ENGRILLÓ I BERRÚS VELL

Aquest mes d'agost he pogut disfrutar de dos bones sortides, tan la primera com la segona molt recomanables.

La primera decidir juntament amb el Xavi Ayala a pujar a l' Engrilló, també s'hi apunta l'Eric Vaquier.

El Tossal o Tossa d'Engrilló és una muntanya de 1.072 metres que es troba entre els municipis de Paüls al Baix ebre  i Orta de Sant Joan i Prat de Compte a la Terra Alta.

Al cim hi podem trobar un vèrtex geodèsicés un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtex geodèsics. A Espanya solen estar formats per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, és per això que sol haver-hi unes bones panoràmiques des d'ells.

Comencem la ruta amb la sortida de la Pobla de Massaluca a les 7: 30 AM per arribar a l'inic (Prat de Compte sobre les 8h AM. Un cafè, per activar-nos i despertar-nos i en marxa. Ara cal tobar el punt d'inici per poder segui el cami que ens portarà al GR 171 que ens durà cap a l'engrilló.Mentres anem pujant podem gaudir un moment de pausa i girar el cap per gaudir d'unes magnifiques vistes.

darrera nostre i molt al fons el poble de Bot

Seguim la carretera direcció Orta Sant Joan i en 1'5km ja agafem el camí que no pararà fins a l'engrilló, cada cop mes amunt i amb més dificultat tècnica, amb algun pas una mica complicat.

Poc a poc i anant sumant metres i minuts, ja que hi ha alguna paret que pujar arribem al cim.

ja al cim, es pot veure darrera nostre el vèrtex geodèsic

 La baixada la farem pel coll de la refoia, els primers km els fem per un barranc, sense sender marcat, sense camí, només arbres, pedres, arbustos, etc, que ens deixaran les cames una mica senyalades. Recordo a l'Eric dient si anavem bé tota l'estona, semblava que ens haviem perdut per un moment.

boniques vistes desde el cim

Al final uns 20km amb 3h25', tota l'estona de xarreta amb Xavi i l'Eric, això ho hem de repetir.

Després d'un parell de dies de descans parlant amb el Xavi vam quedar a les 8h del matí per fer una sortideta més ràpida que l'altre dia, la idea era fer uns 15km, no hi havia temps per anar a molts llocs.

Vam decidir que podiem anar a Berrús Vell, sortint de la Pobla de Massaluca.

final trajecte

Sortim a les 8h desde l'Ajuntament de la Pobla de Massaluca direcció Riba-Roja d'Ebre, i en 4km agafarem el camí a l'esquerra que ens portarà directes a Berrús Vell per camí acabant amb un senderó ja que el camí cada cop es va estretint més. Arribarem just a peu de riu i d'allí un altre cop amunt.

Dic Berrús Vell, ja que ara ja no s'hi troba en aquest lloc degut a la construcció de la presa de Riba-roja d'Ebre i degut a l'inundació que aquesta provocaria, els descendents dels habitants de Berrús van traslladar l'ermita (única edificació llavors encara en peu) pedra a pedra al capdamunt d'una muntanya, quedant d'aquesta forma igual que com estava en la seva ubicació original

La tornada obligatòriament l'hem de fer pel mateix lloc a la espera de descobrir alguna altra ruta possible per tornar.

II 10k LA POBLA DE MASSALUCA

Aquest passat dissabte va tenir lloc a La Pobla de Massaluca, els II 10k d’aquesta localitat. La proba organitzada per l’Associació Massaluca de la qual hi formo part, comptava en aquesta edició amb quasi 100 participants, uns 40 més que l’any passat.

El recorregut diferent també al de l’any passat fent-lo més atractiu pel corredor, passant pels carrers més emblemàtics del poble per seguir per trams de carretera.

La proba seria a les 19h15 de la tarda on la forta calor seria un dels enemics.

Les ganes de còrrer a casa es convinaven amb els nervis de dies anteriors i no diguem del mateix dia. Sense voler el correr a casa et posa pressió. 

Arribaria a La Pobla el dissabte al matí, allí vaig estar ajudant en temes d’organització i la forta calor m’anava gastant, pel matí marcatge de circuit, acabar de preparar alguna bossa del corredor i passar llista de tot el que haviem de fer.

