I CURSA DEL VI DE BELLMUNT DEL PRIORAT

El passat dia 13 d'abril es va celebrar la 1a Cursa de Muntanya a Bellmunt del Priorat. Hi hauria la possibilitat de fer dos recorreguts, mitja marató i 10,5km. 

En aquest cas jo faria la de 10,5km, em serviria d'entreno de qualitat poden correr més ràpid. La mitja marató la deixaria pel Xavi Prim i el Ronald Fargas que acabarien 2n i 3r respectivament de la mitja.

Inici rapidíssim amb una forta baixada, allí marxa un corredor i decideixo anar a per ell, m'hi enganxo i em diu que l'ajudi a tirar ( ell farà la llarga), miro el rellotge i anem a 3'15'', no era el que tenia previst però decideixo seguir. No tinc clar el que passarà però ho probaré.

Al km 3 i poc una lleuegera pujadeta i després de vindre d'un ritme molt alt, el quadríceps em peta, tinc feina per fer la pujada, em costa. Segurament la sortida ha estat massa ràpida.

Ja al km 5 em passen varis corredors i em situo 7è i 8è, anava 2n. Ara tot el que queda es pujada i he de fer el possible per atrapar corredors, baixo el ritme però intentaré no caminar gens. A la primera pujada ja en veig un parell que avanço em situo 5è. Més endavant segueixo sense parar veig el  el 4art, el passo, em situo 4art, segueixo retallant distància al 3er que no el veia i aconsegueixo entrar 4art i 1er Sènior a tant sols 10'' del 3er. 

MITJA MARATÓ I 5KM DE BLANCAFORT

Ahir diumenge i després de que el company d'equip Josep Maria Pijuan em comentès que a Blancafort feien aquesta cursa no vaig dubtar ni un moment en anar-hi, almenys per fer "bulto" tal i com li vaig dir, la qüestió era ser-hi i participar.

El diumenge a les 7h del matí sortiem la Gemma i jo de la Pobla de Massaluca direcció Blancafort, per disputar la cursa curta de 5km.

Allí moltes cares conegudes a la mitja marató com Pedro Ortega, Xavier Garcia, Josep Maria Pijuan, Joan Rosic, entre molts altres.

A les 9h30 es donava el tret de sortida de les dos curses conjuntament, el ritme de la cursa no va ser excessivament alt al principi, passant el primer km lleugerament sub 3'20'', el gir al km 2'5 ens quedem sols el corredor de Viladecans i jo, seguit de prop d'un correrdor de A.E Blancafort.

Ja pujant i cap al km 3'5 em despenjo una mica, noto les cames cansades dels dos dies anteriors fent muntanya, els quadrícpes força carregats, així que intento seguir a ritme sense que el tercer s'apropi i el primer no s'allunyi.

Ja a l'últim km, amb una pujadeta més forta i un lleuger vent en contra, intento augmentar una mica el ritme, retallant alguns segons però no els suficients per atrapar al primer.

Al final em quedo 2n a uns 15'' del primer. D'aquesta manera arriben les primeres sensacions després del Marató de Barcelona.

Destacar la bona organització de l'AE Blancafort, recorregut marcat, esmorzar, bona bossa obsequis i un bon ambient a l'arribada i sortida.

 

Ayer domingo y después de que el compañero de equipo Josep Maria Pijuan me comentara que en Blancafort hacían tal carrera no dudé ni un momento al ir, al menos para hacer "montón" tal y como le dije, la cuestión era ser presente y participar.

El domingo a las 7h de la mañana saliamos la Gemma y yo de la Pobla de Massaluca dirección Blancafort, para disputar la corta de 5km.

Allí muchas caras conocidas al medio maratón como Pedro Ortega, Xavier Garcia, Josep Maria Pijuan, Joan Rosic, entre otros muchos.

A las 9h30 se daba el pistoletazo de salida de las dos cursas conjuntamente, el ritmo de la cursa no fue excesivamente alto al principio, pasando el primer km ligeramente sub 3'20'', el giro al km 2'5 nos quedamos sólo el corredor de Viladecans y yo, seguido de cerca de un correrdor de AE Blancafort.

