dilluns, 29 d’agost de 2016

CREU DE SANTOS (941m)

El passat dia 18 d'agost juntament amb una bona colla vam anar a fer un trai, per la Serra de Cardó. Aquest cop el punt d'inici seria el balneari de Cardó, hi accediríem desde Rasquera per una estreta carretera d'uns 8km amb unes magnifiques vistes.

Un cop arribat allí sobre les 8:30 AM iniciarem el trail run, passant per algunes ermites que envolten i que formen part d'aquest magnífic paissatge, totes però amb un estat bastant abandonat.


Aquí seguint el corriol entre bosc preciós i marcat amb punts blaus que no deixarem fins a la Creu, arribem a la Font del Teix, allí fem una paradeta per agafar forces i seguir pujant, a poc metres trobarem el refugi.

Seguim amunt encarant per la serra Sud, abans però pararem per fer una visita a la Cova. Llàstima de les vistes que ens perdem, està tot nublat i la boira ens impedeix gaudir de les magnifiques vistes.

Seguirem pujant amunt on haurem de fer una petita grimpada entre roques (molt fácil), ens portarà a una zona boscosa, aquí ens desviarem per arribar als Martells. L'Eric és lúnic en pujar damunt d'aquest monolít i es pot endur una magnífica foto.

Tornem a la carena i en breu arribem al collet de cardó i entre una zona boscosa preciosa seguim pujant fins arribar, ara si, a la Creu de Santos (941m), punt més alt. Ens fem la foto de rigor i ara sí una baixada rápida i directe per un corriol entre bosc que acabarà en un tram d'uns 3km de camí ample en bon estat.

divendres, 26 d’agost de 2016

ROQUES DE BENET

La setmana passada vam anar a fer un dels punts i cims que més m'agraden de la Terra Alta, les Roques de Benet. Vam anar juntament, amb el meu germà Xavi, Eric i Joan. 

Al es 8:30 inciariem la ruta desde la pista que porta a l'area recreativa de la Franqueta, aparcaríem a uns 5km d'aquesta.

pujant
La ruta comença i acaba en l'inici de la Pista de les Roques, allí trobarem un a zona amplia per aparcar. Agafarem la pista que puja cap a les Roques però a pocs metres de deixar el cote agafarem la senda que marxa a la dreta, aquesta no està marcada per cap senyal. Serà una forta pujada i prolongada però ràpidament el nostre esforç´valdrà la pena, ens podrem aturar i contemplar el magnífic paissatge que ens ofereix els ports.
l'eric observat desde l'aire
En algun tram ens venen ganes de parar i menjar-nos tranquil.lament un bocata, la tranquilitat ens invadeix. Durant una bona estona es va per per un camí bastant clar arriben a la moleta salvatge i d'aquí ja emplamem amb la via normal que segueix fins al castell, cim principal de les Roques.
cim
A partir d'aquí comencem el tram aventurer de la sortida, una tènue sendera, amb algun tram rocós però breu, ens condueix  al impressionant replà herbós situat sota l'agulla de Cap del Gos. 
Finalment ens tocaria ja descendre per la vessant SE de l amuntanya, senyalitzada per fites, que ens condueix a un tram empinat i pedregós, on caldrà anar molt en comtpe. 
Finalment un cop acabat aquest tram perillós, arribarem a la pista de l'Aavellaner. Seguirem aquesta pista uns 3km que dona la volta a les Roques en sentit anti-horari. 
cim aem




dimarts, 2 d’agost de 2016

VI 10k MASSALUCA

Un any més arriben els 10k Massaluca, proba inclosa dins el calendari running series de les T.E. Aquest any l'entitat organitzadora, l'Associació Esportiva Massaluca també oferia la possibilitat de córrer el 1er 5k Massaluca.
Així que tot i estar vinculat força a l'organització, i el fet de córrer a casa, les ganes que tenia d'entar a meta i fer-ho amb el Pol i la Jana, m'ilusionaven de tal manera que em van fer decidir per fer els 5km. Això volia dir que després d'un any i un mes em tornaria a posar un dorsal, i on els últims 8 mesos com a molt hauria sortit a córrer 4-5 cops i només 30'. Allí era, amb ganes, amb les mateixes ganes que un xaval de 20 anys.
Ni la cursa, ni el circuit, ni la temperatura eren les bones per un "debut" "retorno". En els 5km et sols "escalfar" una mica, bastant més que a una proba més llarga, ja que el ritme és mes fort. Jo tenia clar que acabar seria un èxit, acabar amb el Pol i la Jana, el meu millor trofeu.
Només començar surto ràpid però el cos ni les cames tiren, ja al km 2 la forta calor, i sobretot la manca d'entrenos em fan patir com un boig, però allí segueixo, arribaré si o si.
Al final i ja de tornada entran al poble sols em falta un km per dins el poble i la gent animant, es fa mes fácil, però segueix sent dur.
Ja a punt d'enfilar els últims 50m m'està esperant la Gemma amb la Jana, em comenta que el Pol dorm, així que l'agafo i em dirigeixo a meta, quin gran premi, la veig riure a ella i m'emociono, un final de cursa desitjat, que no cambiaria per cap temps. Amb ganes ja de la propera per entrar amb els dos als meus braços!!!
primers metres amb la meva filla
entrant a meta
 
 

dilluns, 1 d’agost de 2016

MOLA D'IRTO

El passat dia 17 gener, dia de Sant Antoni, vaig decidir fer un trail run, de moment el peu em respon poc a poc, però no puc encara i prefereixo no fer-ho trepitjar asfalt i ritmes alts.
Ara vull disfrutar corrent per espais nets i aire pur, tot això m'ho dona les muntanyes, sobretot les de casa, les de la meva comarca, em sento a casa i m'agrada. Respires pau i tranquilitat.
 La mola d'Irto és una Mola de pedra amb parets de 100 m, que sols té un accés estret i difícil, per la part de la Vall de les Carrubes, a dalt de tot es va construir una petita ermita on es conserven les restes.
És un munt de pedres, amb parets de poca alçada. Era una edificació senzilla i rectangular, feta l'any 1755 pel capellà gandesà Mn. Antoni Soler. Durant l'estiu de 1938 va quedar pràcticament destruïda per l'aviació del general Franco.
Durant la guerra dels segadors, després dels vandàlics fets de Batea i la conducta de l'invasor castellà, foren molts els gandesans que per l'èxode es refugiaren a la Mola d'Irto, com a mesura de seguretat.


magnifiques vistes de la Mola