MITJA MARATÓ TARRAGONA 2013

Setmana prèvia a la mitja marató, dubtes si fer-la o no, l'inscripció està feta, les ganes hi són. Apareixen problemes greus al bessó cama dreta. El dimecres em trobo a Elda (Alacant) surto a trotar i als 30' he de parar si vull còrrer la Mitja. El divendres truco a Fisio Pobla, l'hi comento el que em passa i em dona un cop d'ull. No em pot apretar, sols veure que tinc. Diagnòstic: Càrrega dels dos bessons i contractura bessó extern dret (soleo), el qual comporta risc de trencament fibrilar.
Decideixo que la faré igualment, a la mínima que noti risc decidiré que faig.
Ja a la línia de sortida ens situem juntament amb l'amic Plàstic per còrrer a ritme de 3'40''/km.
La sortida és ràpida i jo em quedo una mica endarrerit per no forçar, passem el 1er km en 3'37'', aquí tot bé. ja al tercer decideixo anar al grup que va el Plàstic, Marcel i acomplar-me allí, anem cada cop més ràpid, passem el 3 en 3'28'', no vull anar allí, no acabaré bé.

Foto: Jordi Sanvisens

Baixo el ritme, el bessó fa el seu primer avís. al km 5 passant en 18'06'' penseo que se'm farà dura la mitja i que les cames no aguantaran, sí el cos.
Al 7 se'm passa pel cap dos decisions, les dos prou dures per portar-les a terme, però he de decidir ja. Una és abandonar la cursa i l'altra és seguir a ritme "trotero" i disfrutar de la mitja. Decideixo ràpidament la segona, no vull abandonar, el temps em donarà la raó, penso que estaré content a l'hora de creuar la línia, és la mitja de casa i potser el més important, la Gemma m'està esperant i no vull fallar, almenys l'acabaré.
De vegades no sabem disfrutar de les curses, ens ofusquem en fer marques, la típica marquitis i ens crea un estat agònic i d'ancietat. No sabem  el que es pot disfrutar simplement corrent i gaudint, sense obligació de ser millor o pitjor, de guanyar a un o a l'altre. El fet està en acabar-la. Hi ha molts valents que amb temps superiors, molt superiors estaran més que contents, uns per acabar-la, altres perquè és la primera mitja marató, altres simplement perquè han gaudit de l'ambient, això és el que fa màgic aquest esport.
Bé, ja al km 10 passant relaxat amb 38', començo a disfrutar de la mitja, m'ho prenc com el primer dia que vaig debutar a una cursa, amb il.lusió i ganes de creuar la meta, sabeu que és això?
Ja al km 15 a l'entrada de l'espigó m'agafa el grupet de la 1a dona al que veig coses d'aquest esport que no m'agraden, me les reservo. Vaig amb ells, vaig còmode i disfruto pujant i baixant per l'espigó, cosa que mai havia fet durant els últims 5 anys de mitja.
Al final amb forces físiques al 100% però amb les cames "patapalo" acabo entrant amb 1h21' i amb l'il.lusió d'un xaval de 20 anys que comença a còrrer.

Els Bot runners!!!

Felicitar com no als meus companys d'equip Ronald Fargas en plena preparació pel Marató Castelló, Noemí Aumedes fent marca personal de 1h31' i la gran Pilar Rus, que està que sale aconseguint podi a la prestigiosa mitja de Tarragona acabant 4a!