I Cursa Orientació de l’Esplai Tarragoní, El Catllar

Era dimecres i una trucada del Xavi Prim em deia que l'endemà del marató per relleus de santes Creus aniriem a una cursa d'orientació a el Catllar.

A mi em tocava fer el dissabte els 10,5km a Santes Creus i no sé com arribaria de forces, ja que no em donaria el temps suficient a recuperar-me, tenint en compte que de cursa a cursa sols hi ha una diferència horaria de 12h. Ja arribat a casa abans de dormir em poso gel PH QUIROGEL que em va ajudar a passar una millor nit i deixar-me les cames com a noves.

Arribava el diumenge, a les 8:45 ja estav a casa del Xavi, només havent dormit 6 hores, la calor ja apreta, apreta molt.

Arribem a El Catllar, recollim la tarja, i mirem l'hora de la nostra sortida, sóm els primers, sortim a les 10h, amb una calor de mil dimonis que ens farà costat durant les 17 balisses que em de trobar.

Ens donen la sortida, el Prim, un expert i tot un professional amb l'Orientació serà qui interpretarà el mapa el més ràpid possible. Surt com un coet, als 200m llegeix el mapa i amb qüestió de segons ja té el cami a traçar per trobar la primera balissa, amb menys de 5' ja l'hem trobat, torna a llegir el mapa i ens posem a correr a ritmes altíssims, travessant camps llaurats, saltant marges, passant per zones on només hi ha vegetació, per tal de traçar el camí mes recte i més ràpid possible.

Arribem a la balissa 9 i el Prim em comenta que anem molt bé, segur que hi hem d'anar, jo vaig just, la forta calor, no portem aigua, la cursa del dia abans i tot plegat em preocupen si podré arribar en condicions.

Seguim saltant marges, pujant marges, porto tot el cos amb petites ferides, cames, coll, braços, degut a arbres, herves, etc. la calor cada cop es fa més persistent, el Prim encara apreta més la màquina.

guanyadors absoluts amb el gran Xavi Prim

Em comenta que ja anem cap a meta i encara apreta més, hem de treure tots els minuts possible, no sabem que passarà al final.

Arribem al centre del Catllar i marquem la última balissa, en total 17, amb un temps de 39'40'', treient 10' al segon classificat.

Molt content per aquesta gran experiència i més essent amb l'amic Xavi Prim, quin crack, increible com llegeix el mapa, la rapidesa d'interpretació i estratègia que té alhora d'escollir i decidir per on traçar. De vegades el camí més curt no és el més ràid i cal saber per on és millor anar.

CAMPIONS EKIDEN SANTES CREUS 2013

El passat dissabte un any més arribava el marató per relleus santes creus, aquest any el Borges Trail-AAEET Valls tornavem a preparar un equip mixte el més competitiu posible.

Per ordre de relleus seria Mikel Besora que faria els 7,7km, Berta Gasol els 4,5km, Pijuan els 10,5km, Pilar Rus 4,5, Robert Tarragó 10,5 i Noemí Aumedes faria l'últim relleu de 4,5km.

Aquest any es va batrre el récord de participación amb 33 equips.

La sortida es donaría a les 18h de la tarda, amb una forta calor, uns 30ºC i amb un gran ambient al poble de Santes Creus, gent animant per tots els carrers.

El Mikel Besora va sortir a per totes, va pasar les primeres tres voltes encapçalant la cursa i fins a la última volta no va perdre segons dixant ja una distancia molt considerable amb el segon equip mixte, els Fondistes de Tarragona, el Mikel tot i no ser el seu terreny i patir la forta calor inicial i l'asfalt va anar a per totes demostrant el seu gran estat de forma.

Un cop arribat li passà el relleu a la Berta que va sortir com un coet, sorprenent tothom amb la rapidesa que ho va fer. va aconseguir fer les tres volets, essennt la feminia més rápida de tots els equips.

Un cop arribat el torn li passà el relleu a Josep Ma Pijuan qui va fer i va demostrar estar a una altra lliga, essent el més ràpid de tot el circuit, fent la volta més rápida, demostrant la seva qualitat, pujant ni s'immutava, aquí vam poder augmentar la distancia i ens seituamriem primers de tots els equips tant mixtes com masculins.

començant a patir

El proepr relleu la Pilar Rus va aguantar com una campiona esforçant-se al màxim amb un circuit dur i fent totes les voltes molt regulars només va perdre segons a les 2 últimes poden així pasar un bon relleu havent augmentat fins i tot la distancia amb el segon equip mixte que era el qual ens haviem de fixar.

El relleu meu va ser complicat, no venia de bons entrenos, tot just una semana i mitja de trotes suaus, de sortides de 45'-50' 4 diez semana despres de 2 mesos parat per culpa de l'al.lèrgia, així que el més important per mi era poder participar-hi, disfrutar de l'equip i del companyerisme, evidenment buscavam fer el récord de la proba, fet per nosaltres l'any anterior.

El tema es va complicar quan anavem primers de la classificació i potser sortir a un ritme massa ràpid em va fer acabar fos, compeltament fos.

La primera volta va ser ràpid, massa ràpid, la falta de ritmes, d'entrenos amb pujada i la calor, em van fer que a la segona volta, ja tirant cap a la 3a anès bastant tocat, no per aguantar la posició sinó per intentar seguir un ritme alt per agafar al 1er de la general. Així que intentaría aguantar al meu ritmet i pensant amb el 2n mixte i que a l'endemà tenia una altra cursa que em tocaria apretar força.

Vaig donar tot el que podía en aquell moment, però la falta encara d'entrenos i la calor no em van permetre anar més ràpid, em sabia grau per l'equip si no podiem fer récord.

entrant tots junts amb récord inclòs

Vaig pasar el relleu a la Noemí, encarregada de rematar la feina, i així ho va fer, que gran que és, va correr com una campiona fins al final i a un ritme altíssim assegurant la 1a plaça de la classificació un any més pel Borges Trail i 3ers absoluts només superats per Runners Tarragona (equip masculí) felicitar-los per la victòria i els amics del CA Francolí (equip masculí) 2ns classificats.

gran equip, grans persones...

Al.lergia primaveral, enemic número 1!

Diuen que la primavera la sang altera. Ha de ser cert (jo ja fa un mes que la pateixo) però el que també altera és l'ànim de molts corredors que veuen com els al·lergògens típics d'aquesta estació ens impedeix entrenar amb normalitat. L'al·lèrgia és una reacció que l'organisme manifesta en inhalar o entrar en contacte amb determinades substàncies. Al nostre país el nombre de persones que sofreixen al·lèrgies augmenta un 1% cada primavera, encara que gairebé totes elles presenten un al·lergogen comú: el pol·len.
Amb el meu cas i depén de la zona on em trobi ho passaré fatal.

10k La Pobla de Massaluca amb Ferran De Torres

La florida de certes plantes és el culpable que aquesta substància envaeixi els parcs i jardins de les ciuades quan arriba la primavera. Les més famoses són les gramíneas i les arizónicas, que deixen anar microgametofitos, és a dir, grans de pol·len tradicionals. Exiten diversos tipus de pòl·lens, encara que el més freqüent entre els pacients al·lèrgics (70%) és el de les gramíneas. A més, són els joves d'entre 20 i 30 anys el col·lectiu més susceptible a sofrir els efectes del pol·len.

A dia d'avui encara no s'ha trobat una cura definitiva per a l'al·lèrgia. Per descomptat, sí que existeixen medicaments que redueixen els efectes dels grans del pol·len i de la histamina (substància protagonista), encara que és important informar-se sobre ells abans de prendre decisions. Ocorre en ocasions que, un corredor a més de tenir al·lèrgia també té asma, i com a solució acudeix al seu metge de capçalera, qui li aplicarà un corticoide muscular. El més aconsellable és que, com a esportistes de fons, anem a un metge especialista en medicina esportiva.
Aquest proper dilluns m'he de fer les probes, ja que pateixo molt amb ritmes ràpids a consqüència d'aquest possible asma primaveral, em noto que em falta aire, dificultat respiratoria en cursa i tambe al finalitzar, només amb ritmes elevats. Veurem que em diuen!

Els antihistamínics i corticoides són els tractaments més receptats i, en concret, els corticoides nasals (gotes), encara que antigament donaven positiu en els controlis antidopatge. Les tradicionals gotes oculars per alleujar la picor d'ulls i els inhaladors també són molt recorreguts. En més desús estan els corticoides punxats o per via oral. De fet, a nivell professional tots dos estan prohibits.
Sóc al·lèrgic?

