CREU DE SANTOS (941m)

El passat dia 18 d'agost juntament amb una bona colla vam anar a fer un trai, per la Serra de Cardó. Aquest cop el punt d'inici seria el balneari de Cardó, hi accediríem desde Rasquera per una estreta carretera d'uns 8km amb unes magnifiques vistes.

Un cop arribat allí sobre les 8:30 AM iniciarem el trail run, passant per algunes ermites que envolten i que formen part d'aquest magnífic paissatge, totes però amb un estat bastant abandonat.

Aquí seguint el corriol entre bosc preciós i marcat amb punts blaus que no deixarem fins a la Creu, arribem a la Font del Teix, allí fem una paradeta per agafar forces i seguir pujant, a poc metres trobarem el refugi.

Seguim amunt encarant per la serra Sud, abans però pararem per fer una visita a la Cova. Llàstima de les vistes que ens perdem, està tot nublat i la boira ens impedeix gaudir de les magnifiques vistes.

Seguirem pujant amunt on haurem de fer una petita grimpada entre roques (molt fácil), ens portarà a una zona boscosa, aquí ens desviarem per arribar als Martells. L'Eric és lúnic en pujar damunt d'aquest monolít i es pot endur una magnífica foto.

Tornem a la carena i en breu arribem al collet de cardó i entre una zona boscosa preciosa seguim pujant fins arribar, ara si, a la Creu de Santos (941m), punt més alt. Ens fem la foto de rigor i ara sí una baixada rápida i directe per un corriol entre bosc que acabarà en un tram d'uns 3km de camí ample en bon estat.

ROQUES DE BENET

La setmana passada vam anar a fer un dels punts i cims que més m'agraden de la Terra Alta, les Roques de Benet. Vam anar juntament, amb el meu germà Xavi, Eric i Joan. 

Al es 8:30 inciariem la ruta desde la pista que porta a l'area recreativa de la Franqueta, aparcaríem a uns 5km d'aquesta.

pujant

La ruta comença i acaba en l'inici de la Pista de les Roques, allí trobarem un a zona amplia per aparcar. Agafarem la pista que puja cap a les Roques però a pocs metres de deixar el cote agafarem la senda que marxa a la dreta, aquesta no està marcada per cap senyal. Serà una forta pujada i prolongada però ràpidament el nostre esforç´valdrà la pena, ens podrem aturar i contemplar el magnífic paissatge que ens ofereix els ports.

l'eric observat desde l'aire

En algun tram ens venen ganes de parar i menjar-nos tranquil.lament un bocata, la tranquilitat ens invadeix. Durant una bona estona es va per per un camí bastant clar arriben a la moleta salvatge i d'aquí ja emplamem amb la via normal que segueix fins al castell, cim principal de les Roques.

cim

A partir d'aquí comencem el tram aventurer de la sortida, una tènue sendera, amb algun tram rocós però breu, ens condueix  al impressionant replà herbós situat sota l'agulla de Cap del Gos. 

Finalment ens tocaria ja descendre per la vessant SE de l amuntanya, senyalitzada per fites, que ens condueix a un tram empinat i pedregós, on caldrà anar molt en comtpe. 

Finalment un cop acabat aquest tram perillós, arribarem a la pista de l'Aavellaner. Seguirem aquesta pista uns 3km que dona la volta a les Roques en sentit anti-horari. 

cim aem

VI 10k MASSALUCA

Un any més arriben els 10k Massaluca, proba inclosa dins el calendari running series de les T.E. Aquest any l'entitat organitzadora, l'Associació Esportiva Massaluca també oferia la possibilitat de córrer el 1er 5k Massaluca.

Així que tot i estar vinculat força a l'organització, i el fet de córrer a casa, les ganes que tenia d'entar a meta i fer-ho amb el Pol i la Jana, m'ilusionaven de tal manera que em van fer decidir per fer els 5km. Això volia dir que després d'un any i un mes em tornaria a posar un dorsal, i on els últims 8 mesos com a molt hauria sortit a córrer 4-5 cops i només 30'. Allí era, amb ganes, amb les mateixes ganes que un xaval de 20 anys.

Ni la cursa, ni el circuit, ni la temperatura eren les bones per un "debut" "retorno". En els 5km et sols "escalfar" una mica, bastant més que a una proba més llarga, ja que el ritme és mes fort. Jo tenia clar que acabar seria un èxit, acabar amb el Pol i la Jana, el meu millor trofeu.

Només començar surto ràpid però el cos ni les cames tiren, ja al km 2 la forta calor, i sobretot la manca d'entrenos em fan patir com un boig, però allí segueixo, arribaré si o si.

