dimarts, 15 de juny de 2010

CURSA DEL LLOP ILTIRCA 2010

Aquesta setmana tocava descans, el dissabte estava ajudant en un avituallament de la Cursa de Muntanya amb la Gemma i Josep Garcia, ens toca estar al primer avituallament i a l’últim a 2km de l’Ampolla.
Estic veient com pugen tots els corredors en el primer avituallament i m’agradaria estar allí ja que aquesta cursa la porto fent els 2 últims anys i m’agrada.


En uns 15min ja van arribant els corredors i aviat van passant tots. Un cop passat recollim tot i marxem ràpids cap a l’Ampolla per anar a l’últim avituallament, ara ja van arribant mes escalonats i les cares ja no son tant bones, els primers passen en unes 2h30 i els últims en unes 5h.


Veient passar tots aquests corredors i animant a tots, (aqui fent un avituallament en amrxa al meu amic Joaquim, felicitar-lo per la seva gran cursa) cada cop em dic : com m’agradaria estar aqui i la meva ment no ho para de repetir, no paro de pensar i si demà faig la pujada a Caro, la mitja marató? No n’estic massa convençut, poden més les ganes que el to físic que pugui tindre ja que porto uns quanta km acomulats en aquestes altures i no m’he preparat la cursa ni tenia intenció de fer-la. Per un altre costat em deia Robert descansa, Robert descansa!

Així que tal com m’havia dit Carlos Siscar, li truco per dir-li que potser demà aniré a la pujada a Caro,que no ho se segur, que igual vaig a entrenar suau per la Pobla, ell ja està inscrit.
Em desperto a les 7h del mati del diumenge, miro quin temps fa i decideixo anar a Tortosa, alli parlo en l’Enric de Pam i Toc i em deixa inscriure a l’últim moment.
Jo no tinc massa clar on m’he posat, és una cursa que es pot fer molt dura si no la prepares per fer-la.
Donen la soritda a les 10h, però es una sortida neutralitzada, anem trotant fins a Roquetes un total de 3km i alli ens espera la sortida.
A les 10:15 es dona el tret de sortida, hi ha moltes cares conegudes que ja ens hem saludat. Els primers km son planers i permet portar un ritme alt, a partir del km6 ja veig que no vaig be per fer aquesta cursa, les cames em pesen, anem tirant junts (amb el Carlos) fins al km10 que és on comença a iniciar-se les fortes pujades, alli no pararem de pujar fins al km19, algunes corves semblen parets, les continues esses de la carretera es fan eternes.

Cada cop les vistes son mes impressionanats, mires cap a baix i no para de pujar gent, corredors que anem pensant tots el mateix.
La forta calor tot i no ser excesiva dificulta molt que el cos et funcioni al 100% i necessitis aigua continuament. La gran quantitat d’avituallaments et permet estar tranquil.
Del km 14 al 18 les pendents son fortíssimes; la cursa tot i ser d’asfalt m’atreviria a dir que es mes propia per un corredor de muntanya que escali bé, ja que agafant un ritme constant, però no alt, et permet fer un bon temps.

Ja al km 19 s’acaben les rampes i queden els 2km97m per completar la mitja marató, aquest últims son planers, amb un asfalt deteriorat.
Finalment arribo a meta en 2h3’, tot un record negatiu en mitra marató, content d’haver acabat molt bé en quan a sensacions i és que en aquesta cursa he après moltes coses que em serviran per a properes curses i també per l’any vinent, ja que no ho deixaré així, ara sé el que he de fer i el que no.
Conclusió: no guanya el que corre mes sino el que ho sap fer millor.
Aquesta cursa m'ha servit per apendre moltes coses, coses que he de fer i no he de fer, la valoració és que he sortit més fort en alguns aspectes després de fer-la.