Encara que la majoria de persones saben si són al·lèrgics o no a les diferents plantes, hi ha molta gent que encara no sap amb certesa el tipus d'al·lèrgia que té, si és que la té. Existeix una prova anomenada *prick-test que consisteix a abocar sobre la pell gotetes de diferents tipus de pòl·lens, i amb ella l'especialista aconsegueix saber segons la reacció de la pell si som al·lèrgics a alguna de les substàncies més comunes. Aquest senzill test es pot realitzar a qualsevol edat i sense contraindicació alguna.

Encara que la majoria d'al·lèrgies es manifesten amb picors i irritacions, hi ha una zona molt sensible del nostre cos que pot veure's perjudicada sense que nosaltres siguem conscients: els pulmons. Quan un corredor presenta una respiració discontínua o forçada en una zona enjardinada pot ser a causa d'una al·lèrgia. Sotmetre's a una espirometría o prova d'esforç pot ser una bona decisió per analitzar si tenim hiperreactividad bronquial.
Principals patologies
A més d'al·lèrgia podem sofrir asma al·lèrgic

Les al·lèrgies primaverals porten amb si l'aparició d'algunes patologies que ens són molt conegudes a tots: conjuntivitis, rinitis, asma al·lèrgic, etc. Gairebé totes elles comparteixen símptomes i origen, ja que apareixen arran de la inflamació de la mucosa, que és l'expulsió del pol·len que s'ha introduït en el nostre organisme a través del nas.

10k Salou

La conjuntivitis és l'al·lèrgia número u en aquesta època de l'any, amb uns símptomes clarament recognoscibles: picor d'ulls, de nas i inflor en la cavitat ocular.

Mentre, la rinitis és molt similar, encara que s'emmarca dins d'un quadre de destil·lació aquosa i esternuts successius (fins a 10 o 12 seguits). A nivell bronquial es produeix una inflamació que afectarà al corredor mentre fa exercici físic. És vital tractar correctament des de l'inici la rinitis perquè no desemboqui en un asma bronquial.

Finalment, trobem la urticaria, associada a un quadre d'estrès o una crisi nerviosa en els pacients. Es manifesta a través d'irritacions en la pell que produeixen una contínua picor, encara que no és una al·lèrgia molt comuna.

10K HORTA SANT JOAN

Segona setmana d'entrenaments, aquesta setmana ja he pogut sumar 5 dies si tenim en compte la cursa d'Horta d'avui.

Ahir i després de trotar uns 10km de Gandesa a Bot vaig decidir anar avui a Horta, pendre part dels 10km més durs de la província amb uns 350mD+
Els simptomes d'al.lèrgia primaveral se m'accentuen amb un alt % quan em trobo a la Terra Alta, potser els Olivers, i d'altres en són els causant.

La veritat és que ho passo malament cada cop que surto al carrer, em costa respirar, se'm tapa el nas, els ulls em ploren, em trobo més cansat, etc.

Amb freqüència el principal símptoma és un degoteig nasal constant que acostuma anar acompanyat d’esternuts, picor al nas, al paladar i als ulls; també hi pot haver sensació de nas tapat, llagrimeig, tos i asma.

Tot i així i fent la cursa els amics de AE Cara Nord no voldia faltar a la cursa del costat de casa.

Després de passar una mala nit a nivell respiratori i aixecar-me amb el nas tapadíssim em dirigeixo cap a Horta, l'aire dels ports es fa notar, els meus ulls i la respiració continua sent fatal.

Allí em trobo amb la Pilar Rus, companya d'equip i amb qui comentem que si no puc aguantar bé l'esperaré i acabaré amb ella ( jo, no les tenia totes, està fortíssima i pensava que no podria ni ajudar-la).

Així que allí estem, inici de la cursa a les 9:30 amb la presència agradable d'Albert Ginè (quien tuvo retuvo eh jeje, gran!) del que aquest pas l'haurem de fer sortir 5' més tard, Gerard Monteverde, si no no el veiem.

Jo sé de les meves condicions, les comento, dic la veritat del que em passa, ningú em pren en serio.

La sortida ràpida, una baixada llarguíssima de 3km amb la que probo de fer uns canvis, un total de 3, el grup s'extranya, tots menys l'Albert amb qui ho comento. Només m'estic probant com respiro... No ho veig gens clar, així que al km 4 tinc clar que tiraré fins al 6 i esperaré a la Pilar Rus.

