Pàgines

diumenge, 27 de juny del 2010

CAP DE SETMANA DE DESCANS!

Aquest cap de setmana ha estat de descans actiu, dos sortidetes molt suaus d'uns 10km cada dia a un ritme mig per La  Pobla de Massaluca.
Ara a anar parant una mica el ritme per preparar la nova temporada que es presenta molt molt apreta i dura!
Aqui una foto de la Reus Prades Reus!


A la foto Victor Garcia i jo mateix (Robert Tarragó)

dimarts, 15 de juny del 2010

CURSA DEL LLOP ILTIRCA 2010

Aquesta setmana tocava descans, el dissabte estava ajudant en un avituallament de la Cursa de Muntanya amb la Gemma i Josep Garcia, ens toca estar al primer avituallament i a l’últim a 2km de l’Ampolla.
Estic veient com pugen tots els corredors en el primer avituallament i m’agradaria estar allí ja que aquesta cursa la porto fent els 2 últims anys i m’agrada.


En uns 15min ja van arribant els corredors i aviat van passant tots. Un cop passat recollim tot i marxem ràpids cap a l’Ampolla per anar a l’últim avituallament, ara ja van arribant mes escalonats i les cares ja no son tant bones, els primers passen en unes 2h30 i els últims en unes 5h.


Veient passar tots aquests corredors i animant a tots, (aqui fent un avituallament en amrxa al meu amic Joaquim, felicitar-lo per la seva gran cursa) cada cop em dic : com m’agradaria estar aqui i la meva ment no ho para de repetir, no paro de pensar i si demà faig la pujada a Caro, la mitja marató? No n’estic massa convençut, poden més les ganes que el to físic que pugui tindre ja que porto uns quanta km acomulats en aquestes altures i no m’he preparat la cursa ni tenia intenció de fer-la. Per un altre costat em deia Robert descansa, Robert descansa!

Així que tal com m’havia dit Carlos Siscar, li truco per dir-li que potser demà aniré a la pujada a Caro,que no ho se segur, que igual vaig a entrenar suau per la Pobla, ell ja està inscrit.
Em desperto a les 7h del mati del diumenge, miro quin temps fa i decideixo anar a Tortosa, alli parlo en l’Enric de Pam i Toc i em deixa inscriure a l’últim moment.
Jo no tinc massa clar on m’he posat, és una cursa que es pot fer molt dura si no la prepares per fer-la.
Donen la soritda a les 10h, però es una sortida neutralitzada, anem trotant fins a Roquetes un total de 3km i alli ens espera la sortida.
A les 10:15 es dona el tret de sortida, hi ha moltes cares conegudes que ja ens hem saludat. Els primers km son planers i permet portar un ritme alt, a partir del km6 ja veig que no vaig be per fer aquesta cursa, les cames em pesen, anem tirant junts (amb el Carlos) fins al km10 que és on comença a iniciar-se les fortes pujades, alli no pararem de pujar fins al km19, algunes corves semblen parets, les continues esses de la carretera es fan eternes.

Cada cop les vistes son mes impressionanats, mires cap a baix i no para de pujar gent, corredors que anem pensant tots el mateix.
La forta calor tot i no ser excesiva dificulta molt que el cos et funcioni al 100% i necessitis aigua continuament. La gran quantitat d’avituallaments et permet estar tranquil.
Del km 14 al 18 les pendents son fortíssimes; la cursa tot i ser d’asfalt m’atreviria a dir que es mes propia per un corredor de muntanya que escali bé, ja que agafant un ritme constant, però no alt, et permet fer un bon temps.

Ja al km 19 s’acaben les rampes i queden els 2km97m per completar la mitja marató, aquest últims son planers, amb un asfalt deteriorat.
Finalment arribo a meta en 2h3’, tot un record negatiu en mitra marató, content d’haver acabat molt bé en quan a sensacions i és que en aquesta cursa he après moltes coses que em serviran per a properes curses i també per l’any vinent, ja que no ho deixaré així, ara sé el que he de fer i el que no.
Conclusió: no guanya el que corre mes sino el que ho sap fer millor.
Aquesta cursa m'ha servit per apendre moltes coses, coses que he de fer i no he de fer, la valoració és que he sortit més fort en alguns aspectes després de fer-la.

