Ahir diumenge vaig córrer novament la cursa d'Horta de Sant Joan, una cursa d'asfalt de 10km ben diferent a les que acostumo a fer, possiblement la més dura de Catalunya en aquesta distancia i tipus de cursa d'asfalt. En aquesta cursa no pots buscar marca, no has de tenir en compte el temps. els quasi 400mD+ no fan que sigui possible l'anomenat "marcón".
El meu estat de forma tota una incertesa, començo a trobar-me bé, sobretot motivat i amb ganes d'aquesta temporada, principal condició per poder córrer. En aquesta cursa la petita al.lèrgia que estic patint, (actualment medicat en pastilles per almenys minimitzar-la) em tindrà en la incógnita si aguantaré o no.
Ens dirigim cap a Horta, aquest cop no puc fallar, és la cursa que fan al costat del meu poble, em sento que corro a casa, em coneix la gent, conec a la gent, el terreny (terreny fantàstic, però dur).
El tret de sortida puntual a les 9:30 en uns 3 primers km en baixada on els primers ja imparteixen un ritme altíssim només començar, jo decideixo, no sé si acertadament no anar a per ells i quedar-me en una segona o tercera línea. Sé que la forta calor, sumada als símptomes al.lèrgics (picor als ulls, dificultat per respirar, etc) no em deixaran fer grans coses.
Aguanto a la baixada un ritme bo però que em permet respirar bé i poder fer la pujada amb garanties.
Al km 5 vaig prou bé, la forta pujada fins al km6 que em farà caminar en algún tramet i em fa perdre alguns segons. Allí dalt els ànims de la gent, en especial de la Gemma i Josep m'animen molt i m'ajuden a acabar d'enfilar la pujada fins a l'esgésia davall del sol abrasador. Noto la falta encara d'entrenos en pujada i se'm carreguen força les cames.
Ja comença la segona volta, un pel més curta, començo baixant, no veig ningú darrera ni ningú davant, tiro però sense passar-me i controlant respiració. Un seguit de pujadetes sobre el km 8 abans d'arribar a la última i brutal pujada caldrà reservar forces. Arriba la última i faig fins la meitat, allí tinc un corredor prop, potser forçant l'hagués agafat, no cal, camino uns 20" i és quan veig a Josep Garcia que m'espera a mitja pujada i m'empeny fins a dalt de tot, em dona molts ànims, la pujada és dura de collons. A dalt de tot la Gemma m'acava d'empenyer fins a meta entrant en 42' per fer els 10km i 380mD+ i en 13ena posició.
Destacar la 1a posició de l'imparable Sergi Hidalgo que està a tope, cada dia més fort acabant en 37' i una gran Pilar Rus que tot i anar primera destacada va fer la última pujada com si es jugués la 1a pos, ho va donar tot. Felicitats Borgettis!
Agrair i felicitar a tota la gent d'Horta i AE Cara Nord per organitzar un any més aquesta proba i fer-ho tant bé com cada any. Gent a cada punt conflictiu, avituallaments ben col.locats, bona bossa obsequis i avituallament arribada més que bé. Felicitats AE CARA NORD!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada