No ho tenia del tot clar, però finalment i si estic del tot bé faré la Reus-Prades-Reus, ja que aquest any no podré fer la Fredes-Paüls em treure "l'espineta fent la Reus-Prades-Reus.
La XIV Caminada “REUS – PRADES - REUS“ a celebrar el dia 6 de juny de 2.010, és una prova no competitiva de resistència per muntanya oberta a tothom, que té per objectiu efectuar aquest recorregut en un temps limitat.
Té un recorregut de 55,400 km. amb un desnivell acumulat de quasi 2.950 m., i és puntuable per a la “XIII Copa Catalana de Caminades de Resistència 2010” en la que s’estableix una classificació individual i per entitats, basada únicament en la participació.
Així que endavant, a veure que tal portem aquesta proba, ho intentaré fer el millor possible tot i no ser un terreny dels meus favorits per córrer, sinó que el que aniré a buscar es passar-ho molt bé i disfrutar d'aquesta marxa. De moment no farem pronòstics de temps, simplement fer-la i disfrutar-la!
salut i km!
dijous, 27 de maig del 2010
Open Btt a la Pobla de Massaluca
Tot apunt per la prova de l'Open Btt a la Pobla de Massaluca, el punt de sortida ha canviat i finalment es sortirà de la zona de les piscines a les 10:00 el diumenge dia 30 de maig.
Com ja es habitual es faran varies sortides aproximadament cada 2 minuts en funció de les categories i numero de voltes que es preveu que siguin 3, 4 i 5 respectivament en funció de cada categoria, ànims perquè es farà dur!
salut i km! no us la perdeu!
Com ja es habitual es faran varies sortides aproximadament cada 2 minuts en funció de les categories i numero de voltes que es preveu que siguin 3, 4 i 5 respectivament en funció de cada categoria, ànims perquè es farà dur!
salut i km! no us la perdeu!
dimarts, 18 de maig del 2010
SEGUINT CAMI DELS ESPANTARRUCS.
Aquest passat diumenge dia 16 de maig, quedo amb el meu amic Toni Brunet per anar a fer alguna cosa, estem entre fer una ruta en btt o anar a fer alguna cosa de muntanya, finalment decidim fer muntanya i el trajecte escollit serà seguir la marxa senderista que es va fer a Gandesa, la 1a marxa senderística l'espantarrucs de la Terra Alta.
Aixi que arribem els dos puntuals a Gandesa, sobre les 9h del matí les cames ja es posen en funcionament, val a dir que una mica fredes ja que el vent i el fred podia fer la sortida molt dura.
Així que ens dirigim cap al Pol. Ind. de Gandesa i allí agafarem el camí que ens portarà a la Serra del Pebrer després d'una forta i llarga pujada, des d'allí ja gaudirem d'unes vistes molt boniques de Gandesa a la nostra esquerra, més endavant passarem per la Mola d'Irto, de moment un recorregut molt bonic que el teniem al costat de casa i no haviem fet mai, el repetirem. Hi ha punts on les vistes tot i no estar massa alts, son espectaculars.
Aixi que arribem els dos puntuals a Gandesa, sobre les 9h del matí les cames ja es posen en funcionament, val a dir que una mica fredes ja que el vent i el fred podia fer la sortida molt dura.
Així que ens dirigim cap al Pol. Ind. de Gandesa i allí agafarem el camí que ens portarà a la Serra del Pebrer després d'una forta i llarga pujada, des d'allí ja gaudirem d'unes vistes molt boniques de Gandesa a la nostra esquerra, més endavant passarem per la Mola d'Irto, de moment un recorregut molt bonic que el teniem al costat de casa i no haviem fet mai, el repetirem. Hi ha punts on les vistes tot i no estar massa alts, son espectaculars.
Avui era un dia per passar-ho bé, no estar pendents del rellotge, ritmes, ni res d'això, simplement disfrutar de la bona companyia de l'amic runner Toni; amb ell va ser qui vaig iniciar-me en aquest esport i els dos vam fer les nostres primeres curses. Així que aquestes sortides no tenen preu! A partir de la Mola d'Irto seguirem el nostre trajecte seguint les marques blaves d'una ferradura de cavall.
Continuant el trajecte arribarem després de sortejar alguns forts desnivells i pujades força dures a Serra de Cavalls i Serra de Pàndols.
A partir d'aqui un puja i baixa seguit i anavem justos de temps, ens fa pensar que no arribarem a hora, així que petita reunió mentres fem un avituallament, decidim anar a la cota 705 i no anar a Puig Cavaller i fer-ho la rpòxima sortida. Continuem fins a arriabar a Santa Magdalena del Pinell i allí ja estem prop d'arriabar a la Cota 705. BREU EXPLICACIÓ HISTÒRICA: La cota 705, també coneguda com la Punta Alta, es converteix en un espai clau de la batalla. Des de la seva privilegiada situació es podien controlar i batre la resta de cotes que l’envolten. La seva ubicació, a les estrebacions de la serralada, fa possible el control de la vall, del nucli del Pinell de Brai i de part de la serra de Cavalls, amb el vèrtex de Sant Marc com a punta més propera.
Un cop visitada la cota 705, decidim anar baixant per un tram de pista direció la Fonteta de Gandesa, Toni va baixant ràpid i entre els dos anem tirant.
En arribar just abans de la fonteta agafarem el cami a l'esquerra que ens durà a Gandesa vorejant la carretere per boscos i senders.
Al final 16,6km i un desnivell positiu de 800m, una matinal molt agradable en la companyia de Toni, el seu ritme va ser bo i pot fer qualsevol cosa que es proposi.
By robert
dimecres, 12 de maig del 2010
SI SI SI!! VIII MARATON INTERNACIONAL MARTIN FIZ 2010
El dia D, ja estava aquí, el despertador em sona a les 6h30 A.M. per esmorzar alguna cosa abans de fer els 42.195m.
Només posar-me de peu ja sento com està plovent i tot feia preveure que seguiria tot el dia igual, així que jo a la meva que no hi podem fer res. Un bon esmorzar i a les 8:15 la Gemma i jo ens dirigim ja cap al centre de Vitoria-Gasteiz, on només arribar ja veig el catacrack Carlos Siscar. Ell alli i fent el segon cafè del matí em dona alguns consells i entre els dos i fent el cafè sembla que la cosa està animada.
Així que un suau calentament, ens posem totes les coses que ens hem de posar i treure, el Crack del Carlos saluda a tothom, fins i tot a Llorenç, un Valencià que va jugar en el Deportivo Alabés la final de la Uefa l’any 91 contra el Liverpool, i molts més, sembla que sigui d’allí.
Falten pocs minuts per donar la sortida, així que ens dirigim cap a la línea de sortida, juntament amb nosaltres surten els corredors de la cursa de 10km. Al davant i en primera línea un cartell de luxe, Fabian Roncero, Martin Fiz, i el keniata Jaimes Moiben, entre d’altres.
Es guarda un minut de silenci per la mort de Pedro Ramos i Martin Fiz fa l’entrega d’un ram de roses a la dona del corredor que ens va deixar l’any passat en aquesta mateixa prova.
Tres, dos, un, es dona el tret de sortida i el ritme de sortida és altíssim, jo em deixo portar per Carlos, però estem anant darrera dels que fan la cursa de 10km, i no és el nostre ritme, però d’aquesta manera aconseguim posisionar-nos al nostre lloc i a partir d’ara haurem d’aguantar un ritme constant que es preveia que aniriem entre 4.05 i 4.10, i així és, el Carlos i jo ens posem en aquests ritmes, uns ritmes que intentarem aguantar fins que el cos digui prou.
El circuit al principi, els 6km primers son molt animats, van pel centre de la ciutat i la gent t’anima, a partir d’aquí ja comencen les sorpreses , un circuit que ja sabiem que seria així, no para de pujar i baixar, amb girs de 180 graus, no se ni quants en vam fer, constava de 2 voltes curtes i una llarga, on la pluja i el vent no ajudaven massa.
Arribem comodes a la mitja marató, ell anava fresquíssim i jo em notava molt bé, em veia que podria anar de moment fins al km 34 sense problemes, això ja m’animava més.
