Ahir diumenge es va disputar la 3a cursa i caminada ALMOSTREK. Un bon matí amb sol i 14ºC feien preveure una bona matinal per la pràctica d'esport.
Alli ens dirgim la Gemma i jo, arribem puntuals, una horeta abans de la cursa, han canviat la sortida, abans es feia de dintre el poble i ara es surt del camp de futbol.
Bé, només arribar podem parlar amb l'organitzador i m'explica una mica el recorregut, jo ja m'espanto ja que les meves cames encara no estan per aquestes coses ni molt menys.
Allí ja van arribant altres components del Borges Trail, Biel Secall, Xavi Prim, Octavi Fossas, tots tres intentaran fer un bon registre.
La sortida es dona puntual, a les 9h15, només sortir ja es forma un grupet al davant a qui intento seguir, el cos m'ho demana, és aquell error que fem sempre, hem de posar-nos al lloc que ens toca no al lloc que volem, i això ja ho pago, les cames al km2 a punt d'explotar-me. No sabia si continuar o toranr al l'arribada i deixar-ho. Llavors vaig pensar, aniré a disfrutar de l'ambient i de la cursa, i si arribo dalt de tot en condicions, ja intentaré baixar bé.
Així que sense parar de pujar les cames cada cop patien més, sabia que havia fet malament d'anar, ja que per anar aqui puc perdre altres coses, com no poder entrenar correctament l'endemà, però ara ja hi era.
Ara ja sols faltava la última pujada, del km 8 fins al 10, una forta pujada que ens portaria al punt més alt de la cursa, allí vaig arribar bé, sols havia begut aigua en un avituallament, de cos em trobava bé, de pulsacions molt bé, però les cametes, uffff, com patien!!
Al arribar al km 10 va ser una cursa a alta velocitat, el ritme em va canviar, vaig baixar més ràpid del que em pensava, passant amb escassos 4km a mes de 25 corredors, això m'anava donant ànims i veient que tot no era dolent, que el ritme que estic buscant el vaig agafant poc a poc, evidenment pujant ho vaig notar, potser feia un any que no feia muntanya; al final vaig acabar amb un temps de 1h22 per fer els gairebé 15km.
Ara ja sé més o menys on sóc i el que he de fer per estar bé el proper mes de maig i arribant a la conlusió "cada cual en su lugar", no es pot fer tot o voler fer-ho tot si no estas recuperat del tot i el terreny no és el teu, d'aquestes situacions en treus unes conclusions on jo sempre intento que siguin positives i no m'afectin en properes curses o inclús a l'hora d'entrenar, cal apendre de totes les situacions per millorar.
Felicitar també als corredors del Borges Trail, el Xavi Prim 3er, Octavi Fossas 16è i una llàstima pel company Biel Secall que es va perdre, just quan faltaven uns 4km, anava 2n i 3r, amb això va fer uns 4km de mes per aquestes muntanyes, el trajecte no estava del tot ben marcat ja que hi havia algun punt que li faltava mes marcatge i això va fer que en algun punt poguès passar això, de fet no van ser els únics que es van perdre.
2 comentaris:
Xeic t'has passat a la terra i has abandonat l'asfalt? Divendres 22 a les 17h pots tornar a correr la Cursa de les 1000 escales de Flix.
T'esperem
Àlex Estela
hola Alex. l'asfalt mai l'abandonaré, forma part de mi!mentres el cos aguanti a cremar asfalt!! nomes volia anar a agafar força que havia perdut aquests mesos parat.
no se si podre vindre a les escales, si no puc que gaudiu d'un bonic dia i aneu en compte amb les escales!!
una abraçada
robert
Publica un comentari a l'entrada