Pàgines

divendres, 29 d’abril del 2011

ENTRENAMENT PASSAT PER AIGUA!

Ahir i només arribar a l'hotel, venint de Badalona havia quedat en Victor Gonzalo ( Victor Go) per fer una sortida conjunta, el pla era jo sortia de l'Hotel direcció les Glories i em trobava amb ell que pujava de les Glories. 
Així que cap a les 19:35 em truca el Victor i em diu que està caient un bon aiguat, jo estava dintre de l'hotel i no m'enterava, em diu que sortim igual i jo perfecte.
Només sortir de l'hotel plou poc, però com diu la dita, per poc que plou, plou prou!!i cap als 2km ja cau una trompa d'aigua que fa que m'hagi de parar obligatoriament, ja que cada pas de peatons semblava que m'hagues tirant a una piscina.
Decideixo parar-me i trucar al Victor, però és ell qui em truca i em diu que podem tirar una mica més que ens falta poc per trobar-nos, així que ho fem. Només faig 200m que ens trobem i alli ja ens parem ja que no podem fer res mes, deixem que pari una mica de ploure i cadascú tornem cap al nostre lloc d'on veniem. A la espera de que la setmana que ve faci mes bon dia, i poguem fer una bona sortida i aprofitar la companyia d'un dels millors corredors que tenim, acabant el marató d'aquest any de Barcelona en 2h35', ufff! Quin crack! en majuscules que és i ha estat!!!!
Aqui la foto mullats fins als ossos!!

dijous, 21 d’abril del 2011

CARRETERA DE LES AIGÜES.

Com de vegades ens costa sortir a entrenar, com busquem les mil i una per no anar-hi, que fa fred, que fa calor, que he acabat tard de treballar, que he d'anar a fer la compra, moltes són de vegades aquelles raons o excuses que busquem interiorment per tal d'evitar d'anar a entrenar.

El millor és posar-se o marcar-se un objectiu i anar a per ell, d'aquesta manera aconseguirem esforçar-nos i soritr a entrenar. A mi m'està passant aquests dies que per feina em trobo a Barcelona, he de buscar alguna cosa per tal de sortir, encara que sigui tard. La millor manera és quedar amb algú que em porti a algun lloc que no he anat mai, amb la qual cosa això ja em motiva, conèixer llocs nous i amb companyia de gent que fa temps que no veus encara millor.

Ahir i despres de varios dies en l'intent vaig sortir a entrenar amb el company Quim Rodriguez, ell viu a Barcelona però és mig de la Pobla; va ser ell qui em va dir on aniriem al rebre la seva trucada; Robert! avui anirem a la Carretera de les Aigües, jo n'havia sentit parlar i molt millor que correr per la Diagonal, almenys respires aire pur.
Es un camí que transcorre per la muntany de Collserola on el camí ens permet tenir una eprfecta panòramica de la ciutat, per un costat tota la ciutat de Barcelona ambtota la seva extensió i el mar i per altra la gran massa forestal que s'exten pel Vallès.
En total disfrutant del paisatge i de la companyia del Quim vam fer 12km acabant ja a les fosques amb 58' de rodatge suau!

dilluns, 18 d’abril del 2011

CURSA DE MUNTANYA ALMOSTER

Ahir diumenge es va disputar la 3a cursa i caminada ALMOSTREK. Un bon matí amb sol i 14ºC feien preveure una bona matinal per la pràctica d'esport.
Alli ens dirgim la Gemma i jo, arribem puntuals, una horeta abans de la cursa, han canviat la sortida, abans es feia de dintre el poble i ara es surt del camp de futbol. 
Bé, només arribar podem parlar amb l'organitzador i m'explica una mica el recorregut, jo ja m'espanto ja que les meves cames encara no estan per aquestes coses ni molt menys.
Allí ja van arribant altres components del Borges Trail, Biel Secall, Xavi Prim, Octavi Fossas, tots tres intentaran fer un bon registre. 
La sortida es dona puntual, a les 9h15, només sortir ja es forma un grupet al davant a qui intento seguir, el cos m'ho demana, és aquell error que fem sempre, hem de posar-nos al lloc que ens toca no al lloc que volem, i això ja ho pago, les cames al km2 a punt d'explotar-me. No sabia si continuar o toranr al l'arribada i deixar-ho. Llavors vaig pensar, aniré a disfrutar de l'ambient i de la cursa, i si arribo dalt de tot en condicions, ja intentaré baixar bé.
Així que sense parar de pujar les cames cada cop patien més, sabia que havia fet malament d'anar, ja que per anar aqui puc perdre altres coses, com no poder entrenar correctament l'endemà, però ara ja hi era.
Ara ja sols faltava la última pujada, del km 8 fins al 10, una forta pujada que ens portaria al punt més alt de la cursa, allí vaig arribar bé, sols havia begut aigua en un avituallament, de cos em trobava bé, de pulsacions molt bé, però les cametes, uffff, com patien!!
Al arribar al km 10 va ser una cursa a alta velocitat, el ritme em va canviar, vaig baixar més ràpid del que em pensava, passant amb escassos 4km a mes de 25 corredors, això m'anava donant ànims i veient que tot no era dolent, que el ritme que estic buscant  el vaig agafant poc a poc, evidenment pujant ho vaig notar, potser feia un any que no feia muntanya; al final vaig acabar amb un temps de 1h22 per fer els gairebé 15km.
Ara ja sé més o menys on sóc i el que he de fer per estar bé el proper mes de maig i arribant a la conlusió "cada cual en su lugar", no es pot fer tot o voler fer-ho tot si no estas recuperat del tot i el terreny no és el teu, d'aquestes situacions en treus unes conclusions on jo sempre intento que siguin positives i no m'afectin en properes curses o inclús a l'hora d'entrenar, cal apendre de totes les situacions per millorar.
Felicitar també als corredors del Borges Trail, el Xavi Prim 3er, Octavi Fossas 16è i una llàstima pel company Biel Secall que es va perdre, just quan faltaven uns 4km, anava 2n i 3r, amb això va fer uns 4km de mes per aquestes muntanyes,  el trajecte no estava del tot ben marcat ja que hi havia algun punt que li faltava mes marcatge i això va fer que en algun punt poguès passar això, de fet no van ser els únics que es van perdre.

dilluns, 11 d’abril del 2011

10K ALCAÑIZ

Una vegada mes un magnífic matí va ser el viscut el diumenge 10 d'abril, sols un petit però, la presencia d'un actor no invitat a la festa: el Cerç, que va fer que es resistissin bastant les marques i obligava a donar-ho tot als 440 atletes per doblegar els 10000mts.
Només arribar a Alcañiz amb una temperatura de 14ºC, molt bona per correr, però amb l'inconvenient del fort vent que bufava, feia presagiar que no seria una cursa fàcil.
Així que un cop allí, salutacions de l'organitzador de la proba i em col.loquen al calaix que hi posa ELIT, al darrera nostra ja surt el calaix de 40'.
Es dona el tret de sortida i la sortida es força ràpida, i només a 200m de la sortida el primer gir de 180º, a continuació emprenem la primera rampa i amb el vent en contra, intento mantenir-me al ritme, crec que estic anant massa fort, anem a un ritme de 3'30'', jo soc conscient que he de gradurar-me jua que després de sortir de la lesió i que m'ha tingut 4 mesos K.O. no puc arriscar massa. Serà una proba per comprobar com estic i quines sensacions tinc.
A continuació agafem la carretera que va deirecció Valdealgorfa, una carretera amb puja-baixa i amb el fort vent fent de les seves, em surten 2km per damunt de 4', això em fa perdre quasi 1minut.

Donem el gir al km5,5 i a partir d'allí hem d'apendre a sofir una mica ja que el vent bufa per tots costats, però si no no compliré amb l'objectiu marcat.
Vaig abançant gent, estic anant a més, això em dona ànims, el genoll no es queixa, el cos aguanta, m'enganxo a un correrdor d'Alcañiz amb qui comparteixo uns 400m però ell no pot amb el ritme i he de marxar sol.
Finalment sols m'espera del km 8 al 9 una forteta pujada que torno a perdre uns 30 segons ja que la faig a 4'10''.
Finalment acabo en bones sensacions, ja que es la primera setmana despres de 4 mesos al "dique seco". Espero poder estar en forma i afrontar amb mes ganes que mai aquest nou repte i ajudar amb el que sigui al Borges Trail (secció asfalt). Ara toca apretar per estar en bones condicions el mes de maig.