dimecres, 9 de juny del 2010

XIV Caminada Reus – Prades – Reus

Quina aventura. Tot comença el diumenge a les 4h40 A.M. riiiiinggg riiiiingggg!el meu amic Toni Brunet ja està despert, esmorzem els dos junts i a les 5h30 marxem cap a Reus juantament amb Victor Garcia (un company runner del Morell) i veiem un cel força nuvolat i amb uns llamps que fan por.
Només arribem a Reus, alli haviem quedat en Jordi Aros i un company seu, també saludem un grapat de gent, Jaume de Tivissa, companys del Trote, etc.
Recollida de dorsals i just abans de la sortida cau “el diluvi universal”, decidim amagar-nos a algun lloc per no banyar-nos i ales 6h30 un petard dona el tret de sortida, el Victor i jo que ens trobem junts decidim surtir, els carrers de Reus semblen un riu, només començar ja anem ens mullem ben mullats.
Comencem a enfilar cap a Castellvell, no he vist a la sortida als companys de Bot, el Victor i jo anem tirant, ell no està segur de continuar, degut a la forta pluja. Finalment decideix anar fent, jo li dic que pot ser que després pari de ploure i li hauré d'explicar lo molt bé que m'ho hauré passat.
Ens anem enfilant per unes pistes de ciment que poc a poc es van convertint en cami i finalment en senderons, arribem al Coll de la Batalla, a partir d’aquí una senda no mas-sa tècnica ens portarà fins a la Font del Roure, fins el moment ens trobem força bé, el ritme i la idea es d’anar fent, el dia no està clar i si torna a ploure alguns trams es poden fer molt difícils; una mica més i arribem a les a la Mussara pel costat de les antenes.

A partir d’aquí anirem planejant bastant fins a arribar a Prades, amb alguna petita pujada però res important, abans d’aribar a Prades ens desviem de la ruta, en aquest moment anem en un company de Sant Carles de la Ràpita, veiem com la gent passa per dalt, nosaltres haviem baixat bastant, així que hem de tornar a pujar. Aquí les vistes son espectaculars.
Ja havent trobat la ruta correcta continuem trotant fins a arribar a Prades on abans un llarg senderó n’es el protagonista, ple de fang i al final amb un “toll” d’aigua que per passar-lo hem de posar els peus dins, continuem fins a Prades amb els peus plens d’aigua i fang.


A Prades un control i un avituallament ens espera, agafem un bocata de pernil i sense parar anem caminant uns 2-3km, ens treiem les pedres de les sabatilles, fem les postres necessitats i continuem trotant per carretera, el Victor va força bé i esta molt animat, fins arribar a l’entrada del que per segona vegada ens tornem a perdre, ja que continuem per una pista que ens porta a un riuet que hem de passar amb moltes dificultats, estem anant paral.lels al sender, veiem com passa gent per dalt, però hem d’arribar fins al final del riu, travessant troncs, saltant pedres i poc després fer una forta pujada per agafar el sender que ens portarà al poble de La Febró.


Passem el poble i anem al nostre ritme, agafant una pista que a uns 3km del poble tornem a equivocar-nos degut a seguir la pista i no veure la senyal del pr a la nostra esquerra, quan ens en donem compte hem de tornar enrera.
A partir d’aquí tenim ja la forta pujada i última que ens portarà al Coll de l’Agustenc, i posteriorment arribar fins a La Mussara on ens espra un altre avituallament, alli em poso una mica de reflex al “hombro” ja que em fa una mica de mal, pel demés estic anant bastant be, tant jo com el  Victor, que en tot moment vam anar junts.
La baixada de La Mussara fins a Vilaplana es farà per Tosques, jo em trobo bé baixant i vaig tirant, quan arribo baix de tot espero al meu company Victor uns minuts, ara ja començava la pista i sabia que ara podia correr bé, em noto be de tot arreu.
Arriba Victor, que està fet una “fiera” i anem tirant, ara tot és pista fins a Reus, així que a correr, anem agafant un ritmet bo que podrem seguir els dos junts i arribar a Reus sense cap problema.

Finalment 6h i 1/2, per fer els 55,4km amb un desnivell acumulat de 3000m.
Felicitar al Víctor Garcia que va ser la primera sortida d'aquesta kilometres i que va acabar molt bé i molt content, ja hem quedat en que ho hem de repetir.

Els amics de Bot, Toni Brunet acaba molt bé i en bones sensacions amb un temps de 8h50 i Jordi Aros en 8h30. També em consta que s'ho van passar molt bé!
Una sortida que particularmente m va agradar molt, té trams de pista, vistes, trams bonics de senda, bons avituallaments, en definitiva una bona organització, li manca algun punt, potser, estar mes clar el marcatge, però cal anar sempre atent.

A l’arribada un bon ambient, rustida, truites a la francesa, cervesa, begudes, gelats, dutxes, perfecte!








