SORTIDA BETETTERA!

El diumenge dia 25, ja que no podia correr o no és massa bo que ho faci vaig decidir que aniria en bici, la meva la tenia a Bot i jo estava a la Pobla, tenia el problema d'anar-la a buscar, després em trobo al Sr. Albert que m'ofereix la de carretera i anar a esmorzar a Nonasp, jo per la carretera i ell per cami.
Li proposo d'anar els dos per camins i fer una bona ruta i em trobo al Sr. Cutrona que m'ofereix la seva Scott Spark, una makina de bici com ell, així que fet, ja tenia el problema de la btt arreglat.
Quedem a les 7 del matí, a la replaceta de la Pobla, jo encara en un ull dormit després de fer les 3.30 per la nit.
Allí espero al makinot de l'Albert que diu que no està en forma però això dels entrenos en secret és lo que té, eh albert?
Bueno, em comenta que ha parlat en la alguns dels BICI-ATS, que també sortiran en bici i que ens podem trobar a mig cami.
Sortim per calentar una mica les cames per la carretera direcció Vilalba (feia una mica de fred) i a la vall agafem el cami que tira cap als diposits de l'aigua sense deixar la vall i alli un altre cami que portaria a Gandesa, on esperem trobar la resta de grup de cara.

Així és anaven 4 valents dels bici-ats, Joan de Corbera, Josep Solé, Joan de Vinebre, i Josep de Vilalba.

Tot i que l'Albert volia anar a Nonasp a esmorzar finalment decidim fer el tram fins a Batea per Varvall i entrada a Batea per les piscines i el camp de futbol per posteriorment arribar fins a la Plaça de Batea.

Havent pres ja la decisió de que anirem fins a Batea seguint Varvall, on trobarem algunes fortes pujades i uns descensos amb alguns trams en pedres i molta arena amb la qual a mi em dificutava la tècnica en descens degut a que no ho tinc massa per la mà, els pedals de la Scott eren automàtics cosa que jo a la meva els porto mixtes i en algun moment donat em puc soltar, en tot i això em van anar prou bé, a les pu´jades havia de treure la força de les cames i amunt per no quedar-me enganxat a mitja pujada i a les baixades precaució.

Un cop arribats a Batea decidim anar direcció Nonasp per agafar un camí a la dreta que ens portarà passant per les valls de Batea plenes de vinya, l'Albert i Joan tirent fort del grupet, jo perdo temps a les baixades que he de recuperar després pujant després pujarem pel camí de les setenes de Vilalba, ara ja començava a a apretar la calor.

A Vilalba perdem a Solé, que ha de marxar, decidim anar a fer un café i l'Albert i jo continuar cap a La Pobla, però s'embolica la troca i fem una mica més uns bocates, un parell d'ampolletes de vi blanquet fresquet i algun que altre carajillet, val a dir que no no hi estic acostumat ni anar en Bici ni a fer aquests esmorzars però un dia és un dia.

Acabat l'esmorzar tornem cap a la Pobla de Massaluca, agafant un  tram de 3km de carretera per despres agafar un cami a la dreta, que ens portara a la sinia de Perxe, alli una pujada i última i ja estem a a casa.

Aquí encara no es va acabar tot, despres de fer mes de 50km decideixo anar a refrescar-me ja que sabia que l'aigua de la piscina estaria fresqueta, i faig 1km nedant, al final una bona matinal bike+swim, genial!a més la companyia d'aquests homes entaulats va ser fantàstica, espero repetir!

A la pròxima sortida qui vulgui està invitat, segur ens ho passarem molt bé!

1a CURSA NOCTURNA DE SANT JAUME (REUS)

Aquest passat divendres es disputava a Reus la 1a cursa nocturna de Sant Jaume. Jo no hi havia d'anar però era a Reus i els Plomistes calia anar-hi, així que a les 21h ja rondava en busca del meu dorsal, sabia que era una cursa que per distància seria ràpida, però que no donaria temps a que el genoll em faci mal.
jo només volia probar l'estat del meu genoll fins que em facin la resonància i em diguin el que he de fer i estigui clar el que tinc, de moment només volia buscar sensacions en una cursa nocturna i curta.
Només arribar a la recollida de dorsals, faig una volteta per la fira amb la Gemma i posteriorment el calentament, ja que calia fer-lo bé. Allí calentant ja començo a veure algunes màquines de l'asfalt com Jorge De Andres, Fernando Flores, Marc Balanya, Pere d'obrint traça i alguns més, alguns corredors dels Ploms molt ràpids com el Miquel, MBarak, Youness, Raül,  també hi ha cares que fan bona pinta però no conec, ai´xi que harem de fer el que poguem i no fer-me més mal del que tinc ja que em recomanen que només faci Bici o natació però l'espineta d'aquest parell de curses que em queden serà per mi important fer-les.
La cursa té la sortida i arribada al parc de la festa, prop del camí dels Roquis, on continuarem fins arribar a Riudoms i alli tornar, sempre sent nit i sense il.luminació , sols la dels nostres frontals.
La cursa dona el tret de sortida a les 22h, la gent surten com a "bojos", el ritme és frenètic, estem anant a 3'10'' el primer km, on el grupet del davant esta tirant fort, després i cap al km 3 ens despengem el Fernando Flores i jo però continuem (donarli les gràcies al Fernado que em va fer tirar en un punt complicat de la cursa) veient el grupet del davant fins al km 5 on després uns continuos girs fan que no els veiem, aguantem a ritme i ens equivoquem en un punt on la senyalització no era massa bona degut a que fins que arribabem al mateix punt i parant molta atenció no veiem, després ens agafa un corredor i arribem els 3 pràcticament a l'sprint.
Les sensacions van ser prou bones i em vaig notar bé, però sense forçar massa ja que fa por quan estas lesionat que això pugui anar a mes.
Finalment entro en la 9a posició pràcticament junt amb el 7è i 8è recorrent la distància de 8700m en 31min, sent un circuit en alguns trams durs en fortes pujades i en tram de riera molt pedregos.
Ara a per la última cursa que serà a l'Espluga i que faré el que pugui ja que aquest any no la puc preparar com m'agradaria.

INFORME MÈDIC, RESUM CLINIC!

Avui i ja no podia passar per més, des de fa 4 mesos llargs, bueno concretament dos setmanes abans de fer el amrató de Barcelona un fort dolor al genoll em va assustar quan en una visita al CAP del Morell em van dir que no podia correr el marató de barcelona, jo li vaig dir que no, impossible (impossible is nothing), em va dir que jo mateix, però no m'ho aconsellava.
Aixi que les dues setmanes previes al marató de barcelona que va ser el 7 de març vaig fer repòs absolut i semblava que m'havia marxat, així que durant el calentament a Barcelona minuts abans del marato amb el Ronald Fargas vaig notar un lleuger dolor que em feia preveure que no seria un dels meus millor dies, però les ganes de disfrutar, de correr, de fer allò que m'agrada es van sobreposar a aquella lesió que no volia pensar que tenia.
Desde el principi fins al final i mes concretament a partir de les 2h de cursa el genoll cada cop es sentia mes, al final vaig acabar però no podia baixar ni les escales del metro ni pujar escales, el mateix dia va ser fatal.
Despres uns dies de repòs em van posar al lloc i semblava que tot havia passat però NO, ara cada cop que sortia a correr em notava alguna cosa al genoll, alguna cosa que em tivant cap als 45min d'entrenament i sobretot en baixades, és a la part interna del genoll dret, el matix genoll de fa 4 mesos.
Em demano visita a Medicina de L'esport a Reus i avui mateix em diuen que el dolor que tinc no és massa greu a priori però que s'han de fer unes radiografies per veure la lesió clarament i a partir d'aqui veure el que passa.
El doctor em diu que és un dolor a la cara interna de la rotula i en codilio fermoral intern, ara a fer-me les radio i recuperar-me del tot el més aviat possible.

