dimarts, 29 de novembre de 2011

MITJA DE TARRAGONA 2011.

Aquest passat diumenge va tenir lloc la 20a Mitja Marató de la Ciutat de Tarragona, la  mitja de casa que mai falta al meu calendari. Un total 2.250 atletes van batre el récord de participació, demostrant cada cop la feina ben feta i la bona organització de la Mitja per part del PMET.

Una de les novetats d'aquest any i que em va agradar molt, va ser la recollida dels dorsals el dia abans, ja que el mateix dia de la cursa pots estar per altres coses.

La idea era sortir a un ritme constant que em permetés passar els 10k en 36' i poc. La sortida era perfecta, em col.locava ràpidament amb el grup, el rimte era força bo i el grup compacte, el ritme a seguir no era extremademant exigent, el podia portar força bé.

Ja arribant al km 6, a l'altura de la Rambla, alguna peça del motor fallava i s'encenia la primera llum vermella. En pocs minuts una segona alerta ja em començava a preocupar, tot i així penso que potser ho puc solucionar, amb dificultats arribo al km 10 amb 36'30", alguns segons per sobre del ritme que volia anar, però encara amb un estat bo es podria salvar. A partir d'aquí se'm van passar moltes coses pel cap, mai m'havia passat en les últimes 3 mitges a Tarragona, mai a un km 10 havia tingut la sensació de deixar-ho, de pensar en no seguir.

Va ser just en aquest punt, a l'equador de la proba, que vaig haver de tirar de força mental, només aquest motor, el motor d'emergència, seria capaç de portar-me al final, sí aquest fallava, sent l'únic que em quedava, l'abandonament era la solució.

Llavors a partir del km 11 i escaig els ànims dels amics i companys del Borges, el Ramon i el Carles van fer que m'animés una mica, inclús el Ramon al fer-me la pregunta: Robert, com vas? jo li responc que molt bé!! intentava no fallar a ningú, motivar-los a ells i potser enganyar-me a mi mateix, però res no funcionava. Més endavant es trobava la Gemma que també amb els seus ànims m'encoratjava moltíssim, quasi necessitava mes avituallaments mentals que líquids.

Sabia que aquest any, un dels meus punts forts, que era el tram final es convertia en un dels pitjors punts, vaig estar a punt de dir-me aquest any no el faig, només començar l'espigó, allí estaven la Gemma i el Ramon (sempre seguint la cursa) on amb els seus ànims un altre cop, els hi vaig  aer un gest amb el cap que NO, no anava bé de cap manera.

La pujada cap a l'espigó es va fer dura, intentava col.locar-me darrera d'algun corredor si aquest em passava i poc a poc anava arribant al final. Ara ja "només" quedava els últims 3km,  diria que els més durs que he fet els últims anys.
Però els ànims del Juanma, que vaig intentar seguir sense èxit, els del Pere Gomès i el Biel, entre d'altres, van fer que poguès arribar al final encara amb un temps d'1h20'35'' i entrant el 70è de la general (Pitjor marca en les meves participacions a la mitja).

La veritat és que no sóc partidari d'abandonar cap cursa, sempre que pugui les acabaré, encara que sigui empitjorant temps. El que fem, que és córrer, ho fem sobretot perquè ens agrada, perquè ens ho passem bé i si un dia és dolent o no es té el dia no passa res, sap greu, però s'ha de continuar i amb el cap ben alt acabar dignament. Allí hi havia gent que havia confiat en mi, la Gemma, m'estava animant tots els dies, el dia de la cursa, minuts abans, despres, durant, no podia fallar, no podia NO acabar, ho havia de fer, per la mitja, per tots els que m'havien animat, per tots els participants i per mi mateix. I sobretot d'aquesta situació apendre moltissimes coses noves que de ben segur no oblidaré mai per poder-les utilitzar a favor meu i de tots els que practiquem aquest esport.

Felicitar a tots els participants que fan possible aquesta mitja marató, felicitar a tots els que han aconseguit el seu objectiu, sigui milllorar temps o sigui acabar la mitja marató, tots del primer a l'últim som igual d'importants.
  Aquesta imatge ho diu tot, val més una imatge que mil paraules, el resum de tot.

divendres, 25 de novembre de 2011

PRIMER 'MATCH BALL'

Diumenge es celebrarà la 20a edició de la Mitja de casa nostra, La MITJA MARATO DE TARRAGONA (amb majúscules). Any rera any podem veure com no para de crèixer i aquest any pendran part 2250 participants.
El premi d'aquesta mitja, ja és poder-la fer, és tot un orgull córrer a casa i amb tants i tants de companys i amics que ens trobarem aquest dia, uns per millorar el temps de l'any passat, altres la faran per primer cop i viuran sensacions úniques, altres disfrutaran veient als seus corrent i animant, cadascú tant participants com públic fan aquesta mitja molt especial.
Personalement, el primer i molt important per mi és estar a punt per participar; en segon lloc, seria perfecte si millorem o ens aproximem a la meva marca personal, sino l'aconseguim lluitarem per fer-ho a una altra mitja durant el transcurs d'aquesta temporada. Ho tinc clar que aqui no s'acaba, només acaba de començar. 
No cal dubtar que ho donaré tot, tinc aquest repte i ho vull fer per aquelles persones que estan en mi, que m'ajuden a motivar-me al dia a dia, espero fer-ho el millor possible.
Aquí una imatge de l'any passat en cursa.

dimarts, 15 de novembre de 2011

MCD. EL REPTE PER MOLTS!