Salut i segur que fins l’any que ve!

dijous, 3 de juny del 2010

ENTRENAMENT MUNTANYERO 2-6-2010

Ja feia temps que no anava amb el grup Trote Extrem que solia anar abans, per qüestions de curses i altres aquest any m'havia tocat entrenar gairebé sempre sol.
Ahir i després de parlar amb el meu amic Ramon Barceló per anar a fer una sortida per la muntanya, vam quedar amb els del Trote que tenien previst anar desde Vilaplana a la Mussara, pujant per Garrigots-pista-roquines-Mussara-Tosques-Vilaplana.
Només arribar ja començo a saludar gent, que feia mesos que no ens veiem, la veritat és que son un gran grup i amb ells he après moltes coses.
A punt de marxar faig un reconte ràpid dels que som i  sembla una cursa, som uns 18!aquest ambien feia preveure una cosa, que ens ho passariem d'allò més bé!
Així que comencem la pujada per Garrigots, una pujada que comença amb un camí petit, sempre pujant i que els últims 3km son senda mig tècnica per dintre el bosc.
Arribem sobre el km 5 i ens aturem a esperar el grup, al capdavant de tot intento tirar amb el Ramon Barceló, tot un referent, poc a poc em va treient alguns metres, jo feia molt temps que no faig muntanya i ell està ara mateix a un nivell molt alt, ens esperem uns 5-7min fins que arriba la resta de la gent, això ens permet recuperar una mica les forces, jo estic trobant-me força comode.



La pujada és forta i la calor i la humitat, juntament amb milions de mosquits fan encara més dura la pujada.
Aqui va arribant la resta de la gent i aquests els hi dona el temps just per respirar i tornar-hi, ens queden uns 3km per arribar dalt de tot.
Així que emprenem la marxa sense parar i arribem finalment a la Mussara, just a 1000m d'altitud, tornem a arribar el mateix grupet de 3 i pel camí ja hem perdut alguns que han retallat per tornar a Vilaplana.
Aquí ara ens faltaran uns 6km per arribar a Vilaplana, baixant per Tosques, un senderó d'una dificultat mitja-alta, amb molta pedra, pràcticament sols hi ha pedra, les vistes en tot moment son magnífiques.

La baixada es fa més dificil, degut a les pedres, et dones cops al peu per tots els llocs, has d'anar molt en compte per no caure, el ritme que es marquen és força alt i això dificulta la baixada, finalment agafo el meu ritme de baixada i vaig fent més tranquil.
Finalment queden 2km de pista, en la qual em permet correr, i deunidó quin ritme portem, el Ramon accelera, sembla que vagi en bicicleta, jo m'hi enganxo, el Michel també, l'Enric el tenim a uns metres, acabem fent una serie de 2000m, molt bon entreno.
La veritat és que en grup fas més i et passa més ràpid, a més el lloc que vam anar ho té tot per fer un bon entreno. Finalment 13km en 1h40'' i un desnivell positiu de 700m.
salut i km!

dimarts, 1 de juny del 2010

La Pobla de Massaluca 4a proba de l´ Open BTT- Costa Daurada

Aquest diumenge passat es va disputar a la Pobla de Massaluca, la quarta proba de l'Open BTT Cosata Daurada.
El circuit dissenyat pel corredor local Josep Cutrona (Bepo), gran amic i persona, a part d'estar molt fort en Btt, va buscar un recorregut pels voltants del poble d'un total de 7,4km molt divertit i bonic, molta senda de baixada sense trams no massa tècnics va fer que a tothom agradès molt el circuit. També cal dir que el circuit tenia fortes pujades on els corredors no tant en forma havien de baixar de la BTT i caminar.
L'assistència va ser prou bona, uns 70 corredors que van haver de donar depenent la categoria 2, 3 o 4 voltes al circuit; un circuit que va estar perfectament senyalitzat.

Jo no hi vaig pendre part, vaig estar per allí pel que fes falta, donant un cop de mà als companys bikers, Bepo em va comentar la possibilitat de tancar la cursa corrent i així ho vaig fer (de pas ja feia el meu entreno) passant la última BTT per meta vaig fer tot el recorregut tancant cursa. Vaig disfrutar moltíssim, el dia abans ja li haviat fet un parell de voltes i em va agradar molt,fortes baixades en senda, i les pujades força dures però per dintre bosc, així que mentres estava fent la última pujada una trucada del meu amic Bepo em va dixar sense respiració quan em va dir que m'esperaven per fer d'Spiker, per l'entrega dels premis, així que un fort sprint i cap a la meta, em faltaven encara un parell  de km però la forta calor i l'al.lergia ja em costava respirar comodament.

Finalment cal felicitar al Club Ciclista Bici-Ats Terra Alta que capitanejats pel Sr. Cutrona van fer possible gaudir d'aquesta proba i d'un circuit magnífic als voltants de La Pobla de Massaluca, i donar ànims perquè aquesta proba es continui fent, hi ha un bon grup per tal de donar-li una bona continuïtat.