dimarts, 20 de febrer de 2018

Sant Blai 18



Un any mes hem pogut estar a la cursa "pollo" de Sant Blai, aquest any el nivel de participación era brutal, difícil fer top 10 i això que només corrien 21.

Aquí deixo un link amb entrevista al Canal 21 de les Terres de l'Ebre..

 https://www.youtube.com/watch?v=jZeUpTtF8HE






divendres, 2 de febrer de 2018

SB MARATÓ TARRAGONA

Després de molt de temps torno a córrer una distancia "llarga", ara fa un any no ho hagués dit ja que em costava fins i tot fer 9k per sota de 5'/km. Un any després i sempre amb ganes i confiant que algún dia podría tornar a córrer em probo als 30km del Marató de Tarragona.
La meva intenció i sense haver fet prèviament massa km ni tirades llargues era intentar anar a 4'15" fins al km 21, amb això ja donava per fet un bon entreno.
 
La sortida, amb la noveta sortint de l'anella dels Jocs del Mediterrani 2018, un pèl rápida com és normal, acabes de començar, energía a tope, un dia perfecte per córrer (ni fred, ni vent, ni calor), el primer km a 3'59", a partir d'ara ja toca posar-se en grupet i agafar la marxa de creuer per aguantar els 29km que em falten.
 
Els primers 5km transcorreran pel barri de Camp Clar i Torreforta, el ritme és estable i em sento còmode, el grupet que anem ajuda força, l'Àlex, el Pitu que farà els 15km (amb un gran resgistre) i el Xabi.
 
Arribem als 10km còmodament, amb la lleugera pujada de l'Avinguda Roma i en direcció a Tocar Ferro, tot i pujar tota la rambla mantenim el ritme força bé. Coronem la Rambla Nova i ara toca la baixada de la Via Augusta per anar fins a l'Arrabassada, surten els km a 4'06" i 3'57", estem ja al 12.
 
Un cop a l'Arrabassada seria un bon moment per pendre un "gel màgic" però no en porto, havia decidit no pendre'n cap, només veure algo d'aigua a cada avituallament. Aquest tram hauria d'anar en cap ja que la pujada al fortí em podía pasar factura, pujo regulant i els km surten a 4'09'' i 4'12", zona crítica salvada.
 
Ens dirigim cap al "faro", on farem gairebé 2km (de l'antic marcatge), estem sobre el km 17 i entrant al faro i sortint tindria l'entreno fet, només em quedaría 9km però els 21 ja estarien fets.
 
Entro còmodament i surto del faro bé i al pas pel km 21 miro el rellotge, la mitja és de 4'06", contenttíssim, aquí l'Àlex i el Xabi em marxen, decideixo baixar marxa ja que la distancia em crea dubtes i al ritme que vaig no crec que aguanti.
 
Sortida del faro, pas pel Serrallo i ara toca una part dura que és anar fins al Corte Inglés, practicament tot és pujada, lleugera però pujada, aquí el km 23 em surt a 4'27" i el 24 a 4'46".
 
Afrontant ja els últims 5km, Avinguda Roma i nacional per acabar a l'anella del Mediterrani, els últims dos km ja em costen molt, la falta de km a les cames i potser la falta d'algun gel em fan fer els últims dos a 5'08" i 5'02".
 
Content al final d'acabar els 30km amb 2h8' sense parar a caminar i amb una mitja de 4'16"/km!!!!


dilluns, 13 de febrer de 2017

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Ahir diumenge dia 12 es va celebrar la Edreams Mitja Marató de Barcelona amb récord d'inscrits, uns 18.000 i també d'acabats, prop dels 16.000.
Aquest any i degut al poc volum i pocs km d'entreno que estic portant era arriscat un ritme més ràpid, així que per poder garantir la qualitat de guía el ritme bo era 1h30, en aquest cas no va poder ser, doncs em van haber de posar a 1h40, ritme fàcil a priori però no en temps, ja que 1h40 feia un any que no la corria sense parar, muscularment no sabia com aniria.
 
Era el dissabte i durant la semana havia pensat o bé anarn amb cotxe o bé amb bus, finalment el divendres em decideixo a agafar el bus a les 6h del matí.
 
Un cop ja tot decidit, un whats de la Yolanda Roure el dissabte em proposa anar amb ella amb cotxe, l'Anna Pirena i una amiga seva. Finalment parlant de l'hora que arribariem em va perfecte i decideixo anar amb elles. Sortim a les 6h30 i entre arribar, aparcar i agafar el metro arribo just de temps però em puc col.locar al calaix amb la resta de les llebres. Per cert gran cursa de la Yol, acabant amb un gran crono de 1h45!!!! Ara juntament amb l'Anna teniu un gran repte, la Zúrich Marató us espera!! SORT!!
ja acabats i contents
 
Allí ens parlem i el ritme a portar és 4'44'', jo els hi recalco que no ens hem de fiar del gps ja que la distancia (i ja ho sé per altres anys) que ens marcarà el nostre rellotge no és la correcta i cal anar km a km. Jo em quedo uns 100m darrera les altres llebres fent de bon pastor i poden ajudar a un bon grup de gent, entre el grup francesos, catalans, anglesos, tots agraixen al final aquesta tasca, els hi fet el millor que he pogut, als avituallaments els hi he agafat l'aigua (normalment agafo 3 ampolles i les vaig repartint, els animo, els hi parlo i al final aconsegueixen el seu preciat objectiu.
ritme gps
 
 
NOTA:
Les mitges ben mesurades com és el cas de Barcelona sempre dóna de més al nostre rellotge gps (no son 100% fiables) i menys amb edificis alts, mal temps i molta gent, girs, etc etc.
 
En el cas del Marató de Barcelona passarà el mateix, us donarà una distància més propera als 43km que no pas als 42.196, així que aneu en compte i tingueu al cap aquestes dades.


distancia gps d'una mitja ben mesurada

dilluns, 29 d’agost de 2016

CREU DE SANTOS (941m)

El passat dia 18 d'agost juntament amb una bona colla vam anar a fer un trai, per la Serra de Cardó. Aquest cop el punt d'inici seria el balneari de Cardó, hi accediríem desde Rasquera per una estreta carretera d'uns 8km amb unes magnifiques vistes.

Un cop arribat allí sobre les 8:30 AM iniciarem el trail run, passant per algunes ermites que envolten i que formen part d'aquest magnífic paissatge, totes però amb un estat bastant abandonat.


Aquí seguint el corriol entre bosc preciós i marcat amb punts blaus que no deixarem fins a la Creu, arribem a la Font del Teix, allí fem una paradeta per agafar forces i seguir pujant, a poc metres trobarem el refugi.

Seguim amunt encarant per la serra Sud, abans però pararem per fer una visita a la Cova. Llàstima de les vistes que ens perdem, està tot nublat i la boira ens impedeix gaudir de les magnifiques vistes.

Seguirem pujant amunt on haurem de fer una petita grimpada entre roques (molt fácil), ens portarà a una zona boscosa, aquí ens desviarem per arribar als Martells. L'Eric és lúnic en pujar damunt d'aquest monolít i es pot endur una magnífica foto.

Tornem a la carena i en breu arribem al collet de cardó i entre una zona boscosa preciosa seguim pujant fins arribar, ara si, a la Creu de Santos (941m), punt més alt. Ens fem la foto de rigor i ara sí una baixada rápida i directe per un corriol entre bosc que acabarà en un tram d'uns 3km de camí ample en bon estat.

divendres, 26 d’agost de 2016

ROQUES DE BENET

La setmana passada vam anar a fer un dels punts i cims que més m'agraden de la Terra Alta, les Roques de Benet. Vam anar juntament, amb el meu germà Xavi, Eric i Joan. 

Al es 8:30 inciariem la ruta desde la pista que porta a l'area recreativa de la Franqueta, aparcaríem a uns 5km d'aquesta.

pujant
La ruta comença i acaba en l'inici de la Pista de les Roques, allí trobarem un a zona amplia per aparcar. Agafarem la pista que puja cap a les Roques però a pocs metres de deixar el cote agafarem la senda que marxa a la dreta, aquesta no està marcada per cap senyal. Serà una forta pujada i prolongada però ràpidament el nostre esforç´valdrà la pena, ens podrem aturar i contemplar el magnífic paissatge que ens ofereix els ports.
l'eric observat desde l'aire
En algun tram ens venen ganes de parar i menjar-nos tranquil.lament un bocata, la tranquilitat ens invadeix. Durant una bona estona es va per per un camí bastant clar arriben a la moleta salvatge i d'aquí ja emplamem amb la via normal que segueix fins al castell, cim principal de les Roques.
cim
A partir d'aquí comencem el tram aventurer de la sortida, una tènue sendera, amb algun tram rocós però breu, ens condueix  al impressionant replà herbós situat sota l'agulla de Cap del Gos. 
Finalment ens tocaria ja descendre per la vessant SE de l amuntanya, senyalitzada per fites, que ens condueix a un tram empinat i pedregós, on caldrà anar molt en comtpe. 
Finalment un cop acabat aquest tram perillós, arribarem a la pista de l'Aavellaner. Seguirem aquesta pista uns 3km que dona la volta a les Roques en sentit anti-horari. 
cim aem




dimarts, 2 d’agost de 2016

VI 10k MASSALUCA

Un any més arriben els 10k Massaluca, proba inclosa dins el calendari running series de les T.E. Aquest any l'entitat organitzadora, l'Associació Esportiva Massaluca també oferia la possibilitat de córrer el 1er 5k Massaluca.
Així que tot i estar vinculat força a l'organització, i el fet de córrer a casa, les ganes que tenia d'entar a meta i fer-ho amb el Pol i la Jana, m'ilusionaven de tal manera que em van fer decidir per fer els 5km. Això volia dir que després d'un any i un mes em tornaria a posar un dorsal, i on els últims 8 mesos com a molt hauria sortit a córrer 4-5 cops i només 30'. Allí era, amb ganes, amb les mateixes ganes que un xaval de 20 anys.
Ni la cursa, ni el circuit, ni la temperatura eren les bones per un "debut" "retorno". En els 5km et sols "escalfar" una mica, bastant més que a una proba més llarga, ja que el ritme és mes fort. Jo tenia clar que acabar seria un èxit, acabar amb el Pol i la Jana, el meu millor trofeu.
Només començar surto ràpid però el cos ni les cames tiren, ja al km 2 la forta calor, i sobretot la manca d'entrenos em fan patir com un boig, però allí segueixo, arribaré si o si.
Al final i ja de tornada entran al poble sols em falta un km per dins el poble i la gent animant, es fa mes fácil, però segueix sent dur.
Ja a punt d'enfilar els últims 50m m'està esperant la Gemma amb la Jana, em comenta que el Pol dorm, així que l'agafo i em dirigeixo a meta, quin gran premi, la veig riure a ella i m'emociono, un final de cursa desitjat, que no cambiaria per cap temps. Amb ganes ja de la propera per entrar amb els dos als meus braços!!!
primers metres amb la meva filla
entrant a meta
 
 

dilluns, 1 d’agost de 2016

MOLA D'IRTO

El passat dia 17 gener, dia de Sant Antoni, vaig decidir fer un trail run, de moment el peu em respon poc a poc, però no puc encara i prefereixo no fer-ho trepitjar asfalt i ritmes alts.
Ara vull disfrutar corrent per espais nets i aire pur, tot això m'ho dona les muntanyes, sobretot les de casa, les de la meva comarca, em sento a casa i m'agrada. Respires pau i tranquilitat.
 La mola d'Irto és una Mola de pedra amb parets de 100 m, que sols té un accés estret i difícil, per la part de la Vall de les Carrubes, a dalt de tot es va construir una petita ermita on es conserven les restes.
És un munt de pedres, amb parets de poca alçada. Era una edificació senzilla i rectangular, feta l'any 1755 pel capellà gandesà Mn. Antoni Soler. Durant l'estiu de 1938 va quedar pràcticament destruïda per l'aviació del general Franco.
Durant la guerra dels segadors, després dels vandàlics fets de Batea i la conducta de l'invasor castellà, foren molts els gandesans que per l'èxode es refugiaren a la Mola d'Irto, com a mesura de seguretat.


magnifiques vistes de la Mola