dimecres, 18 de setembre de 2013

TROFEU ORIENTACIÓ VILA DUCAL DE MONTBLANC

El passat cap de setmana, es va disputar a la localitat de Montblanc el trofeu Vila Ducal de Montblanc amb dues proves a Rojals, una el dissabte al matí mitja distància, una a la tarda nocturna, modalitat sprint, i una el diumenge matí a Rojals sprint.
Així que el dissabte al matí el Xavi Prim em passava a buscar per casa per dirigir-nos a Rojals, allí no sabiem si anar a esmorzar a la Socarrada o anar a còrrer, no hi va faltar però la nostra visita a un lloc tant acollidor com aquest restaurant.
Ens tocava l'hora de sortida sobre les 10h i pocs minuts, seriem dels primers de fer-ho en categoria Duo. Només la sortida es feia amb una forta pujadeta, allí el Prim ja tirava força i em feia anar només començar a tope, les pujades només començar són dures, el cos em responia bé, recuperava bé quan arribavem dalt de tot i em permetia córrer ràpid després, coses extranyes del cos.
Bé, les primeres valisses van anar molt bé, molt ràpides, arribaria la 6 on perdriem un minutet, és molt fàcil despistar-te però amb un mestre orientador com el Xavi (llegeix el mapa a una velocitat de vèrtic i interpreta ràpidament tots els moviements i desplaçaments que s'han de fer, pren la decisió i ataca, gens fàcil), fins a la 8 tot ràpid, semblava que acabaríem molt aviat, però un petit entrebanc a la 8 ens va fer perdre fins a 7', a partir d'allí i fins la 14 (meta) el ritme implantat pel Xavi va ser brutal i vam poder recuperar algun minutet, acabant així la 1a cursa 1ers a 13' dels segons.
Només acabada la cursa ja marxavem cap a casa, recuperar forces i cames amb PH-QUIROGEL, descansar les cames per una proba d'orientació sprint, encara no sabiem si seria integrament urbana pel nucli de Montblanc o també hi hauria alguna sortida per algun camí.
Finalment a les 19h ja tornem a estar a Montblanc, una primera visita a Cal Xixonec, on vam poder agafar forces i tractar del tema abans de començar. Ara sí, ja era l'hora d'escalfar, les cames tot i que al matí s'havia corregut ràpid aguantaven bé, faltaria veure com anirien en cursa.
A les 20h04' ens donen la sortida, sortim al 100%, com si d'uns últims metres d'una cursa es tractès, ja només a 300m tenim la primera valissa de les 14. Seguim a ritme altíssim pel centre de Montblanc, esquivant gent, nens amb patinet, pujant i baixant escales, el ritme és altíssim, no podem perdre ni un segon, cal fer.ho el millor i més ràpid possible. Dintre el nucli l'orientació i la lectura del mapa canvia, però la lectura increible un cop més del Xavi em deixa assombrat. Pensar i còrrer ràpid, es pot fer!
Finalment entrem a meta amb un brutal temps de 11' i pocs segons, i conseguim treure 8' als segons classificats. Arribaria el diumenge al matí, aquest cop un altre cop a Rojals, amb distància sprint. Intentem marxar una estona abans per tal d'intentar canviar l'hora de sortida el més aviat possible. Finalment serà impossible i sortirem a les 11h06' segons previst per l'organització.
Aquest cop la cursa serà rapidíssima, anem trobant totes les valisses perfectament, a la 4 tinc un petit lapsus que ens fa dubtar i perdre uns segons, mea culpa.
Anem seguin per camins, camps treballats, saltant marges, pujant marges, esquivant arbres, acabant amb sang per tot arreu a causa de les herbes.
Al final arribem a meta i al passar el control del xips, em diuen que m'he deixat la número 4, no entenc que ha passat, segurament al voler anar més ràpid no m'he fixat si pitava, no ho entennc perquè en totes m'hi fixava, en cap moment vaig tenir el dubte, és extrany. Què hi farem, hem guanyat però no puntuem degut a que una valissa no l'he marcat, em sap greu, tant per mi, per l'equip, però sobretot pel Xavi que s'ho ha currat moltíssim.
Intentaré,(vull dir estaré) estar a la l'atura a la propera cursa, no em tornarà a passar, dels errors diuen que s'apren i és ben cert, després t'hi fixes més. Qui sap, potser era el dia que m 'havia de passar, potser millor aquell dia que un altre. Ara ja està!

