CURSA DELS VINS DE VILALBA DELS ARCS

Dissabte 7 de Juliol, 1a edició de la cursa dels vins de Vilalba dels Arcs, 13,2km i uns 350d+, una cursa ràpida de muntanya.

Jo volia anar a veure-la i fer un entrenament abans o després, no volia fer la cursa ja que encara no estic per competir.

Al matí encara a Tarragona, no puc entrenar, acabem de preparar tot per marxar cap a la Pobla i decideixo que no faré la cursa. Penso que em será més bo un entreno després de la cursa sumant km que és el que ara necessito.

Estan ja a a la Pobla, penso que potser després de la cursa no aniré a entrenar o que em costarà anar. Llavors és quan el meu cap comença a pensar en la possibilitat de participar en la cursa i que em serveixi com un entreno de qualitat.

On m'estic posant, les ganes de fer la cursa em poden i dit i fet, decideixo anar. Em sap greu ja que l'estat encara no és bo amb dos setmanes d'entreno.

Arribem a Vilalba a les 16:15, vaig a fer la inscripció, 12eur ni cara ni barata, amb i sense llicència.

A la línea de sortida poques cares conegudes, alguns companys de l'AE CARANORD i dels BICIATS TERRA ALTA, Joaquin Vernet, Batiste Sastre, Joan Bikes, Busom,etc.

La cursa comença a les 17:30 amb una forta calor. La idea seria fer un bon entreno i no forçar la màquina, almenys no ofegar-me, era una bona proba.

Uns 70 corredors a la línia de sortida, sortida controlada, no gens rápida tot i ser baixada. Ràpidament i amb ritme controlat em situo en posicions capdavanteres. Decideixo baixar el ritme o no arribaré, veig en tot moment els 5 primers davant meu.

Cap al km2 soc enganxat per un grupet de 3 corredors, entre ells el Francesc de Gandesa. Tinc un momenten que penso que no he fet bé de vindre a la cursa. Ara sóc al ball i toca ballar.

Cap al km3-4 es distancien uns 200m, aquí la calor apreta, tinc la boca seca i comencen les pujades fortes. Torno a atrapar el grupet que m'havia passat i el passo, em trobo bé pujant i no he de parar a caminar.

Seguidament atrapo dos corredors més i em mantinc allí amb ells i ja en un trosset de pla m'escapo una mica, arribant al km quasi 5 on hi havia la Gemma, Josep, Albert i altres, allí m'animen, criden el meu nom i rebifo força.

Ara un pas per la vinya, pel camp treballat, em fa correr més lent, em tornen a passar 2 corredors que portava darrera.

Allí tornen unes fortes pujades que piquen una mica, però no paro ni un momento per caminar, és més al arribar dalt em trobo bé i puc córrer ràpid, sempre controlant ritmes, no vull passar-me. Allí avanço aquests dos corredors i atrapo al que va 6è.

Torna una forta pujada, ja estic sobre el km9 i allí segueixo pujant bé, molt bé, arribo dalt i un tram llarg pla, puc tornar a posar la quinta, porto un bon ritme, veig a tiro el 3er i el 4art però és complicat, decideixo mantindre'm allí i no morir, després m'agafaran els 3 del darrera.

A una forta baixada ens despisto una mica i reacciono ràpid, puc refer el camí tornant a pujar , allí perdo uns petits segons.

Ja a la última baixada i veient que podría entrar 5è o 6è em perdo al Calvari, no se com, faig cap a través de la senda que estaba baixant a baix de tot per un lloc totalment ple d'herba, veig clar que m'he equivocat. Obligat a refer el camí cap a dalt i amb por de que no m'hagin retallat la diferencia que havia tret al pla. Arribo dalt, busco camí correcte i assustat de no haver perdut posisions ja enfilo cap al poble.

Allí primer el Benito Ojeda em trova i em diu que em falten 450m,que ja estic, que devant meu hi ha un caminant, és una forta pujada.

Després uns metres més endavant em trobo amb Josep Garcia, m'anima i correr al costat meu, jo no paro de córrer, em guía pel poble (jo sol no crec que ho hagués trobat, el marcatges no és massa bo)

Finalment entro amb un temps de 1h2' i amb 5ena posició i guanyada per David Guiamet, actual campió Catalunya de Marató, seguit de Benito Ojeda.

Una cursa on la proximitat i voler col.laborar amb la cursa, em van fer pendre part en aquesta primera edició. Una edició on es va perdre molta gent, el marcatge no era del tot clar i en moments dubtaves per on anar. 

