Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MITGES MARATONS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MITGES MARATONS. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de novembre del 2019

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2019

Un any més i ja en van 28 de la Mitja Marató de Tarragona. Aquest any novament sortiria i arribaría a Camclar.

El dia abans recollida de dorsal amb el Pol, ell content, ens fem alguna foto i cap a casa. Durant tot el dissabte em prenc i probo un sobre de Recuperation Fm, beguda hipototònica amb sals minerals, jo sempre patia aquest tema cap al final de la cursa i val a dir que em va anar molt bé.


El circuit, gens fàcil i amb una matinal on el vent seria el protagonista feia veure que no seria un bon dia per anar a fer grans coses, sufrir-lo i disfrutar-lo a la vegada ja seria suficient.

La sortida a les 10h del matí amb força vent, tot i que havia baixat una mica la intensitat encara bufava fort.
concentrats


Els primers km favorables, els fem bé, més ràpid del ritme a portar en cursa, és normal, però cal anar en cap si volem acabar en condicions. Així que miro enrera i veig al Juan Carlos i Enric amb qui compartirem viatge, també hi ha el Ramón (de gran vull ser com ell).

Em poso a tirar del grupet, pugem la rambla a bon ritme, la baixada per Via Augusta em deixo anar i em quedo sol. 


Ja al fortí em giro i decideixo baixar ritme i esperar al grup, m'agafen i tornem a conduir l'autobús. Fem miracle on el vent bufa lleuegrament en contra, pensaba que faria més vent, encara es pot aguantar.


Ara una de les parts més critiques, l'espigó, entrem amb vent en contra, pugem relativament bé a ritmes sobre 3'50'' ; ens toca girar i al gir l'aire ens empeny una mica. Allí el Ramon , increíble, torno a repetir, es posa al meu costat i tirem, estem baixant sobre 3'40'', sobre el km 13 agafem a Antonio Anguita, l'animo a seguir amb nosaltres però no segueix. Seguim tirant el Ramon i jo, agafem un altre corredor uns 500m més avall.


Al serrallo ens tornem a agrupar per afrontar una part clau de la mitja, la pujada Vidal i Barraquer, Enric Ossó i Corte Inglés; a Enric Ossó m'espera el Pol, la Jana i la Gemma, el Pol em dona un Gel Sport de Recuperation, em va genial. 


Ara ja a Avinguda Roma, afrontem els últims km, les cames em van de conya, pel cap em passa que si no hi ha cap contratemps arribaré sencer.

Ja sobre el km 20 el grup es manté compacte, aquí l'Enric i jo tirem i agafem a Àlex que anava 10è, al final entrem amb un bon sprint l'Enric amb un bon final desde el km 20.


Al final 10è de la general i 3r de categoría i 1er podi a la Mitja de Tarragona, molt content amb un temps de 1h21.  Un gran matí venòs però un plaer de nou la grupeta Kalenjins Enric, Ramon i Juan Carlos. 


gràcies per la foto i felicitats nois, sobretot Xavi (guanyador 4 cops de la Mitja)




dimecres, 27 de febrer del 2019

X MITJA MARATÓ DE CAMBRILS 19

Havia estat al 2012, 7 anys després hi tornava.. una de les mitges més planes que he fet, amb un circuit a dos voltes, a mi particularment aquest tipus de circuit a mi m'agraden, vas veient corredors quasi tota l'estona i et van animant.

Arribava a Cambrils a les 8.30, allí em dirigia a fer un cafè i seguidament a escalfar. Era dubte si córrer o no fins a últim moment, unes molèsties al genoll desde el dijous abans de la cursa em tenien preocupat. El mateix dia escalfant el dolor era intens.

amb Pilar, guanyadora absoluta de la mitja cat femení, just abans de la sortida
Vaig pensar que probaria, almenys sortir i veure com em va, si notès alguna molèstia doncs ja pararia o baixria ritme; era una altra proba bona de cara la preparació de La Marató de Barcelona i la volia fer.

Ja a la línia de sortida i havent escalfat, el dolor no era tant intens, em preocupava com aniria empitjorant el dolor a la cursa i sobretot a la post cursa.

Sortida a les 10h05', sortida ràpida per col.locar-nos amb el grupet de Kalenjins on ens marcarien el ritme Ferran De Torres o Miguel Godoy, dos llebes de luxe amb majúscules. El primer km el passem ràpid, 3'31'', a partir d'aquí els captains kalenjins es posen a ritme, la tripulació formada per Enric, Ramon i jo mateix.
kalenjins bus

La idea era córrer a 3'44''-45'', anem passant tots els km perfectes, clavats, com el millor rellotge britànic. El dolor persisteix, però intento no fer cas, ja veurem al final com va i com acabem, vull intentar acabar.

Al final i ja al 17 el fem a 3'36, allí el Ferran ens diu al Miguel i a un servidor que es queda amb l'Enric i el Ramon i que nosaltres tirem, així ho fem; acabant els últims 5km sub 3'40''/km, acabant amb 1h17'38'' a 3'41'' de mitja.
concentration boys
I acabem una setmana més amb 100km a les cames!! 

Ara ja queda només resar per tal que el genoll que a dia d'avui va millorant , no empitjori i ens deixi disfrutar d'una de les millors maratons, la Zurich Marató Barcelona!
amb l'Anna, s'està enganxant a les curses

dimecres, 13 de febrer del 2019

EDREAMS MITJA MARATÓ BARCELONA 2019

Arriba un any més una de les millors mitges, la eDreams Mitja Marató Barcelona, aquest any amb récord de participació amb més de 19000 inscrits i un 33% dones.

A les 6 h del matí em recullen per casa el Jose, que va acabar la mitja marató amb un tiempazo de 1h07' (vaya tela) a 3'12'' el km o el que és el mateix a 18'8km/h de mitja, espectacular. I també l'Àngel que amb bon ritme arribava fins al 15-16 però unes molèsties no el deixarien seguir al ritme previst de 1h14-15, ara a recuperar bé.

A les 7h ja estem a barcelona a 100m de la sortida tenim la sort d'aparcar, ens dona temps de fer un cafè. Allí ells ja marxen cap a un costat i jo em dirigeixo a la Carpa de les Llebres, encara no hi son totes, son les 7h45.

Em poso la "pluma" de 1h25 i sobre les 8h comencem a escalfar les llebres de 1h 25 juntes i anem comentant com anirem agrupats i els ritmes.

La idea és anar 2 una mica avançades i 2 tancant grup i el ritme a seguir que serà 3'57-58'' de rellotge per tal d'arribar amb sub 1h25, ja que com tots els anys sabem que la distància que ens marcarà el rellotge al finalitzar la proba serà de 21k400aprox, amb el qual hem d'anar controlant aquest ritme al rellotge.

A les 8h25 foto de grup per immortalitzar aquest moment.
pacers 2019
Un cop tots ben fotografiats, ja ens dirigim al nostre lloc, al calaix de sortida que ens toca pel ritme que portem.  Allí ens trobem amb varis cracks, un d'ells el Bepo Cutrona que cada any no falta a aquesta proba, acabarà amb un tiempasso de 1h30' , el Carlos Loriente acabaria amb 1h56' i el Robert Mayoral amb 1h22 (felicitats màquines).

mayoral, jo, Bepo

amb el crack perico carlos

La sortida puntual es complica amb tants de corredors, una sortida lenta on els dos primers km son lents, uns 10'' per damunt de la mitja, és complicat avançar a ritme, ens topem amb gent que va realment lenta, possiblement gent que no s'ha col.locat degudament als calaixos o els hi ha passat algo els primers metres (cosa difícil), el passeig Isabel es fa lent.


Un cop enfilat el paral.lel i entença ja comencem a afilar el pas per km i els grups es van formant.  A la gran via ja més relaxats i aritme de creuer començo a parlar amb el grup, els hi comneto que el ritme a portar serà de 3'57''-58'' el km per tal d'arribar sub 1h25. Passem el 6, 7, 8, 9 ,10 i 11 a ritme correcte.

Al km 12 perdem 2 segons que saviament recuperem a la baixada de la Rambla Prim.  Ara afrontem uns km importants d'anadad i tornada de la Diagonal que els passem també a ritme de 3'57'' i ja sense adonar-nos arribem al Forum, km 17.

Novament segueixo animant al grup i treballant km a km per tal que tots compleixin el seu objectiu. Pas per por olímpic amb poc aire facilita el ritme i seguim passant correctament els km a 3'57''.

Ja enfilem Marina, km 20 i les cares de la gent no tenen preu, saben que ho aconseguiran, que està a les seves cames. Empenyo al grup que porto, els animo amb crits.

Meta i objectiu complert! 1h24'42'', un plaer aportar novament el meu granet sorra per tal de poder ajudar a que molta gent assoleixi el seu objectiu. Agraïments especials a l'organització per donar-me aquesta oportunitat i confiar un any més.



diumenge, 24 de novembre del 2013

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2013

Setmana prèvia a la mitja marató, dubtes si fer-la o no, l'inscripció està feta, les ganes hi són. Apareixen problemes greus al bessó cama dreta. El dimecres em trobo a Elda (Alacant) surto a trotar i als 30' he de parar si vull còrrer la Mitja. El divendres truco a Fisio Pobla, l'hi comento el que em passa i em dona un cop d'ull. No em pot apretar, sols veure que tinc. Diagnòstic: Càrrega dels dos bessons i contractura bessó extern dret (soleo), el qual comporta risc de trencament fibrilar.
Decideixo que la faré igualment, a la mínima que noti risc decidiré que faig.
Ja a la línia de sortida ens situem juntament amb l'amic Plàstic per còrrer a ritme de 3'40''/km.
La sortida és ràpida i jo em quedo una mica endarrerit per no forçar, passem el 1er km en 3'37'', aquí tot bé. ja al tercer decideixo anar al grup que va el Plàstic, Marcel i acomplar-me allí, anem cada cop més ràpid, passem el 3 en 3'28'', no vull anar allí, no acabaré bé.
Foto: Jordi Sanvisens
Baixo el ritme, el bessó fa el seu primer avís. al km 5 passant en 18'06'' penseo que se'm farà dura la mitja i que les cames no aguantaran, sí el cos.
Al 7 se'm passa pel cap dos decisions, les dos prou dures per portar-les a terme, però he de decidir ja. Una és abandonar la cursa i l'altra és seguir a ritme "trotero" i disfrutar de la mitja. Decideixo ràpidament la segona, no vull abandonar, el temps em donarà la raó, penso que estaré content a l'hora de creuar la línia, és la mitja de casa i potser el més important, la Gemma m'està esperant i no vull fallar, almenys l'acabaré.
De vegades no sabem disfrutar de les curses, ens ofusquem en fer marques, la típica marquitis i ens crea un estat agònic i d'ancietat. No sabem  el que es pot disfrutar simplement corrent i gaudint, sense obligació de ser millor o pitjor, de guanyar a un o a l'altre. El fet està en acabar-la. Hi ha molts valents que amb temps superiors, molt superiors estaran més que contents, uns per acabar-la, altres perquè és la primera mitja marató, altres simplement perquè han gaudit de l'ambient, això és el que fa màgic aquest esport.
Bé, ja al km 10 passant relaxat amb 38', començo a disfrutar de la mitja, m'ho prenc com el primer dia que vaig debutar a una cursa, amb il.lusió i ganes de creuar la meta, sabeu que és això?
Ja al km 15 a l'entrada de l'espigó m'agafa el grupet de la 1a dona al que veig coses d'aquest esport que no m'agraden, me les reservo. Vaig amb ells, vaig còmode i disfruto pujant i baixant per l'espigó, cosa que mai havia fet durant els últims 5 anys de mitja.
Al final amb forces físiques al 100% però amb les cames "patapalo" acabo entrant amb 1h21' i amb l'il.lusió d'un xaval de 20 anys que comença a còrrer.
Els Bot runners!!!
Felicitar com no als meus companys d'equip Ronald Fargas en plena preparació pel Marató Castelló, Noemí Aumedes fent marca personal de 1h31' i la gran Pilar Rus, que està que sale aconseguint podi a la prestigiosa mitja de Tarragona acabant 4a!

dissabte, 1 de desembre del 2012

FINAL RUNNING SERIES I MITJA DE TARRAGONA 2012



El passat divendres dia 23 a les 20h del vespre, es va fer l’entrega de premis del circuit Running Series de les Terres de l’Ebre a Deltebre. Un total de 10 probes de les qual aquest any en vaig fer 8 i que em van portar per puntuació a un 3er lloc de la Categoria Absoluta i a un 1er lloc en categoria sènior.
Va ser un plaer poder compartir podi amb dos grans atletes, l’amic Ferran de Torres i campió del circuit i amb el Xavi Queralt (recent subcampió de la mitja marató de Tarragona 2012 amb 1h9’). L’acte d’entrega va comptar amb la presència de luxe del Roger Roca (campió del món de dutaló), que ens va fer entrega dels trofeus
Premis absolut running series 2012
Després d’aquesta entrega vam poder gaudir d’un bon soparet amb la companyia de bons amics que sempre m’acompanyen, allí van vindre Ricard, Albert, Josep i la Gemma.

Tocava pel diumenge era la mitja marató de Tarragona, aquest any no l’havia preparat expressament, només havia entrenat, sabia que estava preparat per això, que la podia fer, a més em feia il.lusió essent la mitja de casa, la Nostra mitja. Feia ja un any sense fer una mitja, a més li tenia un compte i una partida pendent a la mitja del 2011.
En aquesta mitja dos seguidors que no em deixarien ni un sol moment, el Josep i Gemma estarien allí, tenia una doble motivación, n’estava segur que ho podia fer.
Arribat el dia de la mitja, una temperatura perfecta, 12ºC,  fantàstic per còrrer. Ambient de luxe només arribar, 2000 corredors fan soroll, es fan veure, es fan sentir, ho vius només arribar.
Havia parlat amb el grup per anar a 3’35’’ el km, creia que 3’30’’ seria arriscar, així que en aquesta mitja no tocaria arriscar i assegurar el “tiro”.
Sortida ràpida i en 1km ja estem col.locats juntamente amb el Jordi (Plastic) amb qui faria tota o quasi tota la mitja. Mitja que torno a decidir fer sense rellotge i només així dedicar-me a correr, res de temps, res de pas per km, només les meves sensacions i treure conclusions per la propera.
Company de fatigues. Foto: Sanvisens
El grupet del devant anava el Ferran de Torres, Jorge de Andres, Bruno, etc, els portavem a pocs metres però no, tocava estar allí, jo no sabia com arribaria, les ganes d’anar hi eren, el poder crec que també, però no ho vam arriscar, ja arribarà el dia.
Pugem Ramon i Cajal i Rambla com mai, amb plenes condicions i no perdem ritme.
Anavem molt bé i abans del km 6 ja es despenjava gent del grup del davant, anavem agafant gent i mantenint el ritme alegre, controlant en tot moment. Ja abans d’arribar al km 10 agafem al Bruno, li diem que s’enganxi però es va quedant.
Primer dilema, el rellotge ens marca molt mes, uns 150m als 10km, la qual cosa ni el ritme ni el temps ens surt però tenim coixí per fer el que volem tot i marcar malament.
Ja enfilant cap a la platja Miracle passant pels tinglados torno a veure a la Gemma i el Josep que m’animen constantment.
seguim colze a colze. Foto: CA Francolí

Fem tota la platja d’anada i tornada a bon ritme i això pinta molt bé, la qual cosa al tornar a veure a la Gemma i Josep els hi dic que vaig molt bé i és en aquest momento, hora d’enfilar l’espigó que m’agafa una forta punxada a l’estomac ( no n’hi havia prou per no deixar-me fer bé l’espigó i tirar pel terra els 15km fets fins aleshores) la qual baixant el ritme un pèl aconsegueixo superar amb molt de crèdit i poder afrontar uns últims 4km amb perfectes condicions.
Allí el Plàstic m’ha marxat un pèl però sé que faré un bon final si no forço pujant.
Al final ens anem juntant 2 corredors del davant i 2 de darrera meu que fem l’últim km a relleus amb continuats avançaments, un últim km molt divertit, i finalment entrant amb 1h16’46’’ i 22è classificat.

dimecres, 14 de març del 2012

3A MITJA MARATO CAMBRILS

Aquest passat diumenge es va celebrar la 3a edició de la Mitja marató de Cambrils. Per dates no era una mitja que tingués prevista fer i fins quatre dies abans no vaig saber del tot segur si fer-la o no.
Un cop ja inscrit tocava descansar una mica per arribar amb  garanties pel diumenge i amb les mínimes molèsties possibles.
Sabia que aquesta mitja, segons deien una de les mitges més planes, si agafavem un bon dia podia obtenir un bon resultat.
Només sortir de casa, ni gota d'aire, un dia fantàstic, un dia d'aquells que tens ganes de sortir a correr disparat amb ganes de disfrutar.
A les 8:55 arribo a Cambris, allí ja canvia tot, la meva cara sobretot, al veure com es mouen els arbres, al baixar del cotxe i "tastar" el vent que fa dubto fins i tot de passar-me als 10km però ja que hi som farem el que poguem, sabent que el vent ens pot ser un enemic, un gran enemic.
La sortida juntament amb els 10km la fem a un ritme que aparentment semblava ràpid, jo em plantejo no mirar el rellotge, només al 10km i al 19-20km, durant la cursa no vull mirar-lo i fer la meva. El ritme de sortida em poso amb un grupet on va el Juanma, la Silvia (2a classificada 10km femines) i semblem portar un bon ritme, però quan escolto un corredor que alli van a fer 1h20, decideixo canviar ritme i agafar-me al grupet que em portava uns 200m, i alli em quedo. Crec que porto un bon ritme, no miro el rellotge; la sorpresa me l'emporto al km10 quan el passo més que lent, amb 37'09'', 25'' ( 1'25'' per sobre del temps previst), ja sabia que ara em seria difícil poder recuperar aquest temps al proper 10mil, quasi era un repte impossible, era conscient que m'havia equivocat.
Els ànims de la Gemma a diferents punts de la cursa ajudaven moltíssim a combatre el vent i a tenir ganes d'anar a més.

Al final tot i anar de menys a més, cosa que em va agradar molt, vaig acabar "mas mejor" del que vaig començar però l'últim tram de 5km amb vent en contra va fer que em fos impossible retallar el temps perdut al principi.

Finalment 1h18 i acabant el 16è de la general! LLàstima aquest temps perdut!
Sobretot agraït a tota la gent que em va animar en cursa,  van ser uns quants!! moltes gràcies!!
Ara ja sé el que he de fer a la propera! anra-hi!!

dimecres, 21 de desembre del 2011

MITJA MARATÓ DE VILANOVA

El passat diumenge dia 18 es va disputat la XXIII Mitja Marató de Vilanova on 1300 valents van desafiar la distància i el fred.
 
Alli arribabem a les 8:45 amb alguns entrebancs pel camí.que ens van fer plantejar si correr o no la mitja.Primer contacte amb Vilanova, es respira un gran ambient que a part de fred serà un gran dia pels que estmimem aquest esport. Decideixo de moment recollir el dorsal i animar-me a fer la mitja.
Recollida de dorsals i un suau calentament em situaven a la línia de sortida. A les 10h, puntuals, es va donar la sortida, el ritme de sortida el vaig iniciar tranquil, no volia forçar, havia anat a fer la mitja per acabar en bones sensacions.
El ritme a seguir, sols em fixava amb això era 3'40''-45'', ritme tranquil i controlat i intentant acabar bé, el perfil del circuit no permetia masses probes ni riscos. Així que em prenia la mitja com un primer pas de cara l'objectiu final i acomular km i sensacions sense cremar cap “cartutxo”, no val la pena.+
 
Així que m'agafo amb un grupet que acabo tirant d'ell i més tard deixant, ja arribant al km 10 miro el ritme mig i vag perfecte, la distancia ja no quadra, al km 10 ja amrca 170m de mes però aquest fet no m'importa, és igual la distància, vull seguir un ritme i que surti el que surti, no busco res més. Desitjo aguantar el millor possible.
Es a partir del km 10 quan vull veure el que passa, tot aguanta bé, cos, cames, ment, tot va bé, així que decideixo seguir al ritme marcat.
Cap al km 13 i fins al final són durs, el perfil del circuit així ho deia, alli es veuria si estic preparat i puc aguantar fins al final amb bones sensacions.
Fins al 16 puja una mica i cal fer un sobre-esforç i estar preparat per si perdo alguns segons, alli en un km dur arribo a perdre uns 30'' però no em capfico i segueixo, ja que no sé com estaré als últims km.
Finalment em sorprenc molt ja que arribo al 20 amb bones sensacions i un últim km que pràcticament puja tot el km puc adelantar a algun corredor, entrant el 21 de la classificació general de 1300 i amb un ritme mig de 3'45'', millorant en 5'' la última mitja marató, la de Tarragona.
Ara toca treballar bé, amb tranquilitat i constància per tal d'afrontar els propers compromisos.
 Aviat quan estiguin les fotos en penjarem!

salut i km!

dimarts, 29 de novembre del 2011

MITJA DE TARRAGONA 2011.

