Pàgines

dissabte, 1 de desembre de 2012

FINAL RUNNING SERIES I MITJA DE TARRAGONA 2012



El passat divendres dia 23 a les 20h del vespre, es va fer l’entrega de premis del circuit Running Series de les Terres de l’Ebre a Deltebre. Un total de 10 probes de les qual aquest any en vaig fer 8 i que em van portar per puntuació a un 3er lloc de la Categoria Absoluta i a un 1er lloc en categoria sènior.
Va ser un plaer poder compartir podi amb dos grans atletes, l’amic Ferran de Torres i campió del circuit i amb el Xavi Queralt (recent subcampió de la mitja marató de Tarragona 2012 amb 1h9’). L’acte d’entrega va comptar amb la presència de luxe del Roger Roca (campió del món de dutaló), que ens va fer entrega dels trofeus
Premis absolut running series 2012
Després d’aquesta entrega vam poder gaudir d’un bon soparet amb la companyia de bons amics que sempre m’acompanyen, allí van vindre Ricard, Albert, Josep i la Gemma.

Tocava pel diumenge era la mitja marató de Tarragona, aquest any no l’havia preparat expressament, només havia entrenat, sabia que estava preparat per això, que la podia fer, a més em feia il.lusió essent la mitja de casa, la Nostra mitja. Feia ja un any sense fer una mitja, a més li tenia un compte i una partida pendent a la mitja del 2011.
En aquesta mitja dos seguidors que no em deixarien ni un sol moment, el Josep i Gemma estarien allí, tenia una doble motivación, n’estava segur que ho podia fer.
Arribat el dia de la mitja, una temperatura perfecta, 12ºC,  fantàstic per còrrer. Ambient de luxe només arribar, 2000 corredors fan soroll, es fan veure, es fan sentir, ho vius només arribar.
Havia parlat amb el grup per anar a 3’35’’ el km, creia que 3’30’’ seria arriscar, així que en aquesta mitja no tocaria arriscar i assegurar el “tiro”.
Sortida ràpida i en 1km ja estem col.locats juntamente amb el Jordi (Plastic) amb qui faria tota o quasi tota la mitja. Mitja que torno a decidir fer sense rellotge i només així dedicar-me a correr, res de temps, res de pas per km, només les meves sensacions i treure conclusions per la propera.
Company de fatigues. Foto: Sanvisens
El grupet del devant anava el Ferran de Torres, Jorge de Andres, Bruno, etc, els portavem a pocs metres però no, tocava estar allí, jo no sabia com arribaria, les ganes d’anar hi eren, el poder crec que també, però no ho vam arriscar, ja arribarà el dia.
Pugem Ramon i Cajal i Rambla com mai, amb plenes condicions i no perdem ritme.
Anavem molt bé i abans del km 6 ja es despenjava gent del grup del davant, anavem agafant gent i mantenint el ritme alegre, controlant en tot moment. Ja abans d’arribar al km 10 agafem al Bruno, li diem que s’enganxi però es va quedant.
Primer dilema, el rellotge ens marca molt mes, uns 150m als 10km, la qual cosa ni el ritme ni el temps ens surt però tenim coixí per fer el que volem tot i marcar malament.
Ja enfilant cap a la platja Miracle passant pels tinglados torno a veure a la Gemma i el Josep que m’animen constantment.
seguim colze a colze. Foto: CA Francolí

Fem tota la platja d’anada i tornada a bon ritme i això pinta molt bé, la qual cosa al tornar a veure a la Gemma i Josep els hi dic que vaig molt bé i és en aquest momento, hora d’enfilar l’espigó que m’agafa una forta punxada a l’estomac ( no n’hi havia prou per no deixar-me fer bé l’espigó i tirar pel terra els 15km fets fins aleshores) la qual baixant el ritme un pèl aconsegueixo superar amb molt de crèdit i poder afrontar uns últims 4km amb perfectes condicions.
Allí el Plàstic m’ha marxat un pèl però sé que faré un bon final si no forço pujant.
Al final ens anem juntant 2 corredors del davant i 2 de darrera meu que fem l’últim km a relleus amb continuats avançaments, un últim km molt divertit, i finalment entrant amb 1h16’46’’ i 22è classificat.