un gran ambient de grup unit, tots a una, a un mateix ritme i lluitant perquè molts runners assoleixin el seu objectiu.

dilluns, 4 de març del 2013

2ns 10Km d'Amposta

Ahir es va celebrar els 2ns 10km d'Amposta i es va inagurar el 3er circuit Running Series de les Terres de l'Ebre.
Tot i tenir molts dubtes de participar-hi degut a motius varis, un desplaçament llarg, anar sol (em feia pal), el dia anterior estàvem difrutant d'una calçotada i acabar cansat, tot plegat va fer que fins l'hora que em va sonar el despertador no decidís anar-hi.
Un cop allí el top ten estava car, es trobaven el Gerard Monteverde, qui cada dia té una progressió més gran, d'aquí animar-lo a seguir endavant i sobretot a disfrutar d'aquest esport que tant ens dona.
També hi era Xavier Queralt (actual subcampio mitja marató Tarragona), Josep Maria LLuis, Vicent Garcia, entre d'altres.
La sortida puntual a les 10h va ser controlada i es va formar un grupet d'uns 10 corredors, on ja al km2 quedavem només 5 i cap al 4 el grup es trencava en un grup de 3 i un grup de 2 on hi era jo i un altre corredor a pocs metres del grup capdavanter. Un circuit complicat pel que fa a girs, dos girs de 180graus mes uns quants de 90 i rotondes, etc etc, no facilitaven agafar el ritme.
amb la grupeta
Intentant no deixar augmentar distància ni perdre'ls de vista vaig intentar fer la meva cursa i mantenir un ritme el més constant possible, guardant forces pel final en cas necessari.
La irregularitat amb les últimes setmanes amb els entrenos degut a viatges de feina em mantenien en un immens dubte (dubte estat físic) i la  necessitat de saber el meu estat actual em feien indispensable assistir a una cursa aquest cap de setmana per tal de poder assolir l'objectiu proper marcat.
Sense forçar en cap moment de cursa (la idea era arribar sencer) i mantenint la 4a posisió vaig poder arribar a meta amb 34'50'' a 7'' del 3er classificat, Xavi Queralt. Cursa que va guanyar amb autoritat Gerard Monteverde amb 33'28''.