10K EL PERELLÓ

El passat dissabte 23/5 va tenir lloc  la Cursa 10QM del Perelló sent la 4a proba del circuit Running Series de les Terres de l'Ebre.

Van finalitzar els 10 QM 128 atletes.  La cursa , un circuit urbà de 5km on s'havia de donar dos voltes amb unes exigents pujades que convinades amb el vent van fer que fos realment una proba durilla.

Pel que fa a mi, segueixo sumant, buscant trobar el ritme i la xispa necessària per aguantar bé la distancia de 10km., vaig decidir un cop més córrer sense rellotge, només disfrutar i escoltar el cos.

La sortida a les 18h puntual i comensant en una forta pujada, em preocupava ...... no sabia com estaba i molt menys pujant, encara em falta aquesta força per pujar, vaig poder aguantar amb el grup capdavanter la primera pujada. Va ser a la segona pujada quan el Sergi Hidalgo i el Xavi  Queralt comencen la cursa i estiren força, allí ja em quedo, ells juguen a una altra lliga, están els dos fortíssims.

arribant a meta 

Al darrera ens quedem un grupet i amb ells segueix el Yassine, un altre fenómeno i el futur. Un cop arribat dalt de la segona pujada, arribo bé i puc seguir respirant i baixant cómode, aquí ja m'agrupo amb el Jesús Caparrós,que està molt ràpid anem junts fins al km6 aprox, allí és a on trobem la pujada més forta, es despenja una mica i m'agafa un gran Carlos Redó, que està fent una gran temporada i l'Agustí de Fondistes Rapitencs que puja com una fletxa.

Ja a la baixada intento anar a pel 6è i 7è però ara vaig sol i es fa difícil. S'acaba la baixada i falta un parell de km, un tram pla i un últim km en una lleugera pujada, és a falta d'uns 500m d'arribada que em passa l'Agustí, intento aguantar ritme pujant però encara no em van les cames per pujar ràpid.

Al final 9è i 3er categoria de 128 participants en una cursa de 10km i uns 150d+.

Grans i merescudes victòries de Sergi Hidalgo seguits d'uns enorme Xavi Queralt i Yassine. En fèmines Pilar Rus guanya amb claretat davant de la Eva i de ja una abonada al podi com la Judit Francin.

3 #borgettis 3 podis

POLAR GRAN FONDO LA MUSSARA 2015

Ahir diumenge vaig tenir el gust de poder participar en la marxa cicloturista Polar Gran Fondo La Mussara, una marxa on pendrien part més de 4000 ciclistes vinguts de tota España.

Per mi una proba molt diferent a les que acostumo a fer, principalment perquè s'utilitza la bici i si no recorcodo malament la primera i última cursa que havia fet en "bici" va ser fa 9 anys, va ser la Bike Marathon Terra Alta en BTT.

Gens acostumat a aquest tipus de probes, quan Bepo Cutrona em lia a fer-la jo ràpidament dic que sí, em feia molta il.lusió participar-hi i veure en directe el gran ambient que es forma en una proba com aquesta.

La idea inicial era fer el circuit llarg, 190km i 3200mD+, però la falta d'entrenament els útlims dos anys en bici amb només una sortida de 80km em van fer decantar pel circuit curt de 100km i 1200d+.

allí estic jo, tot un honor estar aquí

moment de la sortida 7h30AM

A les 5:30 AM em sona el despertador, ja tinc la bici al cotxe, porto bici nova deixada per Bepo. Arribo al Tecnoparc de Reus sobre les 6:45AM, allí ja hi ha gent per tot arreu. La gent prepara les seves bicis, ajusta els darrers punts per tal de no tenir cap problema.

Allí jo ja pateixo el primer problema, un cop montada la bici i ja vestit per l'ocasió em poso al damunt de la bici i les cales em van força dures, dificultat per calar i dificultat per descalar. Bé, decideixo no tocar-ho (tampoc porto eines).

La sortida puntual a les 7h30 AM, amb un ventet considerable, col.locat al davant de tot, encara no sé que passarà, potser se m'emporti una bici pel damunt, estic situat a la zona pata negra de la cursa.

Sortida ràpida (per mi almenys) on em poso a pedalar trobo el sillín un pel baix i pateixo de quadríceps. No sé si és el sillín o sóc jo però a la sortida i només pensar que he d'anar fins a la Mussara, tela!!

inici la mussara 8h10AM

Arribo a Vilaplana, més bé del que em pensaba, no forço gens, jo vaig a la meva, a disfrutar de l'ambien i sobretot del magnífic recorregut i paissatges que als trams més alts podrem gaudir.