CAP DE SETMANA DE DESCANS!

Aquest cap de setmana ha estat de descans actiu, dos sortidetes molt suaus d'uns 10km cada dia a un ritme mig per La  Pobla de Massaluca.
Ara a anar parant una mica el ritme per preparar la nova temporada que es presenta molt molt apreta i dura!
Aqui una foto de la Reus Prades Reus!

A la foto Victor Garcia i jo mateix (Robert Tarragó)

CURSA DEL LLOP ILTIRCA 2010

Aquesta setmana tocava descans, el dissabte estava ajudant en un avituallament de la Cursa de Muntanya amb la Gemma i Josep Garcia, ens toca estar al primer avituallament i a l’últim a 2km de l’Ampolla.
Estic veient com pugen tots els corredors en el primer avituallament i m’agradaria estar allí ja que aquesta cursa la porto fent els 2 últims anys i m’agrada.

En uns 15min ja van arribant els corredors i aviat van passant tots. Un cop passat recollim tot i marxem ràpids cap a l’Ampolla per anar a l’últim avituallament, ara ja van arribant mes escalonats i les cares ja no son tant bones, els primers passen en unes 2h30 i els últims en unes 5h.

Veient passar tots aquests corredors i animant a tots, (aqui fent un avituallament en amrxa al meu amic Joaquim, felicitar-lo per la seva gran cursa) cada cop em dic : com m’agradaria estar aqui i la meva ment no ho para de repetir, no paro de pensar i si demà faig la pujada a Caro, la mitja marató? No n’estic massa convençut, poden més les ganes que el to físic que pugui tindre ja que porto uns quanta km acomulats en aquestes altures i no m’he preparat la cursa ni tenia intenció de fer-la. Per un altre costat em deia Robert descansa, Robert descansa!

Així que tal com m’havia dit Carlos Siscar, li truco per dir-li que potser demà aniré a la pujada a Caro,que no ho se segur, que igual vaig a entrenar suau per la Pobla, ell ja està inscrit.
Em desperto a les 7h del mati del diumenge, miro quin temps fa i decideixo anar a Tortosa, alli parlo en l’Enric de Pam i Toc i em deixa inscriure a l’últim moment.
Jo no tinc massa clar on m’he posat, és una cursa que es pot fer molt dura si no la prepares per fer-la.
Donen la soritda a les 10h, però es una sortida neutralitzada, anem trotant fins a Roquetes un total de 3km i alli ens espera la sortida.
A les 10:15 es dona el tret de sortida, hi ha moltes cares conegudes que ja ens hem saludat. Els primers km son planers i permet portar un ritme alt, a partir del km6 ja veig que no vaig be per fer aquesta cursa, les cames em pesen, anem tirant junts (amb el Carlos) fins al km10 que és on comença a iniciar-se les fortes pujades, alli no pararem de pujar fins al km19, algunes corves semblen parets, les continues esses de la carretera es fan eternes.

Cada cop les vistes son mes impressionanats, mires cap a baix i no para de pujar gent, corredors que anem pensant tots el mateix.
La forta calor tot i no ser excesiva dificulta molt que el cos et funcioni al 100% i necessitis aigua continuament. La gran quantitat d’avituallaments et permet estar tranquil.
Del km 14 al 18 les pendents son fortíssimes; la cursa tot i ser d’asfalt m’atreviria a dir que es mes propia per un corredor de muntanya que escali bé, ja que agafant un ritme constant, però no alt, et permet fer un bon temps.

Ja al km 19 s’acaben les rampes i queden els 2km97m per completar la mitja marató, aquest últims son planers, amb un asfalt deteriorat.
Finalment arribo a meta en 2h3’, tot un record negatiu en mitra marató, content d’haver acabat molt bé en quan a sensacions i és que en aquesta cursa he après moltes coses que em serviran per a properes curses i també per l’any vinent, ja que no ho deixaré així, ara sé el que he de fer i el que no.
Conclusió: no guanya el que corre mes sino el que ho sap fer millor.
Aquesta cursa m'ha servit per apendre moltes coses, coses que he de fer i no he de fer, la valoració és que he sortit més fort en alguns aspectes després de fer-la.

