VIDEO MITJA MARATÓ DE TARRAGONA

BY EL JOC

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2013

Setmana prèvia a la mitja marató, dubtes si fer-la o no, l'inscripció està feta, les ganes hi són. Apareixen problemes greus al bessó cama dreta. El dimecres em trobo a Elda (Alacant) surto a trotar i als 30' he de parar si vull còrrer la Mitja. El divendres truco a Fisio Pobla, l'hi comento el que em passa i em dona un cop d'ull. No em pot apretar, sols veure que tinc. Diagnòstic: Càrrega dels dos bessons i contractura bessó extern dret (soleo), el qual comporta risc de trencament fibrilar.
Decideixo que la faré igualment, a la mínima que noti risc decidiré que faig.
Ja a la línia de sortida ens situem juntament amb l'amic Plàstic per còrrer a ritme de 3'40''/km.
La sortida és ràpida i jo em quedo una mica endarrerit per no forçar, passem el 1er km en 3'37'', aquí tot bé. ja al tercer decideixo anar al grup que va el Plàstic, Marcel i acomplar-me allí, anem cada cop més ràpid, passem el 3 en 3'28'', no vull anar allí, no acabaré bé.

Foto: Jordi Sanvisens

Baixo el ritme, el bessó fa el seu primer avís. al km 5 passant en 18'06'' penseo que se'm farà dura la mitja i que les cames no aguantaran, sí el cos.
Al 7 se'm passa pel cap dos decisions, les dos prou dures per portar-les a terme, però he de decidir ja. Una és abandonar la cursa i l'altra és seguir a ritme "trotero" i disfrutar de la mitja. Decideixo ràpidament la segona, no vull abandonar, el temps em donarà la raó, penso que estaré content a l'hora de creuar la línia, és la mitja de casa i potser el més important, la Gemma m'està esperant i no vull fallar, almenys l'acabaré.
De vegades no sabem disfrutar de les curses, ens ofusquem en fer marques, la típica marquitis i ens crea un estat agònic i d'ancietat. No sabem  el que es pot disfrutar simplement corrent i gaudint, sense obligació de ser millor o pitjor, de guanyar a un o a l'altre. El fet està en acabar-la. Hi ha molts valents que amb temps superiors, molt superiors estaran més que contents, uns per acabar-la, altres perquè és la primera mitja marató, altres simplement perquè han gaudit de l'ambient, això és el que fa màgic aquest esport.
Bé, ja al km 10 passant relaxat amb 38', començo a disfrutar de la mitja, m'ho prenc com el primer dia que vaig debutar a una cursa, amb il.lusió i ganes de creuar la meta, sabeu que és això?
Ja al km 15 a l'entrada de l'espigó m'agafa el grupet de la 1a dona al que veig coses d'aquest esport que no m'agraden, me les reservo. Vaig amb ells, vaig còmode i disfruto pujant i baixant per l'espigó, cosa que mai havia fet durant els últims 5 anys de mitja.
Al final amb forces físiques al 100% però amb les cames "patapalo" acabo entrant amb 1h21' i amb l'il.lusió d'un xaval de 20 anys que comença a còrrer.

Els Bot runners!!!

Felicitar com no als meus companys d'equip Ronald Fargas en plena preparació pel Marató Castelló, Noemí Aumedes fent marca personal de 1h31' i la gran Pilar Rus, que està que sale aconseguint podi a la prestigiosa mitja de Tarragona acabant 4a!

IV Dualtó Els Termes de Viallonga del Camp

El passat dissabte dia 1 de Novembre es va celebrar a la localitat de Vilallonga del Camp (Tarragona) el IV DUTALO ELS TERMES, jo en pendria part amb Bepo Cutrona, un bon amic de La Pobla de Massaluca que actualment milita a l'equip Bicipark de Reus.

El circuit constaria d'un primer tram a peu de 6km, un de BTT de 19,9km i un altre a peu de 3km.