Per la tarda i abans de la cursa, marcatge amb cintes pels carrers del poble que se’ns va allargar una mica massa, ja que la forta calor m’anava desidratant i preocupant-me pel meu estat, montatge de les carpes, de l’arc de sortida, etc etc augmentant així els nervis.

Ja començava a arribar gent que jo encara estava per allí, decideixo anar a canviar-me a casa ja que sino m’acabaré esgotant del tot.

Tot i vestir-me la sensació de cansat  va desapareixent poc a poc, les ganes de correr hi són, així que ara sí, ha arribat l’hora d’escalfar una mica.

Escalfant fem la primera volta pel poble amb el Tonyo, i uns pocs minuts mes i ja és l’hora. Uns progressius per despertar del tot les cames i llest.

Decideixo correr sense rellotge, bé per no assustar-me del que tenia pensat fer, bé per correr per sensacions, bé per tenir una cosa menys al cap, el fet exacte no el sé.

Sortim molt ràpid enmig del gran ambient que es forma a la sortida per la gnt del poble i acompanyants de corredors, hi ha alguns corredors que no els conec i n’hi ha algun que es posa al devant amb mi, no sé qui és, aguanta uns 30metres. Volta als dipòsits de l’aigua i tornem a passar pel carrer prop de la meta on hi ha una gran animació, estic content, content de còrrer a casa, el meu cap em diu que he d’intentar fer-ho el millor possible, no serà fácil, falta molta cursa i s’ha coençat molt ràpid.

Fem la volta per dintre el poble a un ritme força alt, m’agrada el recorregut callegenado pels carrers principals i més bonics del poble, em sento un privilegiat de viure aquest moment.

Ara sí, ja sortim del poble, ara és o pot ser el moment de la veritat, segueixo al devant, tirant d’un grup, no sé quants corredors hi ha al darrera, només sé del segur que porto a l’amic Ferran De Torres, a Vicent Garcia i un altre corredor el Miguel Angel de Saragossa amb el qual no havia corregut mai, a partir d’aquí no sé si hi ha algu mes enganxat al grup, crec que també hi és el Tonyo però no ho sé. El ritme que portem és bo, seguim així fins al km3,5 on ja a la Bassa del Rec hem de fer el gir, és just abans, uns 50m que el Ferran i jo ens quedem sols, sembla que hem agafat una escletxa que als pròxims km es pot ampliar, n’estava segur, anava molt còmode.

El Ferran i jo decidim compartir cursa i distanciar-nos dels altres corredors, què al  moment del gir, vaig poder veure que sols eren 2 els que portàvem al darrera.

A la volta i un altre cop pas pel poble al km5 on alli puc veure només entrar la primera persona la Gemma, quina il.lusió tant gran, allí li puc dir amb veu forta que vaig de puta mare! Aquestes van ser les paraules quan la vaig veure, ara ja només quedava la meitat i anava perfectamente, passem per dintre el poble i els ànims de la gent era difícil de processar-los, només els sentia però no sabia de qui, anava concentrat. Pas pel primer avituallament a la plaça replaceta, on puc treure’m la secor de la boca.

Ara tocava enfilar la última part, una part on l’aire en contra durant 2km i pico seria el protagonista, ja que a més amb la lleugera pujada feien rehuir el ritme.

Sabia que si arribava al km 7,5 on es feia el gir per tornar al poble i no ens havien agafat el 3er i el 4art seria prácticamente impossible, així que seguiem remant amb el Ferran, tots dos.

Així va ser, el meu rostre al fer el gir i veure el lluny que teniem als altres no vaig dubtar que era la meva possibilitat, allí i amb el lleuger vent a favor vam seguir tirant amb força i ja als últims km em vaig distanciar una mica de l’amic Ferran entrant al poble amb una alegria indescriptible, la gent animant moltíssim. 

I enfilar la última pujada gallina de piel per arribar a l’arc i veure tothom, família, amics, i coneguts, i seguir i poder abraçarte amb la meva dona sota l’arc de la meta arribant 1er va ser molt emocionant.