Aguanto allà, vaig el 6è o 7è sobre el km5, aguantant haguès pogut retallar però no repiro bé i prenc aquesta decisió. Així que abans de començar amb la segona baixada m'espero parat 2minutets a la Pilar, qui apareix en solitari com a primera fèmina, comença la baixada, controlem el ritme baixant per afrontar una bona pujada.

La Pilar se sent còmoda, miro al darrera i la segona fèmina no es veu, anem bé. Última pujada i sense parar la Pilar entra primera i destacada fèmina dels 10km i jo content d'haver estat allí.

Avui m'ho he passat bé, he pogut fer coses que normalment no faig, no cal sempre anar al 100%, ja arribaran els dies que hi aniré. Ara amb només dos setmanes d'entreno és el lloc on he d'estar, però tornaré.

Felicitar als dos campions, en masculí i un tiempazo el Gerard Monteverde i en femení la Pilar Rus millorant 2' el te.mps de la 1a fèmina de l'any passat.

Al final i que res millor que recuperar-nos i poder estirar gràcies a PH-QUIROGEL, gràcies per posar-nos un altre cop apunt!!

CURSA SANT JOSEP MONBLANC

Després de 4 anys sense participar-hi, aquest any i com el dia 1 de Maig era dimecres, vaig decidir que seria bo anar a Montblanc i fer un bon entreno, la idea era rodar per sota 4'/km, degut a que és una cursa mixta (camins i asfalt) i amb desnivell.

Allí vaig poder coincidir amb els amis Jordi (Plàstic) i Marcel, així com Xavi (Trops Esport) entre d'altres.

Sabia que no m'ho pendria com un entreno  no seria capaç de controlar-me a la sortida,  sabia que em passaria factura, però que hi farem. És el que pot passar quan vas a curses amb gent que coneixes, sempre vols fer-ho millor deixant de banda els principis i l'objectiu d'aquell moment, no era d'altre que fer un bon entreno.

primera rampa considerable, amb calma..

Doncs bé, una sortida al capdavant durant els primers 3-4km a un ritme alt em van passar factura, sobretot a les cames i ja no les recuperaria, quadriceps carregadíssims i a les baixades aquestes no acceptaven cap canvi de marxa, així que baixant i en pla em vaig veure obligat a anar amb "3a marxa" tota l'estona, deixant de banda que era una cursa i acabar fent el que havia vingut a fer, iniciar els meus entrenos després d'un més parat (sortint un o dos dies maxim per setmana, rodatges de 40' max).

Ja arribant al km 7 a ritme modo trote

Finalment vaig poder entrar a meta còmode, amb una 18ena posició i acabant amb un bon entreno.

La idea ha estat parar aquest temps per tal d'afrontar la última recta de la temporada amb el millor estat de forma possible, l'estat físic millora cada dia més ràpid, i amb el rodatge d'aquest diumenge dia 5 de 90' trail el cos es va tornant a adaptar ràpidament. 

entreno de 90' trail, començant amb bones sensacions, la cara ho diu tot!

CURSA NÀSTIC

Cap de setmana plujós, fred, però amb ganes de tornar-me a posar a la feina. Era el dissabte quan decidiria que l'entreno de diumenge podia ser una serie de qualitat, un 5k, i que millor que fer-ho amb cursa. No tenia intencions de competir ni molt menys, volia tornar a posar-me un dorsal (only by the bug), tornar a agafar sensacions.

El dia no era l'adequat, setmana patint al.lèrgia, amb lleugers dies amb febre fins dissabte. I dos setmanes només sortint a correr 2 dies de 40' per tal de poder recuperar el cos per afrontar aquesta última recta de temporada amb més ganes i forces que mai.

La cursa Nàstic començava a les 9:30 del matí, allí uns 170 corredors sota la pluja, el vent i el fred (només 6º el dia 28 d'abril, és molt poc). La sensació era de molt més fred.

Allí em trobava amb un bon amic, el Pere Gomès, demostrant que està molt en forma i que es mantè dia a dia.

La intenció era probar sensacions, saber on sóc per saber on he d'anar.

Una sortida rapidíssima amb una primera baixada "mortal", dic mortal perquè era un riu i el perill de caiguda era molt alt. Ja passat el primer km molt ràpid, massa pel test que volia fer segueixo a ritme, un pèl més lent, i ara ja direcció al km 2 amb el vent en contra, mullat (crec que mai m'havia mullat tant) només porto la camiseta de correr, em costa respirar, al.lergia in sento molt fred al pit.

