Pàgines

dimecres, 23 de febrer del 2011

ALTA MÈDICA.

Per fi, i encara que el diumenge vaig sortir a correr, ho feia com "il.legal", ara ja puc dir que soc legal, que avui i després de la visita a medicina de l'esport ja m'han donat l'alta.
Puc començar a correr, sobretot ara i al principi per terrenys no molt agressius o durs com l'asfalt sinó per superfícies mes toves, com ara camins de terra.
Quan ha sortit la paraula "alta" jo ja tenia una risa d'orella a orella i dins meu ja pensava el que faria avui i quin lloc. I sí a les 20:30 he anat a les pistes del Ploms per fer uns 25min molt suaus per la gespa i posteriorment he fet uns estiraments. Les sensacions son molt bones i psicològicament encara millors, tinc moltes ganes de tornar a entrenar correctament. De totes maneres ho he de fer bé sobretot ara al principi encara que el cor em digui una altra cosa he de pensar amb el cap.

dilluns, 21 de febrer del 2011

DEDICAT ALS "GINÉS"

Ja no em podia aguantar més, tenia ganes de sortir, de probar el genoll, de saber com estic, els dies van passant i ja sumo 6 setmanes K.O.
Avui tocava fer una sortideta per la via verda, a ritme suau, i fent uns 15km. Al final s'apropa fins a Bot l'amic Robert de Flix, amb qui començarem junts la ruta i en trobarem aviat amb els cosins Ginés.
Sortim desde la Plaça de Bot i anem a buscar la via verda direcció la Fontcalda, només portem 2km i ja ens trobem amb els Ginés, salutacions,  ara canviem el sentit per tornar direcció Horta de Sant Joan. A mi em preocupa el genoll, anem portant un ritme prou bo que ens permet parlar i disfrutar.
Cap al km 9 una paradeta per fer la foto i continuar, el genoll em va força bé, de cames em noto molt bé, em sento molt animat al veure que tot i les 6 setmanes la maquinària funciona correctament.
Al final no voldira parar de córrer, jo torno sol cap al poble ja que tots ells volen arribar a fer-ne uns 30km, jo arribo al poble i n'he fet 22km, el genoll aguanta molt bé, ja quasi toco el taló al glutis sense que em faci mal, o molt poc mal, veig que la recuperació està sent lenta però bona.
Que puc dir de la companyia i de la ruta; la veritat és que el dia a dia ja anem sempre cap aqui i cap allà, no parem mai, ja sigui per la feina o pel que sigui, aguantem la pressió del que et passi. Aquest matí ha estat fantàstic en tots els sentits, han faltat alguns components que no han pogut venir, segur que ja saben qui són. Teniem aquesta sortida pendent.
Mentres corríem, li he dit a Ginés, això val milions! la veritat és que m'han fet sentir molt bé i gràcies als cosins Ginés i al Robert de Flix he pogut fer aquests 22km tant i tant còmode.
Encara recordo aquell dia que vam anar a Bràfim, jo anava amb els germans Ginés, si mal no recordo va ser l'any 2007 i vaig correr amb el dorsal d'un amic seu. Van ser i són la meva primera família dintre d'aquest món i això mai s'oblida. I sí, després vam anar a Montblanc, que ens caure un aiguat de mil dimonis, durant tota la cursa! van ser una de les meves primeres experiències dintre d'aquest mon, i les vaig viure amb ells. Avui i després de tant de temps allí tornavem a estar, entrenant junts i vivint un altre moment, jo en aquests moments amb la lesió, i coincideix en que ells em tornen a iniciar. Amb el Robert de Flix, no n'he compartit tantes, però segur que en viurem moltes!

divendres, 11 de febrer del 2011

VAIG MILLORANT!

Avui em tocava tornar al metge de l'esport, la veritat és que ja em començo a notar millot però no bé del tot. Em costa flexionar la cama del tot, o sigui doblar el genoll i tocar amb el talo al glutis no puc, però cada cop noto que vaig a mes.
M'ha dit que a partir d'ara ja veu que puc fer estiraments i he de continuar encara anant al fisio una setmana mes, després ja veurem la millora. Jo ja ho estic notant, al principi només aixecar-me de la cadira quan feia estona que estava assegut em costava molt, ara ja ho faig amb tota normalitat; els matins, després d'aixecar-me de dormir igual, ara ja vaig bé; ni hi penso que em fa mal el genoll.
Si algú s'ha donat un cop al genoll i ha tingut tendinitis si heu fet alguna cosa que us hagi ajudat a recuperar-vos aviat la tindré molt en compte, ara el que vull és recuperar-me aviat.
Moltes gràcies!
Robert