Ya subiendo y hacia el km 3'5 me descuelgo un poco, noto las piernas cansadas de los dos días anteriores haciendo montaña, los cuadrícpes bastante cargados, así que intento seguir a ritmo sin que el tercero se acerque y el primero no se aleje.

Ya al último km, con una subidita más fuerte y un ligero viento en contra, intento aumentar un poco el ritmo, recortando algunos segundos pero no los suficientes para atrapar al primero.

Al final 20 a unos 15'' del primero y de ésta manera llegan las primeras sensaciones despues del maratón Barcelona.

Marató Barcelona 2014

Sempre basant-nos en la llegenda, aquesta ens diu, que l'any 490 A. C. el general Milciades va decidir enviar un emissari a Atenes, per donar notícia de la victòria dels grecs, sobre les tropes perses, triant a Phillípides, un de soldat participant, en la Batalla de Marathón, per evitar una possible massacre entre la població, en cas d'una derrota dels seus soldats. 

Sobre fets utòpics, la llegenda ens diu, que un manifest dels perses, anunciava que en cas de victòria, aquests saquejarien la ciutat, violarien a les dones, matarien als nens i calarien foc a la capital grega.

Amb la finalitat d'evitar una matança massiva de la població, Phillípides va haver de recórrer a peu, una distància, que oscil•lava entre 35 i 39 km. per portar la notícia victoriosa de les tropes gregues

Coneixedora la ciutadania d'aquesta intenció dels perses, les dones van manifestar, que si en el termini de 24 hores, guiant-se per la posta del sol, no rebien la notícia de la victòria grega, elles mateixes, s'encarregarien, d'aniquilar a tots els nens, per suïcidar-se posteriorment totes elles.

Com la victòria sobre els perses, es va demorar més temps del previst, i a punt de finalitzar el termini, Phillípides, va haver de fer un esforç sobre humà, per arribar a temps a la capital i impedir aquesta matança, cosa que va aconseguir evitar, però arribant tan exhaust, que després d'anunciar la victòria, va caure desplomat al sòl sense vida. Aquesta és la llegenda, que va donar origen a la història que tots coneixem. 

Havent fet ja un petit repàs a la Història, ja ens situem a 16 de març del 2014, on aquest any per mi serà la 6ena marató de Barcelona consecutiva.
El dimecres dia 12 va ser el meu aniverssari 34 i com cada any em tocava fer els anys en km, aquest any no va ser menys i el dimecres i tenint el marató a prop vaig cumplir amb el meu repte dels ANYSvsKM, un pel arriscat tant prop del marató.

acompanyat pel Marc Balaña, gràcies!!

Un any més emprendria aquesta aventura com a pacemaker de 3h15', un temps assequible per mi amb pocs entrenos i pocs km a les cames, haurem de portar un ritme constant de 4'35''/km.

El dia abans ens convoquen a les 18h a la Fira del Corredor,  per presentar-nos devant d'alguns mitjans, fotos amb la marca oficial Asics, etc.
Arribem una estoneta abans la Gemma i jo per recollir algo de material que em faltava. Ja concentrats i vestits amb roba oficial Asics, passeig per la fira on molta gent et demana fer-se una foto amb tu. 

Això fa que arribi un pèl tard a casa amb lo qual aniré a dormir més tard de lo previst. Tot plegat et fa dubtar, una proba així sempre et crea dubtes.

Un bon sopar a casa del Raul, el meu cunyat, que aquest any es transformarà en fotògraf oficial m'omple els dipòsits d'hidrats i pernil dolç de romer Vaig a dormir sobre les 23h i el despertador em sonarà a les 5AM, esmorzar bé. Sortim de casa amb la Gemma sobre les 6:35AM i a les 7Am convocatòria a la carpa pacers, 8:05AM foto amb èlit a la linia de sortida i breu escalfament amb la èlit, és el primer any que ho fem.
Ja al calaix blau, el de 3h15, només entrar i com és normal de cada any, els corredors no paren de fer preguntes, quin ritme seguirem, si serà o no constant, quants pacers anem, que si yo me quedé ayer con tu cara y hoy te seguiré, anglesos, francesos, etc. Uns 10' de preguntes constants.