Allí sobre el 2 m'agafa el Pere Gomès amb qui vaig fent fins al km4 aprox on l'últim km tot pujant desde la platja arrabassada fins al Nàstic perdo uns segons i ja em deixo anar, pujo trànquil, al passar per sota el pont de l'arrabassada allò és un riu. Es fa un còrrer molt incòmode.

Al final 8è de la general. Ara toca seguir, toca fer-ho bé i afrontar un bon 10mil en breu.

 

BERRÚS i L'ENDEMÀ!

Breu Història de Berrús:
Berrús (Riba-roja d'Ebre, Tarragona) és una ermita que es troba a prop de la presa de Riba-roja d'Ebre. Entre el segle IX i XX, Berrús era un poble molt petit que va sofrir l'epidèmia de la pesta i va morir molta gent, i els que van quedar vius se'n van anar a viure entre tres pobles: Riba-roja d'Ebre, La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. Al cap d'uns anys, els habitants dels tres pobles, quan van construir la presa, van portar pedra per pedra l'ermita en una muntanya per perill que s'inundés.

Com ja és de costum i un fet històric, la gent de la Pobla de Massaluca com tots els anys tenim la romeria a l'ermita de Berrús.
Una romeria que comença a les 6h AM desde l'esglesia del poble i s'acaba sobre les 10:30h PM, la romeria la sol fer bona part del poble caminat en germanor un total de 13km d'anar i 13km de tornar.

foto Berrús 2010

Aquest any no va ser menys i vam fer tot el cami caminant en la "probessó", el dia pinta genial, farà calor. la temperatura es mantindrà durant tot el dia, amb sol (uns 22ºC durant el dia) i per la tarda-nit ni gota d'aire.
Aqui veiem al "probessó" en una de les seves parades per fer les pregaries.

foto 2010

Després a l'ermita s'arriba i t'espera un bon esmorzar per recuperar forces i aguantar fina a l'hora del dinar, no diré en que consisteix l'esmorzar que més d'un encara s'apuntarà l'any que ve! Un seguit d'activitats ens esperen aquest dia, ball improvitzat per un grup de gent del poble, la típica cassoleta, calmants, coques, i un gran dia en companyia de tothom. I a les 6PM un altre cop arrenca la probesso per tornar cap al poble.

 

Com cada any després de Berrús sempre f aig alguna tiradeta, alguns km de trail running, aquest cop el lloc escollit és Puig Cavaller, Serra de Pàndols i Cota 705.

Surto de La Pobla de Massaluca a les 8:45 i em dirigeixo a Gandesa, allí aparcaré el cotxe prop de l'Ajuntament i la ruta serà improvitzada total, depenent del temps, faré més o faré menys.

Al final escolleixo una ruta que a més de gaudir d'uns paisatges fenomenals, també farem un recorregut per una part molt important de la l'historia del nostre país i també d'Espanya, la Batalla de l'Ebre i la Cota 705 especialment. Al principi de la ruta no trobem marques de color i per una pista acabant amb un senderó bastant dret arribaré al vèrtex de Puig Cavaller.

Pas en cadenes a Puig Cavaller

vèrtex cim Puig Cavaller

 

A partir de Puig Cavaller decideixo orientar-me i intentar anar direcció la Fonteta per arribar a la Cota 705  amb les marques grogues i blanques del PR i també de marques blaves que m' acompanyaràn fins a la cota 705. El tram final de la ruta la faig en una bona part per pista asfaltada i també per pista de terra. Ja sóc a la cota 705.

Que és la Cota 705? 

La cota 705 és un dels espais històrics més coneguts de la batalla de l’Ebre. Ubicat a la serra de Pàndols, a la comarca de la Terra Alta, les tropes republicanes van aconseguir conquerir ràpidament aquesta posició durant la seva ofensiva inicial. Des de la seva privilegiada situació es podien controlar i batre la resta de cotes que l’envoltaven. 

Cota 705

 

Allí torno per la pista fins l`àrea recreativa de la Fonteta i des d'allí agafaré el cami paral.lel que em tornarà de nou a Gandesa. En total he fet 17km i uns 900mD+. Val a dir que he anat en dejú i sense veure aigua. Potser serà l'energia de la Cassoleta de Berrús?