Aquest passat diumenge i una setmana abans d’anar a Bilabo volia fer un bon entreno i hi havia la mitja de Molerussa, així que dicideixo fer-la.
Després d’unes setmanes només entrenant, sense fer cap cursa, hi havia els dubtes de quin ritme seguir ja que no tenia ritme de cursa, la idea intentar fer un entreno sense anar passat de pulsacions i un ritme entre 3’45’’ i 3’50’’.
Sortim finalment des de el Morell,la Gemma i jo a les 8h30 del matí, el termòmetre marca només 6-7ºC, esperem que al arribar a Mollerussa faci més bo.
Ens trobem per marxar junts desde el Morell al Jesús (runner de Gandesa afincat al Morell) i al Raul, un debutant al mon del running i al mon de les curses.
Només arribar allí, un gran ambient, com sempre passa a aquesta mitja, salutacions a alguns companys de Tarragona, al Xavi Benet, etc.
Recollida dels dorsals i com és de rigor, vaig a fer un cafè amb la Gemma, el Jesús i el Raul decidiexen no seguir aquest ritual.
Un bon calentament ja que la temperatura és de 7,5ºC i cal calentar bé (sempre cal fer-ho) per evitar lesions.
La sortida es dona juntament amb la cursa de 7,5km, el ritme de sortida tot i la lleugera pujadeta inicial es força ràpid, passem el 1er km a ritme de 3’29’’, juntamente amb el crack del Pere Gomes (tros de llebre del marató costa dorada de 3h), decidim que aquest ritme no ens interessa, que no és el que toca portar, ens hem de regular ja que el circuit és dur i el vent pot ser un petit enemic.
Decidim anar tirant una estona cadascú, els ritme que ell vol portar també són de 3’45’’, a mi em va perfecte.
El gràfic que va presentar l’organització no tenia massa a veure en el que ens trobariem durant els 10 primers km, ja que va ser un puja-baixa continuo i juntament amb el vent que bufava costava mantindre el ritme desitjat. Al pas per Bellvís, molta gent animant, va estar bé ja que la tornada sabia que podia ser dura. Fins a Poal, vam poder aguantar el ritme, però a partir d’allí la cosa es va envolicar més, el vent en contra i les lleugeres pujades que amb el vent feien incrementar la duresa.
El Pere, em va dir que m’enganxes a ell, però m’estava treient algun metre i vaig decidir fer la meva cursa, podia passar que si el seguia no acabés bé, així que jo al meu ritme, sortint 2km, els dos que crec que van ser mes durs per mi, els 2 ponts que vam haver de passar, a 4’km, uns km realment que costava aguantar el ritme portat fins aleshores, ja que sent pujada estavem portant molt bé, això va ser mes o menys al km 16 al 19 aprox. Després els últims 2km els vaig poder tornar a fer al ritme que estava portant.
La valoració, sent la 1ª cusa de la pretemporada és la correcta i en trec conclusió positiva ja que vaig entrar dintre del temps previst i agafant un ritme de cursa prou bo de cara a les properes, al final 1h19, a 3’47’’/km entrant en la posicio 19 de la general.
També felicitar al Jesús per la seva bona cursa ja que va obtindre el resultat desitjat 1h35’ i el Raul 1h45’, sent la seva primera cursa, (deunido amb el debut) espero li hagi agradat i pugui repetir, des d’aquí donar-li ànims perque això es pugui seguir fent, sobretot fent esport encara que sigui deixar de costat les marques, l’important i la valoració que s’ha de treure es haver-s’ho passat bé. Queda dit que hem de fer alguna altra sortida a alguna cursa i també alguna sortida conjunta pel nostre lloc de residència.
A la foto d'esquerra a dreta: Raul, Jesús, Robert
3 comentaris:
Osti tu! Quina il•lusió! No hagués pensat mai que ningú fes comentaris de la meva cursa a una crònica, i amb foto!. Espero que no sigui la última!! Per cert, va estar molt bé, a veure si agafa força lo de fer un grupet al Morell per fer sortides. Salut!!
Molt interessant el blog! T'aniré seguint per aquí, pq en cursa ho tinc bastant fotut encara!!
Gràcies per deixar constància del meu debut, vaig disfrutar molt i espero repetir.
En quant a la cursa coïncidim en que els km que més durs em van resultar van ser del 16 al 19 inclús el 20, però en quan arribes al 20 i olores la meta, això et dóna forces...
ens veiem.
Hola Jesús, clar que no serà la última. No pots dir mai res que no passarà, tot, tot és possible, jeje.
Raúl, m'alegro que t'hagi agradat, la 1a sempre és especial i la recordaras sempre, ja veuràs! vas fer un bon debut!
estem en contacte!
robert
Publica un comentari a l'entrada