Es dona la sortida nostra, després de l'èlit i sortim a un ritme ja constant, el 1er km el passem inclús un pèl per sota, sobre 4'31'', allí un ens fa una pregunta, ¿sabéis llebar el ritmo? Jo, evidenmet, li dic: SÍ. La gent ja es preocupa desde el principi quan encara queden 41km pel devant. 

foto grup abans la sortida

Seguim a ritme constant i no defallim en cap km. Desde que em sortit que tinc uns problemes tècnics, m'estic fent "pis", no sé que fer, paro o no paro, paro o no paro. Finalment decideixo parar sobre el km5, em quedo endarrera, el pis és d'aquells llargs i les altres llebre de 3h15 s'escapen fins al punt que no els veig.

Acabo els problemas tècnics i començo a còrrer, a un ritme un pèl més alt, parant en diferents grups, xerrant amb ells i animant-los a seguir el grup de 3h15, intento retallar segons per tal d'atrapar els meus companys. Finalment en uns 4km ho aconsegueixo, el Robert Mayoral s'alegra, es pensava que havia petat, li he explicat el que m'ha passat i ara sí, juntament amb l'altra llebre formem un bon grup uniforme. És aquí on també trobo al Quim Vernet, li pregunto que tal va i em comenta que no tant bé com voldria, pensó que és ùn impàs però segur que acabarà bé, l'animo a seguir al grup i que no ens deixi, recomano veure aigua, poca però a cada avituallament.

Passem la mitja amb uns lleugers segons sub 1h37 aquí el desquadre garmin vs marcatge ja és important. Nosaltres ja sabem d'aquest tema i ja ho hem compensat desde l'inici, sabem que aquest marató, com tots els bens marcats ens sortira en 42km700m i per això hem anat compemsant desde el principi, cosa i fet que agraeixen els corredors que van al nostre grup. És aquí on se m'acosta un corredor francès, oh la la, em pregunta si  seguirem així fins al final, a un ritme constant, li dic que sí, que anem de conya i que segueixi amb nosaltres disfrutant de la cursa, de l'ambient, de la ciutat, que nosaltres el portarem a meta. Ell em respon amb un agradable somriure. un somriure inocent, amigable, és com si des d'aquell momento ja fossis amic seu. Aquestes són les coses màgiques que té el marató, la gent confía en tu, no pots fallar, confíen en tu.

Seguim a ritme constant, els km passen ràpid, se m'està fent curt, veurem que passa a partir del 30 i pico. És més o menys per aquí, potser m'equivoco que ens trobem amb l'amic Joaquim Pujol, l'animo a seguir amb nosaltres, m'alegro de veure'l.

l'Amic Marcel i jo....

La calor apreta una mica més, cal hidratar-se a tots els avituallaments, jo només ho faig amb aigua, poc però bec a cada avituallament i és el que intentem transmetre a la resta del grup que confia amb nosaltres.

Ja arribats sobre l'arc de triomf sobre el 35 em trobo molt bé, en cap moment he defallit, només em fa mal la planta dels peus. La resta, cap , cames, està perfecte, el més important, el motor(el cap) està a tope.

Seguim tirant i arribem als 2 últims km pssicològics en lleugera pujada, els passem bé, tant el Robert Mayoral com jo animem a la gent, perdent alguns segons inclús.

A la recta final puc sentir els crits de la Gemma, l'arribada sigui el temps que vagis a fer sempre és emocionant, cada any és especial.

10KM AMPOSTA

Avui era el torn de la 1a prova del circuit del running series, un total de prop de 300 participants hi pendrien part.

Allí hi seriem del Borges Trail la Pilar Rus i jo. La Pilar amb un gran estat de forma intentarà després dels 100km en bici el dia abans fer-ho el millor possible i el que les cames li permetin.

Jo, després d'un parell de setmans dures per la feina, intentaré buscar les sensacions per saber on sóc i el tipo d'entreno que em falta, ja són varies les setmanes on és complicat entrenar, costa, la voluntat i les ganes fan que almenys surti 4 dies. Intento fer rodatges suaus ja que al començar a entrenar em trobo cansat després de treballar tot el dia, els entrenos els faig sempre a hores intempestides, complicant així la qualitat dels entrenos.

Ara tocarà meditar i buscar la manera d'entrenar de la millor manera i treure'n el màxim profit. 