TOTS AMB EL XAVI. FORÇA XAVI!

El passat 6 de Maig rebia una trucada del Peio que m'informava d'una mala notícia, el Xavi estava ingressat a la UCI Joan XXIII.M'explicava el Peio que havia sortit de casa al matí i havia caigut desplomat al carrer, havia quedat mort. Després que una dona el trobés i truquès al 112 el van poder reanimar després de 57' i traslladar-lo ràpidament a l'Hospital lluitant per la vida com mai, com un heroi que és.

Feia poc havíem estat sopant tots junts, no donava crèdit al que em deia el Peio, era/és un tio fort i no s'entèn com li ha pogut passar això.

el Xavi en la passada mitja marató tgna

Els dies han anat passat, uns dies amb bones notícies, uns dies amb més males notícies, inclús alguns metges es posen les mans al cap al veure que ha aguantat 57' de reanimació-cardiopulmonar, el seu cor està fet a proba de bomba.

A dia d'avui i després de quasi tres setmanes ja respira per si sol i està lluitant per acabar de despertar-se, està fent podríem dir la cursa més dura de la seva vida.

Avui tots els seus amics Francolinians, juntament amb tots els que ens/s'han afegit hem corregut la cursa de La Mina (Tarragona) per donar-li suport i animar-lo a seguir lliutant. També ell ens ha donat força, il.lusió per fer aquesta cursa. Xavi, gràcies, avui has estat el nostre motor.

Jo no anava a córrer, però al final la força del Xavi m'ha empès a correr per ell, anant fins al final i després completant entrenament amb 12km més, total del diumenge 23km, tots gràcies a tu Xavi. Llàstima la lesió del Plàstic al km3 que l'ha fet retirar de la cursa, esperem no sigui res greu.

Periko, Ferran De Torres, Mireia Sosa i Oscar Gomez han regalat el seu podi a l'amic Xavi que l'animaran de ben segur.

Molta força i molts ànims a tots els seus amics i familiars! FORÇA XAVI!

El pasado 6 de Mayo recibía una llamada del Peio que me informaba de una mala noticia, Xavi estaba ingresado a la UCI Joan XXIII.Me explicaba el Peio que había salido de casa por la mañana y había caído desplomado en la calle, había quedado muerto. Después de que una mujer lo encontrara y llamara al 112 lo pudieron reanimar después de 57' y trasladarlo rápidamente al Hospital luchando por la vida como nunca, como un héroe que es.

Hacía poco habíamos estado cenando todos juntos, no daba crédito a lo que me decía el Peio, era/es un tio fuerte y no se endiende como le ha podido pasar esto.

Los días han ido pasando, unos días con buenas noticias, unos días con más malas noticias, incluso algunos médicos se ponen las manos a la cabeza  el ver que ha aguantado 57' de reanimación-cardiopulmonar, su corazón está hecho a prueba de bomba.

A día de hoy y después de casi tres semanas ya respira por sí solo y está luchando para acabar de despertarse, está haciendo podríamos decir la cursa más dura de su vida.

Hoy todos sus amigos Francolinians, junto con todos los que se han querido añadir hemos corrido la cursa de La Mina (Tarragona) para apoyarle y animarlo a seguir lliutant. También él nos ha dado bastante, ilusión para hacer esta cursa. Xavi, gracias, hoy has sido nuestro motor.

Mucha fuerza y muchos ánimos a todos sus amigos y familiares! FUERZA XAVI!

I CURSA DEL VI DE BELLMUNT DEL PRIORAT

El passat dia 13 d'abril es va celebrar la 1a Cursa de Muntanya a Bellmunt del Priorat. Hi hauria la possibilitat de fer dos recorreguts, mitja marató i 10,5km. 

En aquest cas jo faria la de 10,5km, em serviria d'entreno de qualitat poden correr més ràpid. La mitja marató la deixaria pel Xavi Prim i el Ronald Fargas que acabarien 2n i 3r respectivament de la mitja.

Inici rapidíssim amb una forta baixada, allí marxa un corredor i decideixo anar a per ell, m'hi enganxo i em diu que l'ajudi a tirar ( ell farà la llarga), miro el rellotge i anem a 3'15'', no era el que tenia previst però decideixo seguir. No tinc clar el que passarà però ho probaré.

Al km 3 i poc una lleuegera pujadeta i després de vindre d'un ritme molt alt, el quadríceps em peta, tinc feina per fer la pujada, em costa. Segurament la sortida ha estat massa ràpida.

