Un any més el marató de Barcelona ens ha deixat bones sensacions. Aquest any era especial i diferent, sortia com a "pacemaker" oficial del marató. Tindria un temps assignat i no podria fer ni més ni menys. El temps per fer de guia seria sub 3h30'.
Durant les setmanes previes hi havien certs nervis, encara que confiava en que podria fer-lo, en aquests 2 últims mesos no havia pogut sortir a entrenar, sols havia fet 40km en 2 mesos. No sabia que podia passar fent el marató, són molts km i cal entrenar.La Gemma sempre em donava ànims però jo sabia el que seria fer el marató i el que havia entrenat. No volia fallar a ningú.
Els dies s'anaven apropant i jo no coneixia el meu estat físic, la ment em deia que endavant que ho podria fer.
Arribat el cap de setmana del marató ens dirigim cap a Barcelona el dissabte, la Gemma i jo; allí ens esperava el Raul, manager logístic i tècnic els últims tres anys.
Només arribar a Barcelona fem un reconeixement per la expo-marató i saludem cares conegudes, ens trobem a Pere Gomés, Carlos Siscar, salutació al Director del marató, Bep Solé, i mirem possibles maratons futures.
En breu la 2a part i més interessant amb reportatge fotogràfic.
En breu la 2a part i més interessant amb reportatge fotogràfic.
2 comentaris:
Enhorabona Robert! Les lesions t'ajuden a créixer. Els dubtes, els nervis, aquell malestar produït per la incredulitat d'un mateix ... Finalment la ment actua com aquell director d'orquestra. Tot gira sobre ella; cames, cor, sensacions i emocions amb la finalitat de portar-te a Meta. Un cop veus la "gesta" ... et sens orgullós, content i enriquit per comprovar com una lesió, de vegades pot ajudar-te a ser més feliç. Salut i kms valent!!!
Hola Albi. la veritat és que de tot se n'apren, i jo n'he après molt amb aquesta lesió, he treballat altres parts del cos com la ment ja que és més forta del que molts ens pensem. Ara em sento mes be que mai i amb mes ganes que mai! gràcies albi!! ens veiem aviat!
Publica un comentari a l'entrada