DEDICAT ALS "GINÉS"

Ja no em podia aguantar més, tenia ganes de sortir, de probar el genoll, de saber com estic, els dies van passant i ja sumo 6 setmanes K.O.
Avui tocava fer una sortideta per la via verda, a ritme suau, i fent uns 15km. Al final s'apropa fins a Bot l'amic Robert de Flix, amb qui començarem junts la ruta i en trobarem aviat amb els cosins Ginés.

Sortim desde la Plaça de Bot i anem a buscar la via verda direcció la Fontcalda, només portem 2km i ja ens trobem amb els Ginés, salutacions,  ara canviem el sentit per tornar direcció Horta de Sant Joan. A mi em preocupa el genoll, anem portant un ritme prou bo que ens permet parlar i disfrutar.

Cap al km 9 una paradeta per fer la foto i continuar, el genoll em va força bé, de cames em noto molt bé, em sento molt animat al veure que tot i les 6 setmanes la maquinària funciona correctament.
Al final no voldira parar de córrer, jo torno sol cap al poble ja que tots ells volen arribar a fer-ne uns 30km, jo arribo al poble i n'he fet 22km, el genoll aguanta molt bé, ja quasi toco el taló al glutis sense que em faci mal, o molt poc mal, veig que la recuperació està sent lenta però bona.

Que puc dir de la companyia i de la ruta; la veritat és que el dia a dia ja anem sempre cap aqui i cap allà, no parem mai, ja sigui per la feina o pel que sigui, aguantem la pressió del que et passi. Aquest matí ha estat fantàstic en tots els sentits, han faltat alguns components que no han pogut venir, segur que ja saben qui són. Teniem aquesta sortida pendent.
Mentres corríem, li he dit a Ginés, això val milions! la veritat és que m'han fet sentir molt bé i gràcies als cosins Ginés i al Robert de Flix he pogut fer aquests 22km tant i tant còmode.
Encara recordo aquell dia que vam anar a Bràfim, jo anava amb els germans Ginés, si mal no recordo va ser l'any 2007 i vaig correr amb el dorsal d'un amic seu. Van ser i són la meva primera família dintre d'aquest món i això mai s'oblida. I sí, després vam anar a Montblanc, que ens caure un aiguat de mil dimonis, durant tota la cursa! van ser una de les meves primeres experiències dintre d'aquest mon, i les vaig viure amb ells. Avui i després de tant de temps allí tornavem a estar, entrenant junts i vivint un altre moment, jo en aquests moments amb la lesió, i coincideix en que ells em tornen a iniciar. Amb el Robert de Flix, no n'he compartit tantes, però segur que en viurem moltes!