divendres, 19 d’octubre de 2012

Els Primers Desafiements.

El córrer, després d’un gran parèntesi de segles, va ressorgir com activitat esportiva a Gran Bretanya al segle XVII, quan els anglesos realitzaven proves en forma de desafiaments entre dos o més competidors. Les primeres competicions “oficials” de les que es tenen referències daten de l’encontre entre dues classes d’alumnes de l’Eton Collage l’any 1837. Més tard, a mitjans del segle XlX,  van començar a fer curses en els hipòdroms, on competien corredors professionals, i on el públic intercanviava apostes.

En la mateixa època, i  de forma semblant, al País Basc van sorgir  els “korrikolaris”, que eren corredors també professionals que feien curses de dos participants, i on també tant ells com els seus seguidors es creuaven apostes de diners.

Les distàncies eren normalment de 10 quilòmetres, arribant-se en ocasions a recorreguts de 100. Les curses curtes se celebraven en les places dels pobles, i més tard, a principis del segle XX, en les places de toros.
Cursa a la plaça de toros de Calanda. 1934   
Cursa a la plaça de toros de Calanda.2011 
La cursa més famosa de totes va tenir lloc el 31 de desembre de 1961. El korrikolari navarrès Juan Cruz Azpiroz es va enfrontar en una prova de 10 kms al que era el millor corredor de llarga distància del món d’aquell moment, el recordman mundial dels 5.00 metres, l’anglès Gordon Pirie, en la plaça de toros de Tolosa, plena a vessar de gent fent apostes.

L'Azpiroz, a qui l’anglès li havia concedit 125 metres d’avantatge, va fer els seus 9.875 metres en 31.49.2 i va guanyar. Gordon Pirie va fer els 10.000 metres en 31.58.3.