Aquest passat diumenge va tenir lloc la 20a Mitja Marató de la Ciutat de Tarragona, la  mitja de casa que mai falta al meu calendari. Un total 2.250 atletes van batre el récord de participació, demostrant cada cop la feina ben feta i la bona organització de la Mitja per part del PMET.

Una de les novetats d'aquest any i que em va agradar molt, va ser la recollida dels dorsals el dia abans, ja que el mateix dia de la cursa pots estar per altres coses.

La idea era sortir a un ritme constant que em permetés passar els 10k en 36' i poc. La sortida era perfecta, em col.locava ràpidament amb el grup, el rimte era força bo i el grup compacte, el ritme a seguir no era extremademant exigent, el podia portar força bé.

Ja arribant al km 6, a l'altura de la Rambla, alguna peça del motor fallava i s'encenia la primera llum vermella. En pocs minuts una segona alerta ja em començava a preocupar, tot i així penso que potser ho puc solucionar, amb dificultats arribo al km 10 amb 36'30", alguns segons per sobre del ritme que volia anar, però encara amb un estat bo es podria salvar. A partir d'aquí se'm van passar moltes coses pel cap, mai m'havia passat en les últimes 3 mitges a Tarragona, mai a un km 10 havia tingut la sensació de deixar-ho, de pensar en no seguir.

Va ser just en aquest punt, a l'equador de la proba, que vaig haver de tirar de força mental, només aquest motor, el motor d'emergència, seria capaç de portar-me al final, sí aquest fallava, sent l'únic que em quedava, l'abandonament era la solució.

Llavors a partir del km 11 i escaig els ànims dels amics i companys del Borges, el Ramon i el Carles van fer que m'animés una mica, inclús el Ramon al fer-me la pregunta: Robert, com vas? jo li responc que molt bé!! intentava no fallar a ningú, motivar-los a ells i potser enganyar-me a mi mateix, però res no funcionava. Més endavant es trobava la Gemma que també amb els seus ànims m'encoratjava moltíssim, quasi necessitava mes avituallaments mentals que líquids.

Sabia que aquest any, un dels meus punts forts, que era el tram final es convertia en un dels pitjors punts, vaig estar a punt de dir-me aquest any no el faig, només començar l'espigó, allí estaven la Gemma i el Ramon (sempre seguint la cursa) on amb els seus ànims un altre cop, els hi vaig  aer un gest amb el cap que NO, no anava bé de cap manera.

La pujada cap a l'espigó es va fer dura, intentava col.locar-me darrera d'algun corredor si aquest em passava i poc a poc anava arribant al final. Ara ja "només" quedava els últims 3km,  diria que els més durs que he fet els últims anys.
Però els ànims del Juanma, que vaig intentar seguir sense èxit, els del Pere Gomès i el Biel, entre d'altres, van fer que poguès arribar al final encara amb un temps d'1h20'35'' i entrant el 70è de la general (Pitjor marca en les meves participacions a la mitja).

La veritat és que no sóc partidari d'abandonar cap cursa, sempre que pugui les acabaré, encara que sigui empitjorant temps. El que fem, que és córrer, ho fem sobretot perquè ens agrada, perquè ens ho passem bé i si un dia és dolent o no es té el dia no passa res, sap greu, però s'ha de continuar i amb el cap ben alt acabar dignament. Allí hi havia gent que havia confiat en mi, la Gemma, m'estava animant tots els dies, el dia de la cursa, minuts abans, despres, durant, no podia fallar, no podia NO acabar, ho havia de fer, per la mitja, per tots els que m'havien animat, per tots els participants i per mi mateix. I sobretot d'aquesta situació apendre moltissimes coses noves que de ben segur no oblidaré mai per poder-les utilitzar a favor meu i de tots els que practiquem aquest esport.

Felicitar a tots els participants que fan possible aquesta mitja marató, felicitar a tots els que han aconseguit el seu objectiu, sigui milllorar temps o sigui acabar la mitja marató, tots del primer a l'últim som igual d'importants.
  Aquesta imatge ho diu tot, val més una imatge que mil paraules, el resum de tot.