Pàgines

dimarts, 1 de maig del 2012

1er Trail Series Cambrils

Ja sumant un mes pràcticament sense fer res a causa d'una tendinitis, ara totalment recuperada, les ganes de correr eren presents.
El dissabte a través de l'organitzador de la cursa m'entero que hi ha un trail de 14km a Cambrils,ufff, la idea d'anar-hi m'atreu però portant un mes sense córrer i arrastrant problemes respiratòris a causa d'una al.lergia em fan dubtar.
De totes maneres i com la intenció era sortir a correr molt suau el diumenge, decideixo anar al trail per fer un bon rodatge.
La sortida es feia desde les pistes de Cambrils i era un circuit tot per camins amb bastanta pedra amb alguns repetxons però molt planer, un circuit similar al d'un cros. A la línia de sortida tant sols 40 atletes, però l'organització semblava bastant bona, un bon montatge a la línia de sortida, algo no em quadrava.
La sortida es va donar a les 10h, el rimte de sortida va ser extremadament lent, com si d'una cursa de muntanya pura i dura es tractès. No estava al meu terreny, així i com més o menys m'havien dit que era un circuit planer vaig decidir incrementar el ritme a veure que passava, qui seguia i qui no. Al km 1 ja sols estavem un grupet de 3, jo estava més que sorprès, tot i els problemes que m'estava portant la respiració, em costava respirar i l'acumulació de mocs, a causa de l'alergia mes un costipat em feia rabia, ja que no podia augmentar el ritme.
El circuit just abans del km 7 enfilava cap a dalt, el qual feia treballar bastant, els altres dos corredors seguien al darrera meu, ja arribat al km 8 un dels dos s'escapa i l'altre es queda en mi, el 4art no està gaire lluny, però jo noto la fatiga, tant dels dies que no surto a correr com la falta de ritme i la respiració. La idea no era en cap moment d'estar alli al davant, però amb la camiseta i el dorsal sembla que ens transformem.
Tirant fins al km12 el ritme baixa i em costa cada cop més respirar i es aquí a falta de menys de 2km quan el 4art corredor em passa i no el puc seguir, porta un ritme alt i constant i jo no estic per "osties" mai millor dit.
Havia anat per entrenar i ja ho estava fent, no calia forçar més i acabar mort, la cursa havia anat prou bé, el dia amb un lleuger vent havia estat bo i el temps final de 56' i 4art de la general i 1er senior era lo de menys. Havia complit amb el que volia, passar una matinal atlètica agradable i veure com reaccionava el cos als simptomes que tenia, conclusió final, no es pot anar a un lloc amb aquest simptomes, mes val menys i millor.