A la línia de sortida un total de 150 participants hi pendrien part en un dia on la calor era la protagonista, dia 1 de Novembr i uns 23-24ºC, increible. L'hora d'inici, les 11 encara faria que la calor fos més forta.

Un calentament suau, ja que no hi ha massa temps i cap a la línia de sortida, jo faré el primer i últim tram.

Tret de sortida de la cursa a peu, surto tranquil però ràpidament un corredor sembla que la vol liar de valent, accelera com si d'una milla es tractès, el rtime per un camí inical és frenètic.Al davant es posa un altre corredor i jo m'enganxo a ells, no porto rellotge, no sé el ritme, primera pujada llarga d'uns 400m, el ritme segueix alt, penso on s'acabrà, no podré seguir aquest ritme els 6km. Passem el primer km en 3'13'' i el ritme segueix, m'he situat segon a pocs metres del primer, passem el km 2 en 3'15'', no afluixa, jo hauré de baixar o no arribaré. El vaig controlant que no s'escai molt.

Sobre el km 4 m'atrapa un corredor, aquest fa la cursa induvidual, ja l'havia vist a la sortida, no em preocupa, del 4 al 6 puja lleugerament, jo vaig una mica fos, perdo uns segons.

Finalment arribo a meta i un problema al llegir el dorsal em fa perdre uns segons, "m'emprenyo amb el que controla", ens hi pot anar la classificació, el primer m'ha tret algo menys d'1', acabo en 21'40''.

a punt per fer la transició

Ara li toca el torn a Bepo, li esperen 19,9km de Btt per camins, trams difícils per la riera. Surt a gaaaasss a fondu, no enten perquè triga tant a a agafar al primer, el coneix i sap que ell pot més. Quan l'agafa el veu molt frenat, no ho enten. Resulta que havia anat per un recorregut que no tocava i havia retallat 5km, per això Bepo va trigar tant en agafar-lo. El passa i segueix el seu ritme frenètic per guanyar el màxim de temps possible, passa trams de riera on la tècnica i la seva habilitat el faran sortir i passar el tram amb rapidesa.

Acaba els 19,9km en 41', rapídissim amb aquest circuit.

Jo estava esperant a meta, sabia que no li faltava gaire, em passa el relleu i apreto el primer km, no sé a quan tinc el 2n, al passar sobre el km 1'5 giro el cap i no veig a ningú, em relaxo una mica sense afluixar massa. Ja al 2'5 torno a mirar i no ve ningú, allí ja afluixo a un tram de pujada forta i finalment entro en solitari.

Finalment hem pogut emportar-nos la victòria, no ha estat gens fàcil i ens ha tocat currar de valent, hem pogut gaudir d'una matinal junts, ja feia temps que deiem de fer-ne una.

recollint el premi

 

la fuuuuuusió va funcionar

1	BORGES / BICIPARK	00:21:46	00:41:48	00:11:40	01:15:14	1 - M
2	Mojitos Cargaditos	00:23:14	00:46:20	00:12:26	01:22:00	2 - M
3	Simonets	00:23:22	00:46:35	00:12:30	01:22:27	3 - M

CURSA PL TORTOSA 2013

Arriba el torn de l'última cursa del circuit Running Series de les Terres de l'Ebre, i allí estic, hi participo juntament amb la Pilar Rus, companya de l'equip Borges Trail.

Un cartell de luxe a la sortida em donava poques possibilitats de podi absolut, Just Sociats, Xavi Queralt, Houssain, Ferran De Torres, Gerard Monteverde, entre altres atletes que estan fent un gran Running Series.

Un total de 200 atletes estaven a la línia de sortida a les 10 h. Es dona el tret amb sortida neutralitzada d'uns 200m.

el tren de "la muerte"

Tret de sortida, el ritme no és massa ràpid, es forma un grupet nombrós al davant, passem el primer km per davall de 3'30'' i el segon igual, allí el Just decideix fer la seva, augmenta el ritme sense parar i amb una facilitat increible, juga a una altra lliga.

Jo em despenjo del grup, no vull anar tant forçat, no em jugo res, sols cal controlar la categoria. Ja arribant al 4 veig a tiro al Houssain que també s'ha despenjat del grup, no sé que fer, si anar o no. Decideixo no arriscar, ja veurem més endavant.

Sobre el 5 m'agafen 2 corredors que portava al darrera apretant fort, el Gerar Marsal, i el Xavi Ortín, els 3km aprox que he fet sol m'han fet relaxar i perdre molt temps ( uns 20''), ja que faig els km més lents i relaxat.

Masatget recuperador PH QUIROGEL que tant bé va, com diu l'amic Ferran, l'atletisme és molt dur, només cal veure la cara de patiment

Sobre el 6 s'escapa el Gerard i seguim el Xavi i jo junts, tenim al Houssain a uns 250m, que faig? val la pensa o no cal? decideixo que no cal, no val la pena arriscar, prefereixo arribar a l'últim km amb forces.

Seguim junts amb el Xavi fins al 9, allí decideixo canviar i mirar de fer sub 36, l'últim km es fa molt llarg, em dona la sensació que he ajustat massa per baixar de 36, però fent el km ràpid no hauré de tenir problemes. El km no s'acaba, es fa llarg, al final entro 7è abs i 1er categoria amb 36'04''.

Gran cursa de l'amic Ferran De Torres acabant 3er absolut, cada dia que passa està millor i felicitar a Just Sociats per la seva victòria. Pel que fa a la Pilar Rus, llàstima dels problemes estomacals i els vòmits durant la cursa, li van fer perdre l'opció d'emportar-se la victòria, tot i això va demostrar la seva valentia acabant la cursa

10km LA GALERA

El passat diumenge dia 6 octubre es va disputar a La Galera la 9ena proba del circuit Running Series de les Terres de l’Ebre, penúltima proba del circuit.

Allí hi vam anar dos corredors del Borges Trail, la Pilar Rus i jo mateix. A les 7:15 ja estava a Cambrils per marxar amb ella direcció La Galera.

Només arribar anem a buscar el dorsal i ja podem comprobar que hi haurà un gran ambient, prop de 200 participants pendran part en aquesta proba. Un circuit gens fàcil on els primers 5km fan un "falso llano" i caldrà dosificar-se bé.

al finalitzar ens esperava un massatge per recuperar amb PH QUIROGEL

La sortida va ser, com no, ràpida. Em vaig situar en primeres posicions, al grup capdavanter  hi havia el Xavi Queralt i Llorenç Sales entre d'altres. El primer km es forma un grupet d'uns 10 corredors.És aquí, només sortir del poble on marxem Xavi Queralt, Llorenç i jo, i ens distanciem uns metres del grup perseguidor, vaig amb ells fins al km 3 aprox. Fins al 5 segueixo a ritme, però desconec el ritme i temps real ja que no porto rellotge.

Decideixo afluixar una mica tot just abans d'arribar al 5 ja que ara vindrà la pujadeta més forta i és aquí on m'agafa el Gerard que amb un petit canvi de ritme em treu uns segons. El segueixo fins al 7 aprox sense perdre més segons però sense atrapar-lo. És en aquest punt on sóc atacat "depiadadament" per un altre Gerard, el qual el devia portar al darrera i no em vaig adonar, sense pietat em va atacar. Allí encara em falten uns 3km i no vull forçar, porto encara pocs km d'entreno, el ritme el tinc ràpid però em manquen els km, així que la idea serà aguantar aquest ritme i esperar que ells afluixin i pugui retallar i sobretot controlar el sènior del meu darrera.

un "canti" pa la saca

Finalment aconsegueixo entrar 5è i 1er sènior, llàstima ja que tenia aquesta 3a plaça a tocar, depenia de mi mateix però com he dit abans encara vaig curt de km.

Felicitar a la Pilar Rus per la gran victòria en fèmines, demostrant el seu gran moment de forma, i això només ha fet que començar.