Cap de setmana festiu atlèticament parlant, es disputava el Marató Costa Daurada, una proba atlètica de les més exigents pel corredors de fons, el marató amb una distància de 42195m.
Per molts serà el primer marató, per molts serà acabar-lo, per molts serà buscar la seva marca personal, tots sempre en busca del seu propi objectiu.
Enrera els hi han quedat mesos d'entrenament, de sacrifici,  en alguns casos de posar pel damunt els entrenaments a altres moments de la vida, amics, família, compromisos,etc. Ara toca disfrutar d'allò que has preparat amb tantes ganes. La majoria que han preparat aquesta proba, diria que quasi tots, tenen la seva vida, treball, família, etc, i hem/han de trobar el moment i treure temps d'on de vegades no n'hi ha.
En aquesta edició em tocaria un altre cop el paper de pacer (corredor guia, llebre), el fet era fer mitja marató, la segona part, donant el relleu a un gran com és Xavi LLobet
Uns 1800 corredors pendrar completaran aquesta proba dintre d'un marc incomparable com és Port Aventura.La prova s'iniciarà amb uns minuts de retard degut a que el trànsit no està del tot tallat i cal que tot estigui en perfecte estat per evitar incidents, així que un cop tot llest es dona el tret de sortida a les 9h25. Gran ambient de sortida i amb bona temperatura, 22 graus, juntament amb un circuit atractiu i pla, farien les delícies de tot corredor per disfrutar fent el que hem preparat i d'un magnífic circuit.

El Xavi LLobet s'encarrega de portar el primer grup fantàsticament, ningú ho dubtava, a part dels ritme és i serà peça fonamental en la motivació dels atletes. Jo al segon torn simpelemet intentar seguir la feina mes que ben feta pel Xavi i acompanyant al grup a ritme els 21km restants, on la feina arribara al km31 on alguns corredors mentalment hi veien un mur, intentarem que això no aparegui, que disfrutin de la cursa i del moment, del seu moment, només d'ells depén que arribin, així que en tot moment els hi demano aquest últim esforç.

Finalment aconseguim arribar a meta amb 3h9', fantàstic a un ritme mig de 4'36''.La recompensa, haver ajudat a tots aquells, corredors alguns n'era el primer marató, alguns volien baixar la seva marca.
Agraït d'haver compartit llebre amb Xavi LLobet, a part de gran atleta, és millor persona. Felicitar a tos els corredors que van aconseguir els seus objectius i els qui no dir-vos que el més important és haver estat, disfrutat i viscut el moment. Agraït a tots els familiars que esperen allí als seus, en molts casos si ens posem al seu lloc, mentres nosaltres estem fent algo que ens agrada molt, ells estan sols esperant la nostra arribada, 2h, 3h, 4h, 5h, etc, nosaltres estem disfrutant però hem de saber el gran sacrifici que han fet tots ells, han matinat, han estat allí, ens han animat, no ens oblidem que son una part molt important de l'atletisme, ells també sumen, i molt. Moltes gràcies per ser-hi Gemma!




divendres, 11 de novembre de 2011

MCD

Aquest diumenge dia 13 es donarà el tret de sortida a la II Marató Costa Dorada, una atractiva marató amb sortida i arribada al parc temàtic de Port Aventura.
Un circuit amb dos voltes i molt planer farà que sigui la delicia de molts corredors, podent fer molt bones marques, recorrent part de la costa del litoral Tarragoní.
A part del marató també es celebrarà una proba de 10k que recorrerà part del circuit del marató costa dorada.
Com a grans anfitrions de la proba tindrem figures, grans persones i grans atletes a nivell mundial, com Chema Martinez i Alexandra Panayotou. 
El dissabte dia 12 podrem assistir a la fira del corredor a una roda de premsa a les 19h.
I el proper dia 13 de Novembre podré disfrutar d'aquest magnífic ambient i d'aquesta gran família col.laborant com a corredor guia al grup de 3h15, fent mitja marató.
Espero poder ajudar a tothom qui pugi a la barqueta sub 3h15'.
 L'any passat ja vam cumplir amb el nostre objectiu, empenyent fins al final!

dimecres, 9 de novembre de 2011

XXVIII MITJA MARATO DE CASTELLÓ

Aquest passat diumenge es va celebrar la XXVIII Mitja Marató de Castelló. Sortiria de La Pobla a les 6h30 direcció Mora d'Ebre, allí em recollirien el Team Ascó, bueno tots els integrants són de Flix, Àlex Estela, Ferran Rosich, Robert Mas, tots tres preparant el seu pròxim objectiu al Marató de València.

