Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARATONS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARATONS. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de març del 2019

MARATÓ BARCELONA 19

Un any més arribava la Zurich Marató Barcelona, on aquest any més de 17.000 corredors pendrien part d'aquesta gran marató.

Aquest any i després de molts anys no faria de llebre, la intenció era primer de tot fer marca personal, la tenia en 2h58', la segona i ambiciosa era estar entre 2h45-48 i la realista un sub 2h50 que es lo que intentaria.
Sortiriem de Tarragona a les 6h AM la Gemma i jo, amb poc trànsit per l'autopista, arribem ben d'hora a Barcelona, aparquem al Centre Comercial Las Arenas i allí mateix podem esmorzar i anar al lavabo.

Ja son les 8h i ja toca anar a fer un lleuger escalfament, almenys uns 10 minuts per moure el cos i les cames.

A les 8:15 estic ja al calaix, és el primer any que surto d'allí al davant, només més avant està la elit, que fins i tot els puc tocar, deunidó.

8:30 sortida puntual, busco les llebres de 2h45 que intentaré seguir fins que el cos digui prou. La sortida ràpida, com no, però les llebres amb molt de cap ràpidament van buscant el seu ritme i jo no em separo ni un metre, enfilem ens primers 4 km on aguantem el ritme mig de 3'55''/km, la pujada de Sants i Trav. de les Corts al ser els primers km anem frescos però no ens podem passar de punt.


Ara toca lleugera baixada Av. de Sarrià i planejar una estona fins al km 10 aprox passant per Gran Via, allí veig per primer cop a la Gemma, la saludo perfectament i seguim a bon ritme els parcials del 5 al 10 segueixen sent bons, sobre 3'55'' i un parell de km a 3'50'' aprofitant lleugeres baixades.

Ara toca el carrer Mallorca una parell de km que puja una mica, molt poc però lo suficient per i ja el 12 baixant el fem molt ràpid, tant que fem aquest km a 3'38'', de fet aquest km ha estat un dels més ràpids en general de la marató.

Anem a bon ritme, arribem a l'entrada de la Meridiana, s'em despenja el dorsal i el tinc a punt de caure, error d'intentar posar-me'l tot just abans d'arribar a un avituallament, he de veure però també m'he de posar el dorsal, aconsegueixo al mig avituallament fixar el dorsal abans que caigui amb l'imperdible i també demano aigua a un membre del grup. Enfilem meridiana, un tram aborrit i dur, això si, amb bon asfalt km 17 i 18 pujant la meridiana 3'47'' i 3'48'', ja li vaig dir a l'Enric que estavem pujant un pel ràpids, massa.
quien quiera un gel que levante la mano, y el gel no llegó!!!


Ja la baixada un goig, asfalt bo i grup compacte ens plantem a la mitja marató on m'espera la Gemma i el Raul, allí la Gemma m'havia de donar un gel, però estic al mig del grup i no la veig fins quan he passat, així que em quedo sense. Ja passat la meridiana un altre km, el 22 a 3'38'', la gent i la baixada d'aquest km fan que anem massa ràpids. Hem passat la mitja marató en 1h22'25'', anem clavats en temps.

Ara ja comença a notar-se que comença la marató de debó, passem el 24 un tram de Gran Via, enfilem Rambla Prim, ara sí ataquem diagonal per anar a buscar Glories i tornar per l'altre costat, allí em torna a esperar la Gemma i el Raul km 27 i 29.


A la sortida de diagonal toca un dels trams durs Forum cap al km31 i enfilar Port Olímpic, aquí aj començo anotar alguna fatiga a les cames, i baixo el ritme per veure si recupero, la calor apreta , arribem fins a 24 graus. Ja al 36 a l'altura d'Arc de Triomf començo a patir, i al 38 he de parar baixant Laietana, uf, pensaba que no arrancaria, però la gent que m'anima em dona un plus i aconsegueixo arrencar.

Segueixo amb l'objectiu d'arribar a meta, en les millors condicions possibles, aniré km a km, però al 39 he de tornar a parar a caminar uns 30'', perdo molt temps, només queden 3 Robert, em dic a mi mateix, pero quins 3!!

Arribo al
41 i no puc més, m'he de tornar a aturar i només aturar-me, anava sol, la gent, la multitud de gent que hi ha degut a que ja és el final, criden tant que no tinc co.....ns de parar, així ja que em dic a mi mateix que fins a meta, patint els últims 6-7km però acabant content amb una marca de 2h53 i en una 294 posició final.