dimecres, 9 de febrer del 2011

LA MITJA DE GRANOLLERS

No hi havia d'anar, de vegades ens tira més les ganes i el cor que no pas el coneixement; em toca descansar, parar, recuperar-me bé de la lesió però em van posar un caramel a la boca i jo el vaig agafar. No em podia perdre ni la cursa del meu poble ni la mitja, volia estar a la festa de les mitges.
Així que estic a La Pobla i quedo amb el "tocayo" Robert i Àlex de Flix.a les 6.30 ja estic calentant motors del cotxe per estar a Mora a les 7h15. Allí sols apareix Robert, Àlex per un problema no pot assistir, ens sap molt greu.
Així que emprenem el cami la doble R, quina por! El Robert de Flix, vol baixar d' 1h 30', anem parlant tot el camí i en un moment ja tenim dorsal, hem fet el cafè, saludat a molts cracks, Albert Giné, Xavi Royo,Carlos Siscar que em guarda el dorsal que correré amb un altre nom, Joan Roca, un company de La Ràpita que no va poder anar, i qui no podia faltar eren els germans i amics calvarins, Joaquim, Jospe Ma i Gines a qui vaig saludar sols un moment a la recollida dels dorsals, es veien molt animats i en ganes de disfrutar.
Jo la idea és disfrutar la mitja i no fer-me més mal, res de fer cap temps, si acabo bé estaré més que content, porto  quasi un mes sense fer res.
Ens situem a la línea de sortida, jo sense cap mena de pressió, el Robert l'hem perdut un moment però segur que ja està col.locat per sortir bé. Surto pegat al Carlos Siscar, però al km 3 ja veig que és una tonteria intentar seguir, ja que el genoll m'impedeix doblar-lo correctament i encara em queda molt, no sé compuc acabar. Durant tot el trajecte em proposo de disfrutar, disfruto veient la gent animant, animo als que ja tornen, animo als que es queden pel camí, no miro ni el rellotge, sols vaig fent.
Al final arribo amb 1h26', per mi la i anecdòticament la pitjor marca que tinc en mitja marató. El Robert de Flix acaba demostrant que ha estat entrenant bé i el que es va proposar ho va aconseguir sobradament i moderant el ritme, finalment aconsegueix fer-la en 1h28', molt bon temps!  I Carlos Siscar també aconsegueix el seu temps 1h21.
Aquí una foto amb els Fondistes Rapitencs que formen un molt bon grup.


divendres, 4 de febrer del 2011

SANT BLAI DE BOT 2011!

Aquest any no les tenia totes, no sabia si hi podria anara, és el meu poble i em fa molta il.lusió correr allí, és més que una cursa, podriem dir que a part de tot el racional que hi hagi hi ha una part emocional que és molt important i que va ser això que tot i estar tocat del genoll i pensant durant molts dies d'anar o no, vaig decidir anar a correr aquesta cursa o més conegut per molts com un "pollo", ja que es dona premis en metàlic als guanyadors que sempre acostumen a ser els mateixos.
Portava 20 dies sense fer res de res, només estiraments, sabia que era un risc, un risc innecessari, però que per mi era molt important poder anar.
Surto del Morell molt incert i pensant que em podria passar, ja que no sabia com reaccionaria el genoll que encara em fa mal, jo sempre fidel al meu "lema", SI TU VOLS POTS, i així m'anava motivant i treient-me la preocupació del damunt.
El que si que tenia clar és que allí estaria passés el que passés i que acabaria com fos. A les 12h ja arribo a Bot, alli ja em trobo en Joan Roca i uns 12 marroquins, també l'amic de Flix Àlex Estela que no falla mai, i una sorpresa que no sabia que vindria el Jorge De Andres de Tarragona.
Ja és el 4art any consecutiu que la faig i fins que pugui la continuaré fent, a més aquest any estrenava una edició limitada d'una camiseta feta expressament per la cursa.

La cursa son 20 voltes, cada volta son 400m,  2 girs de 180 graus un als 200m i l'altra als 200m, amb la qual cosa pots agafar un ritme ràpid però que es trenca cada 200m.
Jo no puc arriscar en res, sols aguantar el millor possible, el genoll no està per gaires trotes, les primeres voltes el ritme és molt alt, estem fent voltes per sota 3'30'' que això acabaré pagant per falta de ritme cap a les últimes 5-6 voltes.
Jo em poso amb l'Àlex Estela i juntament amb ell que va fer una gran cursa, i demostrant el seu bon estat de forma, ens anem canviant i anem tirant.

Finalment i cap a les últimes voltes el genoll se'm recent i quasi no puc flexionar bé, ara es tracta d'aguantar i que quan acabi tot estigui bé, resar, i que no em passi res.
Finalment aconsegueixo acabar que era la part important i molt content pel ritme final, la mitja es queda en 3'45'', tot i els 40 girs de 180 graus que acabes fent. Més o menys com l'any passat, ho he de mirar encara.