Destacar la gran tasca de l’Associació Esportiva, un grup d’amics que sense anim de lucre i sense ajuda de cap tipus fomenten la practica de l’esport amb tots els actes que organitzen i en el que jo em sento orgullòs de formar-hi part.    

 més info a: www10kmassaluca.blogspot.com

35ena CURSA DE L'ESPLUGA

Dissabte 28 de juliol, un dia marcat  al meu calendari runner, 35a edició de la cursa de l’Espluga de Francolí, una de les proves més antigues de Catalunya amb una organització magnífica i um ambient runner espectacular que any rera any congrega a corredors d’alt nivell entre els 1.000 corredors que hi solen participar.

Per mi és una cursa especial on em trobo amb bona part de la familia runner que fa temps que no veus, però que a l’Espluga sempre hi són, una cursa que et demostra en l’estat que et trobes, un indicador de l’estat físic on per mi el principal enemic és la calor que et sol acompanyar durant tot el recorregut, especialment els primers 8,7 km que transcorrent tots en pujada passant pel monestir de Poblet i continuant carretera amunt, si amics, per mi la Espluga is different!

Arribo a l’Espluga en temps suficient per recollir el dorsal, fer un caferet tranquilament i calentar 20 minutets, la calor apreta però el cel està ennuvolat, arribada l’hora intento colocar-me el millor que puc a la línia de sortida i 3,2,1...al lio!!

Faig un sortida ràpida buscant posicionar-me en un lloc que em permeti seguir el ritme sense molèsties de gent, enfilo la pujada cap a Poblet amb  bones sensacions, sempre amb una marxa menys i respirant comodament , aquest any l’Espluga no era l’objectiu ni molt menys, tenia decidit  fer-la o intentar fer-la el millor possible, però dintre uns límits. Ja pujant m’ agafa la Marta Galimany i el meu company d’equip Jordi Toda amb els quals vaig pujant a un ritme alt fins a Poblet, alli  augmento una mica el ritme, em trobava bé, però no volia passar-me. Al distanciar-me uns metres dels meus companys aconsegueixo avançar  a varis corredors, primer al Fernando Flores i després al Bruno al que agafo abans d’arribar al gir.

Un cop fet el gir, km 8,7 i amb un temps de 34’14’’ (1’30’’ més ràpid que l’any anterior) el cos em respon molt bé per afrontar els ultims 6,3

km  amb totals garanties i comoditat, allí i seguit de prop pel Bruno apreto una mica més i aconsegueixo guanyar  fins a  4 posicions a la baixada (fent els 6300m a un ritme mig de 3'20'')arribant finalment  a meta amb un temps de 55’20’’, i acabant el 17è classificat de la general.

Un resultat per mi més que notable, baixant la marca de l’any anterior en més de 2’ i sobretot per les sensacions sentides al acabar la cursa, em trobava bé, realmente bé, millor del que em pensava abans de començar. Ara tocaria recuperar-me per la setmana vinent, el dia 4 d’agost volia correr els 10k de La Pobla de Massaluca i que millor que recuperar amb un bon sopar amb els companys de fatigues i una miqueta de festa.

CAMPIONS AL MARATO PER RELLEUS MIXTE A SANTES CREUS.

El passat dissabte l’equip Borges Trail-AAEET es va proclamar campió del 3er marató per relleus a Santes Creus amb un equip format per ordre de relleus amb Salva Martí-Nuri Fortuny-Robert Tarragó-Montse-Jordi Toda-Alba Segura van aconseguir a més de la victòria establir un nou rècord de la proba en 2h50’47’’ en un circuit força exigent.

Desde l’inici de la proba el Salva Martí amb un relleu d’uns 8km  ja va implantar un ritme força ràpid i constant, durant totes les voltes anava augmentant distància sobre els segons mixtes. Deixaria un relleu a la Nuri de 4500m amb bon coixí entre els segons mixtes, sempre a un ritme molt constant i disfrutant de la proba la Nuri seguia augmentant la distància sobre els segons, cosa que ja des d’un inici pintaria molt bé per l’equip.

Ja al relleu meu, el primer relleu llarg de 10500m intentaria mantindre la distància que es portava fins al moment. Sabia del circuit de l'any passat, un circuit molt dur, amb una forta pujada al final de cada volta i una baixada amb molts girs i que no es pot anar massa ràpid.

La 1a volta amb 5'33'' tot i anar còmode amb el ritme, ja anava avançant gent i vaig relaxar-me bastant i baixant una mica el ritme, ja que el segon classificat el teniem lluny i tot i baixar el ritme la distància s'ampliava igualment, així que vaig decidir fer les voltes sobre 6' i fent així un bon entreno i que no em quedessin molèsties per seguir entrenant. Així que totes les voltes al mateix ritme vaig poder passar el relleu a la Montse Martí, que durant els 4500m va seguir la progressió de l’equip.

El Jordi Toda va seguir l’altre relleu de 10500m amb un gran ritme implantat desde el principi, i ja aquí no es donava opcions al segon equip.

L’Alba Segura fent el relleu de 4500 va marcar les voltes més ràpides de totes les corredores femenines, no donant possibilitat per retallar distància al segon equip, i aconseguint parar el crono amb rècord per segon any consecutiu de 2h50’, rebaixant així amb 10’ la marca del Borges Trail de l’any anterior.

22a NIT DE L'ESPORT VALLENC

El passat dissabte, 16 de juny, es va realitzar la 22a edició de la NIT DE L'ESPORT VALLENC.

L'acte l'organitza l'Ajuntament de Valls i el Patronat Municipal d'Esports, amb la col·laboració de la Xarxa de Cultura.

En aquesta edició es van repartir més de 70 guardons a les diferents categories, entre els que destaqum els següents:

Millor Esportista Vallenc: Genís Soriano i Celma. Ciclista de l'equip basc Jira Bira Track. Campió de la Copa Euskadi, 2011; campio deCatalunay en ruta sots 23; i  actual líder de la Copa Catalunya, sots 23. COmponent de la selecció Catalana de ciclisme sots 23.

Millor Esportista Vallenca: Laia Clavero i Rovira. Jugadora del Club Segle XXI de bàsquet i component de la selecció espanyola U16 que participa al Campionat d'Europa a Hongria.

Reconeixement de la Ciutat: Jordi Magriñà i Güell. Alpinista amb una llarga trajectòria en muntanyes de 6.000 i  7.000 metres arreu del món. Participa a les expedicions als 8.000 de l'Himàlaia al Narga Parbat, Everest, K2... Membre dela secció de muntanya de l'AAEET.

Promoció de l'Esport de Base: Escola Eugeni d'Ors. Pel treball realitzat en l'esport escolar durant més de 25 anys.

Reconeixement el Mèrit Esportiu: Mireia Miró i Varela. Esquí de Muntanya. Cmapiona del Món i de la COpa del Món el 2011; sotscampionat d'Europa el 2011. Guanyadora de les curses més prestigioses del calendari europeu: Le Patruille des Glaciers (Suïsa, 2012); Campeonato Mezallama (Itàlia, 2011) i Pierre Menta, 2011.

Per part del BORGES TRAIL-AAEET VALLS Eugènia Miró Figueras, Eloi Borràs Fort i Josep M. Pijuan, Biel Secall Roca i jo mateix vam rebre un reconeixement a la Nit de l'Esport Vallenc, pels resultats del 2011 així com també el principal sponso, l'empresa Borges.

10k Orta

El passat diumenge va tindre lloc la tercera proba del circuit running series de les Terres de l'Ebre, els 10km a Orta que degut a la seva orografia no serien gens plans.
La proba de 10k i quasi 300D+ s'avançaria a les 9:30 degut a les comunions.

Un total de 105 participants, començaven a fer els primers km en una baixada lleugera fins al km 3,5, allí el grup era molt ampli, només s'escoltaven sabatilles impactant a l'asfalt, al davant ens trobavem el Xavi Royo, Ferran De Torres, Jesús Caparrós i jo mateix, al darrera i molt pegats el Xavi Nadal i LLuis Fco.
En arribar sobre el 3,5 ens enfilem per una senda uns 100m que ens porta a la mateixa via verda i alli una constant pujada fins al poble, acabant amb una pendent vertiginosa que deixaran els quadriceps ben tocats per afrontar la segona volta. És sobre el 4,5 que em depenjo una mica del grup, sols uns metres ( no es poden deixar metres, comprobat), que em faran distanciar-me poc a poc dels tres primers.
Al començar la segona volta, en un fort descens, em deixo anar però sense passar-me de ritme, al darrera no veig ningú i al davant tampoc, hi ha algunes curves i no et deixen veure amb claredat ni als del davant, ni als del darrera.
La baixada és ràpida i de pas em serveix per recuperar però els bessons es van fent miques cada cop més; cal arribar bé per pujar bé i que no m'atrapi ningú.
Només començar la pujada veig als del darrera, no veig la distància que els hi porto, però si no paro de correr penso que no m'atraparan (hi havia moments que hagues parat, sobretot a la última pujada brutal). Al davant veig un corredor, és el tercer, no distingeixo qui és, em deu portar uns 150m, però el repte de correr més ràpid pujant ara mateix em costa, vaig treient "fum" pels quadriceps, respiro bé, però les cames no absorbeixen més i em costa pujar més ràpid.

Així que arribant a la última rampa de pujada, els ànims de la gent em porten a meta, amb un temps de 41' i acabant 4art de la general i 1er sènior.
Felicitar sobretot a tota l'organització dels 10k Orta, en especial a Xavi Fortuño, per les seves ganes de fer la cursa i finalment, tot i els dubtes aconseguint un circuit, sí que és dur però també molt divertit, amb gent animant en alguns punts claus. Molt content d'haver particpat i col.laborat amb aquesta proba, no podia faltar-hi i més si és a la Terra Alta.

1er Trail Series Cambrils

Ja sumant un mes pràcticament sense fer res a causa d'una tendinitis, ara totalment recuperada, les ganes de correr eren presents.
El dissabte a través de l'organitzador de la cursa m'entero que hi ha un trail de 14km a Cambrils,ufff, la idea d'anar-hi m'atreu però portant un mes sense córrer i arrastrant problemes respiratòris a causa d'una al.lergia em fan dubtar.
De totes maneres i com la intenció era sortir a correr molt suau el diumenge, decideixo anar al trail per fer un bon rodatge.
La sortida es feia desde les pistes de Cambrils i era un circuit tot per camins amb bastanta pedra amb alguns repetxons però molt planer, un circuit similar al d'un cros. A la línia de sortida tant sols 40 atletes, però l'organització semblava bastant bona, un bon montatge a la línia de sortida, algo no em quadrava.
La sortida es va donar a les 10h, el rimte de sortida va ser extremadament lent, com si d'una cursa de muntanya pura i dura es tractès. No estava al meu terreny, així i com més o menys m'havien dit que era un circuit planer vaig decidir incrementar el ritme a veure que passava, qui seguia i qui no. Al km 1 ja sols estavem un grupet de 3, jo estava més que sorprès, tot i els problemes que m'estava portant la respiració, em costava respirar i l'acumulació de mocs, a causa de l'alergia mes un costipat em feia rabia, ja que no podia augmentar el ritme.
El circuit just abans del km 7 enfilava cap a dalt, el qual feia treballar bastant, els altres dos corredors seguien al darrera meu, ja arribat al km 8 un dels dos s'escapa i l'altre es queda en mi, el 4art no està gaire lluny, però jo noto la fatiga, tant dels dies que no surto a correr com la falta de ritme i la respiració. La idea no era en cap moment d'estar alli al davant, però amb la camiseta i el dorsal sembla que ens transformem.
Tirant fins al km12 el ritme baixa i em costa cada cop més respirar i es aquí a falta de menys de 2km quan el 4art corredor em passa i no el puc seguir, porta un ritme alt i constant i jo no estic per "osties" mai millor dit.
Havia anat per entrenar i ja ho estava fent, no calia forçar més i acabar mort, la cursa havia anat prou bé, el dia amb un lleuger vent havia estat bo i el temps final de 56' i 4art de la general i 1er senior era lo de menys. Havia complit amb el que volia, passar una matinal atlètica agradable i veure com reaccionava el cos als simptomes que tenia, conclusió final, no es pot anar a un lloc amb aquest simptomes, mes val menys i millor.