Comença la crono a La Mussara, és el primer cop que pujo en bici a La Mussara, molts eren els que m'havien advertit d'aquesta dura pujada i llarga, un total de 10km.  Els primers km bufa fort el vent, llavors ja es va quedant més resguardat i es puja bé. Em trobo en la Pilar Rus, que va sobrada, ens podem fer una foto i ella tira amunt.

Ja coronant La Mussara, tot just uns metres abans s'enganxa una bici a la meva roda i cau al terra, em paro per veure si s'ha fet mal, s'aixeca bé i seguim, queden uns 200m per arribar a l'arc de final de la crono, passo en 51', uns 49' sense forçar i descomptant la parada en la caiguda.

Ja un cop arribat al coll de la Mussara paro uns 15', allí gaudeixo de l'ambient, no m'esperava veure tanta gent a un avituallament, gent que para per menjar, per beure, per fer les seves necessitats, etc.

avituallament la mussara

Un cop allí i havent tornat a parlar en la Pilar Rus em dirigeixo amb una forta baixada i una carretera estreta direcció Mont-Ral, allí els velociraptors ja fan de les seves, a mi em sembla que baixo ràpid però n'hi ha que em passen pel damunt.

pujada a la mussara 10graus i lleuger vent

Un cop feta la pujadeta a Mont-ral enfilem una altra baixara ràpida fins a Capafonts que acabarà amb una lleugera i curta pujada. Allí un altre avituallament, al qual només arribar em saluda l'Eloi Borràs, descalo i el vaig a saludar. M'estic ben bé uns 10 minutets més, aprofito per fer pis i beure una mica. Ara toca el segon port dur, seran uns 5km amb una pendent mitja  de 6,2%, un bonic port de carretera estreta i on hi ha punts que el bosc el tanca. Un cop coronat arribarem a una forta baixada, on torno a patir baixant.

Per fi l'últim port, el Coll de le Pinedes de 7,2km i un 3%, un port diferenciat per dos trams on durant uns 3km aprox podrem disfrutar de magnífiques vistes als avencs de la febró i en un segon tram tornarem a coronar la cota màxima de la proba, els gairebé 1000m altitud a nivell del mar.

A partir d'aquí una baixada constant passant per Alfora, Vilaplana, Aleixar i Reus.

Per mi tota una experiència de la qual en trec moltes coses positives i aprenc molt de tot el viscut. amb ganes, moltes de tornar l'any vinent.

Felicitar a tota l'organització, Biciparc, pel seu saber fer en tot moment, controlant punts que semblaven incontrolables, senyalització perfecta durant tota la proba. 

Menció especial als amics Bepo, per liar-me i Sergi que va debutar obrint cursa, però en moto, jeje 

Per mi una proba 100% aconsellable!!!! Això si, l'any vinent entreno més!

10K HORTA SANT JOAN

Ahir diumenge vaig córrer novament la cursa d'Horta de Sant Joan, una cursa d'asfalt de 10km ben diferent a les que acostumo a fer, possiblement la més dura de Catalunya en aquesta distancia i tipus de cursa d'asfalt. En aquesta cursa no pots buscar marca, no has de tenir en compte el temps. els quasi 400mD+ no fan que sigui possible l'anomenat "marcón".

El meu estat de forma tota una incertesa, començo a trobar-me bé, sobretot motivat i amb ganes d'aquesta temporada, principal condició per poder córrer. En aquesta cursa la petita al.lèrgia que estic patint, (actualment medicat en pastilles per almenys minimitzar-la) em tindrà en la incógnita si aguantaré o no.

Ens dirigim cap a Horta, aquest cop no puc fallar, és la cursa que fan al costat del meu poble, em sento que corro a casa, em coneix la gent, conec a la gent, el terreny (terreny fantàstic, però dur).

El tret de sortida puntual a les 9:30 en uns 3 primers km en baixada on els primers ja imparteixen un ritme altíssim només començar, jo decideixo, no sé si acertadament no anar a per ells i quedar-me en una segona o tercera línea. Sé que la forta calor, sumada als símptomes al.lèrgics (picor als ulls, dificultat per respirar, etc) no em deixaran fer grans coses.

Aguanto a la baixada un ritme bo però que em permet respirar bé i poder fer la pujada amb garanties.