 

TROFEU ORIENTACIÓ VILA DUCAL DE MONTBLANC

El passat cap de setmana, es va disputar a la localitat de Montblanc el trofeu Vila Ducal de Montblanc amb dues proves a Rojals, una el dissabte al matí mitja distància, una a la tarda nocturna, modalitat sprint, i una el diumenge matí a Rojals sprint.

Així que el dissabte al matí el Xavi Prim em passava a buscar per casa per dirigir-nos a Rojals, allí no sabiem si anar a esmorzar a la Socarrada o anar a còrrer, no hi va faltar però la nostra visita a un lloc tant acollidor com aquest restaurant.

Ens tocava l'hora de sortida sobre les 10h i pocs minuts, seriem dels primers de fer-ho en categoria Duo. Només la sortida es feia amb una forta pujadeta, allí el Prim ja tirava força i em feia anar només començar a tope, les pujades només començar són dures, el cos em responia bé, recuperava bé quan arribavem dalt de tot i em permetia córrer ràpid després, coses extranyes del cos.

Bé, les primeres valisses van anar molt bé, molt ràpides, arribaria la 6 on perdriem un minutet, és molt fàcil despistar-te però amb un mestre orientador com el Xavi (llegeix el mapa a una velocitat de vèrtic i interpreta ràpidament tots els moviements i desplaçaments que s'han de fer, pren la decisió i ataca, gens fàcil), fins a la 8 tot ràpid, semblava que acabaríem molt aviat, però un petit entrebanc a la 8 ens va fer perdre fins a 7', a partir d'allí i fins la 14 (meta) el ritme implantat pel Xavi va ser brutal i vam poder recuperar algun minutet, acabant així la 1a cursa 1ers a 13' dels segons.

Només acabada la cursa ja marxavem cap a casa, recuperar forces i cames amb PH-QUIROGEL, descansar les cames per una proba d'orientació sprint, encara no sabiem si seria integrament urbana pel nucli de Montblanc o també hi hauria alguna sortida per algun camí.

Finalment a les 19h ja tornem a estar a Montblanc, una primera visita a Cal Xixonec, on vam poder agafar forces i tractar del tema abans de començar. Ara sí, ja era l'hora d'escalfar, les cames tot i que al matí s'havia corregut ràpid aguantaven bé, faltaria veure com anirien en cursa.

A les 20h04' ens donen la sortida, sortim al 100%, com si d'uns últims metres d'una cursa es tractès, ja només a 300m tenim la primera valissa de les 14. Seguim a ritme altíssim pel centre de Montblanc, esquivant gent, nens amb patinet, pujant i baixant escales, el ritme és altíssim, no podem perdre ni un segon, cal fer.ho el millor i més ràpid possible. Dintre el nucli l'orientació i la lectura del mapa canvia, però la lectura increible un cop més del Xavi em deixa assombrat. Pensar i còrrer ràpid, es pot fer!

Finalment entrem a meta amb un brutal temps de 11' i pocs segons, i conseguim treure 8' als segons classificats. Arribaria el diumenge al matí, aquest cop un altre cop a Rojals, amb distància sprint. Intentem marxar una estona abans per tal d'intentar canviar l'hora de sortida el més aviat possible. Finalment serà impossible i sortirem a les 11h06' segons previst per l'organització.

Aquest cop la cursa serà rapidíssima, anem trobant totes les valisses perfectament, a la 4 tinc un petit lapsus que ens fa dubtar i perdre uns segons, mea culpa.

Anem seguin per camins, camps treballats, saltant marges, pujant marges, esquivant arbres, acabant amb sang per tot arreu a causa de les herbes.

Al final arribem a meta i al passar el control del xips, em diuen que m'he deixat la número 4, no entenc que ha passat, segurament al voler anar més ràpid no m'he fixat si pitava, no ho entennc perquè en totes m'hi fixava, en cap moment vaig tenir el dubte, és extrany. Què hi farem, hem guanyat però no puntuem degut a que una valissa no l'he marcat, em sap greu, tant per mi, per l'equip, però sobretot pel Xavi que s'ho ha currat moltíssim.

Intentaré,(vull dir estaré) estar a la l'atura a la propera cursa, no em tornarà a passar, dels errors diuen que s'apren i és ben cert, després t'hi fixes més. Qui sap, potser era el dia que m 'havia de passar, potser millor aquell dia que un altre. Ara ja està!

10KM AMETLLA DE MAR

Arribava una cursa més del circuit running series de les Terres de l'Ebre, aquest cop em decidiria anar finalment a l'Ametlla de Mar. Sembla que poc a poc baix agafant la forma òptima, les bones sensacions als entrenos tornen, ha costat, l'al.lèrgia passada em va deixar k.o. a mitja temporada concretament  a la cursa d'Horta de Sant Joan i fins ara no estic agafant la forma.

Es presentaba la cursa de l'Ametlla, una cursa per mi, de les més dures del circuit. Potser la paraula dura no és la millor, hi ha gent que per les seves característiques li anirà millor, sobretot la gent que acostuma a pujar, gent que fa muntanya, etc.

Per les meves característiques, els seguits trencaments de ritmes, em dificulten molt agafar un bon ritme.

Ja a la línea de sortida sembalven les olímpidades de les Terres de l'Ebre, Houssain, Queralt, Monteverde, Rosich, entre molts altres corredors d'un gran nivel.

després d'haber dormit només 3horetes i haber estat els dos dies anteriors de festa a La Pobla de Massaluca (festes de Setembre), arribaría cansat, així que l'estrategia a seguir seria no anarme'n de "l'olla" ni al principi ni al final, sempre controlant ritmes, no vull cap mena de pressió,  sols fer un bon entrenament i agafar puntets.

Així que es dona el tret de sortida, (decideixo correr sense rellotge) un grup d'uns 10-12 corredors s'escapen a uns metres i un grupet al darrera els seguim de prop, anem el Xavi Ortín, demostrant cada dia el seu millor estat de forma i dos corredors més que no conec. Jo no vull anar a per ells. Aquests dos corredors aniran retallant metres a tots els llocs possibles (em refereixo a còrrer per on no es pot córrer però com no està senyalitzat, molta gent retallarà) provocant tant a mi com al Xavi haver de correr més per tornar-nos a agrupar, una pràctica habitual entre molts corredors.

A partir d'allí i cap al km 3 agafem al Ferran Rosich que es queda amb nosaltres, l'animo per a que vingui amb nosaltres, podem arribar tots junts.

Jo segueixo rodant, els tres corredors que van amb mi i amb Ferran s'escapen i cap al km 5 decideixo anar a per ells, li dic al Ferran que s'enganxi, ell sembla que cedeix uns metres i es queda més enrera, jo agafo aquest grupet un altre cop, allí em quedo, vaig probant, algún canvi i el cos em respon bé, no vull forçar ja que no sé si arribaré o acabaré petant, de moment vaig bé i decideixo quedar-me allí, no vull arriscar i allí vaig còmode.

Ja al km 9 penso en fer un canvi i anarme'n, el circuit em falla, pensaba que es baixaba per baix al moll i en comptes d'agafar la baixada, agafem la pujada, allí decideixo no jugarme-la i serguir tranquil.

Al final entro amb un temps final de 37'47'', i amb la posició 12ena., un circuit totalment trencacames del principi al final, bona organització. El guanyador acabaria sent el Houssain amb 35'35'', seguit de Xavi Queralt 35'42'' i Monteverde en 35'59''. El circuit dur no dona per fer grans marques.

Analitzo i penso amb l'últim km i se m'ha fet més llarg del compte; parlant amb gent em diuen que finalment han sortit 10km300m, amb lo qual arribo a la conclusió evident de l'últim km va ser més llarg.

acabant amb un massatget PH QUIROGEL