Desaparegut en la marató dels Jocs Olímpics de 1912

L’esport –la forma de practicar-lo- ha canviat molt amb el temps. I la marató no pot ser una excepció. Si no, fixem-nos amb el que va passar en la marató dels jocs olímpics d’Estocolm de l’any 1912.

El japonès Shizo Kanakury, quan duia 30 quilòmetres, va sortir de la cursa i no va retornar al circuit. Va ser una marató molt dura per l’inusual calor i la humitat: havien sortit 69 atletes i només van arribar 35. Tothom va pensar que havia abandonat. Però quan els organitzadors van fer el recompte, afegint els arribats als abandonaments (un dels quals, un portuguès, va morir al dia següent),  els hi faltava un corredor. I aquest no era altre que en Kanakury que, per cert, era el favorit abans de començar la prova; havia estat l’abanderat en la cerimònia de l’obertura i era la gran esperança nipona.

Se’l va buscar durant hores per tot el recorregut però no el van trobar enlloc. Tampoc en els dies següents. S’havia esfumat. Fins i tot, amb el temps, la policia d’Estocolm el va donar per desaparegut.

Cinquanta-quatre anys després, en un programa de televisió, va explicar ell mateix, en primera persona, el que li va passar: 

Arribant al Km 30 va veure que una noia sueca li oferia una llimonada des de la  finestra d’una planta baixa d’una casa. S’hi va acostar per avituallar-se, i, exhaust pels quilòmetres recorreguts, es va parar una estona per descansar.

Però vet a qui que l’estona es va convertir en dues hores. La noia l’hi va oferir una cadira, ell va entrar a la casa per seure una mica... i  es va quedar adormit . Quan va despertar va decidir no anar a l’arribada. I tampoc a l’hotel de la delegació japonesa. Avergonyit, va tornar al Japó d’ incògnit. 

Shizo Kanakury

I d’incògnit va viure, si més no per als suecs, fins que un periodista el va localitzar cinquanta-quatre anys més tard, a la ciutat on havia nascut. La televisió sueca li va demanar a Kanakury que acabés simbòlicament els quilòmetres que li faltaven i va accedir. Va anar a Estocolm i, en acabar-la, va dir davant de les càmeres: “He trigat 54 anys 8 mesos, 6 dies, 8 hores i 32 minuts en creuar la meta. Certament, ha estat una marató més llarga del normal. Fins i tot, des que la vaig començar, he tingut una esposa, sis fills i deu nets”.

 

10km LA GALERA+MILLA URBANA JESÚS

Aquest passat diumenge es va celebrar a la localiat de La Galera, la 8ena proba del circuit Running Series, per mi seria la 6ena participació en aquest circuit.
Un total de 125 participants hi van pendre part, entre ells l'amic Ferran De Torres, actual líder del circuit, el Jesús Caparrós 2n classificat, Xavier Queralt, Gerard Monteverde i molts més, el nivell era molt alt.
A les 7:15 AM ja estava a Gandesa fent el primer cafè ja amb el company  Jose Gutiérrez per anar junts.
Arribem sobre les 8:30, allí ja es respira un gran ambient tot i faltar una hora per la sortida.
A mode anecdòtic la primera sorpresa que em vaig andur va ser que em vaig deixar la camiseta de competició, menys mal que portava la de calentament, va ser amb aquesta la que em tocaria còrrer.
Es realitza la sortida i rapidament em col.loco al capdavant, juntament amb De Torres i Queralt, al costat tinc la sopresa de la cursa: l'Àlex Méndez, que ens acompanya tota la cursa.

Passem el primer avituallament sobre el km4 i no agafem res, el tema avituallaments en gots va molt malament i més si els has d'agafar tu de la taula, encara pitjor.
Del 4 al 5 em distancio una mica, és potser el km més dur, i allí perdo uns metres i els de darrera em recuperen alguns metres.
Sobre el km 6 sóc agafat per Josep Maria (aqui vaig causar el meu error de la cursa, pensava que estavames distanciat), ara seguim fins al 7 i poc juntament amb Àlex Méndez, és allí quan el Josep Maria canvia el ritme, decideixo no anar a per ell, aqui el primer error, hi havia d'anar, podia anar-hi.
Sobre el km8 em distancio de l'Alex i sobre el 9,2 l'Alex em passa, ara ja no puc fer res, ell va molt ràpid i amb moltes ganes, aguanto allí i aconsegueixo entrar 5è clas i 1er sènior millorant la marca de l'any passat amb 1'.