En tot i això sabia que en una marató i més si n’has fet poques no pots arriscar massa, cal arriscar en cap i saber en quin moment ho has de fer, ja que hi ha uns moments que cada km que passes et cansa com 3km del principi, sempre s’ha d’anar en respecte a la distància, ja que qualsevol cosa que facis malament et pot enfonsar tant físicament com mentalment. Són moments en que ahs de pensar en aquelles persones que t'han animat i ajudat i que els hi deus aquesta empenta final.
Jo intentava treballar en cap, vaig disfrutar en tot moment de la marató,de la companyia del Carlos, de la ciutat, de la gent, que malgrat la pluja van animar en molt punts importants de la cursa, i no eren uns ànims qualsevol, uns ànims que et posaven la “carn del gallina”, la gent t’animava cridant el teu nom, són moments molt bonics; també m’ajudava moltíssim la Gemma que va anar en diferents punts claus i això feia que m’animès cada cop més, en veure-la, sabia que no podia fallar.
En passar la mitja marató el ritme va continuar igual, fent algun km més lent degut als girs i alguns km que eren en pujada, i ja cap al km 35 vaig tindre un petit ko mental però les ganes de seguir i lluitar fins al final em van fer adonar-me de que podia físicament i mentalment, també moltíssim els ànims de Carlos que m’estava treient uns metres i ell continuava animant-me i va conseguir que no m’enfonsès.
Cap al km 37,5, un punt clau de la cursa, continuo portant al carlos uns metres més endavant però el cap no para de pensar,tot anava massa bé i et passen moltes coses pel cap, però la més important és que ara he de continuar, que no ho puc deixar així i no aconseguir-ho, ja falta poc i he d’aguantar; així que veig a la Gemma que no apra de cridar i fins hi tot “xoquem” les mans i uns metres mes endavant un grupet de Vascos, es posenm a cridar el meu nom i això juntament amb la Gemma, em fan volar fins al final.
Els últims 195m són plens de gent animant i et fan acabar el marató amb unes forces que no m’ho hagués pensat. Finalment repte aconseguit 2h58’.
Voldria donar les gràcies a la Carlos Siscar, per tot el suport donat en tota la cursa i que un 50% del gol, es seu! També a la Gemma per estar en tots els moments tant de la cursa com de la preparació al meu costat!!i a tota la gent que m'ha anat animat durant aquests temps durant i després del marató!!
Només posar-me de peu ja sento com està plovent i tot feia preveure que seguiria tot el dia igual, així que jo a la meva que no hi podem fer res. Un bon esmorzar i a les 8:15 la Gemma i jo ens dirigim ja cap al centre de Vitoria-Gasteiz, on només arribar ja veig el catacrack Carlos Siscar. Ell alli i fent el segon cafè del matí em dona alguns consells i entre els dos i fent el cafè sembla que la cosa està animada.
Així que un suau calentament, ens posem totes les coses que ens hem de posar i treure, el Crack del Carlos saluda a tothom, fins i tot a Llorenç, un Valencià que va jugar en el Deportivo Alabés la final de la Uefa l’any 91 contra el Liverpool, i molts més, sembla que sigui d’allí.
Falten pocs minuts per donar la sortida, així que ens dirigim cap a la línea de sortida, juntament amb nosaltres surten els corredors de la cursa de 10km. Al davant i en primera línea un cartell de luxe, Fabian Roncero, Martin Fiz, i el keniata Jaimes Moiben, entre d’altres.
Es guarda un minut de silenci per la mort de Pedro Ramos i Martin Fiz fa l’entrega d’un ram de roses a la dona del corredor que ens va deixar l’any passat en aquesta mateixa prova.
Tres, dos, un, es dona el tret de sortida i el ritme de sortida és altíssim, jo em deixo portar per Carlos, però estem anant darrera dels que fan la cursa de 10km, i no és el nostre ritme, però d’aquesta manera aconseguim posisionar-nos al nostre lloc i a partir d’ara haurem d’aguantar un ritme constant que es preveia que aniriem entre 4.05 i 4.10, i així és, el Carlos i jo ens posem en aquests ritmes, uns ritmes que intentarem aguantar fins que el cos digui prou.
El circuit al principi, els 6km primers son molt animats, van pel centre de la ciutat i la gent t’anima, a partir d’aquí ja comencen les sorpreses , un circuit que ja sabiem que seria així, no para de pujar i baixar, amb girs de 180 graus, no se ni quants en vam fer, constava de 2 voltes curtes i una llarga, on la pluja i el vent no ajudaven massa.
Arribem comodes a la mitja marató, ell anava fresquíssim i jo em notava molt bé, em veia que podria anar de moment fins al km 34 sense problemes, això ja m’animava més.
En tot i això sabia que en una marató i més si n’has fet poques no pots arriscar massa, cal arriscar en cap i saber en quin moment ho has de fer, ja que hi ha uns moments que cada km que passes et cansa com 3km del principi, sempre s’ha d’anar en respecte a la distància, ja que qualsevol cosa que facis malament et pot enfonsar tant físicament com mentalment. Són moments en que ahs de pensar en aquelles persones que t'han animat i ajudat i que els hi deus aquesta empenta final.
Jo intentava treballar en cap, vaig disfrutar en tot moment de la marató,de la companyia del Carlos, de la ciutat, de la gent, que malgrat la pluja van animar en molt punts importants de la cursa, i no eren uns ànims qualsevol, uns ànims que et posaven la “carn del gallina”, la gent t’animava cridant el teu nom, són moments molt bonics; també m’ajudava moltíssim la Gemma que va anar en diferents punts claus i això feia que m’animès cada cop més, en veure-la, sabia que no podia fallar.
En passar la mitja marató el ritme va continuar igual, fent algun km més lent degut als girs i alguns km que eren en pujada, i ja cap al km 35 vaig tindre un petit ko mental però les ganes de seguir i lluitar fins al final em van fer adonar-me de que podia físicament i mentalment, també moltíssim els ànims de Carlos que m’estava treient uns metres i ell continuava animant-me i va conseguir que no m’enfonsès.
Cap al km 37,5, un punt clau de la cursa, continuo portant al carlos uns metres més endavant però el cap no para de pensar,tot anava massa bé i et passen moltes coses pel cap, però la més important és que ara he de continuar, que no ho puc deixar així i no aconseguir-ho, ja falta poc i he d’aguantar; així que veig a la Gemma que no apra de cridar i fins hi tot “xoquem” les mans i uns metres mes endavant un grupet de Vascos, es posenm a cridar el meu nom i això juntament amb la Gemma, em fan volar fins al final.
Els últims 195m són plens de gent animant i et fan acabar el marató amb unes forces que no m’ho hagués pensat. Finalment repte aconseguit 2h58’.
Voldria donar les gràcies a la Carlos Siscar, per tot el suport donat en tota la cursa i que un 50% del gol, es seu! També a la Gemma per estar en tots els moments tant de la cursa com de la preparació al meu costat!!i a tota la gent que m'ha anat animat durant aquests temps durant i després del marató!!
By Robert
dimarts, 11 de maig del 2010
AVANTMATX VIII MARATON INTERNACIONAL MARTIN FIZ
Qui m'ho havia de dir!després del marató de Barcelona on les sensacions van ser bones però em vaig quedar en les ganes de fer un millor temps de les 3h00, arriba el dia del meu 30 aniversari i la Gemma em sorpren amb un gran regal d'unes mini-vacances a Vitoria-Gasteiz que inclou la inscripció a la VIII MARATO INTERNACIONAL MARTIN FIZ, així que si volia caldo, tassa i mitja, toma ya!!! a entrenar un altre cop per una altra marató!!!
Per on puc començar? per la ciutat? per la gent? pel marató?
La veritat és que tot va ajudar a que tot anès molt bé. Arribem a Vitoria el dissabte al matí la Gemma i jo, allí ja ens esperava un maratonià de luxe, Carlos Siscar.
Així que el primer que fem es passar per l'Hotel i deixar les malestes, veure on estavem situats, etc.
Més tard ens dirigiríem a la recollida de dorsals on ja es palpa l'ambient maratonià del diumenge, un ambient diferent, amb 4 o 5 catalans a la llista d'inscrits.
Ens trobem amb Carles Siscar, allí ell ja em começa a explicar els ritmes que hem de portar, el temps que pot fer, bé ho analitzem tot! Carles Siscar,a part de ser una gran persona, com diríem en el futbol, ho és dintre i fora dels terrenys de joc, és un corredor fantàstic, un maratonià amb unes marques que fan por 2h 40 i poc, això ja son marques galàctiques com és ell.
