Un any més arriben els 10k Massaluca, proba inclosa dins el calendari running series de les T.E. Aquest any l'entitat organitzadora, l'Associació Esportiva Massaluca també oferia la possibilitat de córrer el 1er 5k Massaluca.
Així que tot i estar vinculat força a l'organització, i el fet de córrer a casa, les ganes que tenia d'entar a meta i fer-ho amb el Pol i la Jana, m'ilusionaven de tal manera que em van fer decidir per fer els 5km. Això volia dir que després d'un any i un mes em tornaria a posar un dorsal, i on els últims 8 mesos com a molt hauria sortit a córrer 4-5 cops i només 30'. Allí era, amb ganes, amb les mateixes ganes que un xaval de 20 anys.
Ni la cursa, ni el circuit, ni la temperatura eren les bones per un "debut" "retorno". En els 5km et sols "escalfar" una mica, bastant més que a una proba més llarga, ja que el ritme és mes fort. Jo tenia clar que acabar seria un èxit, acabar amb el Pol i la Jana, el meu millor trofeu.
Només començar surto ràpid però el cos ni les cames tiren, ja al km 2 la forta calor, i sobretot la manca d'entrenos em fan patir com un boig, però allí segueixo, arribaré si o si.
Al final i ja de tornada entran al poble sols em falta un km per dins el poble i la gent animant, es fa mes fácil, però segueix sent dur.
Ja a punt d'enfilar els últims 50m m'està esperant la Gemma amb la Jana, em comenta que el Pol dorm, així que l'agafo i em dirigeixo a meta, quin gran premi, la veig riure a ella i m'emociono, un final de cursa desitjat, que no cambiaria per cap temps. Amb ganes ja de la propera per entrar amb els dos als meus braços!!!
 |
| primers metres amb la meva filla |
 |
| entrant a meta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada