Pàgines

dimarts, 27 de novembre del 2018

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2018

No sé ni per on començar; potser primer de tot donant les gràcies a tots els que m'heu ajudat a tornar a córrer poc a poc, ja sabeu qui sou i us estic a tots agraïts.

Aquest any em vaig proposar poder tornar a disfrutar corrent, vaig començar a mitjans agost a entrenar mitjanament bé, no sumant masses km, feia 60, alguna setmana 70 però alguna també de 40. Amb lo qual l'agost va estar irregular.

Ja al setembre vaig començar a planificar poder córrer la Mitja de Tarragona, objectiu? tornar a disfrutar i veure possibilitats de millora. Disfrutar dels entrenaments i que no fos un suplici ni una obligació era una de les altres primicies per seguir, esclar.

La primera setmana de setembre era fluixa, la tornada a la feina i posar tot al lloc de nou, no em van deixar sumar suficient, tant sols 45km. la segona i tercera setmana van ser aceptables, no els knm desitjats però em començava a sentir que podia arribar a entrenar, només la última setmana un procès febril em va deixar ko tota la setmana, sense entrenar gens.

Aquí veia perill la mitja, pensava que amb 6 setmanes havia d'apretar i treballar de valent, la meva forma no era bona, ni el pes, calia baixar pes i millorar la forma ràpidament.

La primera setmana d'octubre ja calia agafar el toro per les banyes i ja introduia un dia a la setmana sortir a les 5h 30 del matí amb lo qual aquest dia ja estava guanyat, em permetia fins i tot fer series, o bé alguna tirada de 17 o 18km. Eren hores intempestides però tocava fer-ho així o no arribaria de cap manera. Mètode que seguiré utilitzant ja que no hi han més hores al dia...

El mes d'octubre va ser bo, entrenaments de qualitat sumat a les tirades a ritmes controlats de 3'45'', desde 6km fins als 10km, feien que cada cap de setmana fos una cursa (entre 3 o 4 però el ritme s'ho valia), disfrutava un altre cop, em tornava a sentir còmode.

La Mitja aquest any sortia desde l'anella Olímpica dels Jocs del Mediterrani, un circuit. La sortida puntual a les 10h. La idea era fer un grupet amb Enric, Juan Carlos i alguns Francolins com l'Alex, Ramon. Es surt bastant ràpid, els primers 3 km practicament son amb lleugera baixada i juntamen amb Periko, Albert Giné, els fem per sota 3'40''. No passa res tenint en compte que hi havia trams que pujaríem era bo guanyar segons en aquest trams. El tram de Pere Martell, Mercat i Rambla surten els km més lents però recuperaríem algo a la baixada de Via Augusta direcció Fortí de la Reina. 
miracle by Carles

Ja entrats a l'espigó sobre el km 11 em despenjo uns metres del grup, passem serrallo i ja un cop a Vidal i Barraquer marco un Lap per veure com he anat fins al 15, i fins allí tot sobre rodes, mitja de 3'46''. 
marcant el lap

Toca ara la part més crítica i solitaria, però abans arribo a Enric Ossó on m'espera la família (el millor de la cursa) el Pol i la Jana volen vindre a córrer amb mi, jejej. Aconsegueixo arribar a Corte Inglés sencer ia ra toca lleugera baixada per Avinguda Roma on tornaré a veure a la Gemma, al Pol i la Jana i em donaran les forces suficients per afrontar els últims 4 km.
pujant rambla

En aquests ultims km que els vaig trobar força durs, sobretot els 2 últims vaig perdre força segons. Finalment entgro amb 1h21'47'', i 32è clas absolut. 

Content després de tant temps de poder tornar a córrer i sobretot disfrutar corrent..


Fins la propera aventura