dilluns, 9 de setembre de 2013

10KM AMETLLA DE MAR

Arribava una cursa més del circuit running series de les Terres de l'Ebre, aquest cop em decidiria anar finalment a l'Ametlla de Mar. Sembla que poc a poc baix agafant la forma òptima, les bones sensacions als entrenos tornen, ha costat, l'al.lèrgia passada em va deixar k.o. a mitja temporada concretament  a la cursa d'Horta de Sant Joan i fins ara no estic agafant la forma.
Es presentaba la cursa de l'Ametlla, una cursa per mi, de les més dures del circuit. Potser la paraula dura no és la millor, hi ha gent que per les seves característiques li anirà millor, sobretot la gent que acostuma a pujar, gent que fa muntanya, etc.
Per les meves característiques, els seguits trencaments de ritmes, em dificulten molt agafar un bon ritme.
Ja a la línea de sortida sembalven les olímpidades de les Terres de l'Ebre, Houssain, Queralt, Monteverde, Rosich, entre molts altres corredors d'un gran nivel.
després d'haber dormit només 3horetes i haber estat els dos dies anteriors de festa a La Pobla de Massaluca (festes de Setembre), arribaría cansat, així que l'estrategia a seguir seria no anarme'n de "l'olla" ni al principi ni al final, sempre controlant ritmes, no vull cap mena de pressió,  sols fer un bon entrenament i agafar puntets.
Així que es dona el tret de sortida, (decideixo correr sense rellotge) un grup d'uns 10-12 corredors s'escapen a uns metres i un grupet al darrera els seguim de prop, anem el Xavi Ortín, demostrant cada dia el seu millor estat de forma i dos corredors més que no conec. Jo no vull anar a per ells. Aquests dos corredors aniran retallant metres a tots els llocs possibles (em refereixo a còrrer per on no es pot córrer però com no està senyalitzat, molta gent retallarà) provocant tant a mi com al Xavi haver de correr més per tornar-nos a agrupar, una pràctica habitual entre molts corredors.
A partir d'allí i cap al km 3 agafem al Ferran Rosich que es queda amb nosaltres, l'animo per a que vingui amb nosaltres, podem arribar tots junts.
Jo segueixo rodant, els tres corredors que van amb mi i amb Ferran s'escapen i cap al km 5 decideixo anar a per ells, li dic al Ferran que s'enganxi, ell sembla que cedeix uns metres i es queda més enrera, jo agafo aquest grupet un altre cop, allí em quedo, vaig probant, algún canvi i el cos em respon bé, no vull forçar ja que no sé si arribaré o acabaré petant, de moment vaig bé i decideixo quedar-me allí, no vull arriscar i allí vaig còmode.
Ja al km 9 penso en fer un canvi i anarme'n, el circuit em falla, pensaba que es baixaba per baix al moll i en comptes d'agafar la baixada, agafem la pujada, allí decideixo no jugarme-la i serguir tranquil.
Al final entro amb un temps final de 37'47'', i amb la posició 12ena., un circuit totalment trencacames del principi al final, bona organització. El guanyador acabaria sent el Houssain amb 35'35'', seguit de Xavi Queralt 35'42'' i Monteverde en 35'59''. El circuit dur no dona per fer grans marques.
Analitzo i penso amb l'últim km i se m'ha fet més llarg del compte; parlant amb gent em diuen que finalment han sortit 10km300m, amb lo qual arribo a la conclusió evident de l'últim km va ser més llarg.
acabant amb un massatget PH QUIROGEL