XIV Caminada Reus – Prades – Reus

Quina aventura. Tot comença el diumenge a les 4h40 A.M. riiiiinggg riiiiingggg!el meu amic Toni Brunet ja està despert, esmorzem els dos junts i a les 5h30 marxem cap a Reus juantament amb Victor Garcia (un company runner del Morell) i veiem un cel força nuvolat i amb uns llamps que fan por.
Només arribem a Reus, alli haviem quedat en Jordi Aros i un company seu, també saludem un grapat de gent, Jaume de Tivissa, companys del Trote, etc.
Recollida de dorsals i just abans de la sortida cau “el diluvi universal”, decidim amagar-nos a algun lloc per no banyar-nos i ales 6h30 un petard dona el tret de sortida, el Victor i jo que ens trobem junts decidim surtir, els carrers de Reus semblen un riu, només començar ja anem ens mullem ben mullats.
Comencem a enfilar cap a Castellvell, no he vist a la sortida als companys de Bot, el Victor i jo anem tirant, ell no està segur de continuar, degut a la forta pluja. Finalment decideix anar fent, jo li dic que pot ser que després pari de ploure i li hauré d'explicar lo molt bé que m'ho hauré passat.
Ens anem enfilant per unes pistes de ciment que poc a poc es van convertint en cami i finalment en senderons, arribem al Coll de la Batalla, a partir d’aquí una senda no mas-sa tècnica ens portarà fins a la Font del Roure, fins el moment ens trobem força bé, el ritme i la idea es d’anar fent, el dia no està clar i si torna a ploure alguns trams es poden fer molt difícils; una mica més i arribem a les a la Mussara pel costat de les antenes.

A partir d’aquí anirem planejant bastant fins a arribar a Prades, amb alguna petita pujada però res important, abans d’aribar a Prades ens desviem de la ruta, en aquest moment anem en un company de Sant Carles de la Ràpita, veiem com la gent passa per dalt, nosaltres haviem baixat bastant, així que hem de tornar a pujar. Aquí les vistes son espectaculars.
Ja havent trobat la ruta correcta continuem trotant fins a arribar a Prades on abans un llarg senderó n’es el protagonista, ple de fang i al final amb un “toll” d’aigua que per passar-lo hem de posar els peus dins, continuem fins a Prades amb els peus plens d’aigua i fang.

A Prades un control i un avituallament ens espera, agafem un bocata de pernil i sense parar anem caminant uns 2-3km, ens treiem les pedres de les sabatilles, fem les postres necessitats i continuem trotant per carretera, el Victor va força bé i esta molt animat, fins arribar a l’entrada del que per segona vegada ens tornem a perdre, ja que continuem per una pista que ens porta a un riuet que hem de passar amb moltes dificultats, estem anant paral.lels al sender, veiem com passa gent per dalt, però hem d’arribar fins al final del riu, travessant troncs, saltant pedres i poc després fer una forta pujada per agafar el sender que ens portarà al poble de La Febró.

Passem el poble i anem al nostre ritme, agafant una pista que a uns 3km del poble tornem a equivocar-nos degut a seguir la pista i no veure la senyal del pr a la nostra esquerra, quan ens en donem compte hem de tornar enrera.
A partir d’aquí tenim ja la forta pujada i última que ens portarà al Coll de l’Agustenc, i posteriorment arribar fins a La Mussara on ens espra un altre avituallament, alli em poso una mica de reflex al “hombro” ja que em fa una mica de mal, pel demés estic anant bastant be, tant jo com el  Victor, que en tot moment vam anar junts.
La baixada de La Mussara fins a Vilaplana es farà per Tosques, jo em trobo bé baixant i vaig tirant, quan arribo baix de tot espero al meu company Victor uns minuts, ara ja començava la pista i sabia que ara podia correr bé, em noto be de tot arreu.
Arriba Victor, que està fet una “fiera” i anem tirant, ara tot és pista fins a Reus, així que a correr, anem agafant un ritmet bo que podrem seguir els dos junts i arribar a Reus sense cap problema.