Un calentament amb la Pilar i les sensacions són menys dolentes del que em pensava, així que intentaré còrrer per sensacions, sense rellotge, sense pressió, només saber el meu estat.

A la línia de sortida noms com Xavi Queralt, Sergi Hidalgo, Gerard Marsal i Josep Maria farien que la cursa fos ràpida.

sortida 10k amposta, bona temperatura i més de 300 corredors.

Fins al km4 vaig amb el grupet, allí es distancien uns metres, jo em quedo una mica enrera, no estic segur del ritme que porto, crec que si vaig amb ells serà pitjor, al km 6,5 em treuen uns 15"-20", aquí la meva davallada és forta, la falta de km en els entrenaments es nota, no pas de qualitat, amb algunes series de 400 que he anat fent em donen aquest ritme alegre, però em falta sumar km aerobics.

Als 2 últims km soc adelantat per uns 3-4 corredors, ja em deixo anar, pensant que el meu crono seria 37 i pico, no porto rellotge, noto que vaig lent.

La sorpresa que a la recta final, últims 50m el crono marca 36', jo ja feia uns 2km que anava tranquil.

Al final, el més important, he tret totes les conclusions necessaries per intentar que a la prpera no em passi.

Pilar Rus finalement guanya la cursa amb 38'48'', fent una gran cursa sense deixar opcions.

Avui he probat les Eassun X-Light Sport probablement les ulleres mes lleugeres del mon amb tant sols 15gr, les he trobat ideals per carreres ràpides o de fondo gràcies a la seva lleugeresa. Totalment recomanables!

 

amb l'equip PH, ens han deixat com nous!

Pilar rus guanyadora absolut femení amb les Eassun Piuma.

SANT BLAI 2014

Com passen els anys, sembla l'altre dia que m'animaven a participar-hi, jo ho viea complicat, l'alt nivell dels participants imposava una mica. Era el 2007 quan m'animaven, llavors em vaig comprometre que el 2008 la correria.

I així va ser, va arribar el 2008 i allí estava, amb 28 anys i amb moltes ganes. Per la gent del poble tota una sorpresa, feia molts anys que no corria ningú del poble i si ho havia fet havia estat només un cop, no hi havia continuitat. La meva intenció era tenir aquesta continuitat.

Aquest 2014 ha estat el 7è any consecutiu que hi he pres part, res fàcil, superant alguna que altra lesió, fins i tot corrent un any lesionat del genoll, però allí hi vaig ser, fent i acabant com vaig poder.

Anys on he passat molt, molt fred, sempre corrent amb samarreta de tirants, com a molt uns guants i una braga m'han acompanyat els anys més freds, amb temperatures inclús, ara fa dos anys, sota zero.

Aquest any, tot i les obligacions de feina, família, etc, puc arribar al nivell no del tot desitjat, però si almenys per no fer "riure". 

La cursa d'enguany, en dilluns, temperatura d'uns 5 graus, sense vent (dels pocs anys), amb menys presència d'atletes d'èlit marroquins, en total uns 3 o 4. S'ha trobat a faltar a l'Àlex Estela, que el dia abans es lesionava amb un tall al peu, i no va poder assistir, trencant així 5 anys consecuitius, llàstima, els que no han fallat l'àmic Joan Roca i atletes del CA Ascó.

Es dona el tret de sortida sobre les 13:15, el ritme inicial el marca Mustapha, atleta d'èlit de CE Lleida seguit d'un altre marroquí, el Francesc i jo. Ens queden pel devant 20 voltes per fer un total de 8km amb 40 girs de 180º.

colze a colze amb Mustapha

A la primera volta ja ens toca patir de valent fen un sprint als últims 150 metres, hi havia la primera prima, arribem tots 4 molt junts i em disputo colze a colze la prima amb el Mutapha, aqui ja em deixo mig litre del dipòsit.

Seguim volta a volta i cada dos voltes el Mustapha i jo ens disputem les primes amb sprints de quasi 150m a ritmes sub 3'/km, el Francesc segueix al darrera, cada cop el cansament s'acumula. La tercera prima li consegueixo guanyar, deu ser sobre la volta 8-9. És el primer cop que arribo a aquesta volta amb aquestes ganes, he fet 3 sprints i encara em queda un cartutxo. La gent crida en cada sprint. Em sento l'únic entre els molts botencs que he de defensar aquesta situació.La gent crida cada cop més el meu nom. Increible! Em motivo cada cop més! La sensació desde dintre és única! És el primer any que estic fent un cara a cara amb el primer. Arribem a la 13a volta i seguim els 3.