Era el torn de fer una mitja, tot i potser no sé el millor moment degut a les competicions seguides que he anat acomulat volia probar el meu estat de cara a la mitja de Tarragona, el fet de decidir-me per Castelló a part de ser plana (és Castelló de la Plana), va ser haver parlat amb els amics de Flix i poder marcar-me una sortida amb ells.

Havent parlat amb el "míster", vam quedar que sortiria a 3'40'' i aguantar aquest ritme. Només arribar a Castelló, un dels principals enemics del corredor, el vent, hi era present per tots els costats, juntament amb el seu soci, la pluja, factor que no em preocupava tant, però el vent sí.

A la sortida 1500 corredors preparats per córrer aquesta mitja marató que haurien de fer 2 voltes a un circuit totalment urbà, amb la qual cosa permetria que hi hagués molt públic a determinats punts del circuit. El tret de sortida es donà puntual a les 10h, en la qual la multitud de gent calia anar en molt de compte de no fer-te mal al peincipi.
Ja cap al km 2 ja estic situat amb el que crec que podrà ser el meu grup de viatge, allí també hi és l'Alex Estela. Alli aguantem molt bé, portem la mitja que toca.

Arribant al km4 em trobo bé i decideixo probar en solitari però el fort vent em fa baixar el ritme i tornar al grup, ja que notava que no podia anar sol, el vent em frenava constantment, havia de fer molt més esforç i em castigava molt fisicament.

Continuem a ritme, tot i el vent constant, fins al km 16, a partir d'allí el grup d'uns 13 corredors es va trencant i hi ha moments que es forma una fila de corredors, la duresa, no pas del circuit, totalment pla, però si de la climatològia, no ens afavoreix. Jo em desfaig una mica del grup i els últims 2km em toca remar en solitari, on els últims 500m semblen no acabar-se mai, aconsegueixo passar per la línia d'arribada amb 1h20'45 quan jo pensava amb el ritme que portava que faria 1h18 alt.

La sorpresa va ser quan l'Àlex Estela em preguntà quina distància m'havia sortit, efectivament, em sortien 600m de més. Llavors les sensacions van ser diferents, van ser que havia anat tal i com havia d'anar, però amb el factor vent en contra.

Una bona mitja per fer una bona marca, sempre que el temps acompanyi minimament i el circuit estigui ben mesurat, no descarto tornar-hi a la propera.

Destacar que tot i el matinar, fer no se quants km, mes val no contar-los, plovent, amb vent, el dia s'ho va valer, la companyia dels amics de Flix sempre és benvinguda i a més vam poder acabar amb un bon dinar i uns riures, això no té preu, és la part màgica d'aquest esport.


dimarts, 8 de novembre de 2011

ENTREGA DE PREMIS CIRCUIT RUNNING SERIES 2011

El passat divendres dia 4 va tenir lloc el lliurament de trofeus a l'E.M.D. de Jesús a les 20h30.

Després de 7 magnífiques probes, Deltebre, Camarles, La Pobla de Massaluca, Ametlla de Mar, La Galera, Tortosa i Jesús, vaig poder acabar subcampió del circuit. Un circuit on he pogut gaudir de tots els corredors i molt bon ambient a cada cursa.

Aquest circuit un cop el vaig començar vaig veure la possibilitat de fer-lo tot. La primera cursa al maig va ser complicada, en aquells moments anava resorgint de la lesió però volia probar el meu estat, però inesperadament una bona posició em fa fer ilusionar i poder fer algo al circuit.

Les properes tres curses eren complicades per dates, una al juliol, una a l'agost i una a principis de setembre sabia que no seria en millor moment, degut a que aquests mesos feia el meu descans anual per tornar a començar la primera setmana de setembre, agafant-me així el re-inici del circuit la primera setmana de setembre, aqui les sensacions van ser fatals, però sabia i era concient que era el que tocava, era massa aviat.

LLavors i començant a entrenar volia afrontar les tres últimes, totes al mes d'octubre amb garanties per quedar ben posicionat al circuit. Així que la primera de l'octubre amb bones sensacions i les dos últimes ja molt mes be i cada cop millorant temps, sense fer entrenament específic per curses de 10000, finalment una combinació de resultat + regularitat = subcampió I circuit Running Series de les Terres de l'Ebre.

