Desaparegut en la marató dels Jocs Olímpics de 1912

L’esport –la forma de practicar-lo- ha canviat molt amb el temps. I la marató no pot ser una excepció. Si no, fixem-nos amb el que va passar en la marató dels jocs olímpics d’Estocolm de l’any 1912.

El japonès Shizo Kanakury, quan duia 30 quilòmetres, va sortir de la cursa i no va retornar al circuit. Va ser una marató molt dura per l’inusual calor i la humitat: havien sortit 69 atletes i només van arribar 35. Tothom va pensar que havia abandonat. Però quan els organitzadors van fer el recompte, afegint els arribats als abandonaments (un dels quals, un portuguès, va morir al dia següent),  els hi faltava un corredor. I aquest no era altre que en Kanakury que, per cert, era el favorit abans de començar la prova; havia estat l’abanderat en la cerimònia de l’obertura i era la gran esperança nipona.

Se’l va buscar durant hores per tot el recorregut però no el van trobar enlloc. Tampoc en els dies següents. S’havia esfumat. Fins i tot, amb el temps, la policia d’Estocolm el va donar per desaparegut.

Cinquanta-quatre anys després, en un programa de televisió, va explicar ell mateix, en primera persona, el que li va passar: 

Arribant al Km 30 va veure que una noia sueca li oferia una llimonada des de la  finestra d’una planta baixa d’una casa. S’hi va acostar per avituallar-se, i, exhaust pels quilòmetres recorreguts, es va parar una estona per descansar.

Però vet a qui que l’estona es va convertir en dues hores. La noia l’hi va oferir una cadira, ell va entrar a la casa per seure una mica... i  es va quedar adormit . Quan va despertar va decidir no anar a l’arribada. I tampoc a l’hotel de la delegació japonesa. Avergonyit, va tornar al Japó d’ incògnit. 

Shizo Kanakury

I d’incògnit va viure, si més no per als suecs, fins que un periodista el va localitzar cinquanta-quatre anys més tard, a la ciutat on havia nascut. La televisió sueca li va demanar a Kanakury que acabés simbòlicament els quilòmetres que li faltaven i va accedir. Va anar a Estocolm i, en acabar-la, va dir davant de les càmeres: “He trigat 54 anys 8 mesos, 6 dies, 8 hores i 32 minuts en creuar la meta. Certament, ha estat una marató més llarga del normal. Fins i tot, des que la vaig començar, he tingut una esposa, sis fills i deu nets”.