encara no sabia el que m'esperava

Acabada la cursa de La Galera em comenta el Jose Gutierrez que té a la seva família a Jesús, fent la milla urbana i que ell es volia aturar. Em diu que ja m'ha inscrit per si la vull fer.
Al momet d'arribar allí veig que hi ha premis pels 5 primers classificats absoluts i un total de 12 participants, crec que si les cames m'aguanten puc fer algo, almenys ho probaré.
Sense calentar i  només fent uns estiraments i una aplicació del PH-QUIROGEL (la sensació de camies noves torna) ens col.loquem a la línia de sortida, ha passat només unes dos hores desde que he acabat els 10km de La Galera.
La primera volta l'acuso bastant, les cames estan pesadíssimes i tinc dubtes si podré acabar a aquell ritme. La segona volta aconsegueixo posar-me 5è, les cames milloren notablement, la milla i el còrrer ràpid m'agrada, sempre m'ha agradat. L'àmbient és boníssim, la famiília Roca animant  el Ferran Rosich, l'Albert Giné, un munt de gent animant.

Una mica petat

Un cop veig que vaig 5è i tancant els premiats aguanto allí, no cal més, tampoc puc agafar als tres primers, potser una mica més podria anar a pel 4art, però acabo satisfet de poder còrrer la milla en un temps de 5'15''.

10KM DE JESÚS

El passat diumenge es va disputar la 7ena proba del circuit Running Series de les Terres de l'Ebre a la localitat de Jesús on uns 125 corredors hi van pendre part.

A la línia de sortida un nivell altíssim amb totes les primeres espases, Xavier Queralt, els germans El Qayed, Ferran De Torres, Gerard Monteverde, Caparrós, Vicent, Nadal, etc etc.

Tenia clar que la sortida  seria ràpida, calia estar preparat per això, ja que al davant estaven els Qayed, sempre trenquen les curses desde el primer segon.

Durant el escalfament unes molèsties als quàdriceps, em notava pesat i cansat (dormir poc, caminar molt durant les festes de Santa Tecla, tot no es pot fer). Parlant amb la Núria de Ph-quirogel em va aplicar el gel i som-hi, cap a la línia de sortida.

Com havia previst, la sortida rapidíssima, tant que es va fer difícil seguir el ritme del grupet capdavanter encapçalat pels Qayed, Queralt i Monteverde.

A pocs metres ens manteniem un altre grup, amb Ferran de Torres i al darrera Caparrós i Nadal.

Sobre el km 2 i poc em va donar la sensació que ja estavem sols el Ferran i jo i al davant teniem un corredor, no sabia qui era, era un altre marroquí que no havia vist mai, anava bé.

Ja cap al km 4 l'agafem i amb un km més el deixem, i en una forteta pujada amb un camí el Ferran em treu uns metres, aquells metres que ja no conseguiré reduir.

Al final un tram de via verda amb un aire en contra em fan treballar de valent ja que no tinc massa lluny al que va darrera meu i tampoc tinc massa lluny al Ferran però serà molt difícil anar a per ell, probar-ho podria signifcar un suicidi, qui sap, així que em quedo allí i ja veurem que passa.

Al final un últim tram pel canal i algun "repetxo" que anem troban, juntament amb girs constants i curves tancades, van trencant el ritme, però aconsegueixo arribar 6è amb un temps de 35'10''. La sensaió final va ser que anava més ràpid, però analitzant el circuit, amb la forta pujada de camí, l'aire en contra, i els girs que hi havien van fer perdre un grapat de segons.

10KM DE L'AMETLLA DE MAR

Aquest passat diumenge es va celebrar a l'Ametlla de Mar els 10km de La Cala, una cursa on prop de 200 corredors hi van pendre part.
Tenia mals records de l'any passat i al ser el primer cap de setmana de setembre encara em falta varios punts per poder competir amb condicions després de les vacances.
Arribem allí més aviat del que em pensava ja que a l'hora de marxar encara estava al llit (fallos tècnics del despertador i llei de murphi). A les 8:15 marxem del Morell i en uns 40' ja estem a l'Ametlla, temps suficient per recollir el dorsal, fer un cafè, calentar correctament, etc.
El vent i un recorregut amb molts puja-baixa farien que fos un circuit gens fàcil, també l'afegit d'algun tram de camí de terra i un tramet passant per una cala.
La sortida amb un retard de 5' fou els primers metres més lenta de l'esperat però just enfilar la primera pujada el rimte va anar augmentant, em trobava bé allí al davant, anava molt còmode.

Ja cap al km 2 se'ns escapen el David Francome i el Xavi Queralt uns metres que ja no recuperarem, els veiem tota l'estona al nostre davant. Al grupet ens trobem l'amic Ferran de Torres, Bernat Pla, i Vicent Garcia. Seguim a un ritme alt fins al km5 aprox que és quan es despenja el Vicent, allí el grupet queda a tres, les meves sensacions en tot moment son bones, aguanto molt bé el ritme.

Ja cap al km7 em treuen uns metres, en aquell moment no vaig entendre el perquè, ara després de pensar-ho crec que tinc el motiu d'aquests metres que ja no vaig poder recuperar.
El final un seguit de carrers que anomenarem ondulats, ja que eren uns 100 amunt uns 100m avall, així unes 3 o 4 vegades, vaig poder entrar 5è a pocs segons del 3er i 4art (Bernat Planas i Ferran de Torres) i sumar alguns puntets més.

ENGRILLÓ I BERRÚS VELL

Aquest mes d'agost he pogut disfrutar de dos bones sortides, tan la primera com la segona molt recomanables.

La primera decidir juntament amb el Xavi Ayala a pujar a l' Engrilló, també s'hi apunta l'Eric Vaquier.

El Tossal o Tossa d'Engrilló és una muntanya de 1.072 metres que es troba entre els municipis de Paüls al Baix ebre  i Orta de Sant Joan i Prat de Compte a la Terra Alta.

Al cim hi podem trobar un vèrtex geodèsicés un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtex geodèsics. A Espanya solen estar formats per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, és per això que sol haver-hi unes bones panoràmiques des d'ells.

Comencem la ruta amb la sortida de la Pobla de Massaluca a les 7: 30 AM per arribar a l'inic (Prat de Compte sobre les 8h AM. Un cafè, per activar-nos i despertar-nos i en marxa. Ara cal tobar el punt d'inici per poder segui el cami que ens portarà al GR 171 que ens durà cap a l'engrilló.Mentres anem pujant podem gaudir un moment de pausa i girar el cap per gaudir d'unes magnifiques vistes.

darrera nostre i molt al fons el poble de Bot

Seguim la carretera direcció Orta Sant Joan i en 1'5km ja agafem el camí que no pararà fins a l'engrilló, cada cop mes amunt i amb més dificultat tècnica, amb algun pas una mica complicat.

Poc a poc i anant sumant metres i minuts, ja que hi ha alguna paret que pujar arribem al cim.

ja al cim, es pot veure darrera nostre el vèrtex geodèsic

 La baixada la farem pel coll de la refoia, els primers km els fem per un barranc, sense sender marcat, sense camí, només arbres, pedres, arbustos, etc, que ens deixaran les cames una mica senyalades. Recordo a l'Eric dient si anavem bé tota l'estona, semblava que ens haviem perdut per un moment.

boniques vistes desde el cim

Al final uns 20km amb 3h25', tota l'estona de xarreta amb Xavi i l'Eric, això ho hem de repetir.

Després d'un parell de dies de descans parlant amb el Xavi vam quedar a les 8h del matí per fer una sortideta més ràpida que l'altre dia, la idea era fer uns 15km, no hi havia temps per anar a molts llocs.

Vam decidir que podiem anar a Berrús Vell, sortint de la Pobla de Massaluca.

final trajecte

Sortim a les 8h desde l'Ajuntament de la Pobla de Massaluca direcció Riba-Roja d'Ebre, i en 4km agafarem el camí a l'esquerra que ens portarà directes a Berrús Vell per camí acabant amb un senderó ja que el camí cada cop es va estretint més. Arribarem just a peu de riu i d'allí un altre cop amunt.

Dic Berrús Vell, ja que ara ja no s'hi troba en aquest lloc degut a la construcció de la presa de Riba-roja d'Ebre i degut a l'inundació que aquesta provocaria, els descendents dels habitants de Berrús van traslladar l'ermita (única edificació llavors encara en peu) pedra a pedra al capdamunt d'una muntanya, quedant d'aquesta forma igual que com estava en la seva ubicació original

La tornada obligatòriament l'hem de fer pel mateix lloc a la espera de descobrir alguna altra ruta possible per tornar.

II 10k LA POBLA DE MASSALUCA

Aquest passat dissabte va tenir lloc a La Pobla de Massaluca, els II 10k d’aquesta localitat. La proba organitzada per l’Associació Massaluca de la qual hi formo part, comptava en aquesta edició amb quasi 100 participants, uns 40 més que l’any passat.

El recorregut diferent també al de l’any passat fent-lo més atractiu pel corredor, passant pels carrers més emblemàtics del poble per seguir per trams de carretera.

La proba seria a les 19h15 de la tarda on la forta calor seria un dels enemics.

Les ganes de còrrer a casa es convinaven amb els nervis de dies anteriors i no diguem del mateix dia. Sense voler el correr a casa et posa pressió. 

Arribaria a La Pobla el dissabte al matí, allí vaig estar ajudant en temes d’organització i la forta calor m’anava gastant, pel matí marcatge de circuit, acabar de preparar alguna bossa del corredor i passar llista de tot el que haviem de fer.

Per la tarda i abans de la cursa, marcatge amb cintes pels carrers del poble que se’ns va allargar una mica massa, ja que la forta calor m’anava desidratant i preocupant-me pel meu estat, montatge de les carpes, de l’arc de sortida, etc etc augmentant així els nervis.

Ja començava a arribar gent que jo encara estava per allí, decideixo anar a canviar-me a casa ja que sino m’acabaré esgotant del tot.

Tot i vestir-me la sensació de cansat  va desapareixent poc a poc, les ganes de correr hi són, així que ara sí, ha arribat l’hora d’escalfar una mica.

Escalfant fem la primera volta pel poble amb el Tonyo, i uns pocs minuts mes i ja és l’hora. Uns progressius per despertar del tot les cames i llest.

Decideixo correr sense rellotge, bé per no assustar-me del que tenia pensat fer, bé per correr per sensacions, bé per tenir una cosa menys al cap, el fet exacte no el sé.

Sortim molt ràpid enmig del gran ambient que es forma a la sortida per la gnt del poble i acompanyants de corredors, hi ha alguns corredors que no els conec i n’hi ha algun que es posa al devant amb mi, no sé qui és, aguanta uns 30metres. Volta als dipòsits de l’aigua i tornem a passar pel carrer prop de la meta on hi ha una gran animació, estic content, content de còrrer a casa, el meu cap em diu que he d’intentar fer-ho el millor possible, no serà fácil, falta molta cursa i s’ha coençat molt ràpid.

Fem la volta per dintre el poble a un ritme força alt, m’agrada el recorregut callegenado pels carrers principals i més bonics del poble, em sento un privilegiat de viure aquest moment.

Ara sí, ja sortim del poble, ara és o pot ser el moment de la veritat, segueixo al devant, tirant d’un grup, no sé quants corredors hi ha al darrera, només sé del segur que porto a l’amic Ferran De Torres, a Vicent Garcia i un altre corredor el Miguel Angel de Saragossa amb el qual no havia corregut mai, a partir d’aquí no sé si hi ha algu mes enganxat al grup, crec que també hi és el Tonyo però no ho sé. El ritme que portem és bo, seguim així fins al km3,5 on ja a la Bassa del Rec hem de fer el gir, és just abans, uns 50m que el Ferran i jo ens quedem sols, sembla que hem agafat una escletxa que als pròxims km es pot ampliar, n’estava segur, anava molt còmode.

El Ferran i jo decidim compartir cursa i distanciar-nos dels altres corredors, què al  moment del gir, vaig poder veure que sols eren 2 els que portàvem al darrera.

A la volta i un altre cop pas pel poble al km5 on alli puc veure només entrar la primera persona la Gemma, quina il.lusió tant gran, allí li puc dir amb veu forta que vaig de puta mare! Aquestes van ser les paraules quan la vaig veure, ara ja només quedava la meitat i anava perfectamente, passem per dintre el poble i els ànims de la gent era difícil de processar-los, només els sentia però no sabia de qui, anava concentrat. Pas pel primer avituallament a la plaça replaceta, on puc treure’m la secor de la boca.