dilluns, 23 de març del 2015

ZURICH MARATÓ BARCELONA 2015

És l’hora de tornar a marcar el ritme en un marató, aquest cop un altre Zurich Marató Barcelona, actualmente entre el top 5 dels millors maratons Europeus, per mi tot un plaer poder ajudar en aquest esdeveniment tant a l’organització com a tots aquells corredors que volen aconseguir el seu objectiu.
Durant la cursa ets el seu psicòleg, el seu amic, la seva ma dreta, ets amb qui confiaran tots els seus mesos d’entreno perque els portis fins a la “glòria”, aquella meta somiada tants i tants mesos i aquella foto que de ben segur guardaran i ensenyaran a familiars, amics tot explicant els passos km a km com di d’una batalla gàl.lica es tractès. Per ells, per nosaltres, per tots els corredors ho és. És una lluita constant, de cames però sobretot de cap i de cor als últims km. El famòs mur apareix quan el cap es rindeix, quan els teus pensaments son negatius, per això cal buscar objectius i pensar  en positiu. Frases com si aquest ho fa jo també puc. Buscar punts de referencia i anar a aconseguir aquests micro-objectius ens ajudaran a oblidar-nos del final i treure’ns pressió.
 Arribaríem el dissabte al matí la Gemma i jo a Barcelona, allí ja ens esperaba el Raul per anar a dinar, tocaria una peix a la planxa i unes patates. D’aquí ja aniríem a al Fira del corredor, una fira espectacular, on l’organització compta amb molts stands dedicats a l’esport i més concretament enfocats al running, val la pensa visitar-la. Allí recolliria dorsal “pacer” i concretaríem hora pel diumenge al matí.
Nit de sopar, tot un luxe el sopar preparat en directe pel Raul. Pasta artesana i pollastre a la planxa i yogurt de la fageda en mel del Pinell de Brai. El cos ja estaria carregat a tope per l’endemà.
A les 5.30 em sona el depertador. Ens aixequem, esmorzem bé i a les 7:30 ja estem a la carpa dels pacers. Allí ens col.locarem les banderoles, dorsals, xarreta amb els companys, fotos, etc etc.
Foto rigor a les 8:15 tots junts però aquest any a part ens grabaria TV3 ja que estan emitint el marató en Directe.
Sortida per grups de temps,  nosaltres obrim grup de 3h15, la sortida a ritme constant, mantindrem un ritme constant tota la cursa de 4’36’’-37’’ el nostre objectiu ajudar a aquelles persones que vulguin fer aquest temps no s’hagin de preocupar del temps, que el fet d’estar nosaltres els hi tregui pressió, que s’alliberin i es dediquin ñúnica i exclusivament a  correr. Aquesta será la fòrmula que els ajudarà a assolir el seu repte i disfrutar moltíssim. 

Passarem la 1a mitja marató en 1h36'55'' i la 2a mitja marató en 1h37'03", assolint l'objectiu marcat.

Una més al sac i sobretot donar les gràcies als que em van acompanyar en tot el recorregut i animar, Gemma Garcia, Daniel Pedreño, Raul Garcia, Txell Cervelló i Guti, entre molts d'altres que em coneixine i van cridar el meu nom en algun moment durant el recorregut. Un plaer també poder compartir grup de luxe amb Robert Mayoral, Daniel Sánchez, Carlos Siscar y Antonio Romero, tots 5 vam lluitar fins al final per no fallar a ningú.

dijous, 20 de març del 2014

Marató Barcelona 2014

Sempre basant-nos en la llegenda, aquesta ens diu, que l'any 490 A. C. el general Milciades va decidir enviar un emissari a Atenes, per donar notícia de la victòria dels grecs, sobre les tropes perses, triant a Phillípides, un de soldat participant, en la Batalla de Marathón, per evitar una possible massacre entre la població, en cas d'una derrota dels seus soldats. 
Sobre fets utòpics, la llegenda ens diu, que un manifest dels perses, anunciava que en cas de victòria, aquests saquejarien la ciutat, violarien a les dones, matarien als nens i calarien foc a la capital grega.
Amb la finalitat d'evitar una matança massiva de la població, Phillípides va haver de recórrer a peu, una distància, que oscil•lava entre 35 i 39 km. per portar la notícia victoriosa de les tropes gregues
Coneixedora la ciutadania d'aquesta intenció dels perses, les dones van manifestar, que si en el termini de 24 hores, guiant-se per la posta del sol, no rebien la notícia de la victòria grega, elles mateixes, s'encarregarien, d'aniquilar a tots els nens, per suïcidar-se posteriorment totes elles.
Com la victòria sobre els perses, es va demorar més temps del previst, i a punt de finalitzar el termini, Phillípides, va haver de fer un esforç sobre humà, per arribar a temps a la capital i impedir aquesta matança, cosa que va aconseguir evitar, però arribant tan exhaust, que després d'anunciar la victòria, va caure desplomat al sòl sense vida. Aquesta és la llegenda, que va donar origen a la història que tots coneixem. 

