Pàgines

divendres, 9 de gener del 2015

RETROBAMENT AMB LES CURSES

A finals Octubre una lesió a l’Aquil.les em va deixar apartat del mon del running, només alguna setmana intentaba una tímida sortida corrent per tal de veure l’estat de la lesió. Als poc minuts ja havia de parar, així que vaig decidir parar al complet per tal de fer net.
Tenia la mitja marató de Tarragona a finals de Novembre, la qual estaba entrenant força bé per intentar 1h15’, finalment i veient que no arribaría en la forma desitjada i amb la lesió no descartava fer-la, vaig decidir que acompanyaria a la Pilar Rus, que acabaría 4ª dona a pocs segons de la 2na i la 3ª, sabia que m’exposava possiblement a agreujar la lesió.
 
Acabada la mitja marató quasi no podía caminar, un altre cope m feia molt de mal i tornaria a parar fins una setmana abans de la Sant Silvestre de Tarragona. El primer dia d’aquesta setmana vaig probar en 30’ i amb poques molèsties, semblava que anava millorant, els 30’ se’m van fer eterns i acabaría en mal de tot després de dos mesos.
Aquesta mateixa setmana cada dia augmentaria temps i poc a poc retornava la forma, almenys per correr amb dignitat la sant Silvestre de Tarragona on l’objectiu era poder córrer a 3’40’’, si, sembla fácil però amb dos mesos parat no podía demanar més.
La sortida ràpida passant el primer km a 3’25” i el segon a 3’26’’ em feien dubtar que no arribaría, Finalmente m vaig poder posar a ritme i aconseguiria entrar en 25’08’’ per fer els 7km a un ritme de 3’35’’.
 
Ara i poc a poc toca tornar a agafar la forma, costi el que em costi, ho faré!!

 
 
A finales Octubre una lesión a Aquiles me dejó apartado del running, sólo alguna semana intentaba una tímida salida corriendo para ver el estado de la lesión. A los poco minutos ya tenía que parar, así que decidí parar al completo para hacer limpio.

Tenía el medio maratón de Tarragona a finales de Noviembre, para el cual estaba entrenando bastante bien para intentar el ataque a 1h15’, finalmente y viendo que no llegaria en la forma deseada y con la lesión no descartaba hacerla igualmente, decidí que acompañaría a Pilar Rus, que terminaria 4ª mujer a pocos segundos de la 2a y la 3ª, sabía que me exponía posiblemente a agravar la lesión.

Acabada el medio maratón casi no podía andar, otra vez me hacía mucho daño y volvería a parar hasta una semana antes de la San  Silvestre de Tarragona. El primer día de esta última semana de diciembre s probé en 30’ y con pocas molestias, parecía que iba mejorando, los 30’ se me hicieron eternos y terminaria dañado de todo después de dos meses.
Esa misma semana cada día aumentaría tiempo y poco a poco devolvía la forma, al menos para correr con dignidad la San Silvestre de Tarragona donde el objetivo era poder correr a 3’40’’, si, parece fácil pero con dos meses parado