Al km 5 vaig prou bé, la forta pujada fins al km6 que em farà caminar en algún tramet i em fa perdre alguns segons. Allí dalt els ànims de la gent, en especial de la Gemma i Josep m'animen molt i m'ajuden a acabar d'enfilar la pujada fins a l'esgésia davall del sol abrasador. Noto la falta encara d'entrenos en pujada i se'm carreguen força les cames.

Ja comença la segona volta, un pel més curta, començo baixant, no veig ningú darrera ni ningú davant, tiro però sense passar-me i controlant respiració. Un seguit de pujadetes sobre el km 8 abans d'arribar a la última i brutal pujada caldrà reservar forces. Arriba la última i faig fins la meitat, allí tinc un corredor prop, potser forçant l'hagués agafat, no cal, camino uns 20" i és quan veig a Josep Garcia que m'espera a mitja pujada i m'empeny fins a dalt de tot, em dona molts ànims, la pujada és dura de collons. A dalt de tot la Gemma m'acava d'empenyer fins a meta entrant en 42' per fer els 10km i 380mD+ i en 13ena posició.

Destacar la 1a posició de l'imparable Sergi Hidalgo que està a tope, cada dia més fort acabant en 37' i una gran Pilar Rus que tot i anar primera destacada va fer la última pujada com si es jugués la 1a pos, ho va donar tot. Felicitats Borgettis!

Agrair i felicitar a tota la gent d'Horta i AE Cara Nord per organitzar un any més aquesta proba i fer-ho tant bé com cada any. Gent a cada punt conflictiu, avituallaments ben col.locats, bona bossa obsequis i avituallament arribada més que bé. Felicitats AE CARA NORD!

ZURICH MARATÓ BARCELONA 2015

És l’hora de tornar a marcar el ritme en un marató, aquest cop un altre Zurich Marató Barcelona, actualmente entre el top 5 dels millors maratons Europeus, per mi tot un plaer poder ajudar en aquest esdeveniment tant a l’organització com a tots aquells corredors que volen aconseguir el seu objectiu.

Durant la cursa ets el seu psicòleg, el seu amic, la seva ma dreta, ets amb qui confiaran tots els seus mesos d’entreno perque els portis fins a la “glòria”, aquella meta somiada tants i tants mesos i aquella foto que de ben segur guardaran i ensenyaran a familiars, amics tot explicant els passos km a km com di d’una batalla gàl.lica es tractès. Per ells, per nosaltres, per tots els corredors ho és. És una lluita constant, de cames però sobretot de cap i de cor als últims km. El famòs mur apareix quan el cap es rindeix, quan els teus pensaments son negatius, per això cal buscar objectius i pensar  en positiu. Frases com si aquest ho fa jo també puc. Buscar punts de referencia i anar a aconseguir aquests micro-objectius ens ajudaran a oblidar-nos del final i treure’ns pressió.

 Arribaríem el dissabte al matí la Gemma i jo a Barcelona, allí ja ens esperaba el Raul per anar a dinar, tocaria una peix a la planxa i unes patates. D’aquí ja aniríem a al Fira del corredor, una fira espectacular, on l’organització compta amb molts stands dedicats a l’esport i més concretament enfocats al running, val la pensa visitar-la. Allí recolliria dorsal “pacer” i concretaríem hora pel diumenge al matí.

Nit de sopar, tot un luxe el sopar preparat en directe pel Raul. Pasta artesana i pollastre a la planxa i yogurt de la fageda en mel del Pinell de Brai. El cos ja estaria carregat a tope per l’endemà.

A les 5.30 em sona el depertador. Ens aixequem, esmorzem bé i a les 7:30 ja estem a la carpa dels pacers. Allí ens col.locarem les banderoles, dorsals, xarreta amb els companys, fotos, etc etc.

Foto rigor a les 8:15 tots junts però aquest any a part ens grabaria TV3 ja que estan emitint el marató en Directe.

Sortida per grups de temps,  nosaltres obrim grup de 3h15, la sortida a ritme constant, mantindrem un ritme constant tota la cursa de 4’36’’-37’’ el nostre objectiu ajudar a aquelles persones que vulguin fer aquest temps no s’hagin de preocupar del temps, que el fet d’estar nosaltres els hi tregui pressió, que s’alliberin i es dediquin ñúnica i exclusivament a  correr. Aquesta será la fòrmula que els ajudarà a assolir el seu repte i disfrutar moltíssim. 