Bé, en tot i això ens informem del circuit, com serà, fins i tot ens informen del temps que tindrem i no pinta massa bé, ni el circuit, ni el temps, però no hi podem fer res.
Pel que fa a la climatologia, ens dona uns 11 graus i pluja, així que haurem de mirar si portem pneumàtics de
pluja.
Tenint tota la informació de la cursa decidim que potser hauríem d'anar a dinar, juntament amb la Gemma, la seva dona i el seu fill, tots unes grans persones que en aquells moments em fan sentir molt afortunat. Algunes fotos del dia abans de la marató!
Aqui juntament en Carlos i Fabian Roncero
Aqui a la foto amb un parell de cracks i un futur crack! Martin Fiz i Carlos Siscar, juntament amb el seu fill Carles (futur crack)
dilluns, 3 de maig del 2010
FINAL LLIGA CATALANA DE CLUBS 1A DIVISIÓ CATEGORIA MASCULINA
Ahir diumenge es va disputar a Granollers, la final de la lliga catalana de clubs, categoria masculina.
Jo mai hi havia pres part, ja que es una part de l'atletisme que no hi estava massa posat, tot va començar quan el club m'ho va proposar i jo vaig dir que si rapidament sense saber ni quina proba faria, però la qüestió era fer la proba que em diguessin, menys salts i coses d'aquestes, qualsevol que fos córrer ja m'anava bé.
Fins al dissabte al matí no vaig saber quina proba faria; fianlment em diuen que no serà una, sinó dos probes, que faré els 5000m llisos, i el 4X400 relleus.
En difinitiva, a les 7:45 a.m. sortim en bus un grapat d'atletes del CN REUS PLOMS direcció Granollers, de moment es preveu un bon matí, sense massa sol ni pluja tal com havien dit.
Arribem alli sobre les 9:15 i ja estaven fent la proba de martell. Jo tenia la meva proba a les 11h15, així que decideixo anar a fer un cofi per despertar-me una mica i menjar algo per agafar forces pels 5000m que m'esperaven.
Una mitja horeta abans començo a escalfar jo i l'altre company dels ploms que farem la mateixa proba dels 5000m.
Passem el control previ amb els jutges i arbits i ens dirigim a la línea de sortida els 16 corredors, surten 2 corredors per equip. Una proba que en pista es pot fer una mica mes dura del que sembla, ja que la distància no és massa, el ritme que s'intenta portar si que ho és i això fa que t'agotis abans. Al final d'aquesta proba la vaig poder acabar en un temps de 17m30'' i puntuar 7 puntets per l'equip. Aquí la gent vaig poder contemplar de primera fila que estan molt forts, el primer ho va fer en 15'54''.
El meu company d'aquesta cursa, del amteix equip, m'agradaria nombrar-lo, es diu Manel Sanromà, un atleta en majúscules que vaig poder tenir el plaer de parlar una estona amb ell i és que als seus bons temps feia 1h10 en mitja marató i ahir als seus 53anys encara va fer un 5000 en 18'37'', quina maquina! En acabar aquesta proba tocava un ratet de relax i contemplar les altres probes, moltes d'elles espectaculars, com per exemple els 110m tanques, com saltaven, els 100m llisos, etc.
Val a dir que era un mon que només havia vist aquestes probes per la tele (en gent professional, clar), però són realment boniques de veure i a més passes una matinal amb un grup de gent, un equip, que a molts d'ells potser no havies parlat mai i ara ets un mes, una experiència que espero repetir l'any que vinent!
Finalment toca els 4X400 relleus, i el meu equip està format per A. PLAZA, M. FERRE, M SANROMA I jo mateix. Els 400m durissims ja que més que la distància és un sprint de 400m que fa que el cor et vagi més que a tope, el que em va agradar va ser el treball i ajut en equip, ja que t'havies d'agafar el relleu (passar aquella mena de pal i rebre'l en bones condicions), els arbitres controlant en tot moment cada pas que fas, quan vas a rebre aquest pal (que no se com es diu) i quan el dones i si et canvies de carrer, ufff, moltes coses, tot això per no ser desqualificat de la proba.