Aquí el Mustapha, augmenta un pèl el ritme, decideixo no anar, encara falten uns 3km i es pot fer molt dur. Darrera a pocs metres, uns 50, ens quedem el Francesc i jo, decideixo baixar el ritme i aguantar així fins al final, el Francesc no es mou del darrera en tota la cursa.

Passem pel tom i ens marquen les últimes 3 voltes, seguim al mateix ritme, el Mustapha ens treu uns 100m. Ja a falta de dos voltes el Francesc no fa cap intenció al darrera (entenc que es conforma), segueix allí, jo prefereixo no augmentar el ritme i aguantar, sembla que als dos ja ens va bé.

Ara sí, ens diuen útlima volta, una recta de 200m un gir i útlims 200m, decideixo que entrem junts, no val la pena tirar, el Mustapha ens treu uns 100m i no l'agafarem, no es deixarà.

A falta de menys de 50m el Francesc em deixa desconcertat quan em surt del darrera i m'esprinta al final, un atac per l'esquena i de molt mal gust, no m'ha agradat el que ha fet, potser la seva joventut i essent inconscient  ha fet fer això. Crec que s'ha portat malament (dins el meu punt de vista) al esperar els últims 30-40m per ataca quan he tirat jo durant 8km, no m'ho esperava. No hi ha un reglament escrit amb això, però si hi ha una ètica i una educació, jo mai ho hagués fet. De totes maneres no li trec el mèrit!

Al final 3r a uns 40" del primer classificat i el més important per mi, poder tornar a córrer a Bot, el meu poble, moltes gràcies a tothom pels ànims abans i durant la cursa, així és més facil còrrer. Ara a seguir entrenan per als pròxims reptes i esperar un altre any per poder tornar a correr per la festa major. Visca Sant Blai i visca Bot!

REGAL DE REIS

La Nit de Reis se celebra a la península Ibèrica, a Itàlia, a Baviera i a d'altres països d'Europa i Amèria del 5 al 6 gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per tal que els Reis satisfacin els seus desitjos) i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis. Jo també vaig fer la meva carta particular als reis mags.

Sta. Madrona de La Pobla de Massaluca

Es tracta d'una festa cristina que té el seu origen en el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis, que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra. En aquest cas vaig seguir l'estrella que em guiaría de Sta. madrona de La Pobla de Massaluca a Sta. Madrona de Corbera, passant pels barrancs de Vilalba, línia de trinxeres, de la qual es conserven prop de 700 metres, que va formar part de la xarxa de defensa republicana entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Encara s'hi conserven bona part dels seus elements originals, com ara pous de tirador, refugis i barraques o línies d'evacuació.

La idea era fer un rodatge a ritme suau per la muntanya, sense les presses dels entrenos del dia a dia, volia disfrutar del dia de reis fent allò que m'agrada.

trinxeres de la guerra civil, km7 de la RunRuta

 

 

Aquí seguirem endavant un parell de km fins arribar a la carretera que ens portarà a Vilalba dels Arcs, serà aquí quan em pitarà el mòbil, és Joan Alvarez que ve al darrera en btt, just abans d'entrar a la carretera m'acompanyara fins a Santa Madrona de Corbera.

primers minuts amb Joan

En arribar al l'encreuament de carretera, a l'esquerra la Fatarella, dreta Gandesa, agafarem la pista asfalt que porta a Corbera i només començar a uns 200m agafarem un camí que ens farà crestejar per la Serra, molt bonic, on trobem diferents escultures Art al Ras de la Terra Alta.

Art al Ras és una proposta cultural que recull una setantena d¿obres escultòriques distribuïdes pels camins rurals dels 12 municipis de la Terra Alta. Tot plegat, configura un recorregut que pretén aprofundir en la relació del paisatge i l'art.