Contentíssim, molt content, el córrer és molt important per mi, poder-ho fer em fa sentir genial . Un dia com aquest et fa pensar en tots els moments que has passat, els meus inicis, amb qui van ser, com corria, per on ho feia, la meva primera cursa, amics que he fet, etc. Records inoblidables!

Un vespre molt bonic, no solament pel premi, sino també per veure allí a molts amics presents, l'Albert, Ricard, Joan, juntament amb la Gemma i Josep Garcia, tots presents a l'entrega de premis. Més tard i va estar també amb nosaltres Toni i la Cris,que feia molts dies que no ens trobavem, a tots ells moltes gràcies per haver compartit aquest moment. 
En aquest acte ja es va presentar el calendari de les runnig series 2012 amb 10 proves, totes de 10km.


Finalment la classificació absoluta masculina va quedar de la següent manera:

1- Xavi Royo Curto
2- Robert Tarragó Colomer
3- Luis Fco. Puentes Garcia

En categoria femenina:

1- Pili Vidal Loto
2- Celia Callarissa Bel
3- Judit Juncosa Gibert


dimarts, 1 de novembre de 2011

10KM JESÚS

Aquest passat diumenge vam posar fi al primer circuit running series de les Terres de l'Ebre. Un circuit amb 7 curses de 10km cadascuna, on he pogut disfrutar de tota la gent que ens hem anat veient en cada cursa, un circuit on hem gaudit d'un gran ambient humà a tots els pobles que hem anat.
Aquest circuit m'ha servit per posar-me poc a poc a punt i tornar a agafar la forma després d'haver passat una última temporada amb uns mesos dolents a causa de la lesió, on vaig estar apartat o fent quasi res desde desembre 2010 fins a l'abril 2011. Val a dir que no m'ha agafat de la manera esperada i que he tirat de regularitat i sobrevivint a moltes curses com he pogut, algunes de les quals se m'han fet molt dures, però on hi he posat sempre molta il.lusió.  Ara i tot just amb un mes d'entreno, ja que durant el setembre va ser molt light, entrenos suaus i sense càrregues, amb molt pocs km, he pogut acabar les dos últimes curses sub 36', cosa que m'il.lusiona moltíssim per afrontar la nova temporada.

Aquesta última cursa, a Jesús, havia de ser un pur tràmit, havia de disfrutar de la cursa i fer-ho el millor que a les meves cames li fos possible deprés del que les hi havia fet les dos últimes setmanes.
Veient la línia de sortida on vaig arribar justet ja que un escfament llarg i canvi de pneumàtics, diria que vaig ser l'últim en incorporar-me, vaig veure tots els galgos ben situats i amb bones cares. Noms com Xavi Queralt, Xavi Royo, Ferran De Torres, Sergi Bel, Gerard Monteverde, LLorenç Sales, El Qayed ( el germà petit), em delatava aquest grup amb un somriure d'orella a orella, ja que el que un vol és sempre correr amb els millors, allí hi estaven, tindria el plaer de dsifrutar corrent amb ells. Sempre aprenent alguna cosa bona de cadascú, sempre.
El circut molt urbà, amb carrers estrets, llargues avingudes, pujant, baixant, un circuit on ho tenies tot, girs de 90, de 180, tot això en un traçat de 5km on hauríem de fer 2 toms i la gent podria disfrutar de tots els corredors en varis punts sense haver de desplaçar-se massa.
La sortida era el que es preveia, un ritme trepidant on la dificultat per col.locar-se va ser difícil, el primer km tot i un gir de 180 i varis de 90, el va passar a 3'16, allí estava amb el grup capdavanter. No va ser fins al km 2 que les meves cames no rebien la senyal que els hi estava enviant el meu cervell, era una senyal real, no me l'estava inventant però les cames van decidir no respondre a aquella ordre que dos setmanes abans havien respost.
Va ser a partir d'aquest moment que vaig decidir fer la meva cursa distanciant-me així del grup capdavanter, controlant el ritme i enviant mes misatges però tot continuava igual, així que ara ja tocava aguantar la posició i el ritme.
A partir del km 5 i quan ja quedava la última volta vaig decidir anar a la busqueda de Gerard Mionteverde, les cames anaven pesadissimes, però poc a poc veia que anava retallant metres i cap al km 6,5 ja el tenia, així que ara tocava fer un últim esforç del km 7 al 10, el Gerard seguia darrera meu i no va ser fins al km 8 on es va despenjar una mica, i fent un últim mil a 3'20'', em va fer arribar en 35'36'', en setena posició d'un total de 200 participants, i acabant així com a subcampió del circuit running series.
Una bonica cursa dirigida per l'amic Xavir Royo i campió absolut del circuit, al qui personalement felicito pels seus bons resultats i cronos, molt ben organitzada i esperem que segueixi així. Cuida aquesta cursa!