Marató Barcelona 2014

Sempre basant-nos en la llegenda, aquesta ens diu, que l'any 490 A. C. el general Milciades va decidir enviar un emissari a Atenes, per donar notícia de la victòria dels grecs, sobre les tropes perses, triant a Phillípides, un de soldat participant, en la Batalla de Marathón, per evitar una possible massacre entre la població, en cas d'una derrota dels seus soldats. 

Sobre fets utòpics, la llegenda ens diu, que un manifest dels perses, anunciava que en cas de victòria, aquests saquejarien la ciutat, violarien a les dones, matarien als nens i calarien foc a la capital grega.

Amb la finalitat d'evitar una matança massiva de la població, Phillípides va haver de recórrer a peu, una distància, que oscil•lava entre 35 i 39 km. per portar la notícia victoriosa de les tropes gregues

Coneixedora la ciutadania d'aquesta intenció dels perses, les dones van manifestar, que si en el termini de 24 hores, guiant-se per la posta del sol, no rebien la notícia de la victòria grega, elles mateixes, s'encarregarien, d'aniquilar a tots els nens, per suïcidar-se posteriorment totes elles.

Com la victòria sobre els perses, es va demorar més temps del previst, i a punt de finalitzar el termini, Phillípides, va haver de fer un esforç sobre humà, per arribar a temps a la capital i impedir aquesta matança, cosa que va aconseguir evitar, però arribant tan exhaust, que després d'anunciar la victòria, va caure desplomat al sòl sense vida. Aquesta és la llegenda, que va donar origen a la història que tots coneixem. 

Havent fet ja un petit repàs a la Història, ja ens situem a 16 de març del 2014, on aquest any per mi serà la 6ena marató de Barcelona consecutiva.
El dimecres dia 12 va ser el meu aniverssari 34 i com cada any em tocava fer els anys en km, aquest any no va ser menys i el dimecres i tenint el marató a prop vaig cumplir amb el meu repte dels ANYSvsKM, un pel arriscat tant prop del marató.

acompanyat pel Marc Balaña, gràcies!!

Un any més emprendria aquesta aventura com a pacemaker de 3h15', un temps assequible per mi amb pocs entrenos i pocs km a les cames, haurem de portar un ritme constant de 4'35''/km.

El dia abans ens convoquen a les 18h a la Fira del Corredor,  per presentar-nos devant d'alguns mitjans, fotos amb la marca oficial Asics, etc.
Arribem una estoneta abans la Gemma i jo per recollir algo de material que em faltava. Ja concentrats i vestits amb roba oficial Asics, passeig per la fira on molta gent et demana fer-se una foto amb tu. 

Això fa que arribi un pèl tard a casa amb lo qual aniré a dormir més tard de lo previst. Tot plegat et fa dubtar, una proba així sempre et crea dubtes.

Un bon sopar a casa del Raul, el meu cunyat, que aquest any es transformarà en fotògraf oficial m'omple els dipòsits d'hidrats i pernil dolç de romer Vaig a dormir sobre les 23h i el despertador em sonarà a les 5AM, esmorzar bé. Sortim de casa amb la Gemma sobre les 6:35AM i a les 7Am convocatòria a la carpa pacers, 8:05AM foto amb èlit a la linia de sortida i breu escalfament amb la èlit, és el primer any que ho fem.
Ja al calaix blau, el de 3h15, només entrar i com és normal de cada any, els corredors no paren de fer preguntes, quin ritme seguirem, si serà o no constant, quants pacers anem, que si yo me quedé ayer con tu cara y hoy te seguiré, anglesos, francesos, etc. Uns 10' de preguntes constants.

Es dona la sortida nostra, després de l'èlit i sortim a un ritme ja constant, el 1er km el passem inclús un pèl per sota, sobre 4'31'', allí un ens fa una pregunta, ¿sabéis llebar el ritmo? Jo, evidenmet, li dic: SÍ. La gent ja es preocupa desde el principi quan encara queden 41km pel devant. 

foto grup abans la sortida

Seguim a ritme constant i no defallim en cap km. Desde que em sortit que tinc uns problemes tècnics, m'estic fent "pis", no sé que fer, paro o no paro, paro o no paro. Finalment decideixo parar sobre el km5, em quedo endarrera, el pis és d'aquells llargs i les altres llebre de 3h15 s'escapen fins al punt que no els veig.

Acabo els problemas tècnics i començo a còrrer, a un ritme un pèl més alt, parant en diferents grups, xerrant amb ells i animant-los a seguir el grup de 3h15, intento retallar segons per tal d'atrapar els meus companys. Finalment en uns 4km ho aconsegueixo, el Robert Mayoral s'alegra, es pensava que havia petat, li he explicat el que m'ha passat i ara sí, juntament amb l'altra llebre formem un bon grup uniforme. És aquí on també trobo al Quim Vernet, li pregunto que tal va i em comenta que no tant bé com voldria, pensó que és ùn impàs però segur que acabarà bé, l'animo a seguir al grup i que no ens deixi, recomano veure aigua, poca però a cada avituallament.

Passem la mitja amb uns lleugers segons sub 1h37 aquí el desquadre garmin vs marcatge ja és important. Nosaltres ja sabem d'aquest tema i ja ho hem compensat desde l'inici, sabem que aquest marató, com tots els bens marcats ens sortira en 42km700m i per això hem anat compemsant desde el principi, cosa i fet que agraeixen els corredors que van al nostre grup. És aquí on se m'acosta un corredor francès, oh la la, em pregunta si  seguirem així fins al final, a un ritme constant, li dic que sí, que anem de conya i que segueixi amb nosaltres disfrutant de la cursa, de l'ambient, de la ciutat, que nosaltres el portarem a meta. Ell em respon amb un agradable somriure. un somriure inocent, amigable, és com si des d'aquell momento ja fossis amic seu. Aquestes són les coses màgiques que té el marató, la gent confía en tu, no pots fallar, confíen en tu.

Seguim a ritme constant, els km passen ràpid, se m'està fent curt, veurem que passa a partir del 30 i pico. És més o menys per aquí, potser m'equivoco que ens trobem amb l'amic Joaquim Pujol, l'animo a seguir amb nosaltres, m'alegro de veure'l.

l'Amic Marcel i jo....

La calor apreta una mica més, cal hidratar-se a tots els avituallaments, jo només ho faig amb aigua, poc però bec a cada avituallament i és el que intentem transmetre a la resta del grup que confia amb nosaltres.

Ja arribats sobre l'arc de triomf sobre el 35 em trobo molt bé, en cap moment he defallit, només em fa mal la planta dels peus. La resta, cap , cames, està perfecte, el més important, el motor(el cap) està a tope.

Seguim tirant i arribem als 2 últims km pssicològics en lleugera pujada, els passem bé, tant el Robert Mayoral com jo animem a la gent, perdent alguns segons inclús.

A la recta final puc sentir els crits de la Gemma, l'arribada sigui el temps que vagis a fer sempre és emocionant, cada any és especial.