dilluns, 9 de juny de 2014

CURSA DELS VINS DE VILALBA DELS ARCS

Dissabte 7 de Juliol, 1a edició de la cursa dels vins de Vilalba dels Arcs, 13,2km i uns 350d+, una cursa ràpida de muntanya.
Jo volia anar a veure-la i fer un entrenament abans o després, no volia fer la cursa ja que encara no estic per competir.
Al matí encara a Tarragona, no puc entrenar, acabem de preparar tot per marxar cap a la Pobla i decideixo que no faré la cursa. Penso que em será més bo un entreno després de la cursa sumant km que és el que ara necessito.
Estan ja a a la Pobla, penso que potser després de la cursa no aniré a entrenar o que em costarà anar. Llavors és quan el meu cap comença a pensar en la possibilitat de participar en la cursa i que em serveixi com un entreno de qualitat.
On m'estic posant, les ganes de fer la cursa em poden i dit i fet, decideixo anar. Em sap greu ja que l'estat encara no és bo amb dos setmanes d'entreno.
Arribem a Vilalba a les 16:15, vaig a fer la inscripció, 12eur ni cara ni barata, amb i sense llicència.
A la línea de sortida poques cares conegudes, alguns companys de l'AE CARANORD i dels BICIATS TERRA ALTA, Joaquin Vernet, Batiste Sastre, Joan Bikes, Busom,etc.
La cursa comença a les 17:30 amb una forta calor. La idea seria fer un bon entreno i no forçar la màquina, almenys no ofegar-me, era una bona proba.

Uns 70 corredors a la línia de sortida, sortida controlada, no gens rápida tot i ser baixada. Ràpidament i amb ritme controlat em situo en posicions capdavanteres. Decideixo baixar el ritme o no arribaré, veig en tot moment els 5 primers davant meu.
Cap al km2 soc enganxat per un grupet de 3 corredors, entre ells el Francesc de Gandesa. Tinc un momenten que penso que no he fet bé de vindre a la cursa. Ara sóc al ball i toca ballar.

Cap al km3-4 es distancien uns 200m, aquí la calor apreta, tinc la boca seca i comencen les pujades fortes. Torno a atrapar el grupet que m'havia passat i el passo, em trobo bé pujant i no he de parar a caminar.

Seguidament atrapo dos corredors més i em mantinc allí amb ells i ja en un trosset de pla m'escapo una mica, arribant al km quasi 5 on hi havia la Gemma, Josep, Albert i altres, allí m'animen, criden el meu nom i rebifo força.

Ara un pas per la vinya, pel camp treballat, em fa correr més lent, em tornen a passar 2 corredors que portava darrera.

Allí tornen unes fortes pujades que piquen una mica, però no paro ni un momento per caminar, és més al arribar dalt em trobo bé i puc córrer ràpid, sempre controlant ritmes, no vull passar-me. Allí avanço aquests dos corredors i atrapo al que va 6è.

Torna una forta pujada, ja estic sobre el km9 i allí segueixo pujant bé, molt bé, arribo dalt i un tram llarg pla, puc tornar a posar la quinta, porto un bon ritme, veig a tiro el 3er i el 4art però és complicat, decideixo mantindre'm allí i no morir, després m'agafaran els 3 del darrera.

A una forta baixada ens despisto una mica i reacciono ràpid, puc refer el camí tornant a pujar , allí perdo uns petits segons.

Ja a la última baixada i veient que podría entrar 5è o 6è em perdo al Calvari, no se com, faig cap a través de la senda que estaba baixant a baix de tot per un lloc totalment ple d'herba, veig clar que m'he equivocat. Obligat a refer el camí cap a dalt i amb por de que no m'hagin retallat la diferencia que havia tret al pla. Arribo dalt, busco camí correcte i assustat de no haver perdut posisions ja enfilo cap al poble.

Allí primer el Benito Ojeda em trova i em diu que em falten 450m,que ja estic, que devant meu hi ha un caminant, és una forta pujada.
Després uns metres més endavant em trobo amb Josep Garcia, m'anima i correr al costat meu, jo no paro de córrer, em guía pel poble (jo sol no crec que ho hagués trobat, el marcatges no és massa bo)

Finalment entro amb un temps de 1h2' i amb 5ena posició i guanyada per David Guiamet, actual campió Catalunya de Marató, seguit de Benito Ojeda.

Una cursa on la proximitat i voler col.laborar amb la cursa, em van fer pendre part en aquesta primera edició. Una edició on es va perdre molta gent, el marcatge no era del tot clar i en moments dubtaves per on anar.