Al final vam poder completar el 4X400 en un temps molt bo de 4'00'' i aconseguir 8 puntets mes per l'equip.
En definitiva un canvi de les curses que estic acostumat a fer i preparar però aquest tipus et permet desconectar de la rutina de sempre i a més passar-ho molt bé amb tots els del teu equip i gaudir de l'ambient de graderia que tenien les pistes de Granollers. Una matinal molt llarga ja que la sortida de Granollers va ser a les 14h30, només hi havia ganes d'arribar i disfrutar ara d'un bon dinar!!
salut i fins la pròxima!!
robert
Jo mai hi havia pres part, ja que es una part de l'atletisme que no hi estava massa posat, tot va començar quan el club m'ho va proposar i jo vaig dir que si rapidament sense saber ni quina proba faria, però la qüestió era fer la proba que em diguessin, menys salts i coses d'aquestes, qualsevol que fos córrer ja m'anava bé.
Fins al dissabte al matí no vaig saber quina proba faria; fianlment em diuen que no serà una, sinó dos probes, que faré els 5000m llisos, i el 4X400 relleus.
En difinitiva, a les 7:45 a.m. sortim en bus un grapat d'atletes del CN REUS PLOMS direcció Granollers, de moment es preveu un bon matí, sense massa sol ni pluja tal com havien dit.
Arribem alli sobre les 9:15 i ja estaven fent la proba de martell. Jo tenia la meva proba a les 11h15, així que decideixo anar a fer un cofi per despertar-me una mica i menjar algo per agafar forces pels 5000m que m'esperaven.
Una mitja horeta abans començo a escalfar jo i l'altre company dels ploms que farem la mateixa proba dels 5000m.
Passem el control previ amb els jutges i arbits i ens dirigim a la línea de sortida els 16 corredors, surten 2 corredors per equip. Una proba que en pista es pot fer una mica mes dura del que sembla, ja que la distància no és massa, el ritme que s'intenta portar si que ho és i això fa que t'agotis abans. Al final d'aquesta proba la vaig poder acabar en un temps de 17m30'' i puntuar 7 puntets per l'equip. Aquí la gent vaig poder contemplar de primera fila que estan molt forts, el primer ho va fer en 15'54''.
El meu company d'aquesta cursa, del amteix equip, m'agradaria nombrar-lo, es diu Manel Sanromà, un atleta en majúscules que vaig poder tenir el plaer de parlar una estona amb ell i és que als seus bons temps feia 1h10 en mitja marató i ahir als seus 53anys encara va fer un 5000 en 18'37'', quina maquina! En acabar aquesta proba tocava un ratet de relax i contemplar les altres probes, moltes d'elles espectaculars, com per exemple els 110m tanques, com saltaven, els 100m llisos, etc.
Val a dir que era un mon que només havia vist aquestes probes per la tele (en gent professional, clar), però són realment boniques de veure i a més passes una matinal amb un grup de gent, un equip, que a molts d'ells potser no havies parlat mai i ara ets un mes, una experiència que espero repetir l'any que vinent!
Finalment toca els 4X400 relleus, i el meu equip està format per A. PLAZA, M. FERRE, M SANROMA I jo mateix. Els 400m durissims ja que més que la distància és un sprint de 400m que fa que el cor et vagi més que a tope, el que em va agradar va ser el treball i ajut en equip, ja que t'havies d'agafar el relleu (passar aquella mena de pal i rebre'l en bones condicions), els arbitres controlant en tot moment cada pas que fas, quan vas a rebre aquest pal (que no se com es diu) i quan el dones i si et canvies de carrer, ufff, moltes coses, tot això per no ser desqualificat de la proba.
Al final vam poder completar el 4X400 en un temps molt bo de 4'00'' i aconseguir 8 puntets mes per l'equip.
En definitiva un canvi de les curses que estic acostumat a fer i preparar però aquest tipus et permet desconectar de la rutina de sempre i a més passar-ho molt bé amb tots els del teu equip i gaudir de l'ambient de graderia que tenien les pistes de Granollers. Una matinal molt llarga ja que la sortida de Granollers va ser a les 14h30, només hi havia ganes d'arribar i disfrutar ara d'un bon dinar!!
salut i fins la pròxima!!
robert
Subscriure's a:
Missatges (Atom)