Al final i ja de tornada entran al poble sols em falta un km per dins el poble i la gent animant, es fa mes fácil, però segueix sent dur.

Ja a punt d'enfilar els últims 50m m'està esperant la Gemma amb la Jana, em comenta que el Pol dorm, així que l'agafo i em dirigeixo a meta, quin gran premi, la veig riure a ella i m'emociono, un final de cursa desitjat, que no cambiaria per cap temps. Amb ganes ja de la propera per entrar amb els dos als meus braços!!!

primers metres amb la meva filla

entrant a meta
 

 

MOLA D'IRTO

El passat dia 17 gener, dia de Sant Antoni, vaig decidir fer un trail run, de moment el peu em respon poc a poc, però no puc encara i prefereixo no fer-ho trepitjar asfalt i ritmes alts.

Ara vull disfrutar corrent per espais nets i aire pur, tot això m'ho dona les muntanyes, sobretot les de casa, les de la meva comarca, em sento a casa i m'agrada. Respires pau i tranquilitat.

 La mola d'Irto és una Mola de pedra amb parets de 100 m, que sols té un accés estret i difícil, per la part de la Vall de les Carrubes, a dalt de tot es va construir una petita ermita on es conserven les restes.

És un munt de pedres, amb parets de poca alçada. Era una edificació senzilla i rectangular, feta l'any 1755 pel capellà gandesà Mn. Antoni Soler. Durant l'estiu de 1938 va quedar pràcticament destruïda per l'aviació del general Franco.
Durant la guerra dels segadors, després dels vandàlics fets de Batea i la conducta de l'invasor castellà, foren molts els gandesans que per l'èxode es refugiaren a la Mola d'Irto, com a mesura de seguretat.



magnifiques vistes de la Mola



 

REIS 2016, REGAL D'ÒXIGEN.

Punta Redona

bust de Roland Giné

Després d'uns dies sense fer res, degut al mal al taló del peu. Ara no era tant el dolor del peu i no puc estar sense sortir a disfrutar del que m'agrada, córrer, encara que sigui a un ritme més baix per no carregar tant el peu i sobretot perque en aquests moments no disfruto del meu millor moment atlètic degut a la lesió. Decideixo anar el dia 5 a un dels llocs que més m'agraden, aprofitant que estic al poble. Em dirigeixo a  la Serra de Cavalls, un lloc on es van viure alguns dels episodis més cruents de la guerra civil. "La batalla per guanyar aquesta muntanya fou terrible. Els homes de la 130a Brigada republicana van patir un bombardeig espantós (la major concentració de foc de tota la Guerra Civil). Més de 500 peces d’artilleria van entrar en acció reforçades pels bombardejos de més de 100 avions. Milers de tones de bombes van caure sobre un front de sols 3 o 4 km (una cada 5 m, de mitjana). Després vindria el famós assalt dels legionaris sota el seu propi foc i la desesperada resistència republicana. la meva idea era fer una  volta per la Serra de cavalls resseguint la seva carena en direcció SO, i assolint el seu punt culminant, la Punta Redona, de 659m. En bona part seguirem el GR-171, i encara es poden veure les trinxeres excavades a la roca de boina part de la carena. Deixo el cotxe a  l'ermita de Santa Madrona, a Corbera, prefereixo deixar-lo allí ja que no tinc gaire temps.Inicio la ruta per un sender que es va enfilant cap al nord-est. Trobarem el GR 171-3 que solca la carena de la serra de Santa Madrona i el seguim cap a l'esquerra. Al davant tenim les alteroses Roques del Pebre, i a la dreta la bonica vall de les Carroves. Arribem a un coll, hi puja una pista de la vall que seguim uns 100m, fins a un sender a la dreta que ens assenyala el GR 171. Despres d'un tram més empinat guanyem la carena, que ara seguirem sempre pel mateix fil, en direcció SO cap a la serra de Pàndols. Comencem a veure les trinxeres ubicades a la mateixa cresta de la serra. Trobem el vértex geodèsic que ens marca la Punta Redona.
Al costat hi ha un bust conmemoratiu del Roland Giné i el llibre  per si volem deixar constancia de la nostra estada.

La vista és espectacular en totes direccions.

vistes de Corbera

Ara toca resseguir tot el fil de la cresta de la serra. Bastant més avant trobem les restes de l'incendi de l'estiu 2012, que van escombrar prop de 110 Ha de terreny. Ja es veuen brots verds, la natura reneix d'entre les cendres. trobem arbres caiguts que en algún momento sembla que no hi hagi camí. cal parar atenció. Quasi bé al final de la serra, comencem a baixar, al froint hi ha la imponent mola d'Irto, amb les restes de l'ermita de Sant Marc al capdamunt. Arribem al coll i als camps conreats, ara anem en direcció nord cap al centre de la vall de Carroves per trobar la pista, que seguirem cap a la dreta. Abans d'un fort revolt a la dreta, agafem un camí que puja cap a la serra de Santa Madrona que ens queda a l'esquerra. Seguirem un sender que va per la carena. Ara tornem a estar al GR 171-3, que seguirem fins a trobar el collet on em passat fa unes hores. Desfem el camí de baixada cap a l'ermita de Santa Madrona i aquí acabaré la meva ruta del dia 5-1-16.

L'endemà i el dia de reis (6-1-16) i aprofitant l'últim dia de festa de la feina tocava una ruta en bici carretera, tocava sortir de nou amb l'amic Albert, feia ja gairebé 2 anys que no sortíem en bici carretera, va ser el nostre regal de reis, quina emoció. A la sortida s'hi van sumar Joan Álvarez, Núria, Xavi. Tots 5 sortint de La Pobla de Massaluca a les 8h dirección Vilalba, allí el canvi de pinyons no em funcionava i vaig arribar fins a Bot amb el canvi forçat i amb les cames mig trinxades. Parada per mirar de solucionar el problema, de pujada a Horta els pinyons pujaven però saltaven i era incòmode. el fort vent, la cremada de les cames del dia abans em feien pensar que seria un dia dur.

foto del quinteto

Seguim cap a Horta de sant Joan, a 1km agafem la sortida que ens portarà a Arenys de Lledó. Parada per agafar forces i calentar els peus i mans.

Estem més o menys a mitja ruta, portem uns 43km. Seguim direcció Calaceit per una carretera estreta i amb el perill per la gravilla solta, sumat al vent, i altres factors dubto que pugui arribar al dinar familiar a temps.

foto amb l'amic Albert

Arribem a Calaceit, vaig molt "tou", el vent m'està matant, els primers 30km potser els he fet massa forts. Ara toca una baixada de Calaceit fins a Caseres. Arribats a Caseres, ens queda una de les últimes pujades fins agafar la pista de Batea. I ara sí veig possible arribar abans de les 14h a La Pobla, seguim direcció Vilalba i a 3km agafem la pista que ens portarà a La Pobla, un últim tram molt ventós. Al final 87km i 2000mD+ en una bona matinal de compañía!

MUNDIAL SANTES CREUS 15

Després que el passat 20 de juny vaig participar en la Cursa de muntanya dels vins a Vilalba dels Arcs, una cursa de 12km i 400d+, on una forta calor faria d'aquesta proba sortint a les 18h de la tarda que fos més dura del normal. Portava 3 setmanes sense entrenar, sabia que patiria, no sabia si la fascitis m'aguantaria però el fet que estaba al poble les ganes van poder en mi i vaig decidir asistir per poder col.laborar, al final i després d'una cursa amb el Xavier Alanyà, a les pujades patia molt i no vaig poder aguantar el seu ritme fins al final, entrant segon classificat i tancat podi un altre amic com el Quim Vernet.

Després d'aquesta cursa ha estat i estar difícil tornar a tenir una regularitat a causa de la fascitis, em deixa entrenar però a la que forço em torna a fer mal. Espero que aquest mes de juliol vagi a menys.

Tocava no fallar el dissabte 4 al marató per relleus de Santes Creus, l'anomenat  "Mundial", on els equips no ensenyen les seves cartes fins al final, fins el mateix inici de la proba. Aquest any ho faria en equip masculí, sempre ho havia fet en equip mixte, on Borges Trail hem guanyat les últimes 4 edicions i mantenim récord de la proba desde l'any 2013.

a peus del monestir..preparats..

Aquest any vam decidir tornar a presentar per segon any consecutiu dos equips, un de mixte i un de masculí, la idea inicial sempre va ser que fos Borges 100%, el mixte ho vam aconseguir. En masculí les baixes significatives del Besora, Pijuan i Toda, ens feiem refer l'equip. La bona disposició i voluntat de l'amic Senén Escoda i Alex LLaveria ens ajudarien a completar l'equip.

sobretot diversió que no falti..

