Pàgines

dijous, 7 de gener del 2016

REIS 2016, REGAL D'ÒXIGEN.

Punta Redona
bust de Roland Giné
Després d'uns dies sense fer res, degut al mal al taló del peu. Ara no era tant el dolor del peu i no puc estar sense sortir a disfrutar del que m'agrada, córrer, encara que sigui a un ritme més baix per no carregar tant el peu i sobretot perque en aquests moments no disfruto del meu millor moment atlètic degut a la lesió. Decideixo anar el dia 5 a un dels llocs que més m'agraden, aprofitant que estic al poble. Em dirigeixo a  la Serra de Cavalls, un lloc on es van viure alguns dels episodis més cruents de la guerra civil. "La batalla per guanyar aquesta muntanya fou terrible. Els homes de la 130a Brigada republicana van patir un bombardeig espantós (la major concentració de foc de tota la Guerra Civil). Més de 500 peces d’artilleria van entrar en acció reforçades pels bombardejos de més de 100 avions. Milers de tones de bombes van caure sobre un front de sols 3 o 4 km (una cada 5 m, de mitjana). Després vindria el famós assalt dels legionaris sota el seu propi foc i la desesperada resistència republicana. la meva idea era fer una  volta per la Serra de cavalls resseguint la seva carena en direcció SO, i assolint el seu punt culminant, la Punta Redona, de 659m. En bona part seguirem el GR-171, i encara es poden veure les trinxeres excavades a la roca de boina part de la carena. Deixo el cotxe a  l'ermita de Santa Madrona, a Corbera, prefereixo deixar-lo allí ja que no tinc gaire temps.Inicio la ruta per un sender que es va enfilant cap al nord-est. Trobarem el GR 171-3 que solca la carena de la serra de Santa Madrona i el seguim cap a l'esquerra. Al davant tenim les alteroses Roques del Pebre, i a la dreta la bonica vall de les Carroves. Arribem a un coll, hi puja una pista de la vall que seguim uns 100m, fins a un sender a la dreta que ens assenyala el GR 171. Despres d'un tram més empinat guanyem la carena, que ara seguirem sempre pel mateix fil, en direcció SO cap a la serra de Pàndols. Comencem a veure les trinxeres ubicades a la mateixa cresta de la serra. Trobem el vértex geodèsic que ens marca la Punta Redona.
Al costat hi ha un bust conmemoratiu del Roland Giné i el llibre  per si volem deixar constancia de la nostra estada.
La vista és espectacular en totes direccions.

vistes de Corbera
Ara toca resseguir tot el fil de la cresta de la serra. Bastant més avant trobem les restes de l'incendi de l'estiu 2012, que van escombrar prop de 110 Ha de terreny. Ja es veuen brots verds, la natura reneix d'entre les cendres. trobem arbres caiguts que en algún momento sembla que no hi hagi camí. cal parar atenció. Quasi bé al final de la serra, comencem a baixar, al froint hi ha la imponent mola d'Irto, amb les restes de l'ermita de Sant Marc al capdamunt. Arribem al coll i als camps conreats, ara anem en direcció nord cap al centre de la vall de Carroves per trobar la pista, que seguirem cap a la dreta. Abans d'un fort revolt a la dreta, agafem un camí que puja cap a la serra de Santa Madrona que ens queda a l'esquerra. Seguirem un sender que va per la carena. Ara tornem a estar al GR 171-3, que seguirem fins a trobar el collet on em passat fa unes hores. Desfem el camí de baixada cap a l'ermita de Santa Madrona i aquí acabaré la meva ruta del dia 5-1-16.
L'endemà i el dia de reis (6-1-16) i aprofitant l'últim dia de festa de la feina tocava una ruta en bici carretera, tocava sortir de nou amb l'amic Albert, feia ja gairebé 2 anys que no sortíem en bici carretera, va ser el nostre regal de reis, quina emoció. A la sortida s'hi van sumar Joan Álvarez, Núria, Xavi. Tots 5 sortint de La Pobla de Massaluca a les 8h dirección Vilalba, allí el canvi de pinyons no em funcionava i vaig arribar fins a Bot amb el canvi forçat i amb les cames mig trinxades. Parada per mirar de solucionar el problema, de pujada a Horta els pinyons pujaven però saltaven i era incòmode. el fort vent, la cremada de les cames del dia abans em feien pensar que seria un dia dur.
foto del quinteto
Seguim cap a Horta de sant Joan, a 1km agafem la sortida que ens portarà a Arenys de Lledó. Parada per agafar forces i calentar els peus i mans.
Estem més o menys a mitja ruta, portem uns 43km. Seguim direcció Calaceit per una carretera estreta i amb el perill per la gravilla solta, sumat al vent, i altres factors dubto que pugui arribar al dinar familiar a temps.
foto amb l'amic Albert
Arribem a Calaceit, vaig molt "tou", el vent m'està matant, els primers 30km potser els he fet massa forts. Ara toca una baixada de Calaceit fins a Caseres. Arribats a Caseres, ens queda una de les últimes pujades fins agafar la pista de Batea. I ara sí veig possible arribar abans de les 14h a La Pobla, seguim direcció Vilalba i a 3km agafem la pista que ens portarà a La Pobla, un últim tram molt ventós. Al final 87km i 2000mD+ en una bona matinal de compañía!