SANT BLAI 2014

Com passen els anys, sembla l'altre dia que m'animaven a participar-hi, jo ho viea complicat, l'alt nivell dels participants imposava una mica. Era el 2007 quan m'animaven, llavors em vaig comprometre que el 2008 la correria.

I així va ser, va arribar el 2008 i allí estava, amb 28 anys i amb moltes ganes. Per la gent del poble tota una sorpresa, feia molts anys que no corria ningú del poble i si ho havia fet havia estat només un cop, no hi havia continuitat. La meva intenció era tenir aquesta continuitat.

Aquest 2014 ha estat el 7è any consecutiu que hi he pres part, res fàcil, superant alguna que altra lesió, fins i tot corrent un any lesionat del genoll, però allí hi vaig ser, fent i acabant com vaig poder.

Anys on he passat molt, molt fred, sempre corrent amb samarreta de tirants, com a molt uns guants i una braga m'han acompanyat els anys més freds, amb temperatures inclús, ara fa dos anys, sota zero.

Aquest any, tot i les obligacions de feina, família, etc, puc arribar al nivell no del tot desitjat, però si almenys per no fer "riure". 

La cursa d'enguany, en dilluns, temperatura d'uns 5 graus, sense vent (dels pocs anys), amb menys presència d'atletes d'èlit marroquins, en total uns 3 o 4. S'ha trobat a faltar a l'Àlex Estela, que el dia abans es lesionava amb un tall al peu, i no va poder assistir, trencant així 5 anys consecuitius, llàstima, els que no han fallat l'àmic Joan Roca i atletes del CA Ascó.

Es dona el tret de sortida sobre les 13:15, el ritme inicial el marca Mustapha, atleta d'èlit de CE Lleida seguit d'un altre marroquí, el Francesc i jo. Ens queden pel devant 20 voltes per fer un total de 8km amb 40 girs de 180º.

colze a colze amb Mustapha

A la primera volta ja ens toca patir de valent fen un sprint als últims 150 metres, hi havia la primera prima, arribem tots 4 molt junts i em disputo colze a colze la prima amb el Mutapha, aqui ja em deixo mig litre del dipòsit.

Seguim volta a volta i cada dos voltes el Mustapha i jo ens disputem les primes amb sprints de quasi 150m a ritmes sub 3'/km, el Francesc segueix al darrera, cada cop el cansament s'acumula. La tercera prima li consegueixo guanyar, deu ser sobre la volta 8-9. És el primer cop que arribo a aquesta volta amb aquestes ganes, he fet 3 sprints i encara em queda un cartutxo. La gent crida en cada sprint. Em sento l'únic entre els molts botencs que he de defensar aquesta situació.La gent crida cada cop més el meu nom. Increible! Em motivo cada cop més! La sensació desde dintre és única! És el primer any que estic fent un cara a cara amb el primer. Arribem a la 13a volta i seguim els 3.

Aquí el Mustapha, augmenta un pèl el ritme, decideixo no anar, encara falten uns 3km i es pot fer molt dur. Darrera a pocs metres, uns 50, ens quedem el Francesc i jo, decideixo baixar el ritme i aguantar així fins al final, el Francesc no es mou del darrera en tota la cursa.

Passem pel tom i ens marquen les últimes 3 voltes, seguim al mateix ritme, el Mustapha ens treu uns 100m. Ja a falta de dos voltes el Francesc no fa cap intenció al darrera (entenc que es conforma), segueix allí, jo prefereixo no augmentar el ritme i aguantar, sembla que als dos ja ens va bé.

Ara sí, ens diuen útlima volta, una recta de 200m un gir i útlims 200m, decideixo que entrem junts, no val la pena tirar, el Mustapha ens treu uns 100m i no l'agafarem, no es deixarà.

A falta de menys de 50m el Francesc em deixa desconcertat quan em surt del darrera i m'esprinta al final, un atac per l'esquena i de molt mal gust, no m'ha agradat el que ha fet, potser la seva joventut i essent inconscient  ha fet fer això. Crec que s'ha portat malament (dins el meu punt de vista) al esperar els últims 30-40m per ataca quan he tirat jo durant 8km, no m'ho esperava. No hi ha un reglament escrit amb això, però si hi ha una ètica i una educació, jo mai ho hagués fet. De totes maneres no li trec el mèrit!

Al final 3r a uns 40" del primer classificat i el més important per mi, poder tornar a córrer a Bot, el meu poble, moltes gràcies a tothom pels ànims abans i durant la cursa, així és més facil còrrer. Ara a seguir entrenan per als pròxims reptes i esperar un altre any per poder tornar a correr per la festa major. Visca Sant Blai i visca Bot!