Pel que fa al mixte van lluitar fins al final tot i no sé el seu terreny en la majoria dels integrants, van acabar en un segon lloc, només superats per un gran equip Runners Tarragona. Un equip format per Xavi Prim, que faria un gran relleu, donaría pas a la Pilar Rus que cada dia està més forta i mantindriem la distància; el 3er relleu pel Ronald que va patir molt en la distància de 10.5km perdent temps, situant-nos en segona posició. El 4art relleu, Excel.lent i molt treballat per part de la Núria Gil lluitant amb tota una campiona com la Mireia Sosa, va aguantar els 4,5km snese perdre temps. El 5è relleu un Biel Secall, entregat i motivat va cumplir amb nota però un gran Ferran De Torres amb un 5è relleu amb els Runners Excel.lent no va cedir ni un segon. Per últim la Lourdes va cumplir amb nota el treball amb asfalt. L'equip Mixte acbaria 2n darrera d'un gran equip dels Runners Tarragona.

Pel que fa a l'equip masculí a mi em tocaria fer el relleu de 4,5, porto setmanes sense fer qualitat, la incerteza de la fascitis veurem que passa però el de 4,5 és el que millor puc fer i perdre menys temps, la primera volta la faig força rápida i em trobo bé. A les altres dues intento mantener el ritme i distancia amb el Trail Tarraco que va primer i el CA Francolí 3er, i deixar el relleu el millor posible a l'Àlex. Va començar el primer relleu un Senén disposat a donar-ho tot, la falta de km se li va notar, però és un tio amb una qualitat enorme i va poder entrar segon, passant-me el relleu a un "menda".
El tercer relleu, li tocaria a la bala, al kamikaze de l'Àlex Llaveria, capaç de retallar la distància vers el primer classificat i sumar segons positius. El nostre 4art el faria el nostre ULTRATRAILER amb motor TDI de 170cv, el Marc Balaña, volant per Santes Creus i deixant el relleu a l'Eloi Borràs, que si més no ell creía que es trobaria millor amb el 4,5 va fer un Excel.lent relleu. Finalment i tota una garantía de final va estar i va volar el Ferrari Sergi Hidalgo.

10KM L'AMPOLLA. DELS ERRORS S'APREN!

El passat dissabte dia 6 es va celebrar a l'Ampolla la 5a proba del circuit Running Series T.E. Els prop de 200 participants que en van pendre part estaven dispostats a desafiar les altes temperatures.

La sortida a les 19h sota una calor molt forta i un circuit dur faria una de les probes més exigents i dures del circuit.

 

Una sortida amb el grup capdavanter, on els primers km em trobava cómode. Ja a la primera pujada, encara em falta treballar molt les pujades, em vaig quedar enrera. Ara ja era al lloc on em tocava.

Sobre el km 5 aprox m'agafa l'Albert, i anem junts fins al km 8 aprox on allí veig al Sergi Hidalgo parat, em pensaba que ja era la última recta, pensaba que el Sergi ja havia acabat i decideixo canviar el ritme els que per mi eren els últims 400 o 500m.

amb el grupet

Aquí l'error de la jornada. En arribar a meta em fan girar per un carrer amb una forta pujada, al ritme alt que anava em trenca tots els esquemes i ja quasi a dalt de tot sóc agafat per l'Albert un altre cop. Arribem a una altra pujada i allí ja em quedo, em desmonta tot, pensaba que quedaba menys i ja decideixo no seguir, desmoralitzat i emprenyat per la meva gran equivocació.

pensant: pero que he fet!!!

Totes les persones cometem errors, però no sempre som capaços de reconèixer-ho. Errar és d'humans , saber admetre ens dignifica . Si insistim en no reconèixer els nostres errors acabarem cometent més , quan en el seu lloc podríem estar aprofitant per aprendre del que ha passat , deixar-lo enrere i continuar el nostre rumb. L'error que tants cops m'havia ajudat va ser córrer sense rellotge, a més els km no estaven senyalitzats, cosa que em va fer despistar.

en cara de......

Els que veritablement van fer una tasca brutal sobretot vull destacar el gran paper del Mikel Besora, company, amic, d'equip que va anar de molt menys a mooolt més acabat a pocs segons d'un intractable Xavi Queralt que després que el Sergi Hidalgo per problemas físics abandonès la cursa es va quedar sol. Una gran Pilar Rus novament va tornar a guanyar en fèmines.

Pel que fa a l'organitazació cal controlar alguns punts com ara el més conflictiu, era sobre el km5 devia ser, al final espigó a la segona volta i havia un cono i a uns 200m el final, l'Albert i jo vam anar a girar al final, cosa que segurament s'havia de girar al cono, no ho sabem, no hi havia ningú, però entre anar i tornar et podien caure uns 300m més. En fi, un dissabte per oblidar atlèticament parlant

el petit gran Mikel

content pel podi d'equip