Ja al km 5 em passen varis corredors i em situo 7è i 8è, anava 2n. Ara tot el que queda es pujada i he de fer el possible per atrapar corredors, baixo el ritme però intentaré no caminar gens. A la primera pujada ja en veig un parell que avanço em situo 5è. Més endavant segueixo sense parar veig el  el 4art, el passo, em situo 4art, segueixo retallant distància al 3er que no el veia i aconsegueixo entrar 4art i 1er Sènior a tant sols 10'' del 3er. 

MITJA MARATÓ I 5KM DE BLANCAFORT

Ahir diumenge i després de que el company d'equip Josep Maria Pijuan em comentès que a Blancafort feien aquesta cursa no vaig dubtar ni un moment en anar-hi, almenys per fer "bulto" tal i com li vaig dir, la qüestió era ser-hi i participar.

El diumenge a les 7h del matí sortiem la Gemma i jo de la Pobla de Massaluca direcció Blancafort, per disputar la cursa curta de 5km.

Allí moltes cares conegudes a la mitja marató com Pedro Ortega, Xavier Garcia, Josep Maria Pijuan, Joan Rosic, entre molts altres.

A les 9h30 es donava el tret de sortida de les dos curses conjuntament, el ritme de la cursa no va ser excessivament alt al principi, passant el primer km lleugerament sub 3'20'', el gir al km 2'5 ens quedem sols el corredor de Viladecans i jo, seguit de prop d'un correrdor de A.E Blancafort.

Ja pujant i cap al km 3'5 em despenjo una mica, noto les cames cansades dels dos dies anteriors fent muntanya, els quadrícpes força carregats, així que intento seguir a ritme sense que el tercer s'apropi i el primer no s'allunyi.

Ja a l'últim km, amb una pujadeta més forta i un lleuger vent en contra, intento augmentar una mica el ritme, retallant alguns segons però no els suficients per atrapar al primer.

Al final em quedo 2n a uns 15'' del primer. D'aquesta manera arriben les primeres sensacions després del Marató de Barcelona.

Destacar la bona organització de l'AE Blancafort, recorregut marcat, esmorzar, bona bossa obsequis i un bon ambient a l'arribada i sortida.

 

Ayer domingo y después de que el compañero de equipo Josep Maria Pijuan me comentara que en Blancafort hacían tal carrera no dudé ni un momento al ir, al menos para hacer "montón" tal y como le dije, la cuestión era ser presente y participar.

El domingo a las 7h de la mañana saliamos la Gemma y yo de la Pobla de Massaluca dirección Blancafort, para disputar la corta de 5km.

Allí muchas caras conocidas al medio maratón como Pedro Ortega, Xavier Garcia, Josep Maria Pijuan, Joan Rosic, entre otros muchos.

A las 9h30 se daba el pistoletazo de salida de las dos cursas conjuntamente, el ritmo de la cursa no fue excesivamente alto al principio, pasando el primer km ligeramente sub 3'20'', el giro al km 2'5 nos quedamos sólo el corredor de Viladecans y yo, seguido de cerca de un correrdor de AE Blancafort.

Ya subiendo y hacia el km 3'5 me descuelgo un poco, noto las piernas cansadas de los dos días anteriores haciendo montaña, los cuadrícpes bastante cargados, así que intento seguir a ritmo sin que el tercero se acerque y el primero no se aleje.

Ya al último km, con una subidita más fuerte y un ligero viento en contra, intento aumentar un poco el ritmo, recortando algunos segundos pero no los suficientes para atrapar al primero.

Al final 20 a unos 15'' del primero y de ésta manera llegan las primeras sensaciones despues del maratón Barcelona.

Marató Barcelona 2014

Sempre basant-nos en la llegenda, aquesta ens diu, que l'any 490 A. C. el general Milciades va decidir enviar un emissari a Atenes, per donar notícia de la victòria dels grecs, sobre les tropes perses, triant a Phillípides, un de soldat participant, en la Batalla de Marathón, per evitar una possible massacre entre la població, en cas d'una derrota dels seus soldats. 

Sobre fets utòpics, la llegenda ens diu, que un manifest dels perses, anunciava que en cas de victòria, aquests saquejarien la ciutat, violarien a les dones, matarien als nens i calarien foc a la capital grega.

Amb la finalitat d'evitar una matança massiva de la població, Phillípides va haver de recórrer a peu, una distància, que oscil•lava entre 35 i 39 km. per portar la notícia victoriosa de les tropes gregues

Coneixedora la ciutadania d'aquesta intenció dels perses, les dones van manifestar, que si en el termini de 24 hores, guiant-se per la posta del sol, no rebien la notícia de la victòria grega, elles mateixes, s'encarregarien, d'aniquilar a tots els nens, per suïcidar-se posteriorment totes elles.

Com la victòria sobre els perses, es va demorar més temps del previst, i a punt de finalitzar el termini, Phillípides, va haver de fer un esforç sobre humà, per arribar a temps a la capital i impedir aquesta matança, cosa que va aconseguir evitar, però arribant tan exhaust, que després d'anunciar la victòria, va caure desplomat al sòl sense vida. Aquesta és la llegenda, que va donar origen a la història que tots coneixem. 

Havent fet ja un petit repàs a la Història, ja ens situem a 16 de març del 2014, on aquest any per mi serà la 6ena marató de Barcelona consecutiva.
El dimecres dia 12 va ser el meu aniverssari 34 i com cada any em tocava fer els anys en km, aquest any no va ser menys i el dimecres i tenint el marató a prop vaig cumplir amb el meu repte dels ANYSvsKM, un pel arriscat tant prop del marató.

acompanyat pel Marc Balaña, gràcies!!

Un any més emprendria aquesta aventura com a pacemaker de 3h15', un temps assequible per mi amb pocs entrenos i pocs km a les cames, haurem de portar un ritme constant de 4'35''/km.

El dia abans ens convoquen a les 18h a la Fira del Corredor,  per presentar-nos devant d'alguns mitjans, fotos amb la marca oficial Asics, etc.
Arribem una estoneta abans la Gemma i jo per recollir algo de material que em faltava. Ja concentrats i vestits amb roba oficial Asics, passeig per la fira on molta gent et demana fer-se una foto amb tu. 

Això fa que arribi un pèl tard a casa amb lo qual aniré a dormir més tard de lo previst. Tot plegat et fa dubtar, una proba així sempre et crea dubtes.

Un bon sopar a casa del Raul, el meu cunyat, que aquest any es transformarà en fotògraf oficial m'omple els dipòsits d'hidrats i pernil dolç de romer Vaig a dormir sobre les 23h i el despertador em sonarà a les 5AM, esmorzar bé. Sortim de casa amb la Gemma sobre les 6:35AM i a les 7Am convocatòria a la carpa pacers, 8:05AM foto amb èlit a la linia de sortida i breu escalfament amb la èlit, és el primer any que ho fem.
Ja al calaix blau, el de 3h15, només entrar i com és normal de cada any, els corredors no paren de fer preguntes, quin ritme seguirem, si serà o no constant, quants pacers anem, que si yo me quedé ayer con tu cara y hoy te seguiré, anglesos, francesos, etc. Uns 10' de preguntes constants.

Es dona la sortida nostra, després de l'èlit i sortim a un ritme ja constant, el 1er km el passem inclús un pèl per sota, sobre 4'31'', allí un ens fa una pregunta, ¿sabéis llebar el ritmo? Jo, evidenmet, li dic: SÍ. La gent ja es preocupa desde el principi quan encara queden 41km pel devant. 

foto grup abans la sortida

Seguim a ritme constant i no defallim en cap km. Desde que em sortit que tinc uns problemes tècnics, m'estic fent "pis", no sé que fer, paro o no paro, paro o no paro. Finalment decideixo parar sobre el km5, em quedo endarrera, el pis és d'aquells llargs i les altres llebre de 3h15 s'escapen fins al punt que no els veig.

Acabo els problemas tècnics i començo a còrrer, a un ritme un pèl més alt, parant en diferents grups, xerrant amb ells i animant-los a seguir el grup de 3h15, intento retallar segons per tal d'atrapar els meus companys. Finalment en uns 4km ho aconsegueixo, el Robert Mayoral s'alegra, es pensava que havia petat, li he explicat el que m'ha passat i ara sí, juntament amb l'altra llebre formem un bon grup uniforme. És aquí on també trobo al Quim Vernet, li pregunto que tal va i em comenta que no tant bé com voldria, pensó que és ùn impàs però segur que acabarà bé, l'animo a seguir al grup i que no ens deixi, recomano veure aigua, poca però a cada avituallament.

Passem la mitja amb uns lleugers segons sub 1h37 aquí el desquadre garmin vs marcatge ja és important. Nosaltres ja sabem d'aquest tema i ja ho hem compensat desde l'inici, sabem que aquest marató, com tots els bens marcats ens sortira en 42km700m i per això hem anat compemsant desde el principi, cosa i fet que agraeixen els corredors que van al nostre grup. És aquí on se m'acosta un corredor francès, oh la la, em pregunta si  seguirem així fins al final, a un ritme constant, li dic que sí, que anem de conya i que segueixi amb nosaltres disfrutant de la cursa, de l'ambient, de la ciutat, que nosaltres el portarem a meta. Ell em respon amb un agradable somriure. un somriure inocent, amigable, és com si des d'aquell momento ja fossis amic seu. Aquestes són les coses màgiques que té el marató, la gent confía en tu, no pots fallar, confíen en tu.

Seguim a ritme constant, els km passen ràpid, se m'està fent curt, veurem que passa a partir del 30 i pico. És més o menys per aquí, potser m'equivoco que ens trobem amb l'amic Joaquim Pujol, l'animo a seguir amb nosaltres, m'alegro de veure'l.

l'Amic Marcel i jo....

La calor apreta una mica més, cal hidratar-se a tots els avituallaments, jo només ho faig amb aigua, poc però bec a cada avituallament i és el que intentem transmetre a la resta del grup que confia amb nosaltres.

Ja arribats sobre l'arc de triomf sobre el 35 em trobo molt bé, en cap moment he defallit, només em fa mal la planta dels peus. La resta, cap , cames, està perfecte, el més important, el motor(el cap) està a tope.

Seguim tirant i arribem als 2 últims km pssicològics en lleugera pujada, els passem bé, tant el Robert Mayoral com jo animem a la gent, perdent alguns segons inclús.

A la recta final puc sentir els crits de la Gemma, l'arribada sigui el temps que vagis a fer sempre és emocionant, cada any és especial.

10KM AMPOSTA

Avui era el torn de la 1a prova del circuit del running series, un total de prop de 300 participants hi pendrien part.

Allí hi seriem del Borges Trail la Pilar Rus i jo. La Pilar amb un gran estat de forma intentarà després dels 100km en bici el dia abans fer-ho el millor possible i el que les cames li permetin.

Jo, després d'un parell de setmans dures per la feina, intentaré buscar les sensacions per saber on sóc i el tipo d'entreno que em falta, ja són varies les setmanes on és complicat entrenar, costa, la voluntat i les ganes fan que almenys surti 4 dies. Intento fer rodatges suaus ja que al començar a entrenar em trobo cansat després de treballar tot el dia, els entrenos els faig sempre a hores intempestides, complicant així la qualitat dels entrenos.

Ara tocarà meditar i buscar la manera d'entrenar de la millor manera i treure'n el màxim profit. 

Un calentament amb la Pilar i les sensacions són menys dolentes del que em pensava, així que intentaré còrrer per sensacions, sense rellotge, sense pressió, només saber el meu estat.

A la línia de sortida noms com Xavi Queralt, Sergi Hidalgo, Gerard Marsal i Josep Maria farien que la cursa fos ràpida.

sortida 10k amposta, bona temperatura i més de 300 corredors.

Fins al km4 vaig amb el grupet, allí es distancien uns metres, jo em quedo una mica enrera, no estic segur del ritme que porto, crec que si vaig amb ells serà pitjor, al km 6,5 em treuen uns 15"-20", aquí la meva davallada és forta, la falta de km en els entrenaments es nota, no pas de qualitat, amb algunes series de 400 que he anat fent em donen aquest ritme alegre, però em falta sumar km aerobics.

Als 2 últims km soc adelantat per uns 3-4 corredors, ja em deixo anar, pensant que el meu crono seria 37 i pico, no porto rellotge, noto que vaig lent.

La sorpresa que a la recta final, últims 50m el crono marca 36', jo ja feia uns 2km que anava tranquil.

Al final, el més important, he tret totes les conclusions necessaries per intentar que a la prpera no em passi.

Pilar Rus finalement guanya la cursa amb 38'48'', fent una gran cursa sense deixar opcions.

Avui he probat les Eassun X-Light Sport probablement les ulleres mes lleugeres del mon amb tant sols 15gr, les he trobat ideals per carreres ràpides o de fondo gràcies a la seva lleugeresa. Totalment recomanables!

 

amb l'equip PH, ens han deixat com nous!

Pilar rus guanyadora absolut femení amb les Eassun Piuma.

SANT BLAI 2014

Com passen els anys, sembla l'altre dia que m'animaven a participar-hi, jo ho viea complicat, l'alt nivell dels participants imposava una mica. Era el 2007 quan m'animaven, llavors em vaig comprometre que el 2008 la correria.

I així va ser, va arribar el 2008 i allí estava, amb 28 anys i amb moltes ganes. Per la gent del poble tota una sorpresa, feia molts anys que no corria ningú del poble i si ho havia fet havia estat només un cop, no hi havia continuitat. La meva intenció era tenir aquesta continuitat.

Aquest 2014 ha estat el 7è any consecutiu que hi he pres part, res fàcil, superant alguna que altra lesió, fins i tot corrent un any lesionat del genoll, però allí hi vaig ser, fent i acabant com vaig poder.

Anys on he passat molt, molt fred, sempre corrent amb samarreta de tirants, com a molt uns guants i una braga m'han acompanyat els anys més freds, amb temperatures inclús, ara fa dos anys, sota zero.

Aquest any, tot i les obligacions de feina, família, etc, puc arribar al nivell no del tot desitjat, però si almenys per no fer "riure". 

La cursa d'enguany, en dilluns, temperatura d'uns 5 graus, sense vent (dels pocs anys), amb menys presència d'atletes d'èlit marroquins, en total uns 3 o 4. S'ha trobat a faltar a l'Àlex Estela, que el dia abans es lesionava amb un tall al peu, i no va poder assistir, trencant així 5 anys consecuitius, llàstima, els que no han fallat l'àmic Joan Roca i atletes del CA Ascó.

Es dona el tret de sortida sobre les 13:15, el ritme inicial el marca Mustapha, atleta d'èlit de CE Lleida seguit d'un altre marroquí, el Francesc i jo. Ens queden pel devant 20 voltes per fer un total de 8km amb 40 girs de 180º.

colze a colze amb Mustapha

A la primera volta ja ens toca patir de valent fen un sprint als últims 150 metres, hi havia la primera prima, arribem tots 4 molt junts i em disputo colze a colze la prima amb el Mutapha, aqui ja em deixo mig litre del dipòsit.

Seguim volta a volta i cada dos voltes el Mustapha i jo ens disputem les primes amb sprints de quasi 150m a ritmes sub 3'/km, el Francesc segueix al darrera, cada cop el cansament s'acumula. La tercera prima li consegueixo guanyar, deu ser sobre la volta 8-9. És el primer cop que arribo a aquesta volta amb aquestes ganes, he fet 3 sprints i encara em queda un cartutxo. La gent crida en cada sprint. Em sento l'únic entre els molts botencs que he de defensar aquesta situació.La gent crida cada cop més el meu nom. Increible! Em motivo cada cop més! La sensació desde dintre és única! És el primer any que estic fent un cara a cara amb el primer. Arribem a la 13a volta i seguim els 3.

Aquí el Mustapha, augmenta un pèl el ritme, decideixo no anar, encara falten uns 3km i es pot fer molt dur. Darrera a pocs metres, uns 50, ens quedem el Francesc i jo, decideixo baixar el ritme i aguantar així fins al final, el Francesc no es mou del darrera en tota la cursa.

Passem pel tom i ens marquen les últimes 3 voltes, seguim al mateix ritme, el Mustapha ens treu uns 100m. Ja a falta de dos voltes el Francesc no fa cap intenció al darrera (entenc que es conforma), segueix allí, jo prefereixo no augmentar el ritme i aguantar, sembla que als dos ja ens va bé.

Ara sí, ens diuen útlima volta, una recta de 200m un gir i útlims 200m, decideixo que entrem junts, no val la pena tirar, el Mustapha ens treu uns 100m i no l'agafarem, no es deixarà.

A falta de menys de 50m el Francesc em deixa desconcertat quan em surt del darrera i m'esprinta al final, un atac per l'esquena i de molt mal gust, no m'ha agradat el que ha fet, potser la seva joventut i essent inconscient  ha fet fer això. Crec que s'ha portat malament (dins el meu punt de vista) al esperar els últims 30-40m per ataca quan he tirat jo durant 8km, no m'ho esperava. No hi ha un reglament escrit amb això, però si hi ha una ètica i una educació, jo mai ho hagués fet. De totes maneres no li trec el mèrit!

Al final 3r a uns 40" del primer classificat i el més important per mi, poder tornar a córrer a Bot, el meu poble, moltes gràcies a tothom pels ànims abans i durant la cursa, així és més facil còrrer. Ara a seguir entrenan per als pròxims reptes i esperar un altre any per poder tornar a correr per la festa major. Visca Sant Blai i visca Bot!