Pàgines

dijous, 29 d’abril del 2010

CURSA PORT AVENTURA 10KM

La primera edició de la cursa a port aventura va tenir lloc el passat dia 25 d'abril del 2010, una cursa diferent i divertida. El circuit tenia el gran al.licient de correr per dintre del parc temàtic de port aventura.
Així que a les 6:45 riiiiiing!! disposat a disfrutar d'aquest dia ja que la meva idea era fer un bon entreno sense forçar massa la maquinària perquè la setmana que ve hi ha una marató i no és qüestió de trencar-se ara. Surto de casa, del Morell, després d'esmorzar una mica i un bon cafè i em dirigeixo cap a Port Aventura, allí a les 8 puntual ja m'esperava Carles Siscay, un crac dels maratons, ja aniré parlant d'ell.
Ens trobem, comentem les sensacions, com van els entrenos, etc.
Començo el calentament sol i decideixo fer la volta per dintre el parc, fent el recorregut de la cursa, quin goig, quin espectacle, sol corrent per dintre del parc, sols em trobo els treballadors del parc, ni un paper, ni una brossa, que net que està tot i no em puc creure que vagi per alli sense gent, fins i tot aprecio la muralla xina, que això un dia amb gent quasi nio la veus, aprecies tots els detalls del parc.
Bueno, en tot això miro el rellotge i falten 15min, i ami em falten 2km per arribar a meta, uffff, per poc no arribo, he de fer algun sprint i tot, em vais despistar una mica.
A 9h es dona el tret de sortida del recinte d'events, la cursa es comença a un ritme trepidant, jo estic lent ja que va gairebe 3 mesos que no faig cap cursa de velocitat, passem pel parking per després entrar a Port Avenutra i passar pels 5 continents. És un puja baixa, gira-gira seguit on és fa difícil portar un ritme clar.
Fem uns 3km per dintre el parc i a l'altura del Dragon Khan, llavors aqui agafem una sortida que va cap a un extens parking, on es torna a passar per la linea de sortida, ja som al km5 i la gent anima força en aquest punt.
Si els 5km primers no eren prou puja-baixa, ara venia la part heavy del circuit, calia aguantar el ritme, sense passar-se en algunes baixades llargues, i aguantar a les pujades.
Cap al km 7.5 es feia un gir de 180º, i ara sols faltaven els ultims mils verticals.





Al final una gran cursa, divertidissima i que et permet correr per un lloc que l'endemà de la cursa ja no ho podras fer. També hi va haber un gran ambient tant de participació com d'animació a la sortida i arriabada.
Al final quasi 1000 corredors van pendre aprt de la cursa, on van acabar 878 participants.

CLASSIFICACIÓ:
1-VAZQUEZ FERNANDEZ, MIGUEL
2-EL HADDAD, MOHSEN
3-JAIMES GAITAN, JAVIER
............................................................
14-TARRAGO COLOMER, ROBERT

dilluns, 19 d’abril del 2010

ENTRENAMENT 18-4-2010

Després d'un bon dia de romeria, no hi ha res millor per les cames que anar a fer un bon entrenament, sense matinar massa, però m'esperaven alguns km i no podia marxar massa tard.
Així que, sobre les 9h em sona el despertador i esta fent un dia genial pel running, un "xiriviri" que més que molestar és agraïr la sensació al cos mentres fem esport.
Encara no tinc la ruta definida, així que me'n vaig a fer un cafè i mentres me'l prenc vaig pensant per on puc anar.
Finalment ja tinc la ruta mentalment preparada, axí que em dirigeixo sortint de la Pobla de Massaluca direcció Vilalba dels Arcs i a uns 3km agafo la pista que va cap a Batea, alli i sent la pista bastant plana intento portar un ritme constant.
A partir d'allí vaig contemplant els diferents treblallats de vinya, ja que la terra fa un pam de goig.

Això que es veu és art al ras,em vaig parar per fer una foto ja que portava el mobil-camera us informo:
Aquesta obra es diu PUNTS DE VISTA, de l'autor Toni Ballori
Art al Ras és una proposta cultural per a la comarca de la Terra Alta a Tarragona. Diferents artistes plàstics, escultors, poetes i escriptors estan realitzant una sèrie d'actuacions escultòriques per aprofundir en les possibilitats de l'Art en contacte amb la Natura.

Aquestes obres estan fetes amb tècniques diverses, tenint en compte els diferents materials que podem trobar pels indrets de la Terra Alta (fusta, pedra, argila, ferro, etc.).
Les obres estan distribuïdes pels camins de la Terra Alta i tots els seus 12 pobles queden enllaçats en un mateix recorregut.
Aquest recorregut constarà de més de 70 escultures i finalitzarà a finals de l'any 2004.
El respecte a la natura i el medi ambient a través de l'art és un lligam cultural per a tots els pobles de la Terra Alta...

Bueno, després d'aquesta explicació, us animo a descobrir tots els arts al ras de la Terra Alta. Continuo la meva ruta ja que aqui estic sobre el km 8, un km després em m'impedeixen el pas uns gossos, tres o quatre, no ho se, algun fins i tot em posa les potes a sobre (tothom si no hi és el seu "amo", penso que seria bo que els tinguessin lligats, però mai sols), com no em deixaven passar de cap manera, vaig haver de fer una ruta alternativa sense saber on anava, però em vaig anar trobant gent que estava treballant al camp i els hi anava preguntant, quin goig!!
La veritat és que m'ho estava pasant molt bé ja que no hi havia passat mai i vaig "descobrir" nous camins per poder anar a correr.
Finalment vaig poder sortir a la carretera de Batea a Vilalba, i vaig fer el tram fins a Vilalba i després de direcció la Pobla de Massaluca tot per carretera, en total 31km a un ritme-mig de 4´40´´ i tota una aventura!!
by robert

ROMERIA A BERRÚS 2010!

Breu Història de Berrús:
Berrús (Riba-roja d'Ebre, Tarragona) és una ermita que es troba a prop de la presa de Riba-roja d'Ebre. Entre el segle IX i XX, Berrús era un poble molt petit que va sofrir l'epidèmia de la pesta i va morir molta gent, i els que van quedar vius se'n van anar a viure entre tres pobles: Riba-roja d'Ebre, La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. Al cap d'uns anys, els habitants de Berrús, quan van construir la presa, van portar pedra per pedra l'ermita en una muntanya per perill que s'inundés. Actualment, per setmana santa, es fa una romeria a aquesta ermita reunint-se amb els tres pobles.

Com ja és de costum i un fet històric, la gent de la Pobla de Massaluca com tots els anys tenim la romeria a l'ermita de Berrús.
Una romeria que comença a les 6h AM desde l'esglesia del poble i s'acaba sobre les 10:30h PM, la romeria la sol fer bona part del poble caminat en germanor un total de 13km d'anar i 13km de tornar.
Aquest any no va ser menys i vam fer tot el cami caminant en la "probessó", pel matí els poc núvols que van apareixer no ens van trencar la romeria.
Aqui veiem al "probessó" en una de les seves parades per fer les pregaries.

Després a l'ermita s'arriba i t'espera un bon esmorzar per recuperar forces i aguantar fina a l'hora del dinar, no diré en que consisteis l'esmorzar que més d'un encara s'apuntarà l'any que ve! Un seguit d'activitats ens esperen aquest dia, ball improvitzat per un grup de gent del poble, calmants, coques, i un gran dia en companyia de tothom. I a les 6PM un altre cop arrenca la probesso per tornar cap al poble.


Em difinitiva, a part d'unes petites gotes que ens va caure de pluja, vam disfrutar d'un molt bon dia de Berrús, un bon dia de germanor i per estar en gent que durant l'any no hi estas, alli tothom és una gran família.
Fins l'any que ve!!
by berrus 2010!

dijous, 8 d’abril del 2010

SETMANA SANTA 2010 2on dia

Diumenge dia 4:
Avui ja teniem planificada la ruta, era fer la via verda la Gemma i jo, ella amb la btt i jo a peu, encara faltava decidir quin rumb agafariem. Finalment decidim sortir de Bot ia anra direcció l'estació del Pinell de Brai.
Així que a les 8 del matí, un cafè, preparació de la bici i cap a Bot.
Arribem a Bot i jo no ho veia massa clar, ja que volia fer uns 30km per la preparació de la meva nova marató, el fort vent em va incomodar anímicament desde que vam arribar a Bot, ja que bufava en ganes, sabia que si anavem molt lluny després si anava a més el vent patiriem molt.
Així que res, arribem a l'estació de Bot, plena de cotxes i gent, i li dic a la meva dona, vinga som-gi (som-hi), cap al Pinell de Brai, baixant dona gust, l'unic que trencava el ritme eren els túnels sense llum i la quantitat de gent que transitava per la via verda aquest dia, la gent que baixava ho feia com a fletxes i els que pujaven en cara de patiment.
Així que la Gemma amb la bici es posa a marcar-me el ritme, i als túnels em feia llum així no em calia parar massa. Arribem a l'estació del Pinell i ella es troba molt bé, i decideim fer un parell mes de km cap avall.
I una foto clar!!!!





Tot seguit i havent fet els quasi 2 km de mes direcció Benifallet decidim trotnar ja que cada vegada sembla que le vent bufa mes fort i la tornada pot ser difícil de seguir el ritme. Així que només fer el canvi de direcció ja es nota el fort vent que haurem de lluitar en contra tot el camí fins arribar a Bot.

Ella amb la bici aguanta força bé i m'estira per anar seguint el ritme, hi ha moments que el vent et frena en sec.

Així que continuant el nostre trajecte estem a punt de passar per la fontcalda i decidim baixar i donar un cop d'ull per allí a veure que tal esta l'ambient, la Fontcalda plena de gent, restaurant, bar, gent banyant-se als "xorros" d'aigua calenta.
Res, que en uns minuts i uns lleus estiraments tornem a reempendre el camí direcció Bot, ara només sortir de la Fontcalda ens esperava una forta pujada i com no, la lluita contra el vent, un dels factors que m'agrada menys per sortir a fer qualsevol esport.

Només a la sortida de la fontcalda i arribant a l'estació de Prat de Compte, la Gemma es posa al davant i jo al seu costat i entre esl dos anem tirant, més ella que jo, es posa rapida com una vala i jo al meu ritme ja que se'm fa dificil seguir-la, però anímicament em va perfecta!
En difinitiva vam gaudir d'un dia molt bonic, tret del vent, vam disfrutar de vistes com aquesta de la foto, i va ser una bona manera de sortir els dos, ella en bici i jo a peu.
Al final 26,5km a un ritme mig de 4'30''km.

dimecres, 7 d’abril del 2010

SETMANA SANTA 2010

Dissabte dia 3 d'abril:
Avui dissabte i després del rodatge llarg d'ahir la Gemma i jo decidim anar a fer una ruta-caminada-excursió per algun lloc, no massa lluny; primer analitzem l'obció d'anar al Tossal de'n Grilló a Horta però finalment acabem triant una molt bona excursio a la Punta del Duc de la Pobla de Massaluca, ja que és més aprop i és una excursió força atractiva.
Així que ni cortos ni perezosos, agafem la motxilla amb alguna cosa de menjar i veure i anem amb el cotxe direcció Faió per agafar el camí que ens portarà prop d'on començarem la ruta d'avui.
Es tracta d'anar per la "costa capellans", un sender molt brut i amagat, dificil de trobar i seguir, ja que un mínim de desorientació no et portarà al lloc desitjat.
Nosaltres anant seguint el nostre sentit no ens desoritentem i fem tota la ruta desitjada icloent la vista de cabres que no és fàcil, però tenim la sort de veure'n unes 20 baixant i pujant per la muntanya, quina passada!!!nomes senties soroll de pedres que queien baix!!i nosaltres i havia llocs que no ens hi cavia ni el peu. La Gemma i jo ens ho estem passant la mar de bé ja que fa un dia molt bo i hi ha una tranquilitat espantosa. Per cert, no és per fer-li la pilota, però anava per la senda com si ho fes tots els dies.

Finalment aconseguim el nostre objectiu arribar a la Punta del Duc, passant per la Punta dels Capellans o es pot veure la bandera de Catalunya, a la Punta del Duc es pot gaudir d'unes magnifiques vistes del riu Matarranya i del riu Ebre, així com també de l'antic poble de Faió, que sols es veu un tros de campanar de l'església, ja que va ser inundat per l'aigua.

Punta de Capellans foto i Gemma.


A l'arribada a la Punta del Duc, la vista és increible i crec que hem acertat en fer l'excursió, ja que la meva dona, no havia baixat per la costa de Capellans, ja que com he dit és un sender amagat pero super-bonic i distret. Per anar a la Punta del Duc hi ha l'obció d'anar per un sender marcar i gens tècnic, recomanable a tothom que no hi ha anat mai, ja que també nomes a l'inici podem transcorrer un sender d'1km de trinxeres de la Guerra Civil, que també vam visitar
Foto: Punta del Duc, al darrera no es veu el riu Ebre i Matarranya.
Foto esquerra: Punta del Duc i Gemma, al fons el campanar de Faió.