SAN SILVESTRE REUS 11

Ja em deixat el 2011 enrera, ara toca ja pensar en aquest nou any, pero abans que s'acabés el 2011 tocava la última proba, que com ja és de costum i entre Tarragona i Reus, he pogut córrer el dia 31 de desembre de cada any, bé, només desde el 2006 fins aquesta edicó de 2011.

En total han estat 6 San Silvestres, 3 a Tarragona i les 3 últimes a Reus, on he pogut disfrutar d'ambients molt diferents a les curses que estem acostumats a fer normalment els diumenges.

Aquesta edició, la del dia 31 del 2011 vaig tornar a estar a Reus, allí i juntament amb mes de 500 corredors vam despedir l'any d'una magnífica forma, com ens agrada, practicant esport.

Aquest any a la línia de sortida molts bons atletes de nivell com Jordi Garcia, Mohsen, Bernat Ollé, Pere Rodriguez, Jorge de Andres, Peio Ortiz, etc.

Amb una distància de 4750m no donava temps per a especular i seguir un ritme, només donar el tret de sortida la col.locació per no perdre el grupet seria bàsica, així que uns 50m en baixada per empendre una llarga pujada i amb vent en contra em vaig situar amb el grupet d'uns 12-15 corredors.

Allí estaven tots, el Mohsen i el Jordi tirant com a "bojos al davant", el grup mes compacte imposible, tothom intentant resguardar-se del fort vent, la sensació de tirar ràpid i amb pujada era increible, passant així el primer i el segon km en 3'16".

Un cop vam empendre la baixada em situo en 7ena posició amb un grupet al darrera que em trepitjava els talons i pressionaven moltíssim, l'esforç era o havia de ser el doble, per un costat el físic i saber que els del darrera en algun moment o altre em podrien passar.

Va ser al passeig misericòrdia quan el ritme altíssim i amb vent en contra, un passeig "adoquinat" i amb mal estat em fes perdre ritme i just acabant el passeig els 3 corredors que portava pegats al darrera em passesin, ja amb poca distància i amb pujada seria difícil trencar el ritme i poder-los agafar, aquest km el més lent de tots a 3'58", molt dur em va fer perdre tot el guanyat, tot i això un últim km a 3'29", recuperava alguns segons però no em van ser suficients per atrapar-los.

Finalment 10è classificat amb 16'40", a un ritme mig de 3'30", content ja que torno a tenir bones sensacions.

Desitjar-vos a tots un Bon Any 2012 a tots!! Molts segur que teniu molts objectius, ja sigui de temps, ja sigui d'acabar una distància, una cursa en especial, un repte, el que sigui i que us faci il.lusió endavant, aquest any 2012 és el vostre!!! és el de tots!!! 

MITJA MARATÓ DE VILANOVA

El passat diumenge dia 18 es va disputat la XXIII Mitja Marató de Vilanova on 1300 valents van desafiar la distància i el fred.

 

Alli arribabem a les 8:45 amb alguns entrebancs pel camí.que ens van fer plantejar si correr o no la mitja.Primer contacte amb Vilanova, es respira un gran ambient que a part de fred serà un gran dia pels que estmimem aquest esport. Decideixo de moment recollir el dorsal i animar-me a fer la mitja.

Recollida de dorsals i un suau calentament em situaven a la línia de sortida. A les 10h, puntuals, es va donar la sortida, el ritme de sortida el vaig iniciar tranquil, no volia forçar, havia anat a fer la mitja per acabar en bones sensacions.

El ritme a seguir, sols em fixava amb això era 3'40''-45'', ritme tranquil i controlat i intentant acabar bé, el perfil del circuit no permetia masses probes ni riscos. Així que em prenia la mitja com un primer pas de cara l'objectiu final i acomular km i sensacions sense cremar cap “cartutxo”, no val la pena.+

 

Així que m'agafo amb un grupet que acabo tirant d'ell i més tard deixant, ja arribant al km 10 miro el ritme mig i vag perfecte, la distancia ja no quadra, al km 10 ja amrca 170m de mes però aquest fet no m'importa, és igual la distància, vull seguir un ritme i que surti el que surti, no busco res més. Desitjo aguantar el millor possible.

Es a partir del km 10 quan vull veure el que passa, tot aguanta bé, cos, cames, ment, tot va bé, així que decideixo seguir al ritme marcat.

Cap al km 13 i fins al final són durs, el perfil del circuit així ho deia, alli es veuria si estic preparat i puc aguantar fins al final amb bones sensacions.

Fins al 16 puja una mica i cal fer un sobre-esforç i estar preparat per si perdo alguns segons, alli en un km dur arribo a perdre uns 30'' però no em capfico i segueixo, ja que no sé com estaré als últims km.

Finalment em sorprenc molt ja que arribo al 20 amb bones sensacions i un últim km que pràcticament puja tot el km puc adelantar a algun corredor, entrant el 21 de la classificació general de 1300 i amb un ritme mig de 3'45'', millorant en 5'' la última mitja marató, la de Tarragona.

Ara toca treballar bé, amb tranquilitat i constància per tal d'afrontar els propers compromisos.

 Aviat quan estiguin les fotos en penjarem!

salut i km!

VIDEO RESUM ANY 2011 BORGES TRAIL

Aquest any i per acabar la temporada el nostre company i amic Joan Vidal ens ha preparat un video-resum de tot el 2011, a qui voldria felicitar ja que ha fet una feina extraordinària.

Cla dir, que la temporada de muntanya ja ha finalitzat, que no comença i no acaba igual que la temporada d'asfalt, però ha estat un bon moment per editar el video i fer-ne aquest resum.

Serà un gran record per tots nosaltres, moltes gràcies!!

Espero us agradi i en disfruteu mirant-lo!

MITJA DE TARRAGONA 2011.

Aquest passat diumenge va tenir lloc la 20a Mitja Marató de la Ciutat de Tarragona, la  mitja de casa que mai falta al meu calendari. Un total 2.250 atletes van batre el récord de participació, demostrant cada cop la feina ben feta i la bona organització de la Mitja per part del PMET.

Una de les novetats d'aquest any i que em va agradar molt, va ser la recollida dels dorsals el dia abans, ja que el mateix dia de la cursa pots estar per altres coses.

La idea era sortir a un ritme constant que em permetés passar els 10k en 36' i poc. La sortida era perfecta, em col.locava ràpidament amb el grup, el rimte era força bo i el grup compacte, el ritme a seguir no era extremademant exigent, el podia portar força bé.

Ja arribant al km 6, a l'altura de la Rambla, alguna peça del motor fallava i s'encenia la primera llum vermella. En pocs minuts una segona alerta ja em començava a preocupar, tot i així penso que potser ho puc solucionar, amb dificultats arribo al km 10 amb 36'30", alguns segons per sobre del ritme que volia anar, però encara amb un estat bo es podria salvar. A partir d'aquí se'm van passar moltes coses pel cap, mai m'havia passat en les últimes 3 mitges a Tarragona, mai a un km 10 havia tingut la sensació de deixar-ho, de pensar en no seguir.

Va ser just en aquest punt, a l'equador de la proba, que vaig haver de tirar de força mental, només aquest motor, el motor d'emergència, seria capaç de portar-me al final, sí aquest fallava, sent l'únic que em quedava, l'abandonament era la solució.

Llavors a partir del km 11 i escaig els ànims dels amics i companys del Borges, el Ramon i el Carles van fer que m'animés una mica, inclús el Ramon al fer-me la pregunta: Robert, com vas? jo li responc que molt bé!! intentava no fallar a ningú, motivar-los a ells i potser enganyar-me a mi mateix, però res no funcionava. Més endavant es trobava la Gemma que també amb els seus ànims m'encoratjava moltíssim, quasi necessitava mes avituallaments mentals que líquids.

Sabia que aquest any, un dels meus punts forts, que era el tram final es convertia en un dels pitjors punts, vaig estar a punt de dir-me aquest any no el faig, només començar l'espigó, allí estaven la Gemma i el Ramon (sempre seguint la cursa) on amb els seus ànims un altre cop, els hi vaig  aer un gest amb el cap que NO, no anava bé de cap manera.

La pujada cap a l'espigó es va fer dura, intentava col.locar-me darrera d'algun corredor si aquest em passava i poc a poc anava arribant al final. Ara ja "només" quedava els últims 3km,  diria que els més durs que he fet els últims anys.

Però els ànims del Juanma, que vaig intentar seguir sense èxit, els del Pere Gomès i el Biel, entre d'altres, van fer que poguès arribar al final encara amb un temps d'1h20'35'' i entrant el 70è de la general (Pitjor marca en les meves participacions a la mitja).

La veritat és que no sóc partidari d'abandonar cap cursa, sempre que pugui les acabaré, encara que sigui empitjorant temps. El que fem, que és córrer, ho fem sobretot perquè ens agrada, perquè ens ho passem bé i si un dia és dolent o no es té el dia no passa res, sap greu, però s'ha de continuar i amb el cap ben alt acabar dignament. Allí hi havia gent que havia confiat en mi, la Gemma, m'estava animant tots els dies, el dia de la cursa, minuts abans, despres, durant, no podia fallar, no podia NO acabar, ho havia de fer, per la mitja, per tots els que m'havien animat, per tots els participants i per mi mateix. I sobretot d'aquesta situació apendre moltissimes coses noves que de ben segur no oblidaré mai per poder-les utilitzar a favor meu i de tots els que practiquem aquest esport.

Felicitar a tots els participants que fan possible aquesta mitja marató, felicitar a tots els que han aconseguit el seu objectiu, sigui milllorar temps o sigui acabar la mitja marató, tots del primer a l'últim som igual d'importants.

  Aquesta imatge ho diu tot, val més una imatge que mil paraules, el resum de tot.

PRIMER 'MATCH BALL'

Diumenge es celebrarà la 20a edició de la Mitja de casa nostra, La MITJA MARATO DE TARRAGONA (amb majúscules). Any rera any podem veure com no para de crèixer i aquest any pendran part 2250 participants.

El premi d'aquesta mitja, ja és poder-la fer, és tot un orgull córrer a casa i amb tants i tants de companys i amics que ens trobarem aquest dia, uns per millorar el temps de l'any passat, altres la faran per primer cop i viuran sensacions úniques, altres disfrutaran veient als seus corrent i animant, cadascú tant participants com públic fan aquesta mitja molt especial.

Personalement, el primer i molt important per mi és estar a punt per participar; en segon lloc, seria perfecte si millorem o ens aproximem a la meva marca personal, sino l'aconseguim lluitarem per fer-ho a una altra mitja durant el transcurs d'aquesta temporada. Ho tinc clar que aqui no s'acaba, només acaba de començar. 

No cal dubtar que ho donaré tot, tinc aquest repte i ho vull fer per aquelles persones que estan en mi, que m'ajuden a motivar-me al dia a dia, espero fer-ho el millor possible.

Aquí una imatge de l'any passat en cursa.

MCD. EL REPTE PER MOLTS!

Cap de setmana festiu atlèticament parlant, es disputava el Marató Costa Daurada, una proba atlètica de les més exigents pel corredors de fons, el marató amb una distància de 42195m.

Per molts serà el primer marató, per molts serà acabar-lo, per molts serà buscar la seva marca personal, tots sempre en busca del seu propi objectiu.

Enrera els hi han quedat mesos d'entrenament, de sacrifici,  en alguns casos de posar pel damunt els entrenaments a altres moments de la vida, amics, família, compromisos,etc. Ara toca disfrutar d'allò que has preparat amb tantes ganes. La majoria que han preparat aquesta proba, diria que quasi tots, tenen la seva vida, treball, família, etc, i hem/han de trobar el moment i treure temps d'on de vegades no n'hi ha.

En aquesta edició em tocaria un altre cop el paper de pacer (corredor guia, llebre), el fet era fer mitja marató, la segona part, donant el relleu a un gran com és Xavi LLobet
Uns 1800 corredors pendrar completaran aquesta proba dintre d'un marc incomparable com és Port Aventura.La prova s'iniciarà amb uns minuts de retard degut a que el trànsit no està del tot tallat i cal que tot estigui en perfecte estat per evitar incidents, així que un cop tot llest es dona el tret de sortida a les 9h25. Gran ambient de sortida i amb bona temperatura, 22 graus, juntament amb un circuit atractiu i pla, farien les delícies de tot corredor per disfrutar fent el que hem preparat i d'un magnífic circuit.

El Xavi LLobet s'encarrega de portar el primer grup fantàsticament, ningú ho dubtava, a part dels ritme és i serà peça fonamental en la motivació dels atletes. Jo al segon torn simpelemet intentar seguir la feina mes que ben feta pel Xavi i acompanyant al grup a ritme els 21km restants, on la feina arribara al km31 on alguns corredors mentalment hi veien un mur, intentarem que això no aparegui, que disfrutin de la cursa i del moment, del seu moment, només d'ells depén que arribin, així que en tot moment els hi demano aquest últim esforç.

Finalment aconseguim arribar a meta amb 3h9', fantàstic a un ritme mig de 4'36''.La recompensa, haver ajudat a tots aquells, corredors alguns n'era el primer marató, alguns volien baixar la seva marca.
Agraït d'haver compartit llebre amb Xavi LLobet, a part de gran atleta, és millor persona. Felicitar a tos els corredors que van aconseguir els seus objectius i els qui no dir-vos que el més important és haver estat, disfrutat i viscut el moment. Agraït a tots els familiars que esperen allí als seus, en molts casos si ens posem al seu lloc, mentres nosaltres estem fent algo que ens agrada molt, ells estan sols esperant la nostra arribada, 2h, 3h, 4h, 5h, etc, nosaltres estem disfrutant però hem de saber el gran sacrifici que han fet tots ells, han matinat, han estat allí, ens han animat, no ens oblidem que son una part molt important de l'atletisme, ells també sumen, i molt. Moltes gràcies per ser-hi Gemma!

MCD

Aquest diumenge dia 13 es donarà el tret de sortida a la II Marató Costa Dorada, una atractiva marató amb sortida i arribada al parc temàtic de Port Aventura.

Un circuit amb dos voltes i molt planer farà que sigui la delicia de molts corredors, podent fer molt bones marques, recorrent part de la costa del litoral Tarragoní.

A part del marató també es celebrarà una proba de 10k que recorrerà part del circuit del marató costa dorada.

Com a grans anfitrions de la proba tindrem figures, grans persones i grans atletes a nivell mundial, com Chema Martinez i Alexandra Panayotou. 

El dissabte dia 12 podrem assistir a la fira del corredor a una roda de premsa a les 19h.

I el proper dia 13 de Novembre podré disfrutar d'aquest magnífic ambient i d'aquesta gran família col.laborant com a corredor guia al grup de 3h15, fent mitja marató.

Espero poder ajudar a tothom qui pugi a la barqueta sub 3h15'.

 L'any passat ja vam cumplir amb el nostre objectiu, empenyent fins al final!