La part difícil i que potser costa inclús més que fer el marató, són els entrenaments, en els que cal ser constant per tal d'obtenir els resultats a nivell personal. Hi haurà gent que buscarà marca, altres que és una promesa, altres un repte, però el sol fet d'acabar els 42,195km ja és una victòria.
La marató és una prova d'atletisme, la més llarga de les competicions a l'aire lliure i de pista (42,195 km), i la que sempre clausura els Jocs Olímpics d'estiu.
La marató ha arribat a ser molt popular i se n'organitzen per tot el món. Les més importants són les que se celebren cada any a les ciutats de Londres, Boston, Chicago, Nova York i París.
La marató té una llarga i curiosa història. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Filípides, qui a l'any 490 aC va morir de fatiga després d'haver recorregut uns 40 quilòmetres des de la ciutat de Maraton fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l'exercit persa.
La distància real de Marató a Atenes és bastant inferior a 40 km. La distància moderna es va establir als Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins l'estadi de White City a l'oest de la ciutat.
Des de l'inici de les olimpíades modernes l'any 1896 fins el 1984 només hi corrien homes. No va ser fins els Jocs Olímpics de Los Angeles que les dones van còrrer aquesta prova.
Fins a l'1 de gener de 2004 no hi havia rècords masculins ni femenins de la prova perquè malgrat la distància és la mateixa, el recorregut és sempre diferent. Ara la IAAF en reconeix en maratons homologades, en què els recorreguts segueixen unes normes molt estrictes.
Robert i wikipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada