EL COMAPEDROSA

Ahir dia 12 d'agost i com vam decidir juntament amb el Carles Martí, el Manel, i l'Aleix Toda, anar a fer el Comapedrosa, cim més alt del país Andorrà amb 2943m

Em sonava el despertador a les 4h15 AM, esmorzar i a les 6h havíem quedat a Montblanc per marxar tots quatre cap a Andorra. Sobre les 8:45 ja estàvem a Arinsal d'on iniciariem la ruta. Ens trobem a uns 1450m d'altitud.

preparant-nos per gaudir

L'inici seria a través de corriols i arbres seguint el GR-11, només començar i amb poc menys d'un km ja havíem guanyat un fort desnivell, ja començava a sobrar roba, seguiem pujant i ens trobem un camí que marxa cap al pla de l'estany, nosaltres seguirem rectes per passar per magnífics salts d'aigua i pontets emig del bosc.

al fons el comapedrosa

Ja un cop arribats al refugi de Comapedrosa amb només uns 3km ja haviem acomulat un desnivell positiu de més de 700m, a partir d'aquest punt ja visualitzem clarament el Comapedrsa, només queden poc més de 3km, molt durs, ens trobem ara a 2220m, emprenem una lleugera baixadeta que va planejant, això vol dir que en poc més de 2km sumarem uns altres 700m de desnivell positiu.

Durant aquests km passarem per uns trams amb neu-gel, has d'anar amb compte, no hi ha perill si vigiles, rellisca una mica però es pot passar bé, aquest tram de neu-gel ens portarà a dos estanys.

estany negre

estany negre amb gel dintre

Arribem a la falda del Comapedrosa, tenim el camí bo a seguir i una paret, dic paret perquè li falten pocs graus per ser de 90 graus, només podem accedir al cim pujant amb mans i peus, és el lloc que escolleix el Carles, adicte als km verticals, serà menys d'un km però es fa llarguíssim, els peus no s'agafen bé, sembla que hagis de caure cap al darrera si et poses de peu, així que continuo pujant amb mans i peus, arribem dalt de tot i era una ruta prohibida, no es podia passar per allí, era perillòs.

comença l'espectacle, una paret i cim!

A dalt de tot i després d'aquesta paret arribarem al cim 2943m on podem veure Pica d'Estats entre altres cims, també divisarem el pic de Baiau, 2886m que serà l'altre pìc que croronarem.

cim Comapedrosa

Ja havent gaudit d'aquestes delicatessen pels nostres ulls ens mengem un petit entrepà i ràpidament comencem un descenç per una tartera per poder pujar al Pic de Baiau (2886m).

Pic de Baiau (2886m)

vistes desde el baiau, estany de

A partir d'aquí ja iniciem la baixada i el camí de retorn, el tram de descens per la Collada del Forat dels Malhiverns extremadament dura i llarga, tota de pedres on haurem de vigilar tota l'estona on posem el peu per no fer-nos mal, estarem força estona per fer aquest tram d'aproximadament un km.

Ja acabada la Collada ja enfilarem el camí final cap al Pla de l'Estany, un camí on trobarem magnífics salts d'aigua, reierols i passarem pel refugi del Pla de l'Estany.

A partir d'aquí ja vam començar un descens progressiu, els peus degut a forts cops amb les pedres eren dubte, varis cops a les ungles em feien perillar poder arribar senser dels peus, finalment i després de 6 hores de ruta vam poder arribar al punt d'inici, ens ho havíem passat molt bé, de ben segur repetirem nous cims.

Acabant reposant forces i comentant la jugada..... next summit?

10km La Pobla de Massaluca

Un any més arriba els 10km de La Pobla de Massaluca, els 10km de casa. Aquest any no arribava amb les millors condicions físiques per afrontar aquesta proba.

Pel que fa al tema organitzatiu de la prova i després de donar-li moltes voltes, la mateixa setmana i després de dos anys intentat fer un circuit urbà decidim l'Associació Esportiva Massaluca, entitat organitzadora (a la qual pertanyo) d'aquest event igual que el de Serra de les Fites (cursa de muntanya al març/abril) que fariem un circuit totalment urbà, amb 4 voltes per dintre el poble, animant així a la gent del poble i acompanyants a animar pels carrers del poble.

Després d'un primer anàlisi del circuit per part dels membres durant la setmana, era el mateix dissabte al matí quan acabariem perfilant el circuit i fent alguns retocs per tal de fer-lo el més atractiu posible.

comença la 1a volta....

El matí de la cursa vaig poder fer juntament amb la resta de companys de l'AEM el circuit i deixar-lo preparat, punts km, on anirien els avituallaments, l'animació (punts de música pel poble, espectacular!").

Aquest any un centenar de participants pendrien part de la cursa, entre ells em va alegrar que vinguès l'amic Oscar Gómez desde Tarragona.

tirant amb l'amic Òscar

Anem a pamps, son les 18h30 quan em dirigeixo a canviar-me i fer unes voltes pel circuit per tal de fer un calentament suau amb l'Oscar. Allí i mentres escalfem ens anem trobant gent, el Ferran Rosich, que està fent un running series fantàstic, la Pilar Rus, companya del Borges Trail que ve desde Cambrils per disputar aquesta prova, la qual s'afeix amb nosaltres per fer l'escalfament. Farem una volteta de reconeixement, en total 2,4km, on ja es pot veure que no será una cursa rápida, hi ha trams on el vent pica fort, trams on hi ha alguna pujada. Les meves sensacions no són ni bones ni dolentes, em sento una mica cansat, potser per haver estat marcant circuit al matí, potser els nervis, no ho sé, nomès sé que donaré lo màxim.

entrant a meta, content!!

Ens situem ja a la línea de sortida, allí moltes cares conegudes i moltes noves, el qual veurem que passa.

La sortida és rápida però controlada, em situo cap de cursa, decideixo intentar marcar el ritme i ja ràpidament formem un grup amb 4 corredors, entre ells Òscar, Ferran Rosich, i un altre corredor del Berguedà.

Passem la primera volta i segueixo cap de cursa, la resta al darrera, estic pensant en situar-me jo al darrera, però decideixo seguir tirant, em trobo bé i seguiré així. L`Òscar es situa al meu costat i seguim a bon ritme, sé que l'Òscar està ràpid. La resta no en tinc ni idea, és per això que intento fer un petit canvi per veure qui segueix, amb això ja em faig una idea aproximada que pot pasar a les úiltimes voltes.

A mitja segona volta ens enganxa un cinquè corredor, el Xavier Ortín, el qual se'l veu força bé, i segueix amb nosaltres pegat, el grup és molt compacte i ens anem distanciant del grup perseguidor.

Afegeix la llegenda

Arriba la última volta, no vull arribar als últims 500m tots cinc, pot ser d'infart, tenint en compte que els últims 500 són amb pujada. Ara sí, és l'hora d'aguantar uns 500m quan passem per la Torre de l'Aigua, i sobre la Replaceta intentar el canvi a veure que passa, l'Òscar em sorprén i canvia a la Torre, el veig molt còmode i ràpid, decideixo intentar anar jo també, ràpidament ens distanciem del grup, no vull arriscar-me a agafar a l'Òscar, intento que no em tregui metres, tot el contrari li estic restant però amb cautela, falten 2km i el ritme és fort.

compartint podi amb dos cracks, Ferran Rosich i Òscar Gòmez, enhorabona!

Arribem al camp de futbol, l'Òscar no afluixa, jo tampoc, ja els hi treiem més distancia als perseguidors, el grup s'ha estirat, ara no puc defallir, ho he de donar tot, sembla que li retallo distancia a l'Òscar, però no el suficient, decideixo aguantar el ritme alt per poder asegurar el segon lloc, anem doblant corredors.

L'ambient a la Plaça replaceta amb música és brutal, em dona molts ànims per afrontar l'últim km, els carrers plens de gent animant-me em donen calor en tot moment i no em fan defallir poden acabar amb un segon lloc a només 3 segons del primer, l'Òscar Gómez i a uns 10'' del tercer, Ferran Rosich.

36ena Cursa de l'Espluga

El passat dia 27 de juliol tocava córrer una nova edició de la ja quasi obligda cursa al calendari, era la 36ena edició de la Cursa de l'Espluga on aquest any hi pendiren part uns 800 participants.

Aquest any les altes temperatures que van patir les corredors va comportar més d´un ensurt. Alguns corredors van haver de ser atesos pels serveis sanitaris per cops de calors, deshidratacions i mareigs que es van poder resoldre per l'actuació ràpida dels mitjans sanitaris presents, recorda que les temperatures eren prop dels 36ºC sent ja una proba dura si hi afegim temperatures altes cal tenir precausió.

La cursa d'un bon inici ja no em trobava bé, pesat de cames, sense masses ganes de córrer, temperatures altes i altres factors van fer que a partir del km 5 i enfilant la pujada ja em desmotivés una mica, el cap no em funcionava, el Ronald Fargas a partir d'allí va intentar-me ajudar, donant-me ànims però no era el dia, no anava bé, potser la fatiga de tota la setmana, poc descans. No ho sé! 

Ja a la baixada intentava córrer ràpid, baixar de 4' em costava molt, així que vaig decidir anar fent i ja està, aquest any no tocava. Així que al final acabant amb 1h1' i entrant el 52 de la general lluny dels 55' de l'any anterior.

Vam poder acabar la diada atlètica amb un soparet entre amics, explicant batalles i aprenent coses noves els uns dels altres.

Escrit del Club Atlètic Espluguí als corredors:

La calor i la humitat, han provocat que aquest any la nostra Cursa, hagi estat una de les més dures dels últims anys. Alguns atletes han hagut de ser atesos, per cops de calor, per als serveis mèdics, que l'organització posa al servei dels corredors. Fins i tot un corredor ha passat la nit a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, aquest migdia li han donat l'alta mèdica.

Des de l'organització volem agraïr molt especialment a un corredor metge, que va atendre en plena cursa, al atlèta abans mencionat.

Agraïm tant mateix, a tots els col·laboradors, el suport que ens donen any rere any, especialment aquest amb les condicions tan dures.

GRÀCIES A TOTHOM I FINS L'ANY VINENT!!!

INICIACIÓ AL RUNNING A LA POBLA DE MASSALUCA.

El passat diumenge es van dur a terme les jornades del dia de l'Esport a La Pobla de Massaluca organitzades per l'Associació de dones La trobada i l'Associació Esportiva Massaluca, en aquesta ocasió es va començar amb una camiada el diumenge a les 8h.

4 paraules abans de començar, gràcies per venir!

Posteriroment a les 11 es durien a terme dues activitats, una seria iniciació al running i l'altra educación vial amb btt per a nens.

Per la tarda hi havia previst un conjunt d'activitats per a nens, inflables, mini ping-pong, i bitlles per adults.

A mi em va tocar fer l'activitat d'iniciació al running, em feia molt de goig poder-la fer però no ho havia fet mai, no sabia el que la gent esperaría d'aquella activitat. Jo solament volia que passesin una gran estoneta practicant aquest esport i trovar-hi una continuitat, transmetre que si ells volien poden arriban on vulguin.

tot el grup als primers 5'

La idea era trotar per un terreny  el mes pla possible deixant les pujades i desprès de cada entrenament fer exercicis d’estirament i de flexibilitat, molt important per recuperar els múscles i tornar a estar en condicions de córrer novament la propera sessiò d’entrenament.

Una prèvia xerrada per explicar el que fariem i intentar transmetre certes idees per tal de què aquell primer dia per alguns sigui el camí per seguir practicant aquest esport, ai´xi com també alguns dels beneficis:

la calor apreta de valent

Crema de calories: córrer és una de les activitats més recomandades per baixar pes.

Redueix l'estrés: córrer produeix un efecte relaxant.

Millora la condició física: córrer tonifica el cos

Redueix problemas de salut: córrer redueix el colesterol, diabetes,hipertensió, enforteix els ossos.

Et fa sentir millor: et sents bé al final d'una sessió gràcies a les endorfines alliberades.

Viuràs més i millor: augmenta l'esperança de vida i la qualitat de vida.

Així que uns 15 valents es van enfrontar a la forta calor d'un dia de juliol a les 11h. L'entrenament va ser el més pla posible, trepitjant camí de terra 5X(5'corrent+1' caminat) a ritme de trote, un ritme que ens permetès parlar tota l'estona, i a l'endemà no ens fes sortir les típiquess agulletes.

I Cursa Orientació de l’Esplai Tarragoní, El Catllar

Era dimecres i una trucada del Xavi Prim em deia que l'endemà del marató per relleus de santes Creus aniriem a una cursa d'orientació a el Catllar.

A mi em tocava fer el dissabte els 10,5km a Santes Creus i no sé com arribaria de forces, ja que no em donaria el temps suficient a recuperar-me, tenint en compte que de cursa a cursa sols hi ha una diferència horaria de 12h. Ja arribat a casa abans de dormir em poso gel PH QUIROGEL que em va ajudar a passar una millor nit i deixar-me les cames com a noves.

Arribava el diumenge, a les 8:45 ja estav a casa del Xavi, només havent dormit 6 hores, la calor ja apreta, apreta molt.

Arribem a El Catllar, recollim la tarja, i mirem l'hora de la nostra sortida, sóm els primers, sortim a les 10h, amb una calor de mil dimonis que ens farà costat durant les 17 balisses que em de trobar.

Ens donen la sortida, el Prim, un expert i tot un professional amb l'Orientació serà qui interpretarà el mapa el més ràpid possible. Surt com un coet, als 200m llegeix el mapa i amb qüestió de segons ja té el cami a traçar per trobar la primera balissa, amb menys de 5' ja l'hem trobat, torna a llegir el mapa i ens posem a correr a ritmes altíssims, travessant camps llaurats, saltant marges, passant per zones on només hi ha vegetació, per tal de traçar el camí mes recte i més ràpid possible.

Arribem a la balissa 9 i el Prim em comenta que anem molt bé, segur que hi hem d'anar, jo vaig just, la forta calor, no portem aigua, la cursa del dia abans i tot plegat em preocupen si podré arribar en condicions.

Seguim saltant marges, pujant marges, porto tot el cos amb petites ferides, cames, coll, braços, degut a arbres, herves, etc. la calor cada cop es fa més persistent, el Prim encara apreta més la màquina.

guanyadors absoluts amb el gran Xavi Prim

Em comenta que ja anem cap a meta i encara apreta més, hem de treure tots els minuts possible, no sabem que passarà al final.

Arribem al centre del Catllar i marquem la última balissa, en total 17, amb un temps de 39'40'', treient 10' al segon classificat.

Molt content per aquesta gran experiència i més essent amb l'amic Xavi Prim, quin crack, increible com llegeix el mapa, la rapidesa d'interpretació i estratègia que té alhora d'escollir i decidir per on traçar. De vegades el camí més curt no és el més ràid i cal saber per on és millor anar.

CAMPIONS EKIDEN SANTES CREUS 2013

El passat dissabte un any més arribava el marató per relleus santes creus, aquest any el Borges Trail-AAEET Valls tornavem a preparar un equip mixte el més competitiu posible.

Per ordre de relleus seria Mikel Besora que faria els 7,7km, Berta Gasol els 4,5km, Pijuan els 10,5km, Pilar Rus 4,5, Robert Tarragó 10,5 i Noemí Aumedes faria l'últim relleu de 4,5km.

Aquest any es va batrre el récord de participación amb 33 equips.

La sortida es donaría a les 18h de la tarda, amb una forta calor, uns 30ºC i amb un gran ambient al poble de Santes Creus, gent animant per tots els carrers.

El Mikel Besora va sortir a per totes, va pasar les primeres tres voltes encapçalant la cursa i fins a la última volta no va perdre segons dixant ja una distancia molt considerable amb el segon equip mixte, els Fondistes de Tarragona, el Mikel tot i no ser el seu terreny i patir la forta calor inicial i l'asfalt va anar a per totes demostrant el seu gran estat de forma.

Un cop arribat li passà el relleu a la Berta que va sortir com un coet, sorprenent tothom amb la rapidesa que ho va fer. va aconseguir fer les tres volets, essennt la feminia més rápida de tots els equips.

Un cop arribat el torn li passà el relleu a Josep Ma Pijuan qui va fer i va demostrar estar a una altra lliga, essent el més ràpid de tot el circuit, fent la volta més rápida, demostrant la seva qualitat, pujant ni s'immutava, aquí vam poder augmentar la distancia i ens seituamriem primers de tots els equips tant mixtes com masculins.

començant a patir

El proepr relleu la Pilar Rus va aguantar com una campiona esforçant-se al màxim amb un circuit dur i fent totes les voltes molt regulars només va perdre segons a les 2 últimes poden així pasar un bon relleu havent augmentat fins i tot la distancia amb el segon equip mixte que era el qual ens haviem de fixar.

El relleu meu va ser complicat, no venia de bons entrenos, tot just una semana i mitja de trotes suaus, de sortides de 45'-50' 4 diez semana despres de 2 mesos parat per culpa de l'al.lèrgia, així que el més important per mi era poder participar-hi, disfrutar de l'equip i del companyerisme, evidenment buscavam fer el récord de la proba, fet per nosaltres l'any anterior.

El tema es va complicar quan anavem primers de la classificació i potser sortir a un ritme massa ràpid em va fer acabar fos, compeltament fos.

La primera volta va ser ràpid, massa ràpid, la falta de ritmes, d'entrenos amb pujada i la calor, em van fer que a la segona volta, ja tirant cap a la 3a anès bastant tocat, no per aguantar la posició sinó per intentar seguir un ritme alt per agafar al 1er de la general. Així que intentaría aguantar al meu ritmet i pensant amb el 2n mixte i que a l'endemà tenia una altra cursa que em tocaria apretar força.

Vaig donar tot el que podía en aquell moment, però la falta encara d'entrenos i la calor no em van permetre anar més ràpid, em sabia grau per l'equip si no podiem fer récord.

entrant tots junts amb récord inclòs

Vaig pasar el relleu a la Noemí, encarregada de rematar la feina, i així ho va fer, que gran que és, va correr com una campiona fins al final i a un ritme altíssim assegurant la 1a plaça de la classificació un any més pel Borges Trail i 3ers absoluts només superats per Runners Tarragona (equip masculí) felicitar-los per la victòria i els amics del CA Francolí (equip masculí) 2ns classificats.

gran equip, grans persones...

Al.lergia primaveral, enemic número 1!

Diuen que la primavera la sang altera. Ha de ser cert (jo ja fa un mes que la pateixo) però el que també altera és l'ànim de molts corredors que veuen com els al·lergògens típics d'aquesta estació ens impedeix entrenar amb normalitat. L'al·lèrgia és una reacció que l'organisme manifesta en inhalar o entrar en contacte amb determinades substàncies. Al nostre país el nombre de persones que sofreixen al·lèrgies augmenta un 1% cada primavera, encara que gairebé totes elles presenten un al·lergogen comú: el pol·len.
Amb el meu cas i depén de la zona on em trobi ho passaré fatal.

10k La Pobla de Massaluca amb Ferran De Torres

La florida de certes plantes és el culpable que aquesta substància envaeixi els parcs i jardins de les ciuades quan arriba la primavera. Les més famoses són les gramíneas i les arizónicas, que deixen anar microgametofitos, és a dir, grans de pol·len tradicionals. Exiten diversos tipus de pòl·lens, encara que el més freqüent entre els pacients al·lèrgics (70%) és el de les gramíneas. A més, són els joves d'entre 20 i 30 anys el col·lectiu més susceptible a sofrir els efectes del pol·len.

A dia d'avui encara no s'ha trobat una cura definitiva per a l'al·lèrgia. Per descomptat, sí que existeixen medicaments que redueixen els efectes dels grans del pol·len i de la histamina (substància protagonista), encara que és important informar-se sobre ells abans de prendre decisions. Ocorre en ocasions que, un corredor a més de tenir al·lèrgia també té asma, i com a solució acudeix al seu metge de capçalera, qui li aplicarà un corticoide muscular. El més aconsellable és que, com a esportistes de fons, anem a un metge especialista en medicina esportiva.
Aquest proper dilluns m'he de fer les probes, ja que pateixo molt amb ritmes ràpids a consqüència d'aquest possible asma primaveral, em noto que em falta aire, dificultat respiratoria en cursa i tambe al finalitzar, només amb ritmes elevats. Veurem que em diuen!

Els antihistamínics i corticoides són els tractaments més receptats i, en concret, els corticoides nasals (gotes), encara que antigament donaven positiu en els controlis antidopatge. Les tradicionals gotes oculars per alleujar la picor d'ulls i els inhaladors també són molt recorreguts. En més desús estan els corticoides punxats o per via oral. De fet, a nivell professional tots dos estan prohibits.
Sóc al·lèrgic?

Encara que la majoria de persones saben si són al·lèrgics o no a les diferents plantes, hi ha molta gent que encara no sap amb certesa el tipus d'al·lèrgia que té, si és que la té. Existeix una prova anomenada *prick-test que consisteix a abocar sobre la pell gotetes de diferents tipus de pòl·lens, i amb ella l'especialista aconsegueix saber segons la reacció de la pell si som al·lèrgics a alguna de les substàncies més comunes. Aquest senzill test es pot realitzar a qualsevol edat i sense contraindicació alguna.

Encara que la majoria d'al·lèrgies es manifesten amb picors i irritacions, hi ha una zona molt sensible del nostre cos que pot veure's perjudicada sense que nosaltres siguem conscients: els pulmons. Quan un corredor presenta una respiració discontínua o forçada en una zona enjardinada pot ser a causa d'una al·lèrgia. Sotmetre's a una espirometría o prova d'esforç pot ser una bona decisió per analitzar si tenim hiperreactividad bronquial.
Principals patologies
A més d'al·lèrgia podem sofrir asma al·lèrgic

Les al·lèrgies primaverals porten amb si l'aparició d'algunes patologies que ens són molt conegudes a tots: conjuntivitis, rinitis, asma al·lèrgic, etc. Gairebé totes elles comparteixen símptomes i origen, ja que apareixen arran de la inflamació de la mucosa, que és l'expulsió del pol·len que s'ha introduït en el nostre organisme a través del nas.

10k Salou

La conjuntivitis és l'al·lèrgia número u en aquesta època de l'any, amb uns símptomes clarament recognoscibles: picor d'ulls, de nas i inflor en la cavitat ocular.

Mentre, la rinitis és molt similar, encara que s'emmarca dins d'un quadre de destil·lació aquosa i esternuts successius (fins a 10 o 12 seguits). A nivell bronquial es produeix una inflamació que afectarà al corredor mentre fa exercici físic. És vital tractar correctament des de l'inici la rinitis perquè no desemboqui en un asma bronquial.

Finalment, trobem la urticaria, associada a un quadre d'estrès o una crisi nerviosa en els pacients. Es manifesta a través d'irritacions en la pell que produeixen una contínua picor, encara que no és una al·lèrgia molt comuna.