Pàgines

divendres, 31 d’agost del 2012

ENGRILLÓ I BERRÚS VELL

Aquest mes d'agost he pogut disfrutar de dos bones sortides, tan la primera com la segona molt recomanables.
La primera decidir juntament amb el Xavi Ayala a pujar a l' Engrilló, també s'hi apunta l'Eric Vaquier.
El Tossal o Tossa d'Engrilló és una muntanya de 1.072 metres que es troba entre els municipis de Paüls al Baix ebre  i Orta de Sant Joan i Prat de Compte a la Terra Alta.
Al cim hi podem trobar un vèrtex geodèsicés un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtex geodèsics. A Espanya solen estar formats per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, és per això que sol haver-hi unes bones panoràmiques des d'ells.

Comencem la ruta amb la sortida de la Pobla de Massaluca a les 7: 30 AM per arribar a l'inic (Prat de Compte sobre les 8h AM. Un cafè, per activar-nos i despertar-nos i en marxa. Ara cal tobar el punt d'inici per poder segui el cami que ens portarà al GR 171 que ens durà cap a l'engrilló.Mentres anem pujant podem gaudir un moment de pausa i girar el cap per gaudir d'unes magnifiques vistes.
darrera nostre i molt al fons el poble de Bot


Seguim la carretera direcció Orta Sant Joan i en 1'5km ja agafem el camí que no pararà fins a l'engrilló, cada cop mes amunt i amb més dificultat tècnica, amb algun pas una mica complicat.
Poc a poc i anant sumant metres i minuts, ja que hi ha alguna paret que pujar arribem al cim.
ja al cim, es pot veure darrera nostre el vèrtex geodèsic

 La baixada la farem pel coll de la refoia, els primers km els fem per un barranc, sense sender marcat, sense camí, només arbres, pedres, arbustos, etc, que ens deixaran les cames una mica senyalades. Recordo a l'Eric dient si anavem bé tota l'estona, semblava que ens haviem perdut per un moment.
boniques vistes desde el cim


Al final uns 20km amb 3h25', tota l'estona de xarreta amb Xavi i l'Eric, això ho hem de repetir.

Després d'un parell de dies de descans parlant amb el Xavi vam quedar a les 8h del matí per fer una sortideta més ràpida que l'altre dia, la idea era fer uns 15km, no hi havia temps per anar a molts llocs.
Vam decidir que podiem anar a Berrús Vell, sortint de la Pobla de Massaluca.
final trajecte
Sortim a les 8h desde l'Ajuntament de la Pobla de Massaluca direcció Riba-Roja d'Ebre, i en 4km agafarem el camí a l'esquerra que ens portarà directes a Berrús Vell per camí acabant amb un senderó ja que el camí cada cop es va estretint més. Arribarem just a peu de riu i d'allí un altre cop amunt.
Dic Berrús Vell, ja que ara ja no s'hi troba en aquest lloc degut a la construcció de la presa de Riba-roja d'Ebre i degut a l'inundació que aquesta provocaria, els descendents dels habitants de Berrús van traslladar l'ermita (única edificació llavors encara en peu) pedra a pedra al capdamunt d'una muntanya, quedant d'aquesta forma igual que com estava en la seva ubicació original
La tornada obligatòriament l'hem de fer pel mateix lloc a la espera de descobrir alguna altra ruta possible per tornar.

dimecres, 8 d’agost del 2012

II 10k LA POBLA DE MASSALUCA


Aquest passat dissabte va tenir lloc a La Pobla de Massaluca, els II 10k d’aquesta localitat. La proba organitzada per l’Associació Massaluca de la qual hi formo part, comptava en aquesta edició amb quasi 100 participants, uns 40 més que l’any passat.
El recorregut diferent també al de l’any passat fent-lo més atractiu pel corredor, passant pels carrers més emblemàtics del poble per seguir per trams de carretera.
La proba seria a les 19h15 de la tarda on la forta calor seria un dels enemics.
Les ganes de còrrer a casa es convinaven amb els nervis de dies anteriors i no diguem del mateix dia. Sense voler el correr a casa et posa pressió. 
Arribaria a La Pobla el dissabte al matí, allí vaig estar ajudant en temes d’organització i la forta calor m’anava gastant, pel matí marcatge de circuit, acabar de preparar alguna bossa del corredor i passar llista de tot el que haviem de fer.
Per la tarda i abans de la cursa, marcatge amb cintes pels carrers del poble que se’ns va allargar una mica massa, ja que la forta calor m’anava desidratant i preocupant-me pel meu estat, montatge de les carpes, de l’arc de sortida, etc etc augmentant així els nervis.
Ja començava a arribar gent que jo encara estava per allí, decideixo anar a canviar-me a casa ja que sino m’acabaré esgotant del tot.
Tot i vestir-me la sensació de cansat  va desapareixent poc a poc, les ganes de correr hi són, així que ara sí, ha arribat l’hora d’escalfar una mica.
Escalfant fem la primera volta pel poble amb el Tonyo, i uns pocs minuts mes i ja és l’hora. Uns progressius per despertar del tot les cames i llest.
Decideixo correr sense rellotge, bé per no assustar-me del que tenia pensat fer, bé per correr per sensacions, bé per tenir una cosa menys al cap, el fet exacte no el sé.
Sortim molt ràpid enmig del gran ambient que es forma a la sortida per la gnt del poble i acompanyants de corredors, hi ha alguns corredors que no els conec i n’hi ha algun que es posa al devant amb mi, no sé qui és, aguanta uns 30metres. Volta als dipòsits de l’aigua i tornem a passar pel carrer prop de la meta on hi ha una gran animació, estic content, content de còrrer a casa, el meu cap em diu que he d’intentar fer-ho el millor possible, no serà fácil, falta molta cursa i s’ha coençat molt ràpid.
Fem la volta per dintre el poble a un ritme força alt, m’agrada el recorregut callegenado pels carrers principals i més bonics del poble, em sento un privilegiat de viure aquest moment.

Ara sí, ja sortim del poble, ara és o pot ser el moment de la veritat, segueixo al devant, tirant d’un grup, no sé quants corredors hi ha al darrera, només sé del segur que porto a l’amic Ferran De Torres, a Vicent Garcia i un altre corredor el Miguel Angel de Saragossa amb el qual no havia corregut mai, a partir d’aquí no sé si hi ha algu mes enganxat al grup, crec que també hi és el Tonyo però no ho sé. El ritme que portem és bo, seguim així fins al km3,5 on ja a la Bassa del Rec hem de fer el gir, és just abans, uns 50m que el Ferran i jo ens quedem sols, sembla que hem agafat una escletxa que als pròxims km es pot ampliar, n’estava segur, anava molt còmode.
El Ferran i jo decidim compartir cursa i distanciar-nos dels altres corredors, què al  moment del gir, vaig poder veure que sols eren 2 els que portàvem al darrera.

A la volta i un altre cop pas pel poble al km5 on alli puc veure només entrar la primera persona la Gemma, quina il.lusió tant gran, allí li puc dir amb veu forta que vaig de puta mare! Aquestes van ser les paraules quan la vaig veure, ara ja només quedava la meitat i anava perfectamente, passem per dintre el poble i els ànims de la gent era difícil de processar-los, només els sentia però no sabia de qui, anava concentrat. Pas pel primer avituallament a la plaça replaceta, on puc treure’m la secor de la boca.
Ara tocava enfilar la última part, una part on l’aire en contra durant 2km i pico seria el protagonista, ja que a més amb la lleugera pujada feien rehuir el ritme.
Sabia que si arribava al km 7,5 on es feia el gir per tornar al poble i no ens havien agafat el 3er i el 4art seria prácticamente impossible, així que seguiem remant amb el Ferran, tots dos.
Així va ser, el meu rostre al fer el gir i veure el lluny que teniem als altres no vaig dubtar que era la meva possibilitat, allí i amb el lleuger vent a favor vam seguir tirant amb força i ja als últims km em vaig distanciar una mica de l’amic Ferran entrant al poble amb una alegria indescriptible, la gent animant moltíssim. 

I enfilar la última pujada gallina de piel per arribar a l’arc i veure tothom, família, amics, i coneguts, i seguir i poder abraçarte amb la meva dona sota l’arc de la meta arribant 1er va ser molt emocionant.
Destacar la gran tasca de l’Associació Esportiva, un grup d’amics que sense anim de lucre i sense ajuda de cap tipus fomenten la practica de l’esport amb tots els actes que organitzen i en el que jo em sento orgullòs de formar-hi part.    
 més info a: www10kmassaluca.blogspot.com

dimarts, 7 d’agost del 2012

35ena CURSA DE L'ESPLUGA


Dissabte 28 de juliol, un dia marcat  al meu calendari runner, 35a edició de la cursa de l’Espluga de Francolí, una de les proves més antigues de Catalunya amb una organització magnífica i um ambient runner espectacular que any rera any congrega a corredors d’alt nivell entre els 1.000 corredors que hi solen participar.
Per mi és una cursa especial on em trobo amb bona part de la familia runner que fa temps que no veus, però que a l’Espluga sempre hi són, una cursa que et demostra en l’estat que et trobes, un indicador de l’estat físic on per mi el principal enemic és la calor que et sol acompanyar durant tot el recorregut, especialment els primers 8,7 km que transcorrent tots en pujada passant pel monestir de Poblet i continuant carretera amunt, si amics, per mi la Espluga is different!

Arribo a l’Espluga en temps suficient per recollir el dorsal, fer un caferet tranquilament i calentar 20 minutets, la calor apreta però el cel està ennuvolat, arribada l’hora intento colocar-me el millor que puc a la línia de sortida i 3,2,1...al lio!!

Faig un sortida ràpida buscant posicionar-me en un lloc que em permeti seguir el ritme sense molèsties de gent, enfilo la pujada cap a Poblet amb  bones sensacions, sempre amb una marxa menys i respirant comodament , aquest any l’Espluga no era l’objectiu ni molt menys, tenia decidit  fer-la o intentar fer-la el millor possible, però dintre uns límits. Ja pujant m’ agafa la Marta Galimany i el meu company d’equip Jordi Toda amb els quals vaig pujant a un ritme alt fins a Poblet, alli  augmento una mica el ritme, em trobava bé, però no volia passar-me. Al distanciar-me uns metres dels meus companys aconsegueixo avançar  a varis corredors, primer al Fernando Flores i després al Bruno al que agafo abans d’arribar al gir.

Un cop fet el gir, km 8,7 i amb un temps de 34’14’’ (1’30’’ més ràpid que l’any anterior) el cos em respon molt bé per afrontar els ultims 6,3
km  amb totals garanties i comoditat, allí i seguit de prop pel Bruno apreto una mica més i aconsegueixo guanyar  fins a  4 posicions a la baixada (fent els 6300m a un ritme mig de 3'20'')arribant finalment  a meta amb un temps de 55’20’’, i acabant el 17è classificat de la general.

Un resultat per mi més que notable, baixant la marca de l’any anterior en més de 2’ i sobretot per les sensacions sentides al acabar la cursa, em trobava bé, realmente bé, millor del que em pensava abans de començar. Ara tocaria recuperar-me per la setmana vinent, el dia 4 d’agost volia correr els 10k de La Pobla de Massaluca i que millor que recuperar amb un bon sopar amb els companys de fatigues i una miqueta de festa.