Ara tocava enfilar la última part, una part on l’aire en contra durant 2km i pico seria el protagonista, ja que a més amb la lleugera pujada feien rehuir el ritme.

Sabia que si arribava al km 7,5 on es feia el gir per tornar al poble i no ens havien agafat el 3er i el 4art seria prácticamente impossible, així que seguiem remant amb el Ferran, tots dos.

Així va ser, el meu rostre al fer el gir i veure el lluny que teniem als altres no vaig dubtar que era la meva possibilitat, allí i amb el lleuger vent a favor vam seguir tirant amb força i ja als últims km em vaig distanciar una mica de l’amic Ferran entrant al poble amb una alegria indescriptible, la gent animant moltíssim. 

I enfilar la última pujada gallina de piel per arribar a l’arc i veure tothom, família, amics, i coneguts, i seguir i poder abraçarte amb la meva dona sota l’arc de la meta arribant 1er va ser molt emocionant.

Destacar la gran tasca de l’Associació Esportiva, un grup d’amics que sense anim de lucre i sense ajuda de cap tipus fomenten la practica de l’esport amb tots els actes que organitzen i en el que jo em sento orgullòs de formar-hi part.    

 més info a: www10kmassaluca.blogspot.com

35ena CURSA DE L'ESPLUGA

Dissabte 28 de juliol, un dia marcat  al meu calendari runner, 35a edició de la cursa de l’Espluga de Francolí, una de les proves més antigues de Catalunya amb una organització magnífica i um ambient runner espectacular que any rera any congrega a corredors d’alt nivell entre els 1.000 corredors que hi solen participar.

Per mi és una cursa especial on em trobo amb bona part de la familia runner que fa temps que no veus, però que a l’Espluga sempre hi són, una cursa que et demostra en l’estat que et trobes, un indicador de l’estat físic on per mi el principal enemic és la calor que et sol acompanyar durant tot el recorregut, especialment els primers 8,7 km que transcorrent tots en pujada passant pel monestir de Poblet i continuant carretera amunt, si amics, per mi la Espluga is different!

Arribo a l’Espluga en temps suficient per recollir el dorsal, fer un caferet tranquilament i calentar 20 minutets, la calor apreta però el cel està ennuvolat, arribada l’hora intento colocar-me el millor que puc a la línia de sortida i 3,2,1...al lio!!

Faig un sortida ràpida buscant posicionar-me en un lloc que em permeti seguir el ritme sense molèsties de gent, enfilo la pujada cap a Poblet amb  bones sensacions, sempre amb una marxa menys i respirant comodament , aquest any l’Espluga no era l’objectiu ni molt menys, tenia decidit  fer-la o intentar fer-la el millor possible, però dintre uns límits. Ja pujant m’ agafa la Marta Galimany i el meu company d’equip Jordi Toda amb els quals vaig pujant a un ritme alt fins a Poblet, alli  augmento una mica el ritme, em trobava bé, però no volia passar-me. Al distanciar-me uns metres dels meus companys aconsegueixo avançar  a varis corredors, primer al Fernando Flores i després al Bruno al que agafo abans d’arribar al gir.

Un cop fet el gir, km 8,7 i amb un temps de 34’14’’ (1’30’’ més ràpid que l’any anterior) el cos em respon molt bé per afrontar els ultims 6,3

km  amb totals garanties i comoditat, allí i seguit de prop pel Bruno apreto una mica més i aconsegueixo guanyar  fins a  4 posicions a la baixada (fent els 6300m a un ritme mig de 3'20'')arribant finalment  a meta amb un temps de 55’20’’, i acabant el 17è classificat de la general.

Un resultat per mi més que notable, baixant la marca de l’any anterior en més de 2’ i sobretot per les sensacions sentides al acabar la cursa, em trobava bé, realmente bé, millor del que em pensava abans de començar. Ara tocaria recuperar-me per la setmana vinent, el dia 4 d’agost volia correr els 10k de La Pobla de Massaluca i que millor que recuperar amb un bon sopar amb els companys de fatigues i una miqueta de festa.