Seguim el nostre recorregut, el Joan m'avitualla de tant en tant (deliciós membrillo i algo d'isotònica), ja enfilem la baixada cap a Corbera, la divisem al fons. L'entrada serà pel poble vell de Corbera d'Ebre. Un poble,  El Poble Vell de Corbera d'Ebre, a la comarca de la Terra Alta, és el nucli antic de Corbera d'Ebre completament destruït durant la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil Espanyola.

El poble vell de Corbera d'Ebre al nostre darrera, actualment desabitat.

Travessem el poble, ens traslladem per uns moments a aquella batalla que es va dur a terme l'any 1938. Les parets de les cases quedaren foradades per les bales i clivellades per la metralla. Gairebé tot el poble va ser enderrocat per les bombes.Un silenci només és trencat per les meves passes i les rodes de la bici del Joan.

Al darrera nostre destaca poderosament l'església vella de Sant Pere (gran edifici barroc de finals del segle XVIII), malmesa però emblemàtica. Actualment em comenta el Joan que s'ha convertit en un espai cultural, on fan exposicions, concerts, etc.

Seguim baixant i ara sí, passarem i creuarem el poble de Corbera, aquest si habitat, per enfilar-nos cap a Santa Madrona per un camí de terra, seran uns 3km de forta pujada, finalment arribem a l'ermita de Santa Madrona i ja he unit les dues Santes Madrones.

arribada a Sta. Madrona

Sta. Madrona de Corbera

Aquí el Joan ja no va seguir, va tornar cap a Corbera d'Ebre, jo em vaig enfilar una mica més cap la Serra de Cavalls, per tornar a baixar i acabar la ruta a Corbera d'Ebre, en total van ser 25km en unes 2horetes. Gràcies per la bona companyia en part del camí de Joan, que em va ensenyar algun caminet que altre.

arribant a la punta rodona, vistes espectaculars de la Vall de Carruves.

Sant Silvestre Tarragona

L'últim any que vaig fer la Sant Silvestre de Tarragona va ser l'any 2009, havia anat a Reus dos anys, un any Hospitalet i Horta de Sant Joan.

Aquest any no arribava ni molt menys bé físicament, de fet no l'havia de fer. A últim moment l'Oscar Gómez em va dir que el Josep no podria anar a la cursa a causa d'un greu refredat. Jo no tenia previst fer res, simplement sortir a entrenar però em va motivar la idea de tornar a córrer a Tarragona i poder disfrutar d'aquesta sant Silvestre ben organitzada pels amics Fondistes de Tarragona.

Abans de la cursa vaig estar parlant amb el Tonyo i Óscar per anar tots junts, el ritme si podia anar a 3'40'' amb els entrenos que portava jo més que content.

Vam decidir que la correriem junts (no agafats de la ma). A les 16:20 arribava al parquing tabacalera i allí em trobaria amb els Joaquim Pujol, Gines, Josep, em va fer molta il.lusió veure'ls als tres plegats, feia temps que no coincidiem o si més no podiem intercanviar unes paraules.

D'allí ja vaig marxar escalfant cap al Serrallo, allí em trobaraia ràpidament al Tonyo i Óscar.

Un escalfament d'uns 15' on em notaria cansat, no em veia poder córrer a ritme alt, però almenys ho intentaria.

Ja la sortida en trobem al Ronald fargas que també s'uneix al grup, es veuen moltes cares conegudes, molt nivell al capdavant. Sortida rapídissima on passem el primer km en 3'23'', massa ràpid, aquest km el pagaré segur. Li dic al Tonyo que anem massa ràpid, mirem d'agafar posició per poder rodar a velocitat creuer. En aquest km ja vam perdre a l'Oscar.

Els km passen ràpid, la pujada a l'espigó serà la part més complicada degut a l'airet que fa, la pugem bé, no perdo ritme; baxant intento tirar més ràpid, el Tonyo em frena i em col.loco un altre cop al darrera, no està el horno para bollos. Ja estem al 5, només falten 2km, aguanto bé. Finalment encara podem accelerar el ritme als últims km, anem passant alguns corredors. Entrem amb un emocionant final els 3 agafats de la mà. Gràcies Tonyo i Ronald Fargas per portar-me i ajudar-me, va ser un plaer rodar al vostre costat. 

Temps final 25'14'' a un ritme de 3'36'' i felicitar al makinot de l'Oscar Gomez que va córrer a3'29'', i això que havíem d'anar junts!