Passarem la 1a mitja marató en 1h36'55'' i la 2a mitja marató en 1h37'03", assolint l'objectiu marcat.

Una més al sac i sobretot donar les gràcies als que em van acompanyar en tot el recorregut i animar, Gemma Garcia, Daniel Pedreño, Raul Garcia, Txell Cervelló i Guti, entre molts d'altres que em coneixine i van cridar el meu nom en algun moment durant el recorregut. Un plaer també poder compartir grup de luxe amb Robert Mayoral, Daniel Sánchez, Carlos Siscar y Antonio Romero, tots 5 vam lluitar fins al final per no fallar a ningú.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/zurich-marato-de-barcelona/la-marato-de-barcelona/video/5484061/

10K AMPOSTA

Després d'un llarg periode sense competir, ja tenia ganes de fer alguna cosa i tornar-me a enganxar al mon de les curses. Últimament disfrutava i disfruto molt en els entrenaments i em costa agafar el ritme i la xispa que el mon de la competició exigeix.

És per això que decideixo anar als 10k Amposta. pensó que m'agradaria arribar en millors condicions però les irregularitats en algunes setmanes d'entreno, feina i altres no em permeten entrenar bé. Ara toca organitzar-se bé per tal de poder tenir una bona regularitat. Sembla que de momento la solución l'he trobat, canviaré horari d'entrenaments sacrificant altres moments del dia,`però és el que toca, sense sacrifici, esforç i constancia no podré aconseguir allò que em proposo, cert tot el que em diu la Gemma.

En aquests 10k intentaría portar un ritme complicat pel poc volum i qualitat de km a les cames, la idea seria intentar anar a 3'35 marcant objectiu al km6 en 21'35", objectiu que assoleixo degut a que el 1erkm el passo en 3'27 i el 2n en 3'24" i el 3er en 3'33'', a partir d'aquí passo el 6 en 21'30", fins aquí tot és correcte.

Una lleugera pujada s'atraganta perdent posicions i ritme, tot el que havia guanyat ja havia perdut, el km 7 el faig en 3'50 i el 8 en 3'57", torno a perdre els segons que em faran falta per fer sub 36', dos km en pujada que es fan difícils. Tot i això aconsegueixo acabar en 36'20'' en 14ena posición de més de 200 corredors.

MITJA MARATÓ BARCELONA A RITME 85'

Si alguna vegada escolteu la expressió "fer de llebre"el seu significat és que hi ha un corredor que marca el ritme a un altre corredor o a un grup de persones. Tots coneixíem la presència de llebres als maratonians professionals, però amb l'auge de les carreres populars s'està estenent, ara aquesta pràctica la trobes en tots els nivells.

La veritat és que la llebres són més populars en les Maratons, però en les Mitges sempre podràs trobar alguna, sobretot en aquelles amb molta participació. La idea de posar llebres és perquè els corredors tinguin una referència durant els km que li separa de creuar la meta.

Per identificar-nos fàcilment, abans anavem amb  amb un enorme globus, normalment sempre acababem sense, era molest, s'enredava amb els altres globus, es petava i els corredors perdien la referencia,  en aquest anava identificada la seva marca i a la mateixa vegada un dorsal de llebre on marcava el ritme. Actualment ja s'han modificat en molts llocs, no en tots, per unes banderoles, també amb els temps. Pel que fa a la Edreams Mitja Marató Barcelona, es van posar a disposició dels corredors els següents temps  1:15 h, 1:20 h, 1:25 h, 1:40: h i 1:45h, 2h tot un complet ventall de possibilitats que permeten al corredor ajustar millor el seu temps.

 

Pel que fa al grup de temps que se m'otorgaria seria el de 1h25, a ritme de 4'01''/km. un grup on vam poder anar tota la mitja força units, només en moments puntuals on s'aglutinava molta gent ens feia distanciar-nos uns metres, al final i pas km a km vam quadrar el crono a la perfecció acabant en 1h25.

Esperem poder haver ajudat a tots aquells que volien assolir aquest temps, a la vegada un cop més felicitar a l'organització per tot, pel seu saber ben fer i per fer d'aquesta mitja una de les millors del món.

 

 

 

Si alguna vez escucháis la expresión "hacer de liebre"su significado es que hay un corredor que marca el ritmo a otro corredor o a un grupo de personas. Todos conocíamos la presencia de liebres a los maratonianos profesionales, pero con el auge de las carreras populares se está extendiendo, ahora esta práctica la encuentras en todos los niveles.

