Cap de setmana plujós, fred, però amb ganes de tornar-me a posar a la feina. Era el dissabte quan decidiria que l'entreno de diumenge podia ser una serie de qualitat, un 5k, i que millor que fer-ho amb cursa. No tenia intencions de competir ni molt menys, volia tornar a posar-me un dorsal (only by the bug), tornar a agafar sensacions.
El dia no era l'adequat, setmana patint al.lèrgia, amb lleugers dies amb febre fins dissabte. I dos setmanes només sortint a correr 2 dies de 40' per tal de poder recuperar el cos per afrontar aquesta última recta de temporada amb més ganes i forces que mai.
La cursa Nàstic començava a les 9:30 del matí, allí uns 170 corredors sota la pluja, el vent i el fred (només 6º el dia 28 d'abril, és molt poc). La sensació era de molt més fred.
Allí em trobava amb un bon amic, el Pere Gomès, demostrant que està molt en forma i que es mantè dia a dia.
La intenció era probar sensacions, saber on sóc per saber on he d'anar.
Una sortida rapidíssima amb una primera baixada "mortal", dic mortal perquè era un riu i el perill de caiguda era molt alt. Ja passat el primer km molt ràpid, massa pel test que volia fer segueixo a ritme, un pèl més lent, i ara ja direcció al km 2 amb el vent en contra, mullat (crec que mai m'havia mullat tant) només porto la camiseta de correr, em costa respirar, al.lergia in sento molt fred al pit.
Allí sobre el 2 m'agafa el Pere Gomès amb qui vaig fent fins al km4 aprox on l'últim km tot pujant desde la platja arrabassada fins al Nàstic perdo uns segons i ja em deixo anar, pujo trànquil, al passar per sota el pont de l'arrabassada allò és un riu. Es fa un còrrer molt incòmode.
Al final 8è de la general. Ara toca seguir, toca fer-ho bé i afrontar un bon 10mil en breu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada