dimarts, 13 d’agost de 2013

EL COMAPEDROSA

Ahir dia 12 d'agost i com vam decidir juntament amb el Carles Martí, el Manel, i l'Aleix Toda, anar a fer el Comapedrosa, cim més alt del país Andorrà amb 2943m
Em sonava el despertador a les 4h15 AM, esmorzar i a les 6h havíem quedat a Montblanc per marxar tots quatre cap a Andorra. Sobre les 8:45 ja estàvem a Arinsal d'on iniciariem la ruta. Ens trobem a uns 1450m d'altitud.
preparant-nos per gaudir

L'inici seria a través de corriols i arbres seguint el GR-11, només començar i amb poc menys d'un km ja havíem guanyat un fort desnivell, ja començava a sobrar roba, seguiem pujant i ens trobem un camí que marxa cap al pla de l'estany, nosaltres seguirem rectes per passar per magnífics salts d'aigua i pontets emig del bosc.
al fons el comapedrosa
Ja un cop arribats al refugi de Comapedrosa amb només uns 3km ja haviem acomulat un desnivell positiu de més de 700m, a partir d'aquest punt ja visualitzem clarament el Comapedrsa, només queden poc més de 3km, molt durs, ens trobem ara a 2220m, emprenem una lleugera baixadeta que va planejant, això vol dir que en poc més de 2km sumarem uns altres 700m de desnivell positiu.
Durant aquests km passarem per uns trams amb neu-gel, has d'anar amb compte, no hi ha perill si vigiles, rellisca una mica però es pot passar bé, aquest tram de neu-gel ens portarà a dos estanys.
estany negre
estany negre amb gel dintre

Arribem a la falda del Comapedrosa, tenim el camí bo a seguir i una paret, dic paret perquè li falten pocs graus per ser de 90 graus, només podem accedir al cim pujant amb mans i peus, és el lloc que escolleix el Carles, adicte als km verticals, serà menys d'un km però es fa llarguíssim, els peus no s'agafen bé, sembla que hagis de caure cap al darrera si et poses de peu, així que continuo pujant amb mans i peus, arribem dalt de tot i era una ruta prohibida, no es podia passar per allí, era perillòs.
comença l'espectacle, una paret i cim!
A dalt de tot i després d'aquesta paret arribarem al cim 2943m on podem veure Pica d'Estats entre altres cims, també divisarem el pic de Baiau, 2886m que serà l'altre pìc que croronarem.
cim Comapedrosa

Ja havent gaudit d'aquestes delicatessen pels nostres ulls ens mengem un petit entrepà i ràpidament comencem un descenç per una tartera per poder pujar al Pic de Baiau (2886m).
Pic de Baiau (2886m)
vistes desde el baiau, estany de
A partir d'aquí ja iniciem la baixada i el camí de retorn, el tram de descens per la Collada del Forat dels Malhiverns extremadament dura i llarga, tota de pedres on haurem de vigilar tota l'estona on posem el peu per no fer-nos mal, estarem força estona per fer aquest tram d'aproximadament un km.
Ja acabada la Collada ja enfilarem el camí final cap al Pla de l'Estany, un camí on trobarem magnífics salts d'aigua, reierols i passarem pel refugi del Pla de l'Estany.
A partir d'aquí ja vam començar un descens progressiu, els peus degut a forts cops amb les pedres eren dubte, varis cops a les ungles em feien perillar poder arribar senser dels peus, finalment i després de 6 hores de ruta vam poder arribar al punt d'inici, ens ho havíem passat molt bé, de ben segur repetirem nous cims.
Acabant reposant forces i comentant la jugada..... next summit?

dissabte, 10 d’agost de 2013

10km La Pobla de Massaluca

Un any més arriba els 10km de La Pobla de Massaluca, els 10km de casa. Aquest any no arribava amb les millors condicions físiques per afrontar aquesta proba.
Pel que fa al tema organitzatiu de la prova i després de donar-li moltes voltes, la mateixa setmana i després de dos anys intentat fer un circuit urbà decidim l'Associació Esportiva Massaluca, entitat organitzadora (a la qual pertanyo) d'aquest event igual que el de Serra de les Fites (cursa de muntanya al març/abril) que fariem un circuit totalment urbà, amb 4 voltes per dintre el poble, animant així a la gent del poble i acompanyants a animar pels carrers del poble.
Després d'un primer anàlisi del circuit per part dels membres durant la setmana, era el mateix dissabte al matí quan acabariem perfilant el circuit i fent alguns retocs per tal de fer-lo el més atractiu posible.
comença la 1a volta....
El matí de la cursa vaig poder fer juntament amb la resta de companys de l'AEM el circuit i deixar-lo preparat, punts km, on anirien els avituallaments, l'animació (punts de música pel poble, espectacular!").
Aquest any un centenar de participants pendrien part de la cursa, entre ells em va alegrar que vinguès l'amic Oscar Gómez desde Tarragona.
tirant amb l'amic Òscar
Anem a pamps, son les 18h30 quan em dirigeixo a canviar-me i fer unes voltes pel circuit per tal de fer un calentament suau amb l'Oscar. Allí i mentres escalfem ens anem trobant gent, el Ferran Rosich, que està fent un running series fantàstic, la Pilar Rus, companya del Borges Trail que ve desde Cambrils per disputar aquesta prova, la qual s'afeix amb nosaltres per fer l'escalfament. Farem una volteta de reconeixement, en total 2,4km, on ja es pot veure que no será una cursa rápida, hi ha trams on el vent pica fort, trams on hi ha alguna pujada. Les meves sensacions no són ni bones ni dolentes, em sento una mica cansat, potser per haver estat marcant circuit al matí, potser els nervis, no ho sé, nomès sé que donaré lo màxim.
entrant a meta, content!!
Ens situem ja a la línea de sortida, allí moltes cares conegudes i moltes noves, el qual veurem que passa.
La sortida és rápida però controlada, em situo cap de cursa, decideixo intentar marcar el ritme i ja ràpidament formem un grup amb 4 corredors, entre ells Òscar, Ferran Rosich, i un altre corredor del Berguedà.
Passem la primera volta i segueixo cap de cursa, la resta al darrera, estic pensant en situar-me jo al darrera, però decideixo seguir tirant, em trobo bé i seguiré així. L`Òscar es situa al meu costat i seguim a bon ritme, sé que l'Òscar està ràpid. La resta no en tinc ni idea, és per això que intento fer un petit canvi per veure qui segueix, amb això ja em faig una idea aproximada que pot pasar a les úiltimes voltes.
A mitja segona volta ens enganxa un cinquè corredor, el Xavier Ortín, el qual se'l veu força bé, i segueix amb nosaltres pegat, el grup és molt compacte i ens anem distanciant del grup perseguidor.
Afegeix la llegenda
Arriba la última volta, no vull arribar als últims 500m tots cinc, pot ser d'infart, tenint en compte que els últims 500 són amb pujada. Ara sí, és l'hora d'aguantar uns 500m quan passem per la Torre de l'Aigua, i sobre la Replaceta intentar el canvi a veure que passa, l'Òscar em sorprén i canvia a la Torre, el veig molt còmode i ràpid, decideixo intentar anar jo també, ràpidament ens distanciem del grup, no vull arriscar-me a agafar a l'Òscar, intento que no em tregui metres, tot el contrari li estic restant però amb cautela, falten 2km i el ritme és fort.
compartint podi amb dos cracks, Ferran Rosich i Òscar Gòmez, enhorabona!
Arribem al camp de futbol, l'Òscar no afluixa, jo tampoc, ja els hi treiem més distancia als perseguidors, el grup s'ha estirat, ara no puc defallir, ho he de donar tot, sembla que li retallo distancia a l'Òscar, però no el suficient, decideixo aguantar el ritme alt per poder asegurar el segon lloc, anem doblant corredors.
L'ambient a la Plaça replaceta amb música és brutal, em dona molts ànims per afrontar l'últim km, els carrers plens de gent animant-me em donen calor en tot moment i no em fan defallir poden acabar amb un segon lloc a només 3 segons del primer, l'Òscar Gómez i a uns 10'' del tercer, Ferran Rosich.

diumenge, 4 d’agost de 2013

36ena Cursa de l'Espluga

El passat dia 27 de juliol tocava córrer una nova edició de la ja quasi obligda cursa al calendari, era la 36ena edició de la Cursa de l'Espluga on aquest any hi pendiren part uns 800 participants.
Aquest any les altes temperatures que van patir les corredors va comportar més d´un ensurt. Alguns corredors van haver de ser atesos pels serveis sanitaris per cops de calors, deshidratacions i mareigs que es van poder resoldre per l'actuació ràpida dels mitjans sanitaris presents, recorda que les temperatures eren prop dels 36ºC sent ja una proba dura si hi afegim temperatures altes cal tenir precausió.
La cursa d'un bon inici ja no em trobava bé, pesat de cames, sense masses ganes de córrer, temperatures altes i altres factors van fer que a partir del km 5 i enfilant la pujada ja em desmotivés una mica, el cap no em funcionava, el Ronald Fargas a partir d'allí va intentar-me ajudar, donant-me ànims però no era el dia, no anava bé, potser la fatiga de tota la setmana, poc descans. No ho sé! 
Ja a la baixada intentava córrer ràpid, baixar de 4' em costava molt, així que vaig decidir anar fent i ja està, aquest any no tocava. Així que al final acabant amb 1h1' i entrant el 52 de la general lluny dels 55' de l'any anterior.
Vam poder acabar la diada atlètica amb un soparet entre amics, explicant batalles i aprenent coses noves els uns dels altres.

Escrit del Club Atlètic Espluguí als corredors:
La calor i la humitat, han provocat que aquest any la nostra Cursa, hagi estat una de les més dures dels últims anys. Alguns atletes han hagut de ser atesos, per cops de calor, per als serveis mèdics, que l'organització posa al servei dels corredors. Fins i tot un corredor ha passat la nit a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, aquest migdia li han donat l'alta mèdica.

Des de l'organització volem agraïr molt especialment a un corredor metge, que va atendre en plena cursa, al atlèta abans mencionat.

Agraïm tant mateix, a tots els col·laboradors, el suport que ens donen any rere any, especialment aquest amb les condicions tan dures.

GRÀCIES A TOTHOM I FINS L'ANY VINENT!!!