Bien es verdad que la liebres son más populares en los Maratones, pero en las Medias siempre podrás encontrar alguna, sobre todo en aquellas con mucha participación. La idea de poner liebres es porque los corredores tengan una referencia durante los km que le separa de cruzar la meta.


Para identificarnos fácilmente, antes íbamos con un enorme globo, normalmente siempre terminábamos sin, era molesto, se enredaba con los otros globos, se estallaba y los corredores perdían la referencia, en este iba identificada su marca y a la misma vez un dorsal de liebre donde marcaba el ritmo. Actualmente ya se han modificado en muchos lugares, no en todos, por unos banderines, también con los tiempos. En cuanto a la Edreams Medio Maratón Barcelona, se pusieron a disposición de los corredores los siguientes tiempos 1:15 h, 1:20 h, 1:25 h, 1:40: h y 1:45h, 2h todo un completo abanico de posibilidades que permiten al corredor ajustar mejor su tiempo.


En cuanto al grupo de tiempo que se me otorgaría seria lo de 1h25, a ritmo de 4'01''/km. un grupo donde pudimos ir toda la media fuerza unidos, sólo en momentos puntuales donde se aglutinaba mucha gente nos hacía distanciarnos unos metros, al final y km a km cuadramos el *crono a la perfección acabando en 1h25.

Esperemos poder haber ayudado a todos aquellos que querían lograr este tiempo, a la vegada un golpe más felicitar a la organización por todo, por su saber bien hacer y para hacer de esta media una de las mejores del mundo.

RETROBAMENT AMB LES CURSES

A finals Octubre una lesió a l’Aquil.les em va deixar apartat del mon del running, només alguna setmana intentaba una tímida sortida corrent per tal de veure l’estat de la lesió. Als poc minuts ja havia de parar, així que vaig decidir parar al complet per tal de fer net.

Tenia la mitja marató de Tarragona a finals de Novembre, la qual estaba entrenant força bé per intentar 1h15’, finalment i veient que no arribaría en la forma desitjada i amb la lesió no descartava fer-la, vaig decidir que acompanyaria a la Pilar Rus, que acabaría 4ª dona a pocs segons de la 2na i la 3ª, sabia que m’exposava possiblement a agreujar la lesió.

 

Acabada la mitja marató quasi no podía caminar, un altre cope m feia molt de mal i tornaria a parar fins una setmana abans de la Sant Silvestre de Tarragona. El primer dia d’aquesta setmana vaig probar en 30’ i amb poques molèsties, semblava que anava millorant, els 30’ se’m van fer eterns i acabaría en mal de tot després de dos mesos.

Aquesta mateixa setmana cada dia augmentaria temps i poc a poc retornava la forma, almenys per correr amb dignitat la sant Silvestre de Tarragona on l’objectiu era poder córrer a 3’40’’, si, sembla fácil però amb dos mesos parat no podía demanar més.

La sortida ràpida passant el primer km a 3’25” i el segon a 3’26’’ em feien dubtar que no arribaría, Finalmente m vaig poder posar a ritme i aconseguiria entrar en 25’08’’ per fer els 7km a un ritme de 3’35’’.
 

Ara i poc a poc toca tornar a agafar la forma, costi el que em costi, ho faré!!

 

 

A finales Octubre una lesión a Aquiles me dejó apartado del running, sólo alguna semana intentaba una tímida salida corriendo para ver el estado de la lesión. A los poco minutos ya tenía que parar, así que decidí parar al completo para hacer limpio.

Tenía el medio maratón de Tarragona a finales de Noviembre, para el cual estaba entrenando bastante bien para intentar el ataque a 1h15’, finalmente y viendo que no llegaria en la forma deseada y con la lesión no descartaba hacerla igualmente, decidí que acompañaría a Pilar Rus, que terminaria 4ª mujer a pocos segundos de la 2a y la 3ª, sabía que me exponía posiblemente a agravar la lesión.

Acabada el medio maratón casi no podía andar, otra vez me hacía mucho daño y volvería a parar hasta una semana antes de la San  Silvestre de Tarragona. El primer día de esta última semana de diciembre s probé en 30’ y con pocas molestias, parecía que iba mejorando, los 30’ se me hicieron eternos y terminaria dañado de todo después de dos meses.
Esa misma semana cada día aumentaría tiempo y poco a poco devolvía la forma, al menos para correr con dignidad la San Silvestre de Tarragona donde el objetivo era poder correr a 3’40’’, si, parece fácil pero con dos meses parado