Havent fet ja un petit repàs a la Història, ja ens situem a 16 de març del 2014, on aquest any per mi serà la 6ena marató de Barcelona consecutiva.
El dimecres dia 12 va ser el meu aniverssari 34 i com cada any em tocava fer els anys en km, aquest any no va ser menys i el dimecres i tenint el marató a prop vaig cumplir amb el meu repte dels ANYSvsKM, un pel arriscat tant prop del marató.
acompanyat pel Marc Balaña, gràcies!!
Un any més emprendria aquesta aventura com a pacemaker de 3h15', un temps assequible per mi amb pocs entrenos i pocs km a les cames, haurem de portar un ritme constant de 4'35''/km.
El dia abans ens convoquen a les 18h a la Fira del Corredor,  per presentar-nos devant d'alguns mitjans, fotos amb la marca oficial Asics, etc.
Arribem una estoneta abans la Gemma i jo per recollir algo de material que em faltava. Ja concentrats i vestits amb roba oficial Asics, passeig per la fira on molta gent et demana fer-se una foto amb tu. 

Això fa que arribi un pèl tard a casa amb lo qual aniré a dormir més tard de lo previst. Tot plegat et fa dubtar, una proba així sempre et crea dubtes.
Un bon sopar a casa del Raul, el meu cunyat, que aquest any es transformarà en fotògraf oficial m'omple els dipòsits d'hidrats i pernil dolç de romer Vaig a dormir sobre les 23h i el despertador em sonarà a les 5AM, esmorzar bé. Sortim de casa amb la Gemma sobre les 6:35AM i a les 7Am convocatòria a la carpa pacers, 8:05AM foto amb èlit a la linia de sortida i breu escalfament amb la èlit, és el primer any que ho fem.
Ja al calaix blau, el de 3h15, només entrar i com és normal de cada any, els corredors no paren de fer preguntes, quin ritme seguirem, si serà o no constant, quants pacers anem, que si yo me quedé ayer con tu cara y hoy te seguiré, anglesos, francesos, etc. Uns 10' de preguntes constants.

Es dona la sortida nostra, després de l'èlit i sortim a un ritme ja constant, el 1er km el passem inclús un pèl per sota, sobre 4'31'', allí un ens fa una pregunta, ¿sabéis llebar el ritmo? Jo, evidenmet, li dic: SÍ. La gent ja es preocupa desde el principi quan encara queden 41km pel devant. 

foto grup abans la sortida
Seguim a ritme constant i no defallim en cap km. Desde que em sortit que tinc uns problemes tècnics, m'estic fent "pis", no sé que fer, paro o no paro, paro o no paro. Finalment decideixo parar sobre el km5, em quedo endarrera, el pis és d'aquells llargs i les altres llebre de 3h15 s'escapen fins al punt que no els veig.

Acabo els problemas tècnics i començo a còrrer, a un ritme un pèl més alt, parant en diferents grups, xerrant amb ells i animant-los a seguir el grup de 3h15, intento retallar segons per tal d'atrapar els meus companys. Finalment en uns 4km ho aconsegueixo, el Robert Mayoral s'alegra, es pensava que havia petat, li he explicat el que m'ha passat i ara sí, juntament amb l'altra llebre formem un bon grup uniforme. És aquí on també trobo al Quim Vernet, li pregunto que tal va i em comenta que no tant bé com voldria, pensó que és ùn impàs però segur que acabarà bé, l'animo a seguir al grup i que no ens deixi, recomano veure aigua, poca però a cada avituallament.

Passem la mitja amb uns lleugers segons sub 1h37 aquí el desquadre garmin vs marcatge ja és important. Nosaltres ja sabem d'aquest tema i ja ho hem compensat desde l'inici, sabem que aquest marató, com tots els bens marcats ens sortira en 42km700m i per això hem anat compemsant desde el principi, cosa i fet que agraeixen els corredors que van al nostre grup. És aquí on se m'acosta un corredor francès, oh la la, em pregunta si  seguirem així fins al final, a un ritme constant, li dic que sí, que anem de conya i que segueixi amb nosaltres disfrutant de la cursa, de l'ambient, de la ciutat, que nosaltres el portarem a meta. Ell em respon amb un agradable somriure. un somriure inocent, amigable, és com si des d'aquell momento ja fossis amic seu. Aquestes són les coses màgiques que té el marató, la gent confía en tu, no pots fallar, confíen en tu.

Seguim a ritme constant, els km passen ràpid, se m'està fent curt, veurem que passa a partir del 30 i pico. És més o menys per aquí, potser m'equivoco que ens trobem amb l'amic Joaquim Pujol, l'animo a seguir amb nosaltres, m'alegro de veure'l.

l'Amic Marcel i jo....
La calor apreta una mica més, cal hidratar-se a tots els avituallaments, jo només ho faig amb aigua, poc però bec a cada avituallament i és el que intentem transmetre a la resta del grup que confia amb nosaltres.

Ja arribats sobre l'arc de triomf sobre el 35 em trobo molt bé, en cap moment he defallit, només em fa mal la planta dels peus. La resta, cap , cames, està perfecte, el més important, el motor(el cap) està a tope.
Seguim tirant i arribem als 2 últims km pssicològics en lleugera pujada, els passem bé, tant el Robert Mayoral com jo animem a la gent, perdent alguns segons inclús.

A la recta final puc sentir els crits de la Gemma, l'arribada sigui el temps que vagis a fer sempre és emocionant, cada any és especial.