Finalment 6h i 1/2, per fer els 55,4km amb un desnivell acumulat de 3000m.
Felicitar al Víctor Garcia que va ser la primera sortida d'aquesta kilometres i que va acabar molt bé i molt content, ja hem quedat en que ho hem de repetir.

Els amics de Bot, Toni Brunet acaba molt bé i en bones sensacions amb un temps de 8h50 i Jordi Aros en 8h30. També em consta que s'ho van passar molt bé!

Una sortida que particularmente m va agradar molt, té trams de pista, vistes, trams bonics de senda, bons avituallaments, en definitiva una bona organització, li manca algun punt, potser, estar mes clar el marcatge, però cal anar sempre atent.

A l’arribada un bon ambient, rustida, truites a la francesa, cervesa, begudes, gelats, dutxes, perfecte!

Salut i segur que fins l’any que ve!

ENTRENAMENT MUNTANYERO 2-6-2010

Ja feia temps que no anava amb el grup Trote Extrem que solia anar abans, per qüestions de curses i altres aquest any m'havia tocat entrenar gairebé sempre sol.
Ahir i després de parlar amb el meu amic Ramon Barceló per anar a fer una sortida per la muntanya, vam quedar amb els del Trote que tenien previst anar desde Vilaplana a la Mussara, pujant per Garrigots-pista-roquines-Mussara-Tosques-Vilaplana.
Només arribar ja començo a saludar gent, que feia mesos que no ens veiem, la veritat és que son un gran grup i amb ells he après moltes coses.
A punt de marxar faig un reconte ràpid dels que som i  sembla una cursa, som uns 18!aquest ambien feia preveure una cosa, que ens ho passariem d'allò més bé!

Així que comencem la pujada per Garrigots, una pujada que comença amb un camí petit, sempre pujant i que els últims 3km son senda mig tècnica per dintre el bosc.

Arribem sobre el km 5 i ens aturem a esperar el grup, al capdavant de tot intento tirar amb el Ramon Barceló, tot un referent, poc a poc em va treient alguns metres, jo feia molt temps que no faig muntanya i ell està ara mateix a un nivell molt alt, ens esperem uns 5-7min fins que arriba la resta de la gent, això ens permet recuperar una mica les forces, jo estic trobant-me força comode.

La pujada és forta i la calor i la humitat, juntament amb milions de mosquits fan encara més dura la pujada.

Aqui va arribant la resta de la gent i aquests els hi dona el temps just per respirar i tornar-hi, ens queden uns 3km per arribar dalt de tot.

Així que emprenem la marxa sense parar i arribem finalment a la Mussara, just a 1000m d'altitud, tornem a arribar el mateix grupet de 3 i pel camí ja hem perdut alguns que han retallat per tornar a Vilaplana.

Aquí ara ens faltaran uns 6km per arribar a Vilaplana, baixant per Tosques, un senderó d'una dificultat mitja-alta, amb molta pedra, pràcticament sols hi ha pedra, les vistes en tot moment son magnífiques.

La baixada es fa més dificil, degut a les pedres, et dones cops al peu per tots els llocs, has d'anar molt en compte per no caure, el ritme que es marquen és força alt i això dificulta la baixada, finalment agafo el meu ritme de baixada i vaig fent més tranquil.

Finalment queden 2km de pista, en la qual em permet correr, i deunidó quin ritme portem, el Ramon accelera, sembla que vagi en bicicleta, jo m'hi enganxo, el Michel també, l'Enric el tenim a uns metres, acabem fent una serie de 2000m, molt bon entreno.

La veritat és que en grup fas més i et passa més ràpid, a més el lloc que vam anar ho té tot per fer un bon entreno. Finalment 13km en 1h40'' i un desnivell positiu de 700m.

salut i km!