Pàgines

dimarts, 26 d’octubre del 2010

MARATÓ NOCTURN DE BILBAO

Es dissabte al matí, són les 6h45 del matí quan em sona de despertador, ens aixequem, acabem de preparar/revisar les quatre coses indispensables i que no ens podem deixar per anar a Bilbao.
Tot a punt, a les 7h15min, cafè per despertar-nos i dirigir-nos a l’estació del Camp de Tarragona per agafar un Altavia a les 8h13min que ens portarà fins a la capial del País Vasc (Bilbao), l’arribada es preveu a les 13h38, així és, un viatge tranquil i ràpid. La Gemma i jo arribem a Bilbao, només sortir ja ens trobem al Carlos i l’Andrès.
Ens dirigim a buscar i deixar l’equipatge a l’hotel, el tenim en plé centre i a 200m de la sortida, bona situació.
Només deixar les maletes, un cop d’ull a la fira del corredor, una fira molt petita, on només es pot recollir el dorsal, alguna marca de sabatilles, però res més, no massa cosa.
Allí salutació i una breu conversa amb l’organitzador de la cursa que és qui ens ha contractat per fer de llebres.
Una volta per Bilbao durant la tarda, on podem veure els llocs més emblemàtics de la ciutat.
Un cop havent fet la visita turística tornem l’hotel per fer una mica de concentració, la Gemma i jo ens trobem amb el Carlos (la llebre amb qui aniré i una màquina fent maratons i altres curses), parlem una estona del ritme que haurem de portar, del circuit, bueno, detalls del marató.
Així que sobre les 18h toca tornar a menjar alguna cosa per tal de que no falti res pel marató, cal carregar bé els dipòsits, així que pugem a l’habitació i aprofito per descansar una estona fins a les 19h30 que hem quedat per anar cap a la sortida on allí ens havíem de trobar en les altres llebres i veure com portem el tema, qui farà cada temps, com ho farem, qui porta el globos, etc.
Bueno, a 15min abans de sortir el Carlos i jo havíem de fer de llebres de 3h30min, i finalmente alguns problemas ens fan fer 3h15, jo i el Carlos acceptem, ens plantegen de fer-ne meitat cadascú, però ja que estem al ball crec que podem ballar i la volem fer tota, així que donem el globos de 3h30 a uns altres i a nosaltres ens passen el de 3h15. Aquest petit enrenou ens fa trencar els ritmes que haviem calculat fins aleshores, ja que ara els temps de pas i els ritmes seran uns altres. Sense temps per preparar més, ja entrem al gruix de corredors amb la pancarta de llebres de 3h15, només entrar la gent no ens para de preguntar que per fer 3h15 quin ritme seguiríem,alguns ja s’apunten a seguir-nos, etc.
La sortida es retarda una mica, ja que encara no estan tots els carrers ben tallats al trànsit, la gent, sobretot els que volen fer una marca es comencen a impacientar una mica, L’ambient és molt bonic, just al costat del Gugengheim, molt il.luminat. Es dona el tret de sortida amb focs artificials, reflexats a la ria de Bilbao, tot fent un bonic efecte de lluminositat.

Els primers km els fem mes lents, degut al gruix de gent, a partir del km2 ja ens posem a ritme, el ritme a seguir constant serà de 4’35, el circuit molt urbà i a les 21h fa que tot Bilbao estigui despert i al carrer, animant, hi ha moments que sembla una etapa de muntanya del Tour, increible, la gent et porta, és un ambient molt bonic pel corredor i més en un marató.
Estic disfrutant moltíssim, al globos som tres llebres, dos maquines i jo, Carlos Siscar 2h45 en marató, i Mitxel, un Bilbaino amb unes marques de 2h40 en marató i 1h10en mitja, tota una garantia de llebre, però que ens abandonarà a la mitja marató.

