II 10k LA POBLA DE MASSALUCA

Aquest passat dissabte va tenir lloc a La Pobla de Massaluca, els II 10k d’aquesta localitat. La proba organitzada per l’Associació Massaluca de la qual hi formo part, comptava en aquesta edició amb quasi 100 participants, uns 40 més que l’any passat.

El recorregut diferent també al de l’any passat fent-lo més atractiu pel corredor, passant pels carrers més emblemàtics del poble per seguir per trams de carretera.

La proba seria a les 19h15 de la tarda on la forta calor seria un dels enemics.

Les ganes de còrrer a casa es convinaven amb els nervis de dies anteriors i no diguem del mateix dia. Sense voler el correr a casa et posa pressió. 

Arribaria a La Pobla el dissabte al matí, allí vaig estar ajudant en temes d’organització i la forta calor m’anava gastant, pel matí marcatge de circuit, acabar de preparar alguna bossa del corredor i passar llista de tot el que haviem de fer.

Per la tarda i abans de la cursa, marcatge amb cintes pels carrers del poble que se’ns va allargar una mica massa, ja que la forta calor m’anava desidratant i preocupant-me pel meu estat, montatge de les carpes, de l’arc de sortida, etc etc augmentant així els nervis.

Ja començava a arribar gent que jo encara estava per allí, decideixo anar a canviar-me a casa ja que sino m’acabaré esgotant del tot.

Tot i vestir-me la sensació de cansat  va desapareixent poc a poc, les ganes de correr hi són, així que ara sí, ha arribat l’hora d’escalfar una mica.

Escalfant fem la primera volta pel poble amb el Tonyo, i uns pocs minuts mes i ja és l’hora. Uns progressius per despertar del tot les cames i llest.

Decideixo correr sense rellotge, bé per no assustar-me del que tenia pensat fer, bé per correr per sensacions, bé per tenir una cosa menys al cap, el fet exacte no el sé.

Sortim molt ràpid enmig del gran ambient que es forma a la sortida per la gnt del poble i acompanyants de corredors, hi ha alguns corredors que no els conec i n’hi ha algun que es posa al devant amb mi, no sé qui és, aguanta uns 30metres. Volta als dipòsits de l’aigua i tornem a passar pel carrer prop de la meta on hi ha una gran animació, estic content, content de còrrer a casa, el meu cap em diu que he d’intentar fer-ho el millor possible, no serà fácil, falta molta cursa i s’ha coençat molt ràpid.

Fem la volta per dintre el poble a un ritme força alt, m’agrada el recorregut callegenado pels carrers principals i més bonics del poble, em sento un privilegiat de viure aquest moment.

Ara sí, ja sortim del poble, ara és o pot ser el moment de la veritat, segueixo al devant, tirant d’un grup, no sé quants corredors hi ha al darrera, només sé del segur que porto a l’amic Ferran De Torres, a Vicent Garcia i un altre corredor el Miguel Angel de Saragossa amb el qual no havia corregut mai, a partir d’aquí no sé si hi ha algu mes enganxat al grup, crec que també hi és el Tonyo però no ho sé. El ritme que portem és bo, seguim així fins al km3,5 on ja a la Bassa del Rec hem de fer el gir, és just abans, uns 50m que el Ferran i jo ens quedem sols, sembla que hem agafat una escletxa que als pròxims km es pot ampliar, n’estava segur, anava molt còmode.

El Ferran i jo decidim compartir cursa i distanciar-nos dels altres corredors, què al  moment del gir, vaig poder veure que sols eren 2 els que portàvem al darrera.

A la volta i un altre cop pas pel poble al km5 on alli puc veure només entrar la primera persona la Gemma, quina il.lusió tant gran, allí li puc dir amb veu forta que vaig de puta mare! Aquestes van ser les paraules quan la vaig veure, ara ja només quedava la meitat i anava perfectamente, passem per dintre el poble i els ànims de la gent era difícil de processar-los, només els sentia però no sabia de qui, anava concentrat. Pas pel primer avituallament a la plaça replaceta, on puc treure’m la secor de la boca.

Ara tocava enfilar la última part, una part on l’aire en contra durant 2km i pico seria el protagonista, ja que a més amb la lleugera pujada feien rehuir el ritme.

Sabia que si arribava al km 7,5 on es feia el gir per tornar al poble i no ens havien agafat el 3er i el 4art seria prácticamente impossible, així que seguiem remant amb el Ferran, tots dos.

Així va ser, el meu rostre al fer el gir i veure el lluny que teniem als altres no vaig dubtar que era la meva possibilitat, allí i amb el lleuger vent a favor vam seguir tirant amb força i ja als últims km em vaig distanciar una mica de l’amic Ferran entrant al poble amb una alegria indescriptible, la gent animant moltíssim. 

I enfilar la última pujada gallina de piel per arribar a l’arc i veure tothom, família, amics, i coneguts, i seguir i poder abraçarte amb la meva dona sota l’arc de la meta arribant 1er va ser molt emocionant.

Destacar la gran tasca de l’Associació Esportiva, un grup d’amics que sense anim de lucre i sense ajuda de cap tipus fomenten la practica de l’esport amb tots els actes que organitzen i en el que jo em sento orgullòs de formar-hi part.    

 més info a: www10kmassaluca.blogspot.com