L’ambient durant la primera mitja marató és increible, son dos voltes a un circuit, a la segona volta ja no hi ha tanta gent però l’ambient encara és bo, el circuit es prou ràpid i la sensació de correr per la nit és diferent.
A partir del km 15 el grup es consolida, portem un bon gruix de corredors al nostre darrera per fer 3h15, els anem animent constantment i el grup ens respon bé, amb molta força i amb crits d’ànims, confien en nosaltres, jo penso que no puc fallar, que els he de portar a fer 3h15 o menys, no vull fallar, no volem fallar.
Passem la mitja marató en 1h37, ells coneixien la majoria al Mitxel, i confiaven amb ell; el Mitxel els hi diu que a partir d’ara es quedaran amb Carlos i amb mi, el ritme que hem portat fins ara ha estat molt bé, jo vull continuar igual.
El Carlos i jo els anem animant, no els volem deixar, no podem. Només deixar-nos el Mitxel continuem amb el mateix ritme, arribem molt compactes fins al km32, allí tot el grup esta sencer, els anem animant, sabem com és d’important aquest moment.Al veure el km32 es senten alguns comentaris al grup, els típics comentaris del km32 i el seu mur. Uns ànims de la Gemma per lles llebres en aquest punt també ens donen ànims a nosaltres. Ens aproximem al km 35 i allí ja notem que algú ens està deixant, no podem afluixar, només els podem animar verbalmente a seguir, tampoc volem trencar el grup en canvis de ritme.
El ritme és bo, arribem al km37 i s’han despenjat alguns del grup, quedem uns 10, dels 20 o 25 que erem, els últims km ja van pesant al grup, també a nosaltres, però ho tenim al cap, no podem fallar, no volem fallar.
Al km 40 potser n’hem perdut un parell més, però es que una lleugera pujada, fa que es pugui despenjar algú, els que quedem del 40 al final aconseguim arribar bé i baixar de 3h15min, amb els 7 o 8 corredors que han conseguit aguantar.
Finalment objectiu complert, aconseguim baixar de 3h15’ i portar el grup, no tot, però si uns quants, els quals ens ho agraeixen molt, però que no hi ha res a agraïr ja que són ells, el seu esforç, les seves ganes, els seus entrenaments, la seva estratègia de cursa, etc que els ha fet arribar. Felicitar també al crack de l'Andrés, l'altre company que anava a fer el marató, realitzant una marca de 2h53', espectacular, ja hem quedat per realitzar-ne una els tres. Aquí una foto amb els guanyadors del marató, una feinada per entendre'ns!
Aviat més fotos!

dimarts, 19 d’octubre del 2010

MITJA MARATÓ MOLLERUSSA 17-10-2010

Aquest passat diumenge i una setmana abans d’anar a Bilabo volia fer un bon entreno i hi havia la mitja de Molerussa, així que dicideixo fer-la.

Després d’unes setmanes només entrenant, sense fer cap cursa, hi havia els dubtes de quin ritme seguir ja que no tenia ritme de cursa, la idea intentar fer un entreno sense anar passat de pulsacions i un ritme entre 3’45’’ i 3’50’’.
Sortim finalment des de el Morell,la Gemma i jo a les 8h30 del matí, el termòmetre marca només 6-7ºC, esperem que al arribar a Mollerussa faci més bo.
Ens trobem per marxar junts desde el Morell al Jesús (runner de Gandesa afincat al Morell) i al Raul, un debutant al mon del running i al mon de les curses.
Només arribar allí, un gran ambient, com sempre passa a aquesta mitja, salutacions a alguns companys de Tarragona, al Xavi Benet, etc.
Recollida dels dorsals i com és de rigor, vaig a fer un cafè amb la Gemma, el Jesús i el Raul decidiexen no seguir aquest ritual.
Un bon calentament ja que la temperatura és de 7,5ºC i cal calentar bé (sempre cal fer-ho) per evitar lesions.
La sortida es dona juntament amb la cursa de 7,5km, el ritme de sortida tot i la lleugera pujadeta inicial es força ràpid, passem el 1er km a ritme de 3’29’’, juntamente amb el crack del Pere Gomes (tros de llebre del marató costa dorada de 3h), decidim que aquest ritme no ens interessa, que no és el que toca portar, ens hem de regular ja que el circuit és dur i el vent pot ser un petit enemic.
Decidim anar tirant una estona cadascú, els ritme que ell vol portar també són de 3’45’’, a mi em va perfecte.
El gràfic que va presentar l’organització no tenia massa a veure en el que ens trobariem durant els 10 primers km, ja que va ser un puja-baixa continuo i juntament amb el vent que bufava costava mantindre el ritme desitjat. Al pas per Bellvís, molta gent animant, va estar bé ja que la tornada sabia que podia ser dura. Fins a Poal, vam poder aguantar el ritme, però a partir d’allí la cosa es va envolicar més, el vent en contra i les lleugeres pujades que amb el vent feien incrementar la duresa.

El Pere, em va dir que m’enganxes a ell, però m’estava treient algun metre i vaig decidir fer la meva cursa, podia passar que si el seguia no acabés bé, així que jo al meu ritme, sortint 2km, els dos que crec que van ser mes durs per mi, els 2 ponts que vam haver de passar, a 4’km, uns km realment que costava aguantar el ritme portat fins aleshores, ja que sent pujada estavem portant molt bé, això va ser mes o menys al km 16 al 19 aprox. Després els últims 2km els vaig poder tornar a fer al ritme que estava portant.
La valoració, sent la 1ª cusa de la pretemporada és la correcta i en trec conclusió positiva ja que vaig entrar dintre del temps previst i agafant un ritme de cursa prou bo de cara a les properes, al final 1h19, a 3’47’’/km entrant en la posicio 19 de la general.
També felicitar al Jesús per la seva bona cursa ja que va obtindre el resultat desitjat 1h35’ i el Raul 1h45’, sent la seva primera cursa, (deunido amb el debut) espero li hagi agradat i pugui repetir, des d’aquí donar-li ànims perque això es pugui seguir fent, sobretot fent esport encara que sigui deixar de costat les marques, l’important i la valoració que s’ha de treure es haver-s’ho passat bé. Queda dit que hem de fer alguna altra sortida a alguna cursa i també alguna sortida conjunta pel nostre lloc de residència.
A la foto d'esquerra a dreta: Raul, Jesús, Robert

dilluns, 4 d’octubre del 2010

CURSA DE TIVISSA 2010

Aquest diumenge el celebrarà la 5a cursa de Tivissa, una cursa especial per a mi, va ser podríem dir el meu debut en muntanya, i vaja quin debut, no havia fet res de muntanya i em poso a fer Tivissa, va ser a la 2a edició i a la tercera vaig repetir, no és el tipus de cursa que acostumo a fer però l'ambient, el paissatge, el llocs per on passes són realment bonics.
A tercera edició una forta pluja i un acabament sorpresa-regal dels organitzadors van endurir molt la proba, però jo la vaig valorar molt positivament, jo surto dels temps, no mires el rellotge, vas fent.
Aquest any no la puc repetir ja que tinc altres coses al cap, però espero poder-la fer algun altre dia o si algú s'apunta perque no un dia qualsevol.
Aquí unes fotos de l'edició del 2008, sembla que no sigui Tivissa, en alguns moments ho vaig passar malament, relliscades, caigudes, els descens es feien molt difícils sobretot a la última part al barranc on tot era pedra i no parava de ploure.
Animeu-vos a fer Tivissa!
Fitxa Tècnica


La cursa, d’uns 23.400 metres i de 1.973 metres d’ascensió acumulada, transcorre pel terme municipal de Tivissa, per zona urbana (per allargar la